Etiqueta / Tag: Josep Porcar

El Pont va posar veu i música als versos de Miquel Peris

Abr 22, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Lectures i recitals  //  Comentaris tancats a El Pont va posar veu i música als versos de Miquel Peris     

La petita sala de la Casa de la Cultura de Castelló s’omplí divendres passat per a acollir l’espectacle poètic i musical «L’horitzó lluu un badall», l’homenatge que els escriptors de El Pont Cooperativa de Lletres van voler retre al poeta castellonenc Miquel Peris i Segarra en el 25è aniversari del seu traspàs. Més d’un centenar de persones van gaudir dels versos del poeta que, en uns temps difícils, va mantenir viva la creació poètica en català a les comarques de Castelló. L’apertura de l’acte va anar a càrrec del cantautor Artur Álvarez, amb el seu fill Carles Álvarez al piano, que posaren veu i música al poema «A la torre de marfil». Després, la poeta i periodista Susanna Lliberós, que conduí tot l’espectacle, féu una semblança inicial de l’homenatjat i presentà els poetes encarregats de l’homenatge líric: Manel Pitarch, Vicent Jaume Almela, Lluís Meseguer, Romà Bernad i Toni Pitarch.

En una primera part, els cinc escriptors, exquisidament acompanyats pel pianista, van dir poemes de Peris, versos que anaven i tornaven de l’època més pairalista a la més intimista. El també professor Lluís Meseguer, amb l’amena oratòria que el caracteritza, intentà resumir aquesta evolució de l’obra de Peris, profundament arrelada a la cultura grecollatina, i reivindicà, sobretot, la mediterraneïtat com a bressol dels valors que encarnà el poeta de La Plana. Susanna Lliberós, també autora del guió de l’acte, va saber trenar amb traça les motivacions de cada poema recitat amb la biografia de l’homenatjat, amb pinzellades soltes que permeteren al públic recordar o, en el seu cas, idear el món creatiu i personal de Miquel Peris. Durant la segona part, els poetes recitaren poemes propis, escrits a propòsit de l’homenatge. El cantautor Artur Álvarez interpretà també el cèlebre «Cante per fora, plore per dins» i, ja de nit, tancà l’acte amb la peça «Fes soneta». Cal recordar que les tres peces musicals formen part del projecte «A recer de la mar», homenatge musical i poètic que serà presentat el proper divendres 4 de maig al Teatre Principal de Castelló. Les paraules de cloenda de Lliberós foren per recordar els assistents que, en els temps que corren, amb la generositat demostrada pels escriptors, pels músics i pel públic assistent, encara «l’horitzó lluu un badall»:

L’agost el 1983, Miquel Peris escrivia uns versos visionaris, atemporals, que ens semblen ara necessaris per a buscar la serenitat que cal per a defugir les negres primaveres que ens pinten l’FMI i companyia: «Com ja conec, amic, el món que t’ha tocat viure la vida, vull fer-te una comanda. Descansa, atura’t, pensa, gaudeix la silent ombra que t’ofereix l’ombrívola xiprera, i parla amb tu mateix. Potser colombraràs el cim on viu la calma».

A continuació podeu escoltar alguns fragments d’«A recer de la mar»:

Guió de l’homenatge (PDF) :: Programa de mà (PDF) :: Guió de Susanna Lliberós (PDF)

PDF   ·   Versió imprimible

«Tibar l’arc. Una mirada a la poesia valenciana actual»

Abr 19, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  5 comentaris     

L’Octubre Centre de Cultura Contemporània acollirà el proper divendres 27 d’abril, a les 20 hores, la presentació de «Tibar l’arc. Una mirada a la poesia valenciana actual» (Tria Llibres, abril de 2012), que reuneix la veu de 27 poetes valencians nascuts entre 1970 i 1987. Cada poeta ha contribuït amb quatre poemes ja publicats i un d’inèdit. En paraules de Ferran Bataller, editor de Tria, el recull és una ocasió per comprovar els diferents camins que ha pres en els últims anys la poesia valenciana i fer-se una idea del que pot aportar en el futur més immediat.

Organitzat per l’editorial, l’acte a l’Octubre comptarà amb les intervencions d’Enric Sòria, que ha prologat el volum, i l’antòleg Alfons Navarret, acompanyats per Miquel Tuson, director editorial de Tria Llibres, i l’editor Ferran Bataller, que dedicaran també l’esdeveniment «a celebrar els dos anys d’existència de Tria i donar a conéixer els nous títols que formaran part del seu catàleg». En paraules de l’escriptor d’Oliva, «és evident que els poetes valencians viuen dins el món, en el sentit literari i en els altres, i són porosos a les incitacions i les perplexitats del seu temps tant com els seus col·legues de Barcelona, de Mallorca, de Berlín o de Singapur». I conclou:

Potser els poetes valencians actuals no haurien triat el temps que viuen, però sí que han triat les paraules que el diuen i que ara ens permeten assumir-lo en la seua difícil complexitat. Sense escapismes ni renúncies, amb una convençuda assumpció de les virtualitats de l’expressió poètica a l’hora de donar compte del nostre present i d’ampliar-lo –indagant-lo, qüestionant-lo, recreant-lo per mitjà de la paraula plena de sentit–. El llibre […] ens facilita una primera aproximació a 27 veus poètiques valuoses, diferents i en ple desenvolupament, cadascuna de les quals reclama la nostra atenció per dret propi. En aquests 27 camins oberts hi ha un índex de la vitalitat de la poesia valenciana d’ara i també 27 indicis d’esperança.

«Tibar l’arc» recull obra de quatre poetes de El Pont Cooperativa de Lletres: Susanna Lliberós, Josep Porcar, Iban Leon i Vicent Almela.

Més informació sobre el llibre i els autors a Tria Llibres. També podeu consultar l’esdeveniment al Facebook.

PDF   ·   Versió imprimible

Carles Bellver presenta a Castelló «L’home del calendari»

Nov 12, 2011   //   publicat per l’editor   //   Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a Carles Bellver presenta a Castelló «L’home del calendari»     

El dimarts 22 de novembre, la llibreria Babel, de Castelló, acollirà la presentació de «L’home del calendari», la darrera obra de Carles Bellver Torlà. L’autor estarà acompanyat pel poeta Josep Porcar, que comentarà les seues impressions. En paraules de l’editor, Bellver «entrellaça elements de realitat» i «juga constantment amb el caràcter fantàstic dels personatges i de les històries». L’autor ha explicat que el llibre «té alguna cosa a veure amb Castelló, tot i que gran part de l’acció transcórre en una república d’Europa Central». L’acte començarà a les 19 hores. Més informació al web de l’editorial, al blog de l’autor i també al Facebook.

Podeu llegir ací el text de la presentació.

PDF   ·   Versió imprimible

Les obvietats insòlites

Des 21, 2010   //   publicat per Josep Porcar   //   Blog, Dissensions  //  Comentaris tancats a Les obvietats insòlites     

Més o menys fundat, tinc el pressentiment que la recessió vigent està posant de moda als mitjans de comunicació de masses una mena d’espectacle de la constatació, d’exhibicionisme de les evidències, de vedetisme probatori, amb una ansietat que sembla gairebé un trastorn d’ordre obsessiu-compulsiu. Les poques certeses que ja teníem, poques i lletges, alguns anys relaxades a l’ombra d’una presumpta prosperitat, se’ns revelen ara de nou, esvanit ja el miratge, com si ens les acabaren de demostrar i descobrir. Amb comptades excepcions, els cèlebres cables de WikiLeaks, si més no els propalats fins ara, poden ser interpretats com un paradigma d’aquesta veta de mercat comunicatiu que té com a finalitat afegir valor a una cosa que servidor anomenaria l’obvietat insòlita, per la qual el consumidor de premsa rep com a sorprenent la confirmació d’un fet que amb antelació existia ja en el seu repertori de conviccions. Per exemple, que el govern espanyol amagà els vols il·legals de la CIA. Quina sorpresa! Aquesta notícia de la SER, de l’any 2006!, entre moltísimes altres, ja ens havien alertat dels enganys del Govern i ja formaven part dels nostre imaginari. Davant de l’obvietat insòlita, la resposta institucional ha estat el silenci, o el balbuceig. No cal que cap govern acredite la veracitat de les confidències ventilades, perquè ja s’encarrega de compulsar-les el periòdic que les divulga. Per descomptat, ben salpebrades d’astorament i morbositat: cal vendre. La millor prova de la dissolució imminent d’aquesta veta de mercat informatiu és, per un costat, la necessitat/ansietat diària i creixent que el mitjà de comunicació té d’erigir-se públicament en el gran revelador d’una cosa que sovint ha insinuat o callat en directe i ara difon en diferit: les mentides dels governs. Per un altre costat, la caducitat intrínseca de la notícia.

Aquest fenomen comunicatiu pot ser una moda, però no és nova en absolut. És com l’antic hippysme, avui dia assimilat pels pijos: el pihippysme. Denis McQuail, en la seua «Introducció a la teoria de la comunicació de masses», recorda que un dels pares fundadors de la sociologia de la informació, Walter Lippman, que era periodista, concebia la naturalesa de les notícies en aquest sentit: «La notícia no és un espill de les condicions socials, sinó la constatació d’un aspecte que ha esdevingut notori». L’important no és el fet, sinó la notorietat d’algun aspecte del fet, el valor ressenyable. Per això, la premsa, diu McQuail, passava i passa revista a llocs com les comissaries de policia, els tribunals de justícia, els hospitals i els parlaments, on hi ha més possibilitats, més ràpidament, de constatar esdeveniments. Doncs bé, a tots eixos espais físics, ara haurem d’afegir els virtuals i intangibles, és a dir, els wikileaks. Aquesta moda informativa s’emmarca perfectament en la teoria de la modelació de les pautes mentals dominants de Gerbner (1967), per la qual els mitjans de comunicació tenen propensió a oferir versions uniformes i relativament consensuades de la realitat social. Per això els cables esbombats són també una manera que tenen els mitjans de tornar a la societat i dir: sí, això era així.

No tot és blanc o negre, però. La propagació compulsiva d’evidències té precisament el valor de les asseveracions concloents. Tota pedra fa paret i les delacions conegudes palesen que les democràcies del nostre temps són pures màscares al servei d’interessos privats. Els famosos cables, però, són un exemple més d’aquest espectacle de la constatació que esmentava al principi. Us en donaré un altre. La setmana passada vaig tindre la sort de veure al web de TV3 un documental que connecta amb aquest fenomen mediàtic de la revelació de certeses que, d’alguna manera, ja teníem assimilades. El documental és «Comprar, llençar, comprar. La història secreta de l’obsolescència programada». La seua gran aportació, més que la de desvelar un secret, és la d’airejar la velada història d’una activitat abusiva que les grans empreses han intentat ocultar a l’opinió pública al llarg de la història: planned / built-in obsolescence. La diferència amb els wikileaks és que el documental fa un pas endavant, des de la revelació de la certesa a la reivindicació de la certesa. Qui no ha pensat mai: «Les sabatilles de la marca SBT s’acaben trencant sempre pel mateix lloc!» Doncs bé, el documental ens ensenya per què el forat que surt en la puntera de la sabatilla SBT està calculat, predissenyat, programat de fàbrica. És a dir, que el producte ve desfasat de sèrie. L’aplicació del concepte de caducitat planificada al turnismo polític, al mercat laboral, el cultural o el mediàtic, és altament inquietant. Demà hi ha VAGA DE CONSUM. La revalidació pública de certeses com aquesta, sincerament, em sembla immensament més profitosa per al ciutadà que el consum de grans filtracions insalubres. Però això, afortundament, ja ho jutjareu vosaltres. Us deixe penjat ací el documental.

Publicat originalment a Salms

PDF   ·   Versió imprimible

Josep Porcar

Set 12, 2010   //   publicat per Josep Porcar   //   Autors  //  Comentaris tancats a Josep Porcar     

Lloc i any de naixement

  • Castelló de la Plana, 1973

Nom complet

  • Josep Porcar Museros

Nom de ploma

  • Josep Porcar

Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Ús de la poesia

Abr 20, 2010   //   publicat per Josep Porcar   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Ús de la poesia     

La poesia no aprofita per a res, si atenem al comú concepte d’utilitat, a l’imperi del benefici, tret dels profits menys poètics, és a dir, els guardons, el reconeixement i els diners, assumptes sovint protagonistes en la projecció mediàtica del gènere. De manera diferent, Todó i Erraté s’ho han plantejat als seus blogs. El meu sentir és que insistir en l’ús i servei de la poesia des del comú concepte d’utilitat no ens porta enlloc. Més encara si l’existència d’un producte líric ha de sotmetre’s, com proposa Fuster, al voluble criteri analèctic —poc útil, d’altra banda—, de si un poema val o no la pena. Quin és el valor de la pena? La podem avaluar? Quina mena de validesa és la d’un poema? Cànons? Mètodes? Aranzels? Un fangar. En una línia tangent de debat, Erraté pregunta al seu blog com traduir aquestes paraules de Hölderlin: «Wozu Dichter in dürftiger Zeit? (…) De què serveixen poetes en temps de misèria?», conclou. Canviaria poc la pregunta si la retallàrem: «De què serveixen els poetes?». Són útils? No? Doncs mateu-los! Exabruptes a banda, Biel Mengual recordava fa uns anys, i també al seu blog, el dictamen de Hölderlin en la veu de Blai Bonet: «Was bleiber aber, stifen die Dichter. Allò que queda, però, ho funden els poetes». Els poetes no són, literalment, els fundadors del món perdurable, però són testimonis d’una existència que, en molts casos, mereixerà obtenir, si més no, una alta presumpció de memòria possible, permanència o persistència. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Els estius

Set 20, 2007   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Els estius     

Per D. Sam Abrams
El Mundo, edició Catalunya, 2 de maig de 2008

Josep Porcar
«Els estius»
Ed. 2.0 (digital – Internet) / Brosquil, València, 2007

«Els estius és un sòlid i completíssim poemari de més d’una quarentena de composicions que estan repartides, amb ordre, en quatre seccions ben definides. El títol i el punt de partida del llibre procedeixen d’uns versos de Salvador Espriu que fan «Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius. Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir. I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendres». El llibre intenta copsar i fixar els moments de la percepció de la bellesa de la vida i de la felicitat humana, salvant-los de la devastació segura i implacable del pas del temps. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«12

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner