Etiqueta / Tag: Josep González Clofent

Els palaus de la teua mirada

Abr 29, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Els palaus de la teua mirada     

Digues la veu invisible que no dius.

Així desfarem les boires i pors que engrillonen.

Abandonar-me als teus ulls, veure’m envoltat per la llum interior si panteixes en llegir allò que no he escrit i que em furtes dels llavis.

La bellesa existeix no per allò que dic.

La bellesa existeix perquè habite els palaus de la teua mirada.

Tremola la llum de l’amor i aquesta és l’única herència i miracle possible:

compartim-la amb els altres.

De  “La llum dels mots: construcció literària i Realitat vital”

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, V

Abr 28, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, V     

I ve la mort i ve la vida

I el piafar de les constel·lacions

És la dèbil traducció d’anhels més purs

Cavalls que s’han reclòs al nostre palmell

Mentre gira el món al teu voltant

I les blanques crineres s’ofereixen

En sacrifici.

 

Vosaltres exigiu un cel més ample

Però sabeu en el més íntim

que no us atrevireu mai a passejar-hi

amb les cavil·lacions de Hamlet.

Allí va el príncep boig, endormiscat

A dalt del carruatge del seu dubte.

Amb ell vaig jo, amb ell vas tu.

 

Cap estrella errant en un cel lacti,

Cap monstre marí a l’aguait d’un naufragi,

Cap enveja servida al vapor

Podria rivalitzar amb la teua pal·lidesa.

Mentre tots esperen prodigis

Tu sola cuses amb fil de saba.

Et creixen els arbres i hi instaures

El pervindre convuls de l’univers.

PDF   ·   Versió imprimible

La llum crepuscular en una platja on naixen i moren els somnis.

Abr 27, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a La llum crepuscular en una platja on naixen i moren els somnis.     

El paper immaculat enregistra signes, símbols, l’experiència íntima d’una persona, un tros de vida.

Però el vertader escriptor moltes vegades possibilita la pèrdua, s’engronsa en àmbits tan privats que considera més poètic oblidar-los.

En la ment del creador una pàtina d’ones esborra enunciats, frases: és la lluita d’eros i thanatos, la llum crepuscular en una platja on naixen i moren els somnis.

 

De “La llum dels mots: construcció literària i Realitat vital”.

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, IV

Abr 23, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, IV     

IV

Oh bell cavall,

plou a ciutat on es cou la desgràcia

i la soledat dels homens rovella

l’esperança. “Escolte el piafar

de les constelacions als estables”

 

tal com diu Tranströmer, però no res

canviarà sense els mots i la dansa.

Per això cantarem i ballarem

per foragitar les grans injustícies.

 

Farem la cara roja als miserables

embaucadors  amb pedigrí polític.

Fan ganyotes i lladren descosits

però són cartons buits cremats de falla.

 

Diuen que no hi ha blat, tampoc avena.

Ens tasaran l’aire i la llibertat?

Vetaran els colors del pensament?

Perdrem la  veu a martellades d’aigua!

 

Ara volen acurtar-nos el viure,

ampliar la fam i el dol tan cruel.

Imposen punyals d’acer, la moneda

cilici i convenció  dels canalles.

 

Però cap abús ens desfarà els somnis:

Nens de cors purs somriuran la justícia,

i les milotxes  parlaran dels  vents.

La vida no és l’atzar d’ una tómbola

 

i la Terra exigeix mans de llum i roses

per trencar les cabotades d’arena,

l’aridesa dels jous que ens  esclavitzen:

Oh bell cavall que esclafes els ullals

de la tristesa!

PDF   ·   Versió imprimible

Sobre las falsa evanescència de la literatura digital, II.

Abr 19, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Sobre las falsa evanescència de la literatura digital, II.     

Descripció dels fenotipus

Entre la diversa fauna d’escriptors podem trobar-nos amb distins espècimens tot i que no són tots els qui destil•len literatura. Dels qui sí en fan, trobem escriptors que ho fan en paper i d’altres per mitjà digital.

1/ Els qui ho fan en paper n’hi ha que són  professionals i treballen per amor a l’art: en són pocs i molt privilegiats; d’altres cobren un sou pel seu treball. D’aquests darrers molt pocs poden viure d’aquesta noble vocació – ho direm així, millor que emprar el concepte “d’ofici”.  Aquest han arribat a viure del seu treball perquè ho fan bé, controlen els registres formals de l’escriptura i han estat tocats positivament pel factor atzar: afegim els contactes.

Un altre grup d’escriptors amb una mica menys de sort treballen com eremites solitaris, independents o en col•laboració, siga mijantçant suplements periodístics, revistes i/o editorials fan la seua feina en distints fronts: crítica, creació, generació d’estètiques, selecció de nous valors, promoció venal al mercat del paper imprès, projeccions de tiratge i vendes, teoria probabilística, marketing, amén “forever”. Alguns esdevenen “marca” de la casa i, en certs àmbits, fan classificacions amb gradació: escriptors de 1era, de 2ona, 3era, etc, etc, etc…

Molt il•lustrats ells i molt il•lustrativa aquesta manera darwinista d’entendre el món literari (que no s’ofenga ningú, però els he sentit parlar així en més d’una ocasió). Certs escriptors  adopten un rol i arriben a creure’s cavallers defensors de no sé quines creuades, Ha!

Existeixen, també, excepcions com és natural.

2/ D’altres desenvolupen la creació per gaudir d’aquesta, amb l’afegit de traure’s un sobresou: és fotuda aquesta crisi (i l’humor sempre ens salva i dignifica). Als temps que corren caldria practicar, amb més carn que os, un meninfotisme vital sobre aquests conceptes – prima de risc, borsa, crisi- que volen fer-nos creure reguladors i importants a les nostres vides.

3/ El següents escriptors treballen en paper i s’han pujat -aconsellats per certes empreses editorials que no volen perdre mos- als cavalls digitals. La carrera de la vida és molt llarga i no podem malmetre un pura sang així, tan novençà… (abstingueu-vos de valorar-me demagog o caureu en pecat mortal).

Cal ressenyar que és just guanyar-se la vida escrivint en qualsevol suport respectant la dignitat de la persona humana i del procés creador.

Per últim tenim el conjunt d’escriptors digitals. De fet, àmbdues classes ho fan amb els dits, però em referisc a qui ho fa en suport virtual.

1/Existeixen els qui empren aquest mitjà per la facilitat de comunicació i expansió de la seua obra, per la visibilitat sense intermediaris.
Però el web és quasi infinit… com per cercar agulles en pallar. Aquest és un inconvenient per fer present una obra: trobem gra i palla i les forques autèntiques escassegen. Afegim un problema consubstancial a l’ésser humà i la seua perenne vanitat: qui pot afirmar i amb quin criteri la capacitat per pontificar i condemnar creacions d’altri?
Entrem de ple, en allò que podria apuntar una nova disquisició assagística: “Forma, contingut i subjectivitat en la qualificació de l’obra literària”, una bona excusa per a l’hora del café o per fer tertúlia a qualsevol fira del llibre.

2/Alguns esperits són lliures: aporten la seua petita llum sense  escarafalls perquè entenen en carn pròpia que el viure és regal.

3/Altres compaginen els bits electrofosforescents, la luminiscència poètica dels leds i la llum d’ivori emmagatzemada al paper. La literatura digital no és un aliatge fútil, de cap de les maneres evanescent…
Potser algún malpensat estrafolari faça premsa interessada: malament rai!

No crec que calga anatematitzar-ne una per salvar-ne l’altra. La vertadera literatura malgrat que pot vendre’s, no hauria de ser una qüestió exclusiva de negoci  o d’oportunisme estacional.

Des de les cantonades més profundes de la meua ment i després d’haver badat aquests pensaments, afirme que escric no per cap pàtria, ni per cap bandera… Escric perquè m’estime les persones i la veu que em fa comprendre el món que m’envolta.

Aliè a les etiquetes fugisseres i convencionals, escric per amor.

PDF   ·   Versió imprimible

Egosurfing

Abr 15, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Egosurfing     

L’egosurfing és una pràctica tan comuna al web que possibilita una fotografia dels escriptors del XXI , fills de la Viquipèdia i d’altres mons no matèrics sostinguts pel fil d’un núvol (Cloud).

Vapors, bafs, equilibris fatus davant l’espill per tal d’aconseguir  l’aparent consol del jo:  traduït a 13 llengües, 27 publicacions d’obra personal, 12 d’escriptura conjunta, 149 articles en revistes especialitzades, membre de jurats, traductor d’altres llengües i obscenitats silenciades, venedor de rellotges hiperpoètics de 26 hores.

Arribat ací, el nostre escriptor es veu tan bell,  que les grafies de Narcís, fins i tot, desapareixen. Però rere el murmuri de la deu,  no hi sona cap música d’arpa.

– M’hauràs de perdonar, li digué senzilla mentre  l’altre no parava d’explicar-li  les seues idees, la vàlua  aconseguida dins del  panorama literari del segle XXI… M’hauràs de perdonar que em torne tan escatológica; però, al capdavall, ens acontentem amb la possibilitat de posseir autonomia per tan sols rentar-nos el cul. Aquest és el reducte de tota literatura.

Davant d’aquesta colossal afirmació la quitinosa panderola restà humilment esclafada.

Fragment de “Literatura valenciana del  XXI i hecatombe”.

PDF   ·   Versió imprimible

Sobre la falsa evanescència de la literatura digital

Abr 14, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Sobre la falsa evanescència de la literatura digital     

-Prolegòmens-

Des de fa un temps arrere les empreses de paper semblen preocupar-se pel tema de l’anomenada literatura digital.
No cal negar que devem la nostra formació i la visió del món a les editorials que han democratitzat la cultura i per elles ha estat possible el desenvolupament de la consciència en un àmbit més humà.

Però és clar que la intel•ligència crea noves formes d’expressar-se, de fer arribar la informació i formació a  més persones, vaja,  d’universalitzar l’accès d’aquests continguts.

Si és certa la tesi que la impremta revolucionà la manera de concebre la vida i possibilità l’oberturisme ideològic i vital, sembla que ara ens trobem davant d’una fita històrica que certa mà fosca -i també pecuniària?- no hauria d’ofegar.

La literatura digital i de lliure accés és una alternativa i conté una espurna que podria il•luminar els éssers humans; rere aquesta forma de treballar existeix una nova cosmovisió del bategar:  “viure amb” i no “contra ningú”. Perquè la veritable literatura sempre és vida,  i no hauria d’estar condicionada, ni metabolitzada per les falses i convencionals lleis del Mercat.

Però la problemàtica és servida:

Literatura universal, ben cert!
Digital literatura universal o literatura universal de paper?
Aquesta ha de ser de franc o ben pagada?

És cert que la literatura no es fa per amagar-la entre els envans dels edificis -siguen d’obra, de tinta efímera que s’esborra, virtuals o de paper-.

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, III

Abr 10, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, III     

Capitans d’abril calvalquen el desert
de la utopia ferida.

Foscament renilla la llum
d’un cavall fosforescent
i els genets del silenci mesuren la mar
bastida de somnis i foc.

La vaga desconvoca els llanterners
de la lluna, i la nit és occidental.

Tulipans de cendra entren en crisi,
l’esperança és un drap florit
i domèstic, un sospir de gel
en la sang trèmula del bosc.

La societat s’associa a una caixa buida,
al verí trist de totes les pèrdues.

Telèfons d’arena sonen intermitents
com una emergència de pluja
en oficines opaques que administren
la sobredosi de la màscara.

Galopa vençut com un huracà
el somriure gris dels condemnats.

PDF   ·   Versió imprimible

Tot el que tinc de tu

Abr 7, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Tot el que tinc de tu     

Tot el que tinc de tu es redueix a un somni, al silenci absolut. És per això que convoque els mots -fils invisibles de la carn vital- per desfer la volatilitat tan gran de la tristesa.
La realitat que ara ens venen tan sols és farsa, un constructe vil que volen fer-nos creure i, a més a més, esterilitza el viure.

És esmolar els ganivets del vers i aquests fantasmes desaparéixer.

No és falsejar la realitat, inventar-ne una nova: és ser artífex de la meua pròpia vida. A  mà dreta creixen morades les paulònies. A mà esquerra l’esponerosa ginesta. A 100 metres per davant, tu camines aquest mar de núvols meus. Els mots -papallones en la pluja- sempre et seguiran.
Al temps de la vida només hi ha vida i, per escriure, has estat la meua vida.
Tot el que tens de mi és un jardí de mots…  I dic el fruit d’un bell amor.

(Fragment de “La llum dels mots: construcció literària i Realitat vital”).

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, II

Abr 6, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, II     

El nou Titànic

Enzensberger ens ho va advertir:

“L’iceberg no té futur”.

I després:

“Perquè l’instant

En què la paraula feliç

Es pronuncia

No és mai l’instant de la felicitat”.

I tot això vol dir que el Titànic

Fa cent anys que s’ha enfonsat

Però ens resistim a assabentar-nos-en.

Sentim la música pujant

Des del gran saló amb làmpades d’aranya

És una nit tan freda

I els cigars fumejants de primera classe

Són les lluernes a la deriva

Dels camarots de més al fons.

“Perquè per boca de la classe obrera

Mai sentireu la paraula classe obrera”

I això li ho xiuxiuegen a cau d’orella

A míster Guggenheim abans de la ranera

I míster Guggenheim somriu, picardiós,

Mentre el gel ja és a la cuina

I els cavalls marins cavalquen a la caldera.

I Enzensberger té raó:

Les paraules no venen mai a temps:

O fan prompte o fan tard.

Només l’iceberg és puntual com un rellotge,

La gran massa inexorable,

la societat occidental,

el final de la Història,

la poètica d’Aristòtil i el banquet de Plató,

el cavall de Nietzsche

i la mula Francis.

¿Quant pesa un iceberg?

Els mateixos quilògrams

Que tots els vostres somnis de redempció.

El pes exacte de la realitat

Sota la quilla del barco.

Els enfonsats i els salvats,

Si és que n’hi ha que se’n salven.

L’orquestra tocant un vals

Mentre el capità es maquilla

Tot esperant la dolça mort de sal.


(Escrit en vespres de la Vaga General del 29-3-2012)

,

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«12345»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner