Secció: Blog

Carles Lluch publica «Novel·la catalana i novel·la catòlica: Sales, Benguerel, Bonet»

gen. 19, 2015   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Carles Lluch publica «Novel·la catalana i novel·la catòlica: Sales, Benguerel, Bonet»     
Per Alícia Coscollano
Publicat originalment a lacalamanda.com

carles lluch novel·la catalana i novel·la catòlicaCarles Lluch, doctor en literatura catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, és una persona implicada en diferents plataformes i moviments culturals relacionats amb el territori, inclinació natural i necessària que combina amb la seua tasca com a professor. És membre, a més, del Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània i ha estat professor consultor de la Universitat Oberta de Catalunya entre 2011 i 2014.

Amant intens de paraules i publicacions, és l’impulsor d’ un blog Exilis, on incorpora tot allò que el seu ampli i divers univers al voltant de la paraula genera o captura,  a més de col·laborar amb publicacions com La Veu de Benicarló. Lluch va elaborar la seua tesi sobre un gènere poc investigat, la novel·la catòlica catalana, centrada en el període de postguerra però sense defugir el context històric europeu. Naixia, així, Novel·la catalana i novel·la catòlica: Sales, Benguerel, Bonet, que actualment s’ha convertit en un volum editat per Publicacions l’Abadia de Montserrat. En paraules de Lluch, «tracta una visió de l’home com un combat entre el bé i el mal: un home en conflicte, en contradicció». Una visió de la vivència religiosa que és també «ambigua i contradictòria, gens beata».

Carles, a la teua teua trajectòria es troben diferents estudis que giren al voltant del catolicisme o cristianisme, és vocacional,  interès personal, o ganes d’ investigar en un terreny metafísic?

Hi ha un interès en el qual s’ajunten les raons purament intel·lectuals amb les personals. Considero mal coneguda la unió del cristianisme i la literatura, i tanmateix molt important en la cultura catalana del segle XX, i especialment suggestiva durant l’època de la postguerra. Hi ha certa tendència a considerar reaccionari el catolicisme, i els autors que estudio desmunten aquesta visió. A més, a nivell personal m’interessa, perquè uneix dos aspectes, cristianisme i cultura, que per a mi són fonamentals.

Per què vas escollir aquest tema per confeccionar i elaborar la teua tesi, ara publicada? 

M’interessava fer la tesi sobre novel·la del període de postguerra. Altres corrents, com l’existencialisme o la novel·la psicològica, ja eren prou coneguts, i en canvi la novel·la catòlica, que és segurament tan important com aquells en la cultura catalana, havia estat poc o gens estudiada. Vaig llegir alguna de les obres, i em van atraure. El meu director de tesi, Jordi Castellanos, em va esperonar en aquest camí, ell també creia que calia dedicar-hi una tesi.

La novel·la catòlica catalana volia donar forma narrativa a les inquietuds i interrogants existencials de l’home i la dona, i això és vàlid per a qualsevol lector, independentment de creences.

La investigació va obtenir un reconegut premi.

Vaig presentar la tesina al Premi Cristianisme i Cultura que convoca la Fundació Joan Maragall, i me’l van concedir, l’any 1998. Hi estudiava uns antecedents dels anys vint i trenta. Es va publicar l’any 2000 amb el títol La novel·la catòlica a Catalunya. Precedents teòrics (1925-1936).

Quants anys vas invertir i quines serien les troballes més sorprenents al llarg de la teua investigació?

Ha estat una història atzarosa i amb moltes interrupcions. Entre els anys 1996 i 1999 m’hi vaig dedicar a temps quasi complert, gràcies a una beca d’investigació de doctorat. Durant els anys posteriors, anava avançant a base de restar temps a les vacances i amb escapades puntuals a les biblioteques barcelonines. Entre 2008 i 2009 vaig dedicar nou mesos d’excedència a fer la redacció de la tesi. La troballa més sorprenent seria comprovar l’impacte real que un corrent que avui en dia pràcticament ningú no coneix, la novel·la catòlica, va tenir durant dècades a tot Europa, i també a Catalunya. I també la descoberta d’obres absolutament impactants, com Incerta glòria de Joan Sales, o El mar, de Blai Bonet, obres mestres al meu entendre.

carleslluch

 

A que et refereixes, o ens referim, quan parlem de novel·la catòlica?

La novel·la catòlica era un corrent novel·lístic que intentava indagar en el sentit de la vida humana, com altres corrent de l’època (l’existencialisme, per exemple), però ho feia des d’una perspectiva religiosa. Alguns dels autors més destacats són molt coneguts, com Graham Greene; altres van ser molt cèlebres durant la postguerra i ara han caigut en cert oblit, com Georges Bernanos o François Mauriac. Presentava una visió de l’home com un combat entre el bé i el mal: un home en conflicte, en contradicció, pensem que acabàvem de sortir de l’experiència de la segona guerra mundial. La visió de la vivència religiosa que mostra és també ambigua i contradictòria, gens «beata».

El llibre tracta essencialment de tres escriptors referents. Per què?

Senzillament, perquè Joan Sales, Xavier Benguerel i Blai Bonet són els tres autors que van dur a la pràctica de manera més conscient una aproximació a la novel·la catòlica en català. Tot i que difereixen molt entre ells, la qual cosa també indica que la novel·la catòlica és un corrent molt divers.

Quines coincidències i diferencies hi podem trobar entre ells, de manera genèrica?

Tots tres mostren la influència temàtica dels grans autors de novel·la catòlica, especialment Bernanos i Greene: la preocupació existencial i transcendent, el tema del mal en el món. Però, de fet, si llegim les seues novel·les veurem unes diferències profundes de to, si bé no tant en el sentit d’allò que volen expressar. Sales parteix de l’experiència històrica concreta de la guerra civil, i presenta uns personatges als quals el conflicte bèl·lic porta a interrogar-se sobre el sentit de la vida. Benguerel és segurament el menys original i fa novel·la psicològica amb molta influència de Mauriac. Bonet és, en canvi, el que aporta una obra més personal i original, pel to poètic de les seues novel·les, i pel caràcter torbador dels seus personatges, obsessionats amb la idea del mal; és també l’autor més metafísic.

Creus que autors com els que investigues al teu assaig, persones com Sales, Benguerel i Bonet, estan reconeguts com autors de prestigi?  

La figura de Joan Sales ha gaudit en els últims anys d’una gran revaloració, i avui en dia és considerat, efectivament, un dels quatre o cinc millors novel·listes catalans del segle XX. Blai Bonet, en canvi, mereix ser rescatat, sovint se’l valora més per l’obra poètica (i encara no prou) i s’obliden les seues novel·les, que són absolutament fascinants, modernes i pertorbadores. Xavier Benguerel no gaudeix avui dia de gaire prestigi, però va tenir un paper molt important en el desenvolupament del gènere novel·lístic durant la postguerra.

Aquestes novel·les no promulgaven cap caire moral o conservador, aleshores, tampoc no guardaven cap espècie de formula moral, allò que es podria anomenar ‘històries  exemplars’. Llavors, indaguen i es fonamenten en l’experiència i la condició humanes?

Efectivament, intentaven defugir el risc de fer moralitat, com s’ha fet molt sovint des de posicions confessionals. El conflicte religiós que mostren és interioritzat, i per tant es troba a un altre nivell que la moral. Tampoc pretenien demostrar ni convèncer de res, sinó que se servien de la manera cristiana d’entendre l’home per a explicar què és ser home enmig d’un segle convuls i en crisi humana permanent.

Quines coincidències hi podem trobar en l’estil i temàtica de la novel·la catòlica europea que va sorgir en aquells temps a països com França o Anglaterra i l’escrita als Països Catalans?

Cada autor català era diferent, com he dit. Coincidències temàtiques n’hi ha moltes: la visió d’una cristianisme paradoxal, ambigu, contradictori i angoixat; la predilecció per personatges poc edificants, que viuen dominats per alguna baixa passió, pel mal o fins i tot pel crim; la presència d’un personatge capellà com a excusa per a introduir determinats temes transcendents; la crítica de la hipocresia farisaica de molts cristians… Quant a l’estil, la predilecció per l’ús de la primera persona, perquè afavoreix un to de confessió personal que s’adeia a la temàtica.

A Catalunya, l’Església va ser un espai que es mantenia fidel a la llengua i la cultura pròpies, i on es permetia certa llibertat pel fet que l’estat franquista era oficialment catòlic. A la llarga, en els àmbits eclesials es va covar part de la resistència cultural catalana, i més endavant fins i tot política

Posteriorment a la Guerra Civil, la llengua com a ens social perseguit, va trobar un paraigua sota el qual mantenir-se dins de l’àmbit de la novel·la catòlica?

No tant en la novel·la catòlica, com dins d’alguns àmbits d’Església. A Catalunya, l’Església va ser un espai que es mantenia fidel a la llengua i la cultura pròpies, i on es permetia certa llibertat pel fet que l’estat franquista era oficialment catòlic. A la llarga, en els àmbits eclesials es va covar part de la resistència cultural catalana, i més endavant fins i tot política. L’Església catalana va jugar un paper cabdal en la resistència al franquisme.

A partir dels anys seixanta, ja podem trobar aquest tipus de novel·la traduïda al català. Estem parlant de l’excepció? 

Les traduccions al català van ser prohibides pel franquisme fins als anys seixanta. Per tant, la novel·la catòlica europea es va llegir bé en llengua original, bé traduïda al castellà, durant els anys cinquanta. Quan es traduí al català, tot i que es va fer de manera massiva, la seua influència començava a decaure.

carles-lluch-novella-catalana-i-novella-catolica-2

Hi ha qui creu fermament que l’anticlericalisme té raons de ser de pes, que s’ha construït històricament a pols l’antipatia. Un  coneixement més profund de la literatura al voltant d’aquest estament, mitigaria o potenciaria aquesta sensació? 

La novel·la catòlica, certament, dóna una visió del cristianisme més oberta de la que es té des de sectors no confessionals. Perquè és una novel·la amb una visió més evangèlica, menys proselitista, de la religió. Els protagonistes de les novel·les dubten, es plantegen més preguntes que respostes, i aquesta sensibilitat resulta més pròxima al lector. Era una novel·la que volia donar forma narrativa a les inquietuds i interrogants existencials de l’home i la dona, i això és vàlid per a qualsevol lector independentment de creences.

Tenim, en general un gran desconeixement sobre autors del territori de parla catalana que s’han desenvolupat en aquest àmbit? Quines obres aconsellaries? 

No només en aquest àmbit, crec que en el nostre entorn no coneixem prou la nostra literatura, que ha donat autors i obres de gran vàlua. Pel que fa a la novel·la catòlica, aconsellaria sobretot dues novel·les, que ja he esmentat. Incerta glòria, de Joan Sales, la seua única però magna novel·la, una obra complexa que ofereix moltes i riques lectures, i un gran testimoni de la guerra civil. I El mar, de Blai Bonet, del qual també recomanaria Judes i la primavera: són novel·les molt atraients, diferents, molt líriques, en què importa més el com que el què s’explica. De Xavier Benguerel destacaria El testament i L’intrús, obres fetes amb gran ofici.

La religió, la manera d’entendre la religió catòlica, o el cristianisme, no té pàtria, ni màtria ni fronteres? 

Certament, tot i que els autors que estudio tenien tots molt clara la seua catalanitat, i de fet Sales i Benguerel van viure a l’exili pel fet d’haver-se compromès amb la causa política i cultural catalana. Són autors que demostren que es pot ser nacionalista i creient sense contradicció.

Que té a vore Vicent Andrés Estelles amb la novel·la catòlica  catalana, un poeta que també has estudiat? El lligam podria estar en un cert humanisme, o són interessos paral·lels però que no tenen  res a vore? 

No tenen res a veure. A banda de la tesi, de manera puntual m’he dedicat a fer estudis sobre altres autors que m’han interessat. Tot i que, pel fet de començar a escriure en la mateixa època, comparteixen aquella preocupació existencial, la reflexió humanística en un moment de postguerra.

PDF   ·   Versió imprimible

Concert «Nadales de la Plana», homenatge al músic i compositor Pepe Falomir

des. 9, 2014   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Blog  //  Comentaris tancats a Concert «Nadales de la Plana», homenatge al músic i compositor Pepe Falomir     

Nadales Novelles 2014, nadales de la planaAmb el suggeridor títol de “Dotze Nadales Novelles per a Castelló”, el poeta Vicent Jaume Almela Eixau i el músic i compositor Pepe Falomir Almela, van crear aquest treball que tracta d’afegir uns cants nous al repertori nadalenc de la nostra terra, unint el paisatge més reconegut i viscut de la ciutat i el seu terme municipal amb elements tradicionals d’aquesta festivitat.

Les nadales es van estrenar l’any 2009, al Centre Cultural la Marina del Grau de Castelló i també a Benicàssim, i en els 2010 i 2013 al Teatre Principal de Castelló, aquest darrer any en versió musical de Juanjo Carratalà.

Enguany, amb el nom de “Nadales de la Plana” tornen a interpretar-se, en la versió musical de Falomir, però s’hi afegeix l’adaptació per a coral i els arranjaments de Ferran Badal. Seran interpretades per la unió de dos corals, l’Orfeó de la Universitat Jaume I i la Coral Ad Libitum; més de setanta persones dirigides per Toni Planelles i Ferran Badal, amb acompanyament musical dels dèsset músics que conformen l’Orquestra Camerata Castelló i l’actuació com a solista de la soprano Sandra Ferró. El mateix poeta autor, Vicent Jaume Almela, serà l’encarregat d’encadenar la interpretació musical dels temes amb el recitat dels versos. En aquesta ocasió l’acte serà presentat per Vicent Ortíz i significarà un homenatge especial al compositor de les nadales, el recentment desaparegut José Falomir Almela.

Els concerts tindran lloc en les localitats següents:

NULES
Teatre Alcázar
dissabte 13 de desembre de 2014
20.00 hores.

ALMASSORA
Sala d’actes de la Casa de la Cultura
diumenge 14 de desembre de 2014
19.00 hores.

EL GRAU DE CASTELLÓ
Centre Cultural La Marina
divendres 19 de desembre de 2014
20.30 hores.

PDF   ·   Versió imprimible

Valencians i catalans: Miquel Calçada oferirà una conferència a Vila-real

nov. 13, 2014   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Valencians i catalans: Miquel Calçada oferirà una conferència a Vila-real     

Miquel Calçada, comissari de la commemoració del Tricentenari (1714-2014), oferirà la conferència «Dos països, una mateixa història», a la Casa Mundina de Vila-real el pròxim 20 de novembre a les 19.30 hores. L’acte ha estat organitzat per l’associació cultural Socarrats de la localitat, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vila-real. Pocs dies després de la consulta viscuda a Catalunya pel dret a decidir, l’evocació del passat històric de catalans i valencians és de plena actualitat i és en aquest moment de vitalitat social que Socarrats ha volgut convidar Calçada per «parlar de la connexió històrica dels nostres països en el decurs dels darrers segles».

Flyer_Miquel_C

PDF   ·   Versió imprimible

Maria Folch, nova associada d’El Pont Cooperativa de Lletres

oct. 20, 2014   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Maria Folch, nova associada d’El Pont Cooperativa de Lletres     

maria-folch-segarraMaria Folch Segarra és des d’avui nova associada d’El Pont Cooperativa de Lletres. Com explica al seu blog, Un altre país, des de fa temps volia formar part d’aquesta associació d’escriptors: «Quan escriga una novel·la la primera cosa que faré serà fer-me sòcia». Va nàixer a Castelló de la Plana, va estudiar Història Contemporània a València i després va estudiar uns mesos a Londres. Ha viscut setze anys a Roma i ara viu a Ginebra. Té en edició la novel·la «Després vénen els anys», que en breu serà publicada per Drassana i té prevista la seua presentació a València i a Castelló el mes vinent. Per a El Pont és, per moltes raons, un honor i tot un valor tindre la Maria Folch entre els associats. Benvinguda!

Un fragment de la seua novel·la:

Llàstima que ningú haja escrit una gran novel·la sobre Castelló, totes les ciutats se’n mereixerien almenys una. Jo ja me la imagine, una novel·la llarga escrita als anys 70, sobre una ciutat menuda i riqueta, de principis del segle XX, amb exportadors de taronja i casino. I republicans, capellans i collidors. Una saga familiar d’eixes que m’agradaven a mi, en la qual dos germans acaben, inevitablement, en bandes oposades d’alguna barricada o d’algun front.

 

Si la voleu conéixer una mica més, podeu veure aquest vídeo i passejar-vos amb ella una estona per la ciutat de Roma:

PDF   ·   Versió imprimible

Acte de nomenament com a socis d’honor d’El Pont els escriptors Joan Baptista Campos i Vicent Pau Serra

oct. 12, 2014   //   publicat per l’editor   //   Acte honorífic, Àlbums, Blog, Intervencions  //  Comentaris tancats a Acte de nomenament com a socis d’honor d’El Pont els escriptors Joan Baptista Campos i Vicent Pau Serra     

Acte de nomenaments com a socis d’honor d’El Pont a Vicent Pau Serra i Joan Baptista Campos

El divendres 3 d’octubre de 2014, en la sala d’actes del Centre Municipal de Cultura, es va viure un emotiu acte en homenatge a dos grans de la literatura castellonenca, la celebració del nomenament com a socis d’honor de l’associació literària El Pont Cooperativa de Lletres, dels recentment desapareguts Vicent Pau Serra Fortuño i Joan Baptista Campos Cruañes, amb la presència dels familiars dels homenatjats.

L’acte, presentat per Manel Pitarch, va començar amb les paraules del membre d’El Pont i acadèmic de l’AVL, el catedràtic Lluís Meseger, encarregat de glossar la transcendència literària i l’aportació a la nostra cultura, dels dos escriptors. A continuació de les breus paraules, va ser el president d’El Pont, Vicent Jaume Almela, qui va lliurar a les famílies un record del nomenament, recollit respectivament per Lola Gozalbo (Joan B. Campos) i Paquita Roca (Vicent P. Serra), les quals van dedicar un agraïment als presents i uns versos en record dels homenatjats. També van intervindre amics més propers de Serra i de Campos, incidint en la relació més personal, de la mà de l’escriptor Joan Andrés Sorribes i del secretari de l’associació cultural la Barraca del Grau de Castelló, Joan Torrent, ambdós amb paraules vestides de profunda emoció.

La segona part de l’acte va estar dedicat a recitar d’obres de Serra i de Campos, una apartat que va obrir el cantautor Artur Álvarez, interpretant dos temes musicats per ell mateix i estrenats per l’ocasió: «Tu ets», de Vicent Pau Serra i «Aigua que ve de la mar», de Joan B. Campos.

Seguidament, alternant-se en una variada lectura de poemes, intervingueren els escriptors i poetes de l’associació: Josep Porcar, Susanna Lliberós, Toni Pitarch, Josep Lluís Abad, Romà Bernad i Vicent Usó. En la secció, micròfon obert, recitaren, Paquita Roca, Eva Gozalbo, María Jesús Abad i Maruja Bueno. Sens dubte, un homenatge ben merescut, que uneix els noms d’aquests escriptors als de Vicent Marzà i Manel Garcia Grau, nomenats socis honorífics l’any 2012.

PDF   ·   Versió imprimible

Maties Segura publica “Joeliki. Les aventures d’un ciberpirata”

oct. 9, 2014   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Maties Segura publica “Joeliki. Les aventures d’un ciberpirata”     

Aquest mes d’octubre arriba a les llibreries el llibre “Joeliki. Les aventures d’un ciberpirata”, publicat per l’editorial 3i4. Una obra destinada especialment a xiquets i xiquetes d’entre onze i tretze anys.

Joeliki. Les-aventures d'un ciberpirata, de Maties-Segura

Coberta del llibre.

Després de tres anys de la publicació del primer llibre de la sèrie de Joeliki en gallec (“Xoeliki. As aventuras dun ciberpirata”), llengua en la qual hi ha també una segona part (“O grande apagamento”), i amb més de 10.000 exemplars venuts, veu la llum la nova versió traduïda al català i reescrita pel propi escriptor, Maties Segura i Rubio, jove castellonenc de trenta-tres anys. Així doncs, si bé primer es va publicar la sèrie de Joeliki en la llengua materna de l’il·lustrador i coatuor del projecte, Abraham Carreiro Fernández, ara, de la mà de 3i4, podem gaudir també del llibre en la llengua materna de l’escriptor.

La sinopsi promet: “Un virus, milions d’ordinadors infectats, un paquet sorpresa que conté un mòbil màgic, la Resistència Pirata, aventures, amics, enemics, misteris, secrets i altres coses inimaginables… Tot això es trobarà Joeliki, un nen d’onze anys a qui agraden els xats i els videojocs en línia, que, de sobte, es troba embolicat en la trepidant missió d’haver de salvar internet.”

Quedem a l’espera de la imminent presentació pública del llibre i de poder tenir un exemplar en les nostres mans. Pel que ja sabem, es tracta d’una obra cross-media, que, a més del propi llibre paper, conté continguts multimèdia i propostes didàctiques en línia, accessibles per Internet.

Podeu visitar el lloc web del llibre http://www.joeliki.cat/ i fer un tastet amb aquest tràiler que han preparat per difondre la seua publicació:

PDF   ·   Versió imprimible

Anna Moner, Premi Alfons el Magnànim de Narrativa 2014 per l’obra «El Retorn de l’Hongarés»

set. 20, 2014   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Anna Moner, Premi Alfons el Magnànim de Narrativa 2014 per l’obra «El Retorn de l’Hongarés»     
Font: La Veu del País Valencià

L’escriptora Anna Moner (Vila-real, 1967), ha sigut guardonada amb el Premi Alfons el Magnànim de Narrativa 2014 per l’obra «El retorn de l’Hongarés», una novel·la gòtica, trencadora «que barreja sensualitat, màgia i misteri i i també, i de manera molt equilibrada, aspectes de la història de la ciència i de l’art».

LA ESCRITORA ANNA MONER. valencia. 18/1/2012. foto. Jesús Císcar.La Diputació de València ha fet públic que el Premi Alfons el Magnànim de Narrativa 2014 ha estat concedit a Anna Moner (Vila-real, 1967) per l’obra El retorn de l’Hongarès. El jurat format per Soledat Carreño, Bernat Montagut, Jesús Huguet, Josep Gregori i Àngel Calpe, qui ha exercit de portaveu, ha explicat que la novel·la premiada relata una investigació criminal a partir d’una sèrie d’assassinats en sèrie que alterna dos períodes, les acaballes del segle XIX i l’actualitat.

Calpe ha destacat que «és una novel·la gòtica, trencadora dins de la narrativa valenciana actual, que barreja sensualitat, màgia i misteri, i també, i de manera molt equilibrada, diversos aspectes de la història de la ciència i de l’art».  El retorn de l’Hongarès presenta una recerca criminal sobre assassinats en sèrie alternant dos períodes, finals del segle XX i l’actualitat. Els premi està dotat amb 20.000 euros i la publicació a l’editorial Bromera.

Moner, que s’incorporarà en breu com a associada a El Pont Cooperativa de Lletres,  ja va obtenir  el Premi Enric Valor de novel·la l’any 2010, amb l’obra Les mans de la deixebla. Així mateix, l’any 2006 va ser guardonada per l’obra La Venus i el lliri amb el Premi de Relats de Dones de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, certamen que va tornar a guanyar en 2010 amb Les finestres de l’ànima. És coautora de l’obra teatral La morta enamorada, estrenada en 2010 al Gran Teatre d’Alzira per la companyia del mag Yunke. Aquesta escriptora nascuda a la Plana Baixa és llicenciada en Història de l’Art, i forma equip artístic amb l’historiador Sebastià Carratalà des de 1987. La seua obra s’ha exposat, entre altres ciutats, a València, Castelló de la Plana, Sevilla, Nantes, Ceret, Bordeus, Madrid i París.

Ha publicat articles en revistes especialitzades com ara Cimal, Ars Mediterranea, Serra d’Or, Mètode, etc. És columnista de La Veu del País Valencià, on publica una sèrie d’articles en què tracta, des d’una òptica personal, qüestions relacionades amb el món de l’art. Una mirada particular a obres musicals, cinematogràfiques, literàries, pictòriques…, que l’han seduïda i entre les quals troba vincles inesperats, estranys, curiosos.

PDF   ·   Versió imprimible

Publiquem les ponències de la primera jornada Escriptors a la Vila

set. 8, 2014   //   publicat per l’editor   //   Blog, Intervencions, Taula rodona, Trobada literària  //  Comentaris tancats a Publiquem les ponències de la primera jornada Escriptors a la Vila     

Presentem les ponències de la primera jornada Escriptors a la Vila, celebrada a Vila-real el passat 31 de maig i dedicada a l’anàlisi de «La responsabilitat de l’escriptor en el món actual».La jornada naix amb voluntat de continuïtat i amb la intenció de consolidar-se com a punt de trobada anual dels escriptors d’arreu del territori de parla catalana. Aquestes jornades volen establir ponts que faciliten l’intercanvi d’impressions, punts de vista, com també la posada en comú de temes que preocupen i interessen el col·lectiu d’escriptors.

PDF   ·   Versió imprimible

IV Trobada Literària d’El Pont Cooperativa de Lletres a Almenara

juny 23, 2014   //   publicat per l’editor   //   Àlbums, Blog, Intervencions, Multimèdia, Trobada literària  //  Comentaris tancats a IV Trobada Literària d’El Pont Cooperativa de Lletres a Almenara     

La localitat d’Almenara (la Plana Baixa) va acollir la IV Trobada Literària d’El Pont, el dissabte 14 de juny. En un dia calorós i assolellat, es van presentar algunes activitats obertes a tota la població, promogudes per El Pont Cooperativa de Lletres, amb la col·laboració de l’ajuntament d’Almenara.

.

Fotografies de Vicent Jaume Almela i Reis Lliberós

.
La jornada va començar amb la celebració de l’assemblea dels membres de l’associació literària, que es va dur a terme en el centre cultural Museu Molí de l’Arròs. La taula estava integrada pels representants de la junta directiva: Vicent Jaume Almela (president), Manel Pitarch (secretari), Albert García (tresorer) i els vocals, Susanna Lliberós, Josep Lluís Abad, Reis Lliberós i Toni Viscarro, assintiren els associats, Vicent Almela Artíguez, Pasqual Mas, Nel·lo Navarro, Vicent Pallarés, Josep Porcar, Josep Manuel San Andón, Matíes Segura, Joan Andrés Sorribes i Josep Usó. Entre diversos temes tractats, els assemblearis de la Cooperativa de Lletres van acordar el nomenament com a socis d’honor, dels poetes Joan Baptista Campos i Vicent Pau Serra. En acabar, i amb el guiatge especialitzat de l’escriptor Nel·lo Navarro, gran coneixedor de la zona, els pontaires van fer un passeig pels estanys i van visitar els vestigis històrics del front republicà durant la Guerra Civil espanyola.

A la vesprada, els actes es van traslladar a l’entorn del Molí de l’Arròs, on els assistents van poder apreciar una exhibició d’alguns membres de la Conlloga Muixeranga de Castelló, que ens van encomanar l’emoció de les càrregues humanes i els sons de la Moixeranga interpretats a la dolçaina i el tabal dels seus companys de Morvedre que van pujar a col·laborar. A continuació, al saló de la planta baixa del Molí es va presentar la Cooperativa de Lletres a la societat almenarenca, i el president V. J. Almela va poder agrair a l’alcalde de la població, Vicente Gil Olmedo i al regidor de Cultura, Francisco Bargay Leonard, presents a l’acte, l’acolliment i les facilitats organitzatives per poder ralitzar la IV Trobada en aquesta localitat amiga.

Seguidament va estar molt aplaudida la doble actuació musical programada: en primer lloc, la cantautora d’Almenara, Eva Gómez, acompanyada al violí, viola de roda i percussió per Laura Miñarro, i a continuació el cantautor de la Vilavella, Josep Lluís Notari, acompanyat al clarinet i a la guitarra pel seu germà Hèctor Notari. Ambdós van oferir un repàs ben significatiu del seu repertori, amb el qual van entusiasmar el públic.

PDF   ·   Versió imprimible

Susanna Lliberós recitarà en la 12 edició de l’espectacle poètic itinerant «Veus Paral·leles»

juny 23, 2014   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Blog  //  Comentaris tancats a Susanna Lliberós recitarà en la 12 edició de l’espectacle poètic itinerant «Veus Paral·leles»     

La poeta de Vila-real Susanna Lliberós, membre d’El Pont Cooperativa de Lletres, participa enguany en la 12 edició de l’espectacle «Veus Paral·leles»


Susanna LliberósVeus paral·leles
és una producció de la Institució de les Lletres Catalanes, un espectacle anual de poesia, dirigit per Albert Mestres, on sis poetes de generacions diferents, tres de parla catalana i tres d’una altra llengua, diuen la seva poesia. Una actriu enllaça les obres poètiques dels sis autors i, quan cal, recita en català els poemes que el poeta ha dit en la seva llengua.

El projecte té per objectiu fer descobrir i posar de relleu cultures, realitats lingüístiques i mons poètics diversos al públic català i, alhora, posar en contacte amb la realitat de la poesia catalana i dels nostres escriptors a poetes d’altres tradicions.

veus_paralleles_poetes_2014

Els sis poetes de «Veus paral·leles»

L’edició de Veus paral·leles de 2014 reunirà tres poetes gallecs: Chus Pato, Estíbaliz Espinosa i Gonzalo Hermo, i tres de parla catalana: Sebastià Perelló, (Costitx, Mallorca), Susanna Lliberós (Vila-real) i Adrià Targa (Tarragona), de tres generacions diferents. A partir d’un guió, l’actriu Mireia Chalamanch enllaçarà les sis obres poètiques i recitarà en català a Catalunya, València, i Mallorca i, per primera vegada en les seues 12 edicions, a Vila-real.

Enguany Veus Paral·leles vol retre homenatge al poeta Joan Vinyoli en els 100 anys del seu naixement, és per aquest motiu que a l’inici dels vuit espectacles se’n llegirà un poema.

Dossier de l’espectacle PDF

veus_paralleles_2014

 

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«1...6789101112...30»

Darrers apunts dels blogs

  • Petites necessitats, 74

    De fa temps no parles, no. Però emmudida et vaig memoritzar la veu. Com una òrfena en la […]

  • Petites necessitats, 73

    El BollulloTens el cor d'arena negra, menuda, feta pols i als vents me balles. No tens boca, però […]

  • Petites necessitats, 72

    Las TeresitasNo existeix un estiu perenne, malgrat tota la sorra que se'm cola entre els dits dels […]

  • Petites necessitats, 71

    Avui ella vola pel seu nom. Enlairada i cap al sud fem via a les illes afortunades. Des d'aci […]

  • Criatures perdudes de la vida

    Títol: No sabràs el teu nomAutor: Vicent UsóBromeraAlzira, 2020163 pàgines  Carmeta, del Mas […]

  • LA GUERRA DE PERSONATGES ANÒNIMS

    DAVID CASTILLO (2020). El tango de Dien Bien Phu. Barcelona. Edicions 62. Quan els primers mesos de […]

  • Petites necessitats, 70

    I si mai ningú no hagués conegut cap paraula? I si per això no haguérem vorejat […]

Tots els blogs dels autors