Secció: Blog

Vicent Almela Artíguez guanya el premi de poesia Ciutat de Badalona

Jul 11, 2016   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies, Premis  //  Comentaris tancats a Vicent Almela Artíguez guanya el premi de poesia Ciutat de Badalona     

Obtè el guardó Betúlia de poesia «Carme Guasch» pel llibre «També el vertigen»

Vicent AlmelaEl poeta i membre d’El Pont Vicent Almela Artíguez ha obtingut el premi Betúlia Memorial Carme Guasch de poesia per l’obra «També el vertigen». Aquest premi consisteix en l’edició de l’obra, a càrrec de Viena Edicions, i un premi en metàl·lic de 1.000 euros. El poeta de la Vall d’Uixó va recollir el passat dimecres el guardó al Teatre Principal de Badalona durant la celebració de la Nit Literària, la cerimònia de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Badalona 2016. En el decurs d’aquesta Nit Literària es van donar a conèixer tots els noms dels guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Badalona convocats per l’Ajuntament de Badalona, per mitjà de l’Àmbit de Badalona Educadora, i en col·laboració amb la llibreria El Full i les entitats Festa Nacional dels Països Catalans i Amics del Teatre Zorrilla de Badalona.

Des d’El Pont enviem la nostra felicitació a l’estimat company Vicent Almela.

Guanyadors dels Premis Ciutat de Badalona 2016 en les diferents categories

Guanyadors dels Premis Ciutat de Badalona 2016 en les diferents categories

PDF   ·   Versió imprimible

Feslloch, la música en valencià en un país anormal

Jul 11, 2016   //   publicat per Manel Pitarch Font   //   Apunts esparsos, Blog, Dissensions  //  Comentaris tancats a Feslloch, la música en valencià en un país anormal     

L’herba de l’escenari Ovidi plena de feslloquers presenciant l’actuació estelar de Fermín Muguruza & News Orleans Basque Orkestra. Un trànsit tímid d’assedegats que emplenen el got de cervesa i, a fora, quatre despistats que arriben a deshora al festival han retardat unes deu hores la dutxa matinera. Anteriorment, el públic ha vibrat amb dos plats forts del programa: Pep Gimeno “Botifarra” i Senior i el Cor Brutal; quasi tres hores en què els joves melòmans han seguit les cançons a cor perquè les coneixen, les escolten a casa i les estimen. La concentració de música en valencià viu tres dies i tres nits de glòria, cada any, a la localitat de Benlloch, la Plana Alta del País Valencià. Un fet que no hauria de ser excepcional, si visquérem en un país normal, i que hauria de comptar amb més mecenatge dels estaments socials; no oblidem que el pes organitzatiu naix d’Escola Valenciana.

El sentiment que experimenta un jove ciutadà del nord de Gal·les quan canta cançons dels Catfish and the Bottlemen o el d’un madrileny quan escolta Malú és més autoritzat que el d’un valencià quan escolta Aspencat, Eva Dénia, Els Manel, Tirant lo Rock, Els Catarres, Pepet i Marieta, Amics de les Arts o Sva-ters? Aleshores, què hem fet del sentit epistemològic de la nostra cultura?

Senior i el Cor brutal al Feslloch. Foto: Manel Pitarch.

Senior i el Cor brutal al Feslloch. Foto: Manel Pitarch.

En un país “normal” (acceptem el terme com a animal aquàtic) podria trobar-se la producció pròpia de la terra en els centres comercials, en les botigues de música, podria seguir-se per la premsa un esdeveniment de la magnitud del Feslloch, es retransmetria per la televisió autonòmica (ui, perdó), és a dir, es consumiria de manera tan natural com es consumeix una pizza envasada d’aquelles que venen els supermercats de franquícia. I el que fa més mala consciència, la qualitat compositiva, instrumental, vocal, escènica de la majoria dels grups en català no ha d’envejar res, en absolut, a altres grups en altres llengües. Però, tornem a la de sempre: en quantes coses més aquest país nostre no és normal? En el panorama electoral? Vinga, no seré sarcàstic i posaré un altre exemple.

Fermín Muguruza al Feslloch. Foto: Manel Pitarch.

Fermín Muguruza al Feslloch. Foto: Manel Pitarch.

La mateixa nit, Feslloch, nou de juliol de dos mil setze, a les zero hores i vint minuts, a la línia d’entrada al recinte, s’albiren escamots de la Guàrdia Civil espanyola, armats i vestits amb armilla antibales. Sí, sí, no faig broma. Com diria Xavi Castillo… “que… què!” Mireu, quan servidor i qui m’acompanyava vam veure aquesta estampa, el subconscient, que treballa més ràpid que la companyia Vueling, d’immediat va pensar que ens havia ocupat algun país imperialista…  No, Espanya no podia ser, perquè també són nacionalistes com nosaltres, el que ocorre és que “nacionalista” traduït a l’espanyol s’anomena “votante de centro” i té més categoria, perquè La Roja no és perifèrica i no baixa mai a segona divisió, mentre que nosaltres, pobres “mataos”, animem equipets com el Llevant, el València, l’Elx o el Vila-real (“Villarreal” només al cap de Roig). Segurament, els posats en matèria em diran que no conec el protocol dels cossos de seguretat…, que en esdeveniments que superen cert nombre de gent…, que en actuacions de vigilància i protecció…, que quan la policia o la Guàrdia Civil operen al carrer… i no sé què més. Però, la veritat és que una versió de policia connotada històricament, abillats d’armes i armilles, per més verdets que vagen, plantats davant dels vehicles cel·lulars, encerclant un camp de futbol amb un grapat de joves que fa quatre dies que han acabat els exàmens i ara troben diversió i canten i ballen i escolten la seua música damunt d’un arsenal de bosses nevera carregades de míssils d’espetec i d’entrepans de tonyina… Què voleu que us diga? Fa la sensació (com deien els soldats en temps de la mili) “que el enemigo está dentro”.

A l’autoritat pertinent, vull adreçar una pregunta gens retòrica: no es pot guardar la seguretat de les persones amb una altra posada en escena, d’aparença més normal, que no infonga als innocents el prejudici patit per l’apòstol Judes, “seré jo, senyor?” I, ja posats a demanar, si accepteu la meua humil opinió, per què no envieu els furgons de la Benemèrita a vigilar els concerts del senyor González Sarrià, àlies Francisco? Potser, ell ja no s’atrevisca a insultar ningú; però, entre els seus padrins, més d’un podria fer l’escapada a Panamà. Que la Mare de Déu del Pilar els agafe confessats.

Manel Pitarch
El Pont Cooperativa de Lletres

PDF   ·   Versió imprimible

Carles Salvador i l’escola valenciana

Jul 11, 2016   //   publicat per r. e.   //   Apunts esparsos, Biblioteca, Blog  //  Comentaris tancats a Carles Salvador i l’escola valenciana     

Per Josep Daniel Climent
Publicat a: La Veu del País Valencià (8-VII- 2016)

Carles Salvador i Gimeno va nàixer a València el 20 de gener de 1893 i va morir en la mateixa ciutat el 1955. Mestre d’escola des dels 18 anys, és autor d’una important obra assagística i periodística, així com d’una significativa obra narrativa i teatral, tot i que on sobresortirà fonamentalment serà en la destacada obra poètica que hi publicà i en la magnífica tasca gramatical que dugué a terme al llarg de la seua vida, tant és així que actualment és considerat com un dels escriptors més representatius del món literari valencià del segle XX i en una figura decisiva en de normativització i normalització del valencià, per la seua tasca en l’aprovació i difusió de les Normes de Castelló de 1932.
Des ben jove, Carles Salvador abraçà els ideals valencianistes de la mà de Josep Maria Bayarri i Miquel Duran i Tortajada, que anys més tard condensà en el lema del seu ex-libris, «València per damunt de tot». És per això que no podem entendre la seua obra intel·lectual i personal, ni la seua tasca professional, sense tindre present la importància que per a ell tenia la defensa dels elements definitoris del poble valencià, especialment la seua llengua. Tant és així que en repetides ocasions manifestà que si escrivia narrativa, teatre o poesia era per «l’íntim goig d’escriure la meua llengua», i si els publicava no era per altre motiu que «per exemplaritat propagandista, d’acció». De fet, s’autodenominava com un «polític de l’idioma».

El valencià a les escoles
Des dels 18 anys, Carles Salvador exercí de mestre d’escola; primer a Almàssera, després a Aielo de Malferit i a la Pobla de Benifassà, des del 1916 a Benassal, i des del 1934 a València, al barri de Benimaclet. Com observem, tots els pobles on feia de mestre eren valencianoparlants, però ell havia d’ensenyar en castellà, l’única llengua oficial de l’ensenyament dels valencians durant la major part del segle XX. No ens ha d’estranyar que des de ben prompte es convertira en un defensor de la introducció de l’ensenyament en valencià a les escoles.

Carles Salvador - Escola 1a

De fet, Salvador publicà desenes d’articles en la premsa valenciana i catalana reivindicant un canvi radical dels plantejaments pedagògics imposats des de Madrid, i que obligaven a impartir tot l’ensenyament en castellà a les escoles valencianes. A tall d’exemple, assenyalem la sèrie de textos publicats en castellà al periòdic La Correspondencia de Valencia sota el títol de La pedagogía y el regionalismo on afirmava que «Es triste, muy triste, que los niños que no hablan más que el idioma de su tierra, se encuentren al entrar en la escuela con una lengua desconocida para ellos y que, no obstante, han de descifrar a la fuerza».
A més de dur a terme una important tasca propagandística en favor de l’ensenyament del valencià a les escoles, el mestre benassalenc també s’encarregà d’elaborar el corpus teòric que la sustentava, en la línia dels articles publicats en la premsa de l’època. Producte d’aquest treball és la conferència que pronuncià en l’Associació Provincial de Mestres Oficials de Castelló el dia 3 de juliol de 1919 sota el títol «L’idioma valencià a les escoles», i que posteriorment fou publicada en format d’opuscle, patrocinat per la Unió Valencianista Regional.
És en aquest text on Carles Salvador formula de manera clara els seus plantejaments pedagògics. El principal, que «l’ensenyança dels alumnes s’ha de donar en l’escola a base de la llengua materna», per tant, calia ensenyar els xiquets i xiquetes únicament en valencià des dels sis fins els onze anys i, a partir d’ací, quan «tindrà sòlides nocions de llengua materna», introduir, poc a poc, el castellà, amb lectures, i «a l’uníson, la redacció de petites frases, passant a la composició de contes, historietes, lletres familiars i lliçons d’estudi, sempre baix la direcció del mestre i la consulta d’un vocabulari valencià-castellà». Cas de continuar els estudis, a partir dels dihuit anys, Salvador proposava que s’impartiren dos cursos de «llengua esperanto», molt fàcil d’aprendre gramaticalment i de resultats ben útils per a comunicar-se «amb tota la humanitat».

Carles Salvador

Un altre dels aspectes que tractarà serà el de la preparació dels mestres oficials que havien d’exercir la professió a les escoles valencianes, perquè sense una bona formació dels docents era difícil assolir els objectius proposats. Des del seu punt de vista el problema tenia dues vessants, la dels futurs mestres i la dels ensenyants que ja estaven treballant a les escoles. La solució per als primers passava per l’establiment «de la càtedra de llengua valenciana» en els estudis de magisteri. Pel que feia a la preparació dels mestres en actiu, la solució era un poc més complexa atés que s’havia de compatibilitzar amb la feina a l’escola, per això Salvador proposava l’organització de cursos de reciclatge, diríem ara, durant les vacances estiuenques, que podrien ser organitzats pels municipis, l’Estat o la Universitat.
Dissortadament, però, aquest programa d’actuació perfectament estructurat no es féu realitat atès que el setembre de 1923 el colp d’estat de Primo de Rivera tallava de soca-rel la possibilitat de construir una escola valenciana.

Per una ensenyança valenciana
Malgrat aquestos entrebancs, Carles Salvador continuà treballant calladament pels seus ideals, i no serà fins l’adveniment de la II República que reprendrà la tasca propagandística per implantar el valencià a les escoles amb la publicació d’articles en la premsa i amb la participació en cursos i conferències com ara la pronunciada el setembre de 1932 en l’Assemblea de Mestres de la Regió de Llevant, amb el títol «El bilingüisme. Problemes que planteja a les escoles», o «L’idioma valencià a les escoles», ponència aprovada del 26 de juliol de 1933 dins dels actes de la II Setmana Cultural Valenciana. Aquest darrer text recollia els plantejament defensat per Carles Salvador el 1919 però, a més, propugnava els criteris que havia de seguir l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, en redacció en aquells moments, fixava les «Orientacions pedagògiques per a l’ensenyament del llenguatge a base de la llengua materna dels infants» i aconsellava com s’havia d’elaborar «el material escolar per a l’ensenyament del llenguatge».

II Setmana Cultural Valenciana

No obstant això, la tasca més significativa de Carles Salvador en relació a la nostra llengua durant l’etapa republicana es concretà en l’elaboració i posterior difusió de les Normes de Castelló. De fet, Salvador fou un dels redactors de la normativa ortogràfica, revisant i esmenant el treball de Lluís Revest, i un dels principals impulsors.
Però sobretot, Carles Salvador dugué a terme un gran treball difonent la normativa ortogràfica aprovada a Castelló i elaborant la doctrina gramatical (morfologia i sintaxi) necessària per a codificar la llengua, element imprescindible per a la normalització lingüística, especialment en l’escola. Aquesta tasca es concretarà de dues maneres; la primera, mitjançant els cursos de llengua publicats primerament a El Camí i posteriorment editats en forma de llibres com ara l’Ortografia valenciana de 1933; la segona, amb la seua presència en les institucions claus del valencianisme de l’època republicana, com ara l’Institut d’Estudis Valencians, l’Institut d’Idiomes de la Universitat de València, i fins i tot, en el Centro de Cultura Valenciana, des d’un organitzà cursos de llengua i edità llibres.
Una altra vegada, la barbàrie del feixisme estroncà projectes i il·lusions que amb molt d’esforç s’havien consolidat des del 1931, i l’inici de dictadura franquista, la segona del segle XX, eliminava qualsevol esperança de normalitzar l’ús del valencià a les escoles.

De l’escola somiada als cursos de Lo Rat Penat
Pot ser una altra persona haguera renegat dels seus ideals i sentiments envers la seua pàtria, sobretot després d’haver patit un expedient de depuració que prop va estar de portar-lo a presó per les seues implicacions polítiques durant la II República.
Carles Salvador, però, ben aviat reinicià les seues activitats. Com a mostra del seu esperit de resistència del deler i perseverança que movia les seues accions a favor de la recuperació del valencià, assenyalem que el 1947 iniciava contactes amb els responsables del Centro de Cultura Valenciana per reiniciar els cursos de valencià que ja impartia el 1936 o mantenia converses amb Josep Giner i Enric Valor per redactar un diccionari castellà-valencià.
Haurem d’esperar fins el 1949 per veure com un reduït grup d’estudiosos valencianistes, malgrat les condicions adverses imposades pel règim franquista, van aprofitar l’única infraestructura cultural existent, Lo Rat Penat, per reiniciar el seu treball de recuperació lingüística. En aquest context, Carles Salvador impulsà els cursos de llengua en aquesta entitat i el 1951 publicà la Gramàtica valenciana, la seua obra gramatical més significativa, amb la qual milers de valencians de diverses generacions s’alfabetitzaren en la seua llengua en aquests anys tan difícils.
Els cursos de Lo Rat Penat, que s’allargaren fins el 1975, i la Gramàtica valenciana, foren les darreres grans obres d’un mestre d’escola que lluità sense descans per la transformació i dignificació de l’escola valenciana, per la introducció de l’ensenyament del valencià.

Gramàtica Valenciana 1952 1 (2), Carles Salvador

És per això que podem afirmar sense por a equivocar-nos que l’obra i la figura de Carles Salvador, i el seu treball en favor de la llengua i literatura dels valencians, han estat claus en la recuperació i consolidació d’un model de llengua apte per a tots els àmbits d’ús i, per tant, en el procés de construcció d’una la societat valenciana que es projecta cap al futur arrelada als nostres orígens i identitat, a la llengua, costums i tradicions dels nostres avantpassats, elements essencials de la nostra personalitat.

PDF   ·   Versió imprimible

Manel Garcia Grau rep homenatge d’El Pont a la Fira del Llibre de Vila-real

Jun 20, 2016   //   publicat per l’editor   //   Acte honorífic, Àlbums, Blog, Fires del llibre, Intervencions, Lectures i recitals, Multimèdia  //  Comentaris tancats a Manel Garcia Grau rep homenatge d’El Pont a la Fira del Llibre de Vila-real     

El diumenge 29 de maig, a les 12:00 h, la plaça del Llaurador de Vila-real, en el marc de la Fira del Llibre, conjuntament amb l’acte de lliurament dels premis Maig de narrativa breu -certament organitzat per l’Associació Cultural El Guitarró amb el patrocini i la col·laboració de la Regidoria de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Vila-real- El Pont Cooperativa de Lletres va oferir un homenatge a Manel Garcia Grau, en el desé aniversari del seu traspàs, amb lectures dels seus poemes així intervingueren: Joan Pla, Susanna Lliberós, Vicent Pallarés, Josep Usó, Antoni Viscarro, Manel Pitarch, Reis Lliberós i Vicent Jaume Almela. L’acte va estar presentat per Vicent Usó.

Taula de signatures: Joan Pla «Ciutat de corrupcions»; Vicent Usó «Les veus i la boira»; Susanna Lliberós, «Llibre dels espills», Manel Pitarch, «Primavera entre runes»; Vicent Pallarés, «Masculí plural»; Josep Usó Mañanós, «L’any de l’herba sana»; Vicent Jaume Almela «Aromes de la Plana», «Perduda entre canyes» i «La sirena de les illes Columbretes» amb il·lustracions Mari Carmen Aldás.

PDF   ·   Versió imprimible

El Pont homenatja Manel Garcia Grau a la Fira del Llibre de Castelló

Jun 20, 2016   //   publicat per l’editor   //   Acte honorífic, Àlbums, Blog, Fires del llibre, Intervencions, Lectures i recitals  //  Comentaris tancats a El Pont homenatja Manel Garcia Grau a la Fira del Llibre de Castelló     

Sisena edició de «Literatura en veu alta»: homenatge a Manel Garcia Grau. Signatures i presentacions a la XXII Fira del Llibre de Castelló.

VI Literatura en Veu Alta. El dilluns 2 de maig de 2016, en la carpa principal de la Fira del Llibre a la plaça de Santa Clara de Castelló, autors i autores d’El Pont van retre homenatge poètic al poeta i soci d’Honor d’El Pont Manel Garcia Grau, en el desé aniverasari del seu traspás, amb en les veus dels seus escriptors i escriptores: Susanna Lliberós, Vicent Pallarés, Josep Usó Mañanós, Manel Pitarch, Josep Porcar, Vicent Usó Mezquita, Joan Andrés Sorribes, Vicent Jaume Almela i Artur Àlvarez (interpretació musical), Fran Jiménez i Xavi Olivares. L’acte va estar presentat pel professor i escriptor Lluís Meseguer, amic del poeta i coneixedor de la seua obra.

Taula de signatures: Amalia Roig Blasco, «Xarxa prima»; Vicent Usó «Les veus i la boira»; Susanna Lliberós, «Llibre dels espills», Manel Pitarch, «Primavera entre runes»; Vicent Pallarés, «Masculí plural»; Joan Andrés Sorribes, «Pedres marcades»; Josep Usó Mañanós, «L’any de l’herba sana»; Carles Bellver, «Un cel nou i una terra nova»; Vicent Jaume Almela – Mª Carmen Aldás (il·lustradora) «Aromes de la Plana», «Perduda entre canyes» i «La sirena de les illes Columbretes».

PDF   ·   Versió imprimible

«Gabinet de curiositats», d’Anna Moner, rep el premi de la Crítica al millor assaig del 2015

Jun 18, 2016   //   publicat per l’editor   //   Blog, Entorn, Notícies  //  Comentaris tancats a «Gabinet de curiositats», d’Anna Moner, rep el premi de la Crítica al millor assaig del 2015     

Pruna Llibres edita el recull de textos que l’escriptora havia publicat al diari digital La Veu del País Valencià

Anna Moner amb Bel Olid, presidenta de l’AELC

Anna Moner amb Bel Olid, presidenta de l’AELC

El premi al millor assaig publicat en 2015 ha estat per Anna Moner i el seu «Gabinet de curiositats» (Pruna Llibres), un recull d’articles publicats en el diari digital La Veu del País Valencià entre octubre de 2013 i novembre de 2015, «una immersió en l’assaig de les curiositats, de la història de l’art, la ciència o els grans descobriments». En paraules de Francesc Calafat, «Gabinet de curiositats (Pruna) és la prolongació de la sensibilitat i dels interessos de la novel·lista i pintora Anna Moner. Són articles, escrits amb gran plasticitat, que miren d’auscultar en el fons de personatges insatisfets, rebels, complexos o marginats (els experiments elèctrics d’Andrew Crosse i la seua influència en Mary W. Shelley, Caravaggio, Chopin, Artimisia Gentilischi, Georges Méliès, els autòmats, Houdini…), que, moguts per desfici vital, estètic o d’ofici, ennaveguen el seu ofici o art per vies poc o gens concorregudes, per anar més enllà de les convencions i dels límits».

Anna Moner amb Martí Domínguez

Anna Moner amb Martí Domínguez, guardonat en novel·la

La novel·la de Martí Domínguez, «La sega» (Proa), que ja va rebre el Premi de la Crítica Catalana i el Premi de la Crítica de Serra d’Or, ha resultat la guanyadora en la categoria de narrativa. El jurat ha destacat que és «una novel·la rodona sobre la postguerra i els masovers del Maestrat».

Antoni Ferrer ha rebut el premi al millor poemari de l’any per «Variacions Goldberg» (Denes); en paraules del jurat, «un llibre que destil·la tota l’experiència poètica i de vida d’una de les nostres grans figures literàries».

Rodolf Sirera s’ha emportat el premi a la millor obra teatral amb «Trio» (Bromera); «una comèdia fresca, enginyosa, construïda amb la saviesa dramatúrgica d’un dels grans mestres del teatre en català».

En la categoria infantil, ha estat guardonada l’antologia de poemes de Marc Granell, «La vida que creix» (Andana), a cura de Josep Vicent Garcia Raffi i amb il·lustracions de Paulapé (Paula Pérez de Lanuza); «una aposta innovadora per la poesia infantil».

En la categoria juvenil, el jurat ha premiat la novel·la de Lliris Picó, «Moisés, estigues quiet» (Bullent); «una obra que sorprèn i que ens commou». Aquesta ja va rebre el Premi Enric Valor del 2014.

La junta de l’AELC al País Valencià ha atorgat el Premi de Difusió a Ca Revolta, per la seua tasca en la difusió i promoció de la literatura catalana i la cultura a la ciutat de València.

Guardonats amb el premi de la Crítica de l’AELC 2016

Guardonats amb el premi de la Crítica de l’AELC 2016

 

Anna Moner i Susanna Lliberós, presentadora de l)acte

Anna Moner i Susanna Lliberós, presentadora de l)acte

El jurat ha estat format per Marisol González, Francesc Gisbert i Miquel de Renzi, en les categories de poesia, literatura infantil i literatura juvenil, i per Xavier Aliaga, Enric Iborra i Mariola Nos en les d’assaig, narrativa i teatre. La periodista i poeta Susanna Lliberós d’El Pont va presentar el lliurament dels Premis, que va tenir lloc aquest divendres 17 de juny a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.

Els premiats van rebre un diploma honorífic i una escultura commemorativa de Jordi Albinyana.

 

PDF   ·   Versió imprimible

VI Trobada Literària El Pont a la Vall d’Uixó

Jun 7, 2016   //   publicat per l’editor   //   Acte honorífic, Blog, Compromís lingüístic, Intervencions, Lectures i recitals, Trobada literària  //  Comentaris tancats a VI Trobada Literària El Pont a la Vall d’Uixó     

Cartell VI Trobada Literària El PontLA VALL D’UIXÓ acull el proper dissabte 11 de juny de 2016 la VI Trobada Literària d’escriptors i escriptores de les comarques castellonenques. Una jornada intensa en la qual es rendirà un sentit homenatge a la figura del poeta Manel Garcia Grau. Els actes els organitza l’associació El Pont Cooperativa de Lletres, amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó.

Programació

  • 9:15 – Arribada dels associats a la Vall d’Uixó.
  • 10:00 – Assemblea d’El Pont, en l’espai habilitat per l’Ajuntament: Biblioteca Pública Municipal, plaça del Mercat, 2.
  • 14:00 – Dinar a un restaurant del paratge de les Coves de Sant Josep.
  • 16:30 – Grutes de Sant Josep. Recital poètic d’El Pont en l’interior de les grutes, homenatge a Manel Garcia Grau.
  • 17:30 – Cloenda.

Programa en PDF | Cartell en PDF

programa2016_exterior  programa2016_interior

PDF   ·   Versió imprimible

Garí presenta «La memòria del sabor» a Barcelona (1-IV-2016)

Mar 10, 2016   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions, Blog  //  Comentaris tancats a Garí presenta «La memòria del sabor» a Barcelona (1-IV-2016)     

Invitació presentació Barcelona La memòria del sabor

La llibreria Documenta de Barcelona acollirà la presentació del llibre «La memòria del sabor», de Joan Garí, que estarà acompanyat pel fotògraf Ramon Usó, el periodista David Miró i l’escriptor Valenti Puig. L’acte se celebrarà el divendres 1 d’abril a les 19h. «Aquest llibre és un autoretrat. Un autoretrat amb aliments, o a través dels aliments, que és una manera civilitzada de definir-se», explica Garí. «La memòria del sabor» és un homenatge a la cuina valenciano-catalana i a sa mare, un viatge a la infantesa amb els plats que més el plauen:

Anem a les mandonguilles, però. Aquest és el plat estrella de la cuina quaresmal. La quaresma és el període de quaran­ta dies abans de Pasqua. En el calendari litúrgic cristià, és un temps de penitència que comença el Dimecres de Cendra, al mes de març, i conclou el Diumenge de Resurrecció, entre finals de març i abril, se­gons la data en què caiga Pasqua. L’objectiu d’aquest lapse temporal és rememorar els dies en què Jesucrist va dejunar al desert i també els seus patiments durant la Passió. Algun lector, perfectament informat sobre aquestes qüestions, em retraurà que siga tan explícit i detallat. En realitat, no està de més en absolut: com tantes coses relatives a la cultura cristiana, ha passat a hores d’ara a constituir un remot arcà per a les noves generacions, com si fóra obligatori creure en Déu per a respectar i honrar els mil detalls en procés d’esmicolament i oblit (la història de l’art, el calen­dari litúrgic, el santoral, la lectura de la Bíblia…) que haurien de formar part del bagatge de qualsevol ciu­tadà occidental, independentment del seu nivell de credulitat pel que fa a la visió transcendent de la vida.

Ma mare és una persona de ferma observança cristiana. Dissortadament, no ha pogut transme­tre’m aquesta devoció amb el fervor que hauria de­sitjat. Sóc un ferm partidari de la laïcitat de la vida pública i de la reclusió de les creences religioses –amb tots els meus respectes– en l’esfera privada.

A casa, això sí, s’han seguit amb diligència les observacions pròpies de la religió majoritària entre nosaltres, i el nostre paladar se n’ha beneficiat a partir d’això que s’anomena cuina quaresmal.

Encara recorda ma mare el temps en què cada divendres de l’any s’evitava menjar carn. Després, aquest costum es va circumscriure només als set divendres de quaresma. I així seguim. Un d’aquests dies de Venus sabies que et tro­baries a taula un superb potatge de cigrons i, de segon, mandonguilles d’abadejo.

PDF   ·   Versió imprimible

Garí presenta «La memòria del sabor» al NH Mindoro de Castelló (16-III-2016)

Mar 10, 2016   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions, Blog  //  Comentaris tancats a Garí presenta «La memòria del sabor» al NH Mindoro de Castelló (16-III-2016)     

Tarja presentació Castelló La memòria del sabor

L’hotel NH Mindoro de Castelló de la Plana acollirà la presentació del llibre «La memòria del sabor», de Joan Garí, que estarà acompanyat pel fotògraf Ramon Usó, el cuiner Miguel Barrera, el gestor cultural Jesús Broch i l’editora Laia Climent. L’acte se celebrarà el dimecres 16 de març a les 19h. «Aquest llibre és un autoretrat. Un autoretrat amb aliments, o a través dels aliments, que és una manera civilitzada de definir-se», explica Garí. «La memòria del sabor» és un homenatge a la cuina valenciano-catalana i a sa mare, un viatge a la infantesa amb els plats que més el plauen:

En matèria de cuina, sóc un fanàtic. M’agraden els sabors tradicionals, les receptes anyenques, els plats ancestrals del meu país. Sent una adhesió incondicional cap als aliments i la manera de cuinar-los que han format part sempre, des que tinc memòria, de la meua cuina materna. No cal que us confesse que la meua mare és una cuinera excepcional: igual que em va ensenyar la llengua que ara escric, em va transmetre algunes nocions bàsiques sobre el menjar, que és una funció que no consisteix només en alimentar-se. Si engolírem teca exclusivament per a nodrir-nos, un dels plaers més inenarrables de la vida no existiria. Però, per sort, menjar és un conjunt de sensacions que depassa la mera virtualitat biològica. Menjar és cultura i civilització, bellesa i art, música i literatura.

Podeu llegir-ne ací el reportatge d’Ignasi Mora

PDF   ·   Versió imprimible

Presentació de «Carles Salvador. Glosari (1921-1929)» (Llotja del Cànem, 15-II-2016)

Mar 9, 2016   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions, Blog  //  Comentaris tancats a Presentació de «Carles Salvador. Glosari (1921-1929)» (Llotja del Cànem, 15-II-2016)     

La Llotja del Cànem de Castelló acollirà aquest dimarts 15 de març la presentació del llibre «Carles Salvador. Glosari (1921-1929)». Hi intervindran els autors Vicent Pitarch, Lluís Meseguer i Jaume Garcia Llorens, i comptarà amb la presentació del Vicealcalde de Castelló i regidor de Normalització Lingüística Enric Nomdedéu.

L’obra recupera els articles periodístics que va escriure entre 1921 i 1929 en els diaris castellonencs ‘Libertad’, ‘Heraldo de Castellón’, ‘Diari de Castellón’ i ‘Diari de la Mañana’. Aquesta recopilació mostra el compromís del mestre amb la realitat que vivia en el seu temps. Carles Salvador, que escrivia aquests articles des de Benassal, on exercia com a mestre d’escola, estava en permanent contacte amb el seu entorn sobre el que opinava en aquests articles. Gràcies a ells, reconeixem avui dia les seues aportacions a la renovació pedagògica, la normalització lingüística i el periodisme, entre unes altres.

Vicent Pitarch explica que “el glossari està redactat des d’una època negra i de dictadura, però també representa les ànsies i aquell sentiment de modernització que el país reclamava en totes les seues esferes, especialment en la cultura, la literatura i l’escola, que eren els aspectes que Carles Salvador havia viscut més intensament”. Per la seua banda, Lluís Meseguer, comenta que “aquest glossari, a més del significat general de presència del periodisme en el valencianisme i en la modernització de les lletres valencianes, des de l’angle dels quatre periòdics de Castelló on va ser publicat, representa també un moment en què la ciutat de Castelló passava a ser una mica més universalista des de l’angle de diverses ideologies”.

Glossari. Carles Salvador. Presentació

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«123456789...30»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner