Secció: Blog

Vicent Pallarés guanya el premi Octubre de Narrativa

Oct 30, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies, Premis  //  Comentaris tancats a Vicent Pallarés guanya el premi Octubre de Narrativa     

L’escriptor d’El Pont Vicent Pallarés ha obtingut el premi Andròmina de Narrativa en la 46 edició dels Octubre amb l’obra «Les llàgrimes d’Orfeu», basada en la vida del guitarrista Francesc Tàrrega.

octubre-andromina-pallares2El jurat va valorar especialment «el fet que tracta d’un personatge històric d’interés per al país, Francesc Tàrrega» així com «la combinació de la narració de fets amb la percepció singular de la seua dona». Maria Rizo, dona del músic de Vila-real Francesc Tàrrega, repassa la vida del guitarrista internacional «sense ser una biografia novel·lada». L’obra se centra en fets reals de la vida del guitarrista, «però vistos des dels ulls de la seva família i, en particular, de la seua dona».

Pallarés narra el trasllat del cadàver del gran músic de Vila-real Francesc Tàrrega, des de Barcelona fins a Castelló, i com en aquest camí la família reflexiona sobre la vida del guitarrista. L’autor ha explicat als mitjans que la novel·la va néixer sobre la idea que «darrere d’un gran home hi ha una gran dona canviant-la per darrere de qualsevol geni, masculí o femení, hi ha una parella que en pateix les conseqüències».

Vicent Pallarés i Porcar, nascut a Barcelona (28 de març de 1951), és un escriptor valencià. Tot i nàixer a Catalunya, es va traslladar al poble del qual descendia, Suera, a la Plana Baixa, comarca en la qual ha desenvolupat la carrera de docent. Actuament viu a Onda. Va començar a escriure en castellà, i el 1982 va guanyar el XIII Premi Armengot de novel·la curta a Castelló de la Plana amb «El valle incompleto». La seua primera obra en català, «La immensa solitud de Geneviève Lelouch», no arribaria fins al 1993.

octubre-andromina-pallaresJust aquest debut se saldaria amb el guardó Recull-Francesc Puig i Llensa de narració. Eixe mateix any també s’hi imposava al Premi Alambor amb «L’àngel custodi». Però, el gruix de la seua bibliografia arriba en el perïode comprés entre 1999 i 2004, quan publica diverses novel·les i llibres juvenils, que obtenen guardons com el Vila de Puçol, el Ciutat de València per «Les urpes del llop» o l’Enric Valor, entre d’altres. El 2011 conclou i publica «El magma silenciós», una obra concebuda junt el desaparegut Manuel Garcia i Grau. També ha escrit diversos guions audiovisuals, com per al programa de Canal 9, Valencians que fan història. Precisament la novel·la desenvolupa el guió sobre el guitarrista Frances Tàrrega, que es va gravar per aquell programa, però que es va emetre sempre en horaris poc atraients.

La 46 edició dels Premis Octubre de l’editorial Tres i Quatre ha servit per posar en valor trajectòries de llarg recorregut com les de Vicent Pallarès (Andròmina de Narrativa), Carles Camps Mundó (Vicent Andrés Estellés de Poesia) i Manuel Molins (Pere Capellà de Teatre). A ells s’ha sumat en assaig, que no sol ser habitual, una nova veu jove i femenina, la de la guanyadora del Joan Fuster Margarida Castellano.

premis-octubre-2017

 

PDF   ·   Versió imprimible

«El poeta de Castelló» compleix un segle

Oct 5, 2017   //   publicat per l’editor   //   Acte honorífic, Blog, Intervencions, Lectures i recitals  //  Comentaris tancats a «El poeta de Castelló» compleix un segle     

Per Vicent Almela
Article publicat a Directa

Avui es compleixen 100 anys del naixement del poeta castellonenc Miquel Peris i Segarra, un referent de la cultura valenciana de començaments del segle XX

