Etiqueta / Tag: Andròmina

Les llàgrimes d’Orfeu

abr. 30, 2018   //   publicat per r. e.   //   Biblioteca, Recensions  //  Comentaris tancats a Les llàgrimes d’Orfeu     

llagrimes-orfeu-pallaresManel Alonso
Diari Gran del Sobiranisme, 6 de febrer de 2018

Títol: Les llàgrimes d’Orfeu
Autor: Vicent Pallarés
Edita: 3i4
València, desembre de 2017
Premi Andròmina de Narrativa / Premis Octubre

El compositor i músic Francesc d’Assís Tàrrega i Eixea ha estat considerat el primer concertista de guitarra de la seua època. Nascut l’any 1852 a Vila-real i criat a Castelló, va morir a Barcelona l’any 1909 després de patir dues hemiplegies. Sis anys després s’exhumaven les seues restes mortals i es traslladaven des del cementeri de Montjuïc fins al de la capital de la Plana, on foren depositades en un nínxol provisional fins que l’any 1961 se li va alçar un mausoleu.

L’escriptor Vicent Pallarés, en Les llàgrimes d’Orfeu (Editorial 3i4, València, 2017), novel·la amb la qual va obtindre el Premi Andròmina de Narrativa dins dels XLVI Premis d’Octubre, ens situa en el dia en què les restes de Tàrrega refan el camí en ferrocarril cap a Castelló. Durant les hores que dura el viatge, li dóna veu al germà, el també músic Vicent Tàrrega, la dona, Maria Rizo, i els dos fills, Paquito i Marieta, els quals a través de diversos monòlegs interiors convoquen la memòria i reconstruïxen la biografia pública i privada de l’autor de Recuerdos del Alhambra.

El relat, escrit amb una prosa àgil, combina, sense estridències, el que va passant, minut a minut, en el compartiment del tren amb els records d’aquells que van estimar Tàrrega i d’alguna manera van patir i compartir la seua passió per la música i la guitarra. A través dels seus records ens descriuen diversos aspectes de la seua personalitat com ara la seua bonhomia, la seua tossudesa,… i sense ànim de revenja insinuen possibles infidelitats i es queixen del desinterès del músic per l’economia familiar. Assenyalen els moments transcendents de la vida del guitarrista de la Plana, com ara l’accident que va patir d’infant en caure dins d’una séquia prop de sa casa, que li va danyar els ulls i que va fer pensar al seu pare que la música podria ser una manera de guanyar-se la vida per al xiquet; el seu concert en Novelda, on va conéixer la seua dona; el seu trasllat a Madrid i posteriorment a Barcelona, els seus viatges, etc. I també ens oferixen una galeria de personatges que van envoltar l’autor i que van tindre un important paper en la seua vida professional i personal. El retrat col·lectiu que va creant Vicent Pallarés és el d’un home senzill, despreocupat dels afers domèstics i quotidians, generós, amic dels seus amics, que viu lliurat en cos i ànima a la música i especialment a la guitarra clàssica, un instrument que aleshores gaudia d’un escàs prestigi.

Francesc Tàrrega compon i adapta a la guitarra peces clàssiques d’altres autors, com ara Beethoven, Chopin, Mendelssohn o Albéniz; oferix concerts, assaja fins a altes hores de la nit, crea noves tècniques d’interpretació (hi ha qui assegura que ha creat els fonament de la tècnica de la guitarra clàssica del segle xx), impartix classes, viatja i fuma, fuma a tothora. Sota el retrat que fa Pallarés hi ha un home de carn i ossos, que estima, que treballa, que somia, que patix, i no un mite de cartró pedra.

Estem sense cap mena de dubtes davant d’un dels millors llibres de Vicent Pallarés. Un narrador amb una llarga i extensa trajectòria que ha estat capaç de convocar els morts i recuperar el passat per a recrear, a través de la mirada de les persones més pròximes al protagonista, la vida d’un dels músics valencians més importants del segle xix, i ho fa amb amenitat, amb un exercici notable d’estil i d’ofici, contenint-se i fugint de l’hagiografia civil, de l’homenatge fàcil i carregat de tòpics que han patit tantes i tantes figures valencianes del temps de Francesc Tàrrega.

PDF   ·   Versió imprimible

Vicent Pallarés guanya el premi Octubre de Narrativa

oct. 30, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies, Premis  //  Comentaris tancats a Vicent Pallarés guanya el premi Octubre de Narrativa     

L’escriptor d’El Pont Vicent Pallarés ha obtingut el premi Andròmina de Narrativa en la 46 edició dels Octubre amb l’obra «Les llàgrimes d’Orfeu», basada en la vida del guitarrista Francesc Tàrrega.

octubre-andromina-pallares2El jurat va valorar especialment «el fet que tracta d’un personatge històric d’interés per al país, Francesc Tàrrega» així com «la combinació de la narració de fets amb la percepció singular de la seua dona». Maria Rizo, dona del músic de Vila-real Francesc Tàrrega, repassa la vida del guitarrista internacional «sense ser una biografia novel·lada». L’obra se centra en fets reals de la vida del guitarrista, «però vistos des dels ulls de la seva família i, en particular, de la seua dona».

Pallarés narra el trasllat del cadàver del gran músic de Vila-real Francesc Tàrrega, des de Barcelona fins a Castelló, i com en aquest camí la família reflexiona sobre la vida del guitarrista. L’autor ha explicat als mitjans que la novel·la va néixer sobre la idea que «darrere d’un gran home hi ha una gran dona canviant-la per darrere de qualsevol geni, masculí o femení, hi ha una parella que en pateix les conseqüències».

Vicent Pallarés i Porcar, nascut a Barcelona (28 de març de 1951), és un escriptor valencià. Tot i nàixer a Catalunya, es va traslladar al poble del qual descendia, Suera, a la Plana Baixa, comarca en la qual ha desenvolupat la carrera de docent. Actuament viu a Onda. Va començar a escriure en castellà, i el 1982 va guanyar el XIII Premi Armengot de novel·la curta a Castelló de la Plana amb «El valle incompleto». La seua primera obra en català, «La immensa solitud de Geneviève Lelouch», no arribaria fins al 1993.

octubre-andromina-pallaresJust aquest debut se saldaria amb el guardó Recull-Francesc Puig i Llensa de narració. Eixe mateix any també s’hi imposava al Premi Alambor amb «L’àngel custodi». Però, el gruix de la seua bibliografia arriba en el perïode comprés entre 1999 i 2004, quan publica diverses novel·les i llibres juvenils, que obtenen guardons com el Vila de Puçol, el Ciutat de València per «Les urpes del llop» o l’Enric Valor, entre d’altres. El 2011 conclou i publica «El magma silenciós», una obra concebuda junt el desaparegut Manuel Garcia i Grau. També ha escrit diversos guions audiovisuals, com per al programa de Canal 9, Valencians que fan història. Precisament la novel·la desenvolupa el guió sobre el guitarrista Frances Tàrrega, que es va gravar per aquell programa, però que es va emetre sempre en horaris poc atraients.

La 46 edició dels Premis Octubre de l’editorial Tres i Quatre ha servit per posar en valor trajectòries de llarg recorregut com les de Vicent Pallarès (Andròmina de Narrativa), Carles Camps Mundó (Vicent Andrés Estellés de Poesia) i Manuel Molins (Pere Capellà de Teatre). A ells s’ha sumat en assaig, que no sol ser habitual, una nova veu jove i femenina, la de la guanyadora del Joan Fuster Margarida Castellano.

premis-octubre-2017

 

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors