El nou Titànic Enzensberger ens ho va advertir: “L’iceberg no té futur”. I després: “Perquè l’instant En què la paraula feliç Es pronuncia No és mai l’instant de la felicitat”. I tot això vol dir que el Titànic Fa cent anys que s’ha enfonsat Però ens resistim a assabentar-nos-en. Sentim la música pujant Des del […]
Cavall trencat, II Llegeix més »
EL vers no té el monopoli sobre l’escriptura poètica. No cal dubtar-ho malgrat l’aparent solitud en què treballa el poeta. Acostumat als cims on tant el sol com les tempestes li foraden l’interiors dels ulls, ell ha d’escriure per convocar la bellesa. Perquè un poema és un artefacte improvisadament pensat, jazz d’una veu suggerent que
La veritat no és monopoli de cap ésser humà Llegeix més »
I Hàbitat T’havien educat per al triomf, les llums del llorer, l’honor i la fruita. Pren l’aigua, la sal rosa de l’Himàlaia. Tot i trencat, seràs sempre un cavall. No ho has d’oblidar, renilla ben fort renilla i pica amb les ungles a l’erm dur que et sotmet. A la quadra de terra encara et
El poeta Josep González Clofent presentà setmanes arrere – divendres 16 de març a les 19:00 al Centre Polivalent “Alba nova” de Moncofa- el seu quart llibre de poemes titulat Cavall trencat. Vaig tenir la sort de ser present a l’acte que -segons paraules del propi autor- ” serà l´única vegada que el realitze; d’ara
Cavall Trencat, nou poemari de Josep González Clofent. Llegeix més »
Josep González Clofent va nàixer l’any 1962 a Mascarell (la Plana), el mateix any, segons li agrada remarcar, que els Beatles van editar “Love me do” i Joan Fuster va escriure a quatre mans “Nosaltres els valencians” i “El País Valenciano”. Aquestes són les fites emblemàtiques de la seua memòria emocional. Tot i que és
Un estrany poeta castellonenc Llegeix més »