“Reivindicar a Miquel Peris, és reivindicar també tot allò que ell representa: Castelló, la cultura a què pertany i el País del qual forma part”. Amb aquestes paraules recorda el catedràtic Lluís Meseguer a un dels primers poetes castellonencs que va utilitzar i reivindicar l’ús del valencià en la seua obra i al seu dia a dia. Mestre d’escola per vocació -tal com expressa en les seues Memòries– Miquel Peris i Segarra va nàixer a Castelló el 5 d’octubre de 1917 -i va morir a la mateixa ciutat el 31 de desembre de 1987-. Promotor cultural i fill predilecte de Castelló des de 1984 -i sens dubte un dels poetes valencians més emblemàtics de la segona part del segle XX- el seu treball va suposar una continuació de l’obra dels poetes de la memorable “Generació dels 30” (Carles Salvador, Soler i Godes, Francesc Almela i Vives) i com no, en les seues primeres poesies, del seu admirat Bernat Artola. La seua activitat fou diversa, home de tertúlia, fomentador de l’excursionisme castellonenc -va ser el segon president del Centre Excursionista de Castelló- i, per damunt de tot, poeta. Guanyador de quatre Flors Naturals a Castelló (1966, 1968, 1971 i 1976), es consolida com a mestre en Gai Saber, i per tant va ser reconegut en la seua època com “el poeta de Castelló”.

La seua obra, primerament amb una producció continuadora, en el vessant circumstancial o popular, de l’obra de Bernat Artola i més tard cercant el seu propi estil, escrigué: Afanys primaverals, Aiguamoll i senill (1965), Dèries tardorenques (1966), Vull assolir (1969); Mascarada, Tenebres (1970) i Fossar de Naus, Periples i Cartes i Sonets(1982). Membre del patronat fundacional de la Fundació Huguet, cal destacar també de Peris la seua activa participació en la creació de diverses manifestacions culturals, com la Serenata a la Mare de Déu del Lledó, junt amb Paco Vicent “Quiquet de Castàlia” i la rondalla castellonenca Els Llauradors. O l’obra teatral El Betlem de la Pigà, musicada per Matilde Salvador. També fou important la seua col·laboració amb molts músics de la terra, com Paco Puig, Pepe Falomir, Luís Viciano o Paco Signes que musicaren molts dels seus poemes, interpretats per Els Llauradors, El Grup Maig o Leopoldo Adanero, que va posar les notes musicals a l’oratori popular perisià Les Tenebres. També col·laboraren amb Peris, artistes plàstics com Luís Bolumar, Paco Puig, Lorenzo Ramírez o Joan Ripollés, en les seues nits màgiques al Cau de l’Art de Llucena.

Manel Garcia Grau i Laura Cardona Chaler, en la seua Antologia Literària, defineixen a Peris com “l’únic dels nostres poetes – a excepció feta d’Enric Soler i Godes-, que mantingué en peu, a Castelló ciutat, el conreu literari culte i l’ús de la llengua dins l’ambient literari i popular, enmig d’una societat que oblidava, a passos agegantats, la seua importància com a llengua digna i vehicular”. Prova d’això és la seua continuada participació en xarrades literàries i lúdiques en diferents espais socials i intel·lectuals de la ciutat, així com la seua implicació en el vessant més festera, com mostra la seua implicació amb la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, l’organització del primer homenatge de caràcter popular a Tombatossals al Molí La Font l’any 1981 i la seua interpretació del Senyor de l’Algepsar al Pregó de la ciutat.

En paraules de l’escriptor Vicent Pitarch “una condició perquè els pobles aconseguisquen de ser admirats i pròspers és que no s’estiguen de promoure i vindicar els valors cívics i culturals que van conrear els seus ciutadans, en primer lloc aquells que excel·liren per la seua exemplaritat i originalitat. En aquest cas es troba –fóra sobrer d’insistir-hi– la biografia i l’obra de Miquel Peris, una aportació respectable a la producció sociocultural que ha acumulat Castelló a través de la història i que la conjuntura present ens empeny a recuperar i adaptar al nostre temps. Segurament aquesta és la fita a la qual ens convoca la celebració del centenari de Miquel Peris”.

Diferents actes per commemorar el centenari

Entitats culturals, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló, preparen un seguit d’actes amb motiu del centenari del seu naixement. L’acte central de l’homenatge, tindrà lloc el dissabte 7 d’octubre, a les set i mitja de la vesprada, en el Teatre del Raval de Castelló, amb el títol d’un vers del poeta: “Canta el silenci”. El Pont Cooperativa de Lletres organitza l’homenatge al poeta amb la col·laboració de la Fundació Huguet i l’adhesió del Centre Excursionista de Castelló, l’Institut d’Estudis Catalans, i l’AC La Barraca, entre altres entitats i associacions culturals. L’acte serà presentat per la periodista i poeta d’El Pont, Susanna Lliberós, i comptarà amb el parlament de Vicent Pitarch, membre de la Fundació Huguet. Intervindran diferents grups musicals, artistes i literats: La Coral Polifònica de Sant Pere del Grau, La Rabera Eclèctica (Grup de creació artística), els escriptors i poetes d’El Pont Cooperativa de Lletres, el pianista Ximo Fabregat, el cantautor Artur Álvarez, el grup Diapasò, els Llauradors i les cantants Núria Pallarés i Esther Igual.

Amb motiu del centenari també s’ha confeccionat una guia didàctica sobre Miquel Peris i Segarra, per part dels professors Montserrat Ferrer i Joan Peraire.

“Jo he vist la fam ser guany de cada dia;
la por i el plor, joguines de l’infant;
el sol, rodó i daurat, pa del migdia;
la dalla de la Mort, lluna minvant.

Jo he vist florir tothora la rosella
al calcinat rocam del clapissar.
I el calze de la virginal poncella,
rebre un rou verinós, i mustigar.

Ja n’ha vist prou. El bram de la tempesta
rebutja l’esperit que, fugisser,
vol soplujar sa mítica conquesta
sota l’ombrall d’un reflorit roser.

I ací sóc nu rebent de l’estelada,
-dosser esperitat que lluu la nit-,
un bany d’argent fins la novella albada
que faça clar un món enterbolit.”

(‘Vull assolir’, 1969-1970)

 

PDF   ·   Versió imprimible

“BAGATGE”, recopilatori de l’Artur Àlvarez

Set 3, 2017   //   publicat per Editor El Pont   //   Blog, El Pont recomana, Recensions  //  Comentaris tancats a “BAGATGE”, recopilatori de l’Artur Àlvarez     

Juntament la recent publicació del doble cd [TRIBUT] (24 versions homenatjant a una nodrida representació de la cançó d’autor), el cantautor castellonenc ARTUR ÀLVAREZ, ha volgut publicar, al seu torn, un àlbum molt especial dedicat a tots els seus seguidors i també per a totes aquelles persones que tinguen interès a conèixer una bona mostra de la seva discografia. Un recorregut que va començar fa més de 30 anys com a cofundador del grup de cançó popular valenciana ADESIARA i que, des de 2004 ha prosseguit, com a cantautor, en solitari.
Des de llavors, ha editat 11 treballs discogràfics i amb “BAGATGE” ens presenta un selecte recopilatori de l’esmentada trajectòria.
A més, ho fa sense cap ànim de lucre, oferint la DESCÀRREGA LLIURE i GRATUÏTA de l’esmentat àlbum.
Gaudiu doncs, de la seva calidesa de veu, intimisme i sensibilitat a l’hora de musicar i interpretar els seus versos o els de rellevants poetes de la seva terra. Si és possible, relaxats, a mitja llum, en la intimitat, assaborint un bon licor, combinat, refresc, …

CREDITS:

1-“Fulles”
Lletra: Josep Lluis Abad. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “ENTRE VERSOS I PINZELLS CONTEMPORANIS”- Audiovisuals de Sarrià. Any edició: 2013.
2-“La Lluna minva”
Lletra: Miquel Peris. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “A RITME DE BLUES”- Molusco Discos. Any edició: 2015.
3-“A boqueta nit”
Lletra: Joan B. Campos. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “ENTRE VERSOS I PINZELLS CONTEMPORANIS”- Audiovisuals de Sarrià. Any edició: 2013.
4-“Tardoral”
Lletra: Bernat Artola. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “POLS DE MEU CAMÍ”- Audiovisuals de Sarrià. Any edició: 2008.
5-“Nit de Sant Joan”
Lletra: Artur Àlvarez. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “PAISATGES”- Audiovisuals de Sarrià. Any edició: 2010.
6-“Idil·li”
Lletra: Carles Salvador. Música: Artur Àlvarez. VIDEICLIP publicat a Youtube (2015)
7-“La pluja”
Lletra: Manel Alonso. Música: Artur Àlvarez. VIDEICLIP publicat a Youtube (2016)
8-“Sóc el vaixell que son velam desplega”
Lletra: Miquel Peris. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “A RECER DE LA MAR”- Audiovisuals de Sarrià. Any edició: 2011.
9-“Deixa’m dibuixar-te un espai””
Lletra: Artur Àlvarez. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “DEIXA’M DIBUIXAR-TE UN ESPAI”- Autoedició. Any edició: 2004.
10-“Autodefinició”
Lletra: Vicent Pau Serra. Música: Artur Àlvarez. VIDEICLIP publicat a Youtube (2014).
11-“Una ciutat a l’alba nexeria””
Lletra: Albert Vernet. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “CASTELLÓ, TRIANGULADA PLANA”- Audiovisuals de Sarrià. Any edició: 2007.
12-“Espill”
Lletra: Manel Garcia Grau. Música: Artur Àlvarez. VIDEOCLIP publicat a Youtube (2016).
13-“Jo sóc lo port”
Lletra: Bernat Artola. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “A RITME DE BLUES”- Molusco Discos. Any edició: 2015.
14-“Serra d’Espadà”
Lletra: Artur Àlvarez. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “PAISATGES”- Audiovisuals de Sarrià. Any edició: 2010.
15-“Timoner”
Lletra: Bernat Artola. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “POLS DE MEU CAMÍ”- Audiovisuals de Sarrià. Any edició: 2008.
16-“Vespre de tardor”
Lletra: Miquel Peris. Música: Artur Àlvarez. Inclós al CD “A RECER DE LA MAR”- Audiovisuals de Sarrià. Any edició: 2011.

——————————-
ENLLAÇ DE DESCÀRREGA GRATUÏTA:

https://arturalvarez.bandcamp.com/album/bagatge

PDF   ·   Versió imprimible

«Vida ermita», nit de poesia a la Magdalena (17-VI-2017)

Jun 14, 2017   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Blog, Intervencions, Lectures i recitals, Notícies  //  Comentaris tancats a «Vida ermita», nit de poesia a la Magdalena (17-VI-2017)     

Poesia de nit entre pins, llentiscle i margallons, dits amb un pur silenci de fons i notes de piano. El Pont ha organitzat aquest recital nocturn en col·laboració amb la regidoria d’Ermites de l’Ajuntament de Castelló dins del Cicle de Música, Dansa i Poesia a les Ermites de Castelló. Se celebrarà aquest dissabte 17 de juny i començarà a les 22,30h.

Hi intervindran els poetes Josep Lluís Abad, Vicent Jaume Almela, Artur Àlvarez, Roman Bernad Negre, Albert Garcia, Reis Lliberós Monfort, Susanna Lliberós Cubero, Rosa Miró Pons, Imma Monlleó, Manel Pitarch i Josep Porcar.

Els poetes estaran acompanyats pel piano de Ximo Fabregat Ripollés.

 

PDF   ·   Versió imprimible

El projecte digital «Descriu» es presenta en societat (Babel, 21-VI-2017)

Jun 9, 2017   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a El projecte digital «Descriu» es presenta en societat (Babel, 21-VI-2017)     

Descriu_Presentacio

Properament es presenta en societat el nou projecte Descriu (www.descriu.org), «un espai obert de pensament, creació i difusió en llengua catalana, divers, transversal, dinàmic i de qualitat», en paraules dels seus promotors. Estarà format per un equip editorial «que gestionarà la visibilitat en l’espai per proporcionar als lectors i lectores continguts excel·lents». És un projecte promogut per la Fundació Scito (www.scito.org), una fundació privada dirigida per professorat de la Universitat Jaume I de Castelló. L’objectiu del projecte és «crear un gran entorn de publicació i de formació de comunitats actives en la nostra llengua».

El proper dimecres 21 de juny se celebrarà la presentació de Descriu a Castelló de la Plana, a la llibreria Babel.

Podeu fer una ullada a la web www.descriu.org i bussejar pels relats, poemes i articles ja publicats.

PDF   ·   Versió imprimible

Penyagolosa fascinant, de nom venerable

Jun 6, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Penyagolosa fascinant, de nom venerable     

El filòleg i sociolingüista Vicent Pitarch acaba de publicar Penyagolosa fascinant, de nom venerable, que ha volgut dedicar en homenatge al poeta Miquel Peris i Segarra en el centenari del seu naixement. En paraules de l’autor, «tot va començar per l’encàrrec de redactar un article per al diari, a fi d’eixir al pas de les desviacions en l’ús del topònim». Us n’oferim un tast.

Penyagolosa, «fita senyera del poble meu», forma part dels símbols emblemàtics del País Valencià. El topònim s’havia mantingut amb el terme exclusiu Penyagolosa, tot al llarg de vuit segles, una situació que s’altera amb la novetat de l’article. En la formació de la construcció nova, el Penyagolosa (un neologisme, tanmateix documentat fa cent anys), hi han degut intervenir dos factors: en primer lloc, l’atracció que exerceix el cim damunt els seus visitants, especialment els naturalistes i els excursionistes; segonament i com a conseqüència del factor anterior, la conveniència de recórrer a l’article el com a marca distintiva, individualitzadora, del cim respecte del seu propi sector biogeogràfic.

En efecte, la conveniència de marcar la identitat del cim de Penyagolosa respecte del seu conjunt referencial sembla una raó plausible per explicar l’aparició de l’article el. De fet, una expressió ben usual, com «Pujar a Penyagolosa», conté una part d’ambigüitat que desambigua l’article, de manera que «Pujar al Penyagolosa» especifica la pujada al cim, a diferència de la frase sense l’article, fàcilment interpretable com a pujar a qualsevol indret de Penyagolosa: la Banyadera, la Pegunta, el mateix Sant Joan, etc. En aquest sentit, enunciats com ˝els camins del Penyagolosa˝ o ˝el Parc Natural del Penyagolosa˝ són percebuts com a incoherents, per tal com pretenen referir-se a tot el sector de Penyagolosa i, doncs, no admeten l’article especificador del pic. Així, per tant, el venerable topònim Penyagolosa no porta article. L’admet, però, a condició que vaja referit en exclusiva al cim (i per extensió, a la resta del turó) que excel·leix de tot el paisatge. Qualsevol altre cas de l’article adjunt al topònim ha de ser considerat un ús maldestre de Penyagolosa. Un nom tan emblemàtic com venerable bé mereix d’ésser emprat amb respecte i, en qualsevol cas, amb la deguda consideració de la seua identitat lèxica.

PDF   ·   Versió imprimible

El Pont a la XXXIII Fira del Llibre de Castelló

Mai 13, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Fires del llibre, Intervencions  //  Comentaris tancats a El Pont a la XXXIII Fira del Llibre de Castelló     

firacs2017S’acaba d’inaugurar la XXXIII Fira del Llibre de Castelló, on ja hi podeu trobar les obres d’escriptors i escriptores d’El Pont Cooperativa de Lletres, que signaran exemplars el próxim dilluns 15 de maig a partir de les 18 hores.

Signatures

  • Josep Porcar – “Nectari” (Ed. del Buc, 2016)
  • Miquel Torres – “Low-cost” (Llibres la Drassana 2016)
  • Pasqual Mas – “Un miracle sense importància” (Neopàtria, Alzira 2016)
  • Octavi Monsonis – “Rotterdam, provisionalment” (Pruna Llibres) i “Lluna crua” (Ed. 3i4).
  • Aina Garcia – “Rere la paraula” (Onada edicions)
  • Joan Pla – “El fantasma que perdia els llençols/ El fantasma que perdia las sabanas” (Unaria Ediciones)
  • Francesc Mezquita – “Temps fa temps” (ed. Neopàtria)
  • Rosa Miró Pons “Camins d’aigua, paraules de mar” Premi Miquel Peris i Segarra. Premis de la Mar 2015
  • Vicent Jaume Almela – “La Sirena de les illes Columbretes” – “Perduda entre canyes” i “Aromes de la Plana”

LVA2017VII Literatura en Veu Alta
Aquest mateix dilluns, a les 19 hores, en l’apartat Literatura en Veu Alta –que ja arriba a la setena edició–, els membres d’El Pont Cooperativa de Lletres faran recitació de poemes i lectura de textos de Joan Fuster (25 anys de la mort), Miquel Peris (100 anys del naixement) i Josep Pascual Tirado (80 anys de la mort de l’autor del “Tombatossals”). En l’homenatge hi intervindran: Susanna Lliberós, Vicent Jaume Almela, Josep Porcar, Aina Garcia, Manel Pitarch, Rosa Miró, Albert Garcia, Xavi Olivares, Fran Jiménez i, a més, l’actuació musical del cantautor Artur Álvarez.

 

firacastello2017

Fotografia: V. J. Almela

PDF   ·   Versió imprimible

Aina García Carbó diu el Pregó de la gala dels premis Ciutat de Castelló

Abr 26, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Aina García Carbó diu el Pregó de la gala dels premis Ciutat de Castelló     

Per Aina Garcia Carbó

Aquest és el Pregó del Llibre, la Crida, el Càntic, l’Himne: anem a fer-li, doncs, lloança.

Cada llibre, amb cada paraula, ens defineix i alhora, ens allibera.

ainagarciacarbo

Aina Garcia Carbó

Resulta, que la Literatura composa el calendari de tots els dies, el recordatori de tot allò possible, en la realitat i en el somni; ens mostra camins d’esperança, de goig i de ganes, de lluita, de perseverança i actua, fins i tot, com un mirall, com un reflex, on veus la teua imatge darrere de cada grafia.

I és que ella, si la llegim, sempre està disposta, preparada per acompanyar-nos al camí i guiar-nos; i ens diu tot allò que no sabem on escoltar, a qui preguntar-li: és la cova on tots els silencis es realitzen i allà, tots els galimaties es resolen a plena llum del dia.

Resulta, que els enigmes, al veure’ls escrits, són més fàcils i accessibles des de fora, des de la lectura. I és que en una línia, en una història, podem entendre els camins i passadissos que la conformen i som capaços de pensar, com si analitzéssim una vitrina en un aparador, i de re-formular les frases, d’entendre els perquès, les vies triades per resoldre aquells actes, aquelles cròniques. Des de fora, amb la lectura, som capaços de preguntar-nos si nosaltres faríem el mateix en una situació com aquella que, entre lletres, se’ns dibuixa, se’ns mostra. I és que, gràcies a la Literatura, som conscients i coneixedors del que suposa créixer com a individu i com a poble: perquè ens dona les claus per a la millora, per al progrés.

Així i amb tot, es composa d’una màgia especial, que la fa única a cada moment. I és que és perenne en els records; es queda gravada, enregistrada als pensaments, però alhora, també és caduca, efímera, i un cop l’has deixat enrere, l’has avançat pel carril esquerre, l’has passat de llarg, canvia i fa metamorfosi: es transforma. Màgicament, quan tornes a rellegir-la temps després, anys ençà, és diferent: te n’adones que, malgrat que és el mateix llibre que fa uns anys llegires, que són els mateixos successos pels que passares, les mateixes lletres, les mateixes línies, res no és igual i tot ho és alhora; pareix que el llibre haja mudat la pell, com les serps, i els records que abans tenies sobre aquell, s’han quedat al camí junt amb les escames, com a símbol vital per recordar-te que un dia, els teus peus ja van xafar aquelles pedres.

premis-ciutat-cs

Guardonats en els premis Ciutat de Castelló

Jordi Julià, ho mostra tendra i senzillament en un poema, Els lectors: què és per a ell la lectura, la literatura, el joc de daus que aquesta composa. El poema, diu així:

T’apropes per darrere i quan m’abraces
em fas tornar de cop al món que és cert.
[…]
Dos mons a imatge l’un de l’altre, oferts
perquè siguin viscuts, que qui llegeix
els fa reals perquè en manté una imatge
en el passat fins que s’esborra, es perd
i es converteix en rastre per seguir,
per creure que allí va passar-hi un cérvol.
[…]
Si obres aquest llibre al cap dels anys
no llegiràs aquest mateix poema.

Ara bé, si mirem en lupa darrere la Literatura, veiem fulls en blanc, precipicis muts sense història, buits i silencis no contestats per cap pregunta, i és quan hem de donar les gràcies a totes i tots aquells qui les han escrites, qui els han donat llum, forma, paraula i veu: els i les escriptores.

Avui, 23 d’abril, és el dia que cal retre’ls lloança, que cal reconèixer el seu paper, la seua feina. Els ho devem perquè són ells i elles les qui ens possibiliten les paraules, els qui ens capaciten de triar aquelles que més ens agraden, aquelles que més ens dolen, qui ens donen veu quan no sabem usar la pròpia o quan per contra, necessitem escoltar una altra, una de nova.

Joan Baptista Campos, poeta de Castelló, home i veu del nostre poble, els hi dedica un poema de lloança, i les sentència com a guerreres, com a divulgadores, cavallers i mercenaris de la Literatura, a qui defineix com un monstre, un monstre gegant, pràcticament inabastable. El poema es diu: La teua sort i els diu així:

Pensa que ets afortunat pel fet d’haver nascut
en el cervell del monstre.
Des d’ací has de treballar i combatre’l.

I amb aquesta certesa, i sota aquesta afirmació, conclou el pregó i es filtra la claredat de la poesia: perquè és la millor manera que té la vida, de mostrar-nos les coses, simple i senzillament, amb un parell de versos.

Moltes gràcies

PDF   ·   Versió imprimible

IV Fira del Llibre d’Ares

Abr 12, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Entorn, Notícies  //  Comentaris tancats a IV Fira del Llibre d’Ares     

Ja estan obertes les inscripcions a la IV Fira del Llibre d’Ares. Aquest any compta amb una carpa ubicada a la Plaça Major per a acollir totes les paradetes. Amb la idea d’oferir una fira de qualitat s’ha fet un esforç per millorar les condicions del recinte pensant tant en els firaires com en la gent que el visita. Podeu obtenir més informació a: firallibreares.blogspot.com

PDF   ·   Versió imprimible

[TRIBUT] d’ Artur Àlvarez o un sentit homenatge a la cançó d’autor

Mar 21, 2017   //   publicat per Editor El Pont   //   Blog, Diversos, Recensions  //  Comentaris tancats a [TRIBUT] d’ Artur Àlvarez o un sentit homenatge a la cançó d’autor     

“Fuimos sembrando canciones y en esta tierra baldía floreció la poesía, viviendo la utopía, convencidos de que un día vendría la revolución”. Aquestes emotives paraules expressades per Luís Pastor en el seu poema “¿Qué fue de los cantautores?” podrien ser perfectament la síntesi de [TRIBUT]. Un nou treball discogràfic que m’agradaria compartir des d’el posicionament que considere inherent als meus plantejaments pel que fa a l’activitat creativa. Una cosa així com l’habitacle on anem construint una cultura alternativa. Compartir, buscant aliances de pensament per convergir o divergir des de propostes crítiques, constructives i democràtiques.

En aquesta ocasió, doncs, la creativitat es vesteix d’exaltació i reconeixement. Des de la necessitat, he furgat la motxilla del bagatge existencial i he reviscut cançons d’aquells cantautors que van ser, i ho segueixen sent, una part important dels ciments sobre els que vàrem edificar la nostra forma de pensar i entendre la vida. Una mena de banda sonora del viscut.
Un record reivindicatiu de tots aquells valents i valentes que, guitarra en mà i veu ferma, van resistir i van contribuir a la formació d’una consciència cívica en favor de plantejaments democràtics i anhels d’un món millor.
Cantautores i cantautors que van protestar i van fer un discurs crític amb l’afany d’airejar les contínues injustícies i contradiccions d’un món segrestat per uns pocs amb intencions de sotmetre en el seu propi benefici.
Cantautores i cantautors que, tot i patir la marginació dels cercles oficials, van omplir de poesia el batec d’una cultura diferent.
Cantautores i cantautors que van denunciar les mentides i van cantar les veritats, escopint-les a la cara dels poderosos. Que van viure la utopia convençuts de que eren possibles altres plantejaments de convivència.
Cantautores i cantautors que van escriure cançons honestes. Cançons de lluita, d’amor, de festa, intimistes, … i que van contribuir a la formació d’una consciència de denúncia, sense oblidar-se de la perspectiva musical i literària, a través de la cançó d’autor.

Així doncs, un atreviment, que s’ha d’entendre des de l’agraïment i respecte. Unes versions plenes d’humilitat, procurant mantenir l’essència del missatge literari i musical. Però aportant també cert toc personal.
En el doble CD [TRIBUT] trobareu una selecció de 24 temes que, encara que molts d’ells originalment van ser concebuts en castellà, francès o anglès, tots estan adaptats i interpretats en català.
Així, al costat de cançons versionades de Serrat, Lluís Llach, Raimon, Jaume Sisa, Mª del Mar Bonet, Ovidi Montllor i Joan Isaac, trobareu temes de Luis Eduardo Aute, Silvio Rodríguez, Pedro Guerra, Antonio Flores, Pablo Milanés, Antonio Vega, Joaquin Sabina, J.A. Labordeta, Violeta Parra, Hilario Camacho, Victor Jara, Patxi Andión, Luis Pastor, Georges Moustaki, Bob Dylan, Leonard Cohen o John Lennon.
No estan, ni moltíssim menys, tots els que podrien estar, però crec que la selecció és prou representativa. Almenys, he intentat que reflectira un espai temporal proper a la meua generació i adjacents.

Un treball amb el valor d’un fet puntual i irrepetible. Un xicotet tiratge que m’agradaria compartir amb vosaltres. Una acurada edició en “digipack” de tres pales amb llibret interior.
Una manera de contribuir, amb aquest particular gra de sorra, a exaltar el valor d’aquells intèrprets que van dotar de contingut a la cançó d’autor en una època paral·lela al nostre recorregut vivencial. Aquells que van resistir, allunyats de la cultura oficial. Que van ser conscientment incòmodes per al poder establert.

Artur Àlvarez.

CONTINGUT DEL DOBLE CD:

CD 1:
1-És tan difícil deixar de pensar (Patxi Andión) 2-Com un puny (Raimon) 3-Cos de dona (Antonio Flores) 4-Imagina (John Lennon) 5-Princesa (Joaquin Sabina) 6-D’alguna manera (Luis Eduardo Aute) 7-La vella (J.A. Labordeta) 8-El lloc del meu esbarjo (Antonio Vega) 9-Escolta-ho en el vent (Bob Dylan) 10-Tristesa d’amor (Hilario Camacho) 11-Paraules d’amor (J.M. Serrat) 12- Als companys (Ovidi Montllor).

CD 2:
1-Abril 74 (Lluís Llach) 2-Sóc (Luis Pastor) 3-Gent sola (Pedro Guerra) 4-Em declaro innocent (Joan Isaac) 5-Petit vals vienés (Leonard Cohen) 6-Iolanda (Pablo Milanés) 7-El metec (Georges Moustaki) 8-Dona’m sa mà (Mª del Mar Bonet) 9-Gràcies a la vida (Violeta Parra) 10-L’unicorn (Silvio Rodríguez) 11-Amanda (Victor Jara) 12-L’home dibuixat (Jaume Sisa).

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«12345678...30»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner