Secció: Apunts literaris

Un nou llibret: Petites postals per a Grupeco

oct. 31, 2017   //   Més escrits de:   //   Apunts literaris, Diversos  //  Comentaris tancats a Un nou llibret: Petites postals per a Grupeco     

Piqueu sobre el llibre per baixar-lo

Simplement dir-vos, apreciats lectors, que totes aquelles postals que he anat escrivint durant cinquanta dues setmanes correlatives, les he arreplegades en aquest petit volum en què podreu interactuar a la web.

Fruit d’un compromís personal amb aquest col·lectiu Grupeco, una cooperativa d’autoconsum de productes ecològics i formada per llauradors de la terra, Grupeco  abasteix 50 famílies i té l’esperit d’expandir-se en la seua filosofia de compartir experiències i proporcionar totes les eines informàtiques, organitzatives i d’infraestructura, perquè aquest sistema de relacionar-nos amb les persones i natura puga ser imitat i, per descomptat, millorat.

Les Postals han volgut ser esperó i adob per generar empatia amb tot allò pensat i viscut que ens envolta. Petites revolucions per manifestar una forma distinta i amable de generar lligams afectius entre els éssers vius.

Tot està per fer, però la Humanitat ja camina.

PDF   ·   Versió imprimible

Observador a Cal Paradís

març 26, 2017   //   Més escrits de:   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Observador a Cal Paradís     

Miquel Barrera a Cal Paradís

Sí senyores i senyors, despús-ahir 24, al migdia l’amic Joan Garí i un humil servidor passàrem unes hores al santuari de Miquel Barrera.

I dic hores, perquè així fou. Arribàrem a la Vall d’Alba a les 14:45 i eixírem d’aquest temple d’ordre, harmonia i  sinestèsia a les 18:25.

Des de feia mesos, prou mesos arrere, ja Garí em digué que un dia faríem una religiosa visita a Miquel Barrera, home i cuiner amb una estrella Michelin.

I clar, quan a Garí una cosa se li posa entre cella i cella, vaja que si s’acompleix!

Des d’aquella intimitat de l’obrador Miquel, el prestidigitador de la cuina ens ataüllà i fou entrar quan exclamà: “- Ostres Joan, ja dubtava jo si vindríeu o no”.

– Sí, home sí, li contestà Garí, mentre eixia per la porta i ens saludava en primera persona.

– Passeu, passeu i acomodeu-vos.

 

La seua casa, per tant la seua vida, es troba al poblet de l’interior de  la Vall d’Alba com us he dit abans.

Musclos en escabetx

La primera sensació fou d’una tranquil·la i incomparable bellesa i harmonia. Vistes d’ametllers florits i amb fulla, una terra roja i un cel blau que pintaven en mi allò que l’experiència particular ens anava a regalar.

El lloc elegant i equilibrat: ornaments humils, però amb gust; espais oberts i delicadesa en l’ambient i el parament de taula.

De seguida un atent cambrer ens acompanyà per fer tria d’on volguérem seure. Ens desitjà una bona estància i presentà les referències d’on ens trobàvem, alhora que ens oferia la carta de vins i ens féu algunes recomanacions.  Joan i servidor escollírem un caldo de l’indret, un Terres calisses elaborat pel seu veí del davant amb tres varietats de raïm: garnatxa, cabernet i merlot. Un vi contundent, generós i amb un buquet inqüestionable.

Nosaltres ja ho sabíem, Miquel Barrera s’estima els productes de la terra. Encetàvem el viatge amb bon peu.

Tot just després d’obrir l’ampolla per esperar el bateig secret de l’oxigenació ens dugué un oli de la terra servit en vaixella blanca perquè el tastàrem: densitat d’or còsmic i un regust amarg sense molèstia que abraçà el paladar a les soques mil·lenàries de l’olivar.

Estàvem preparats per al misteri dels sabors.

Miquel era a cada plat que el cambrer ens presentava amb explicació inclosa. No el veiem, però hi era present. La cerimònia s’acabava d’iniciar.

 

– Prepara’t Pepe, gaudeix del festival, em digué Joan Garí.

 

1/ Pell fregida d’abadejo amb brandada i salsa romesco.

2/ Musclos en escabetx.

3/ Carxofa fregida amb caputxino de la seua pròpia crema i tòfona ratllada.

4/ Pota de pollastre a l’ast amb crema reduïda del brou de les carcasses.

Bum! I les Terres calisses netejaven la boca amb aquelles aromes color vermell de sol primaveral. Mentre jo anotava els elements primordials dels plats  -però encastats pels meus ulls al cervell- el meu company paladejava i paladejava.

Tomata de penjar farcida de sardina de bóta

5/ Tomata de penjar d’Alcalà de Xivert pelada i farcida de sardina de bóta en la seua salsa.

6/ Tirabec que volia ser pèsol amb un finíssim tall de cansalada.

7/ Carxofa torrada amb cansalada Joselito i la seua cendra.

8/ Galeres amb salsa de rap.

El cambrer no parava de treure plat rere plat sense treva. Miquel  al seu Sancta Sanctorum, treballador imparable, modest. Jo, mentrimentres, prenia nota amb una rapidesa que no era tal i tan sols mig apuntava. Vostès i el xef, espere em perdonen en aquest relat la possible mancança d’exactitud.

Bum! I el mar i la terra confoses en les papil·les del meu bategar. La sang d’aquest Terres calisses em feia lentament trontollar.

Carxofa torrada amb cansalada Joselito

Miquel aguaità per primer cop, per tal de saludar-nos ara en persona i demanar si l’eternitat (açò ho dic jo) s’havia fet palesa a taula, a la qual cosa assentírem. Ens puntualitzà algunes qüestions gastronòmiques i ens animà a continuar en aquest viatge d’iniciació als orígens dels sabors.

9/ Gambes d’esquer amb verdures silvestres al dente espàrrecs, borratja de temporada.

10/ Mar i muntanya.

11/ Perdiu en escabetx i card en salsa.

Perdiu en escabetx

12/ Rajada amb caparres i emulsió d’algues i all negre.

13/ Ànec amb reducció de la seua salsa i aroma a cítrics.

Miquel se’ns presentà de nou i ens explicà algun petit secret de la preparació i tot seguit digué: -Ara us prepare un parell de plats més.

Garí i un servidor atònit  diguérem que era suficient. Que no calien més coets en aquesta festa de sensacions magistralment elaborada i presentada.

Ànec amb reducció de la seua salsa i aroma a cítrics

Per finir aquest castell i mascletà de sabors ens preparà unes postres magnífiques.

14/ Fruites àcides, gerds, móres amb salsa de remolatxa vermella amb punts de iogurt i formatge.

15/ Cruixent de sèsam amb crema d’ametlles i pètals de préssec.

 

Arribats ací, el meu amic demanà una ampolla d’aigua. Beguérem, és clar. L’atent cambrer ens dugué -per cortesia de la casa- un licor elaborat per a Cal Paradís amb gust a cítrics i tòfona.

Cruixent de sèsam amb crema d’ametlles i pètals de préssec

Miquel vingué i s’assegué amb nosaltres a taula, però Joan li demanà aquells pessics de carabassa torrada i taronja que ja havia tastat en una altra ocasió.

S’inicià conversa de projectes, Miquel i Garí il·lusionats: cuina i literatura sempre s’han avingut; jo  observador privilegiat de Cal Paradís done fe que tot açò narrat ha estat real i continuarà.

Un cafè aràbic ens asserenà.

Miquel Barrera és un mestre que sacralitza la cuina amb una pulsió que apunta la seua vida, el seu món regalat. I tot per ser tastat. No us decebrà!

Senyores i senyors, bon apetit.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 52

gen. 25, 2017   //   Més escrits de:   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 52     

COMIAT

Jana Gos d’Espadà i el príncep de les milotxes

Durant 51 setmanes us he escrit aquestes petites postals recopilades i corregides algunes per la paciència del nostre Javier Molés a la nostra web en aquesta adreça http://grupeco.org/?forum=petites-postals-per-a-grupeco i en ordre invertit.

Desconec quin ha estat el resultat, si han esdevingut passatemps, ignorades, una finestra al cansament o mengívoles i heu tret una mica de forment.

El que sí us puc confessar és que han volgut ser testimoni de presència.
Valore molt les paraules i la música perquè en elles balle, m’identifique i sóc: elles esdevenen una mena d’espill de les nostres ànimes (interior) si em permeteu aquesta expressió.

La 52 postal, la darrera que tanca el nombre de setmanes per fer l’any, és la vostra.

Pot semblar-ho, però sense aquesta, tan sols seria una aparença: no és aquest un llibre meu. Aquest és el nostre llibre i si voleu, vosaltres podeu dir la vostra en la darrera postal.

Allò que digueu es publicarà.

Quin sentit tindrien unes postals on els destinataris no mai ens han contestat?

Aliments hi ha de molts tipus, les paraules també ho són… Llum per als altres, futur en les nostres mans.

Vostre sempre, el príncep de les milotxes.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 51

gen. 18, 2017   //   Més escrits de:   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 51     

petites-postalsConfessió

No demanaré res de ningú, ni una paraula, ni el silenci, ni cap acció concreta i determinada.

He meditat en veu alta o almenys ho he intentat sobre l’ésser humà, sobre les seues possibilitats en aquesta vida i les actituds manifestades; he  conclòs que em privaré, i molt, d’emetre cap judici. Som uns animals volubles, amb un pessic d’interès, però també capaços de bellesa i de bondat.

A tot estirar, potser, i per la confiança que m’he agafat envers vosaltres, us podria demanar un somriure, i una gran bondat envers els artefactes que la meua persona ha construït.

Us he obert el cor, heu vist la paleta de colors amb què dibuixe la vida. Sense vosaltres res de tot açò no s’hauria pogut dir, no tindria cap sentit.

Ésser humà amb els humans, rescabalar la vàlua de tota vida. Estimar el verd, abraçar el blau, recolzar la pell protectora, fer palesa la compassió, bategar en l’amor.

Transparent, us agraïsc el regal de l’aventura que m’heu proporcionat.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 50

gen. 11, 2017   //   Més escrits de:   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 50     
postals jana i princep2

Jana i el príncep

El pont

(Conversa entre mare i fill)

 

Mira estimat, tu bé que ho saps, com de complex és manifestar les nostres preocupacions, tenir cura dels altres.

Vivim envoltats de prejudicis i desconeixem el profund silenci on els altres floreixen.

Quan ella vindrà del treball, tu la miraràs. Simplement has de mantenir-te callat, però obert. T’acostaràs i faràs per abraçar-la. En silenci, no has de dir, ni fer res, tan sols sentir-la, mirar-la. Oblida’t de tot, del passat, del dit i ocorregut.

Posem per cas que t’evitara…

Acceptaràs la seua llibertat, respecta-la amb tendresa… I això és tot. Allò que importa és simple, senzill, humil.

Vet aquí l’amor, aqueixa acceptació que fa lliure l’altre, un sentiment que nodreix i respecta, l’alga solitària que en la mar profunda i salada sempre sura…

És un cicle sagrat. Tin fe.  Any rere any sempre s’acosta una nova primavera.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 49

gen. 4, 2017   //   Més escrits de:   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 49     

Vespes gronxadores

Després de tantes postals escrites, sóc conscient de la meua tasca.petites-postals

He caminat molts metres, quilòmetres diria sota un cel de núvols, amb altes temperatures i vents que m’han acollit.

Jana s’ha acostumat al silenci de les passes i mentre camine entre els fraus paral·lels, ella economitza energies travessant petits monticles de pedres i argila fins seure al seu racó ombrívol des d’on ataülla el petit món on sobrevisc.

Han passat sis llunes per on trepitjava la pols i ha estat avui que m’he adonat de les vespes gronxadores.

Silencioses en el vol, abracen abelles entre les seues potes. Cada quinze o vint segons aterren i, en fer-ho, agullonen petites dosis del seu verí que immobilitza les víctimes. Sabran els mel·liflus insectes que moriran?

Mire el terra i veig centenars d’abelles eixutes, inerts a la vora de petits caus-sarcòfag amb terra granulada. Amb molta cura la vespa introdueix sota la superfície calenta l’animal abraçat i atordit. Potser l’injectarà l’ou en l’interior d’on creixerà una nova existència?

Escric entre la vida i la mort i no havia estat mai conscient fins aquesta observació. Sí, escric entre la vida i la mort i he nadat aliè perquè sempre he pogut respirar.

Com diu el poeta, cadascú de nosaltres no importa qui siguem i on arribem. Hem nascut en aquest món per tal de veure’l, sentir-lo, escoltar-lo. No importa en quina cosa ens convertim, no fa cap falta creure’ns essencials, voler ser algú. Cadascú de nosaltres li dóna sentit a la vida dels altres.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites paraules per a Grupeco, 48

des. 28, 2016   //   Més escrits de:   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites paraules per a Grupeco, 48     
postals jana i princep2

Jana i el príncep

Autoretrat als 56

Cada dia amb el mall de la vida colpege el moll d’aquesta existència que em significa.

Treballe amb emoció i voluntat l’oblit que em sotmet, engronse el meus fracassos i somriures, li agafe les mans a la decadència que aguaita, aprenc la provisionalitat que sóc i m’accepte la banda íntima que no llueix.

No sóc un manual, ni un grapat de consells o calaix de virtuts…

Sí, aquest també sóc jo, esquelet, múscul, cervell.

Respire amb devoció aquest bategar que m’identifica, agraïsc la consciència, beneïsc els qui em complementen perquè amb ells camine, valore les seues veus que acreixen el silenci profund que m’equilibra, venere la vostra paciència envers la impulsivitat en què, de vegades, tot ho crucifique.

Amb una metàfora, vosaltres sou l’àngel que acompanya la consideració intempestiva que parla i de la qual no renegue.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 47

des. 21, 2016   //   Més escrits de:   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 47     

Encàrrecs

 

Estic ocupat. M’ocupes un temps. Sóc una ocupació perquè faig sempre encàrrecs amb mans blaves, obertes al temps.

Sota les ombres dels fraus escric el teu nom floral.

Somrius al sol que fa carasses perquè ho escriga.

Bufa el ventijol una quietud profunda, mística, absoluta i corporal.

En l’absència teua, del mot libe rou de felicitat.

Paladege la teua imatge diluïda, lligabosc nodrit per la saba que t’habita.

Percep aquesta minúscula vida, als carrers, als parcs, als jardins, al bancals, a la butaca. És tancar els ulls i tot és ple de vida que mor, de mort que renaix.

Titil·lant, sota aquests ombratges mentals, sempre navegues tu: un regal vigorós que m’ha estat concedit.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 46

des. 14, 2016   //   Més escrits de:   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 46     

Reivindicar la veupetites-postals

Reivindicar la veu amb el silenci.

Observar els qui no mai han estimat la seua, pobres pàries oberts al desassossec, a la voluntat incendiària de canalles sofrimats per l’odi.

Reivindicar la veu davant els qui, fracassats, projecten la ràbia dins dels cors nets enfront de les aurores.

Reivindicar la veu contra les consignes arribistes, contra la comoditat o l’afany d’èxit mundial.

Dic veu i recorde ma mare.

Dic veu i em vénen jocs, crits i cames ajudeu-me a corre-cuita d’illes de felicitat.

Dic veu i em mormolen les fonts, la pineda d’estiu, m’esguiten els rius.

Dic veu i m’envolten vespes i abelles, flors silvestres, caus ocults, horitzons de foc.

Dic veu i l’avi em narra la vida a la llum del carburer.

Dic veu i el cor em crema com a un adolescent.

Dic veu i pren cos l’olor d’aquelles amanides de tonyina enllaunada amb pèsols, pebrera roja, olives i cogombres amb vinagre.

Dic veu i em gite sota la remor de la pineda al vent per cercar figures als núvols.

Dic veu i tanque els ulls; i aleshores se’m presenta un xiquet que enlaira milotxes.

I cec i mut, per la memòria, reivindique la veu i la llum adormida en la foscor; i és aquí on la llavor de la bellesa fecundarà aquest silenci.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 45

des. 7, 2016   //   Més escrits de:   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 45     

petites-postalsIncomprensió

T’aixeques. Bon dia.  Plou a la dutxa. T’escolte, de lluny, amb el coixí que ens separa els espais. Nosaltres es dissol mentre ens bevem la llet d’avena. Dringuen, entre l’adéu i les mans, les claus.

No hi ets.

S’evapora la teua olor. Clava el rellotge segons al meu cap. Una lenta separació s’obre amb ferides sense rastres de sang.

Endrece unes poques coses amb l’excusa del viure. Allargue el matí. Isc al carrer, camines amb mi, els pensaments fan diana. No entenc el perquè d’un sol que em somriu. Bregues amunt i avall mentre la feina et crida.

En el futur, quan en un matí plujós potser algú llija aquestes paraules eixutes, què li evocaran?

No trobe alguns verbs al diccionari: sentir, romandre, abraçar.

Esbosse un cataclisme en la ment que implosiona, dama de l’horitzó, en un punt.
Eterna, no existeix l’extensió en l’amor.

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:1234567...13»