Arxius de: Febrer, 2013

Cavall trencat, XXVII

Feb 23, 2013   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XXVII     

En l’aurora corren llebres ufanes,

velocitats de llum que mengen herba.

En els flashos de les notícies buides

les crineres han ocupat el parquet dels despatxos

i vidres de plastilina oculten la pluja

a l’hora que floreixen silencis en els parcs artificials.

No tenim escrúpols massa mal vists;

som classe sense casta que galopa

amb ulleres de sol de plàstic per als mosquits.

Els Iphones es venen als top manta dels activistes,

I els estadis s’omplin de poesia militant.

La gespa s’ofega amb la tinta virtual

de la set que desbudella les idees.

Els discursos van a pescar al riu sec,

els paratges s’adquireixen als supermercats.

Hem vist hipocondríacs, servidors de si mateixos,

representants del poble que no s’afaiten,

sindicalistes amb quinze pagues i un rolex,

fantasmes de la utopía que ha sepultat l’aurora;

politics sans I estalvis amb més d’un euro per recepta,

paraules que palatalitzen a fosques, en mal moment,

presoners deserts de béns i desnonats,

l’egua que estime amb la llibertat assassinada.

(I jo, un cavall convalescent de dimonis).

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, XXVI

Feb 10, 2013   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XXVI     

Amollen els llebrers al capvespre
travessen lleugers els nostres cors
tenen potes daurades i flairen
les brases del sol.

Cal seure molt a prop del congost
i veure passar la canilla
àmplia de gallardets polsosos
com un rés absurd.

Tots els gossos són bons creients
llisquen àgilment cap al seu destí
honren el seu amo i honren també
l’esclavatge feliç.

Dóna menjar als cans, dona ferotge,
impulsa els nostres somnis melosos
contra el vent i contra el crim
de la vida astuta.

Gos no menja gos si no és en el relat
del poble que puja victoriós al més alt cim
i des d’allí ataülla el misteri
de les races extintes.

Canten alegres els gossos del sol
escapats de l’infern un sol instant
dibuixant la cal·ligrafia inconsútil
del nostre desconhort.

PDF   ·   Versió imprimible

Paraules de Josep Tur en la presentació d’«Un pont sobre el meridià»

Feb 6, 2013   //   publicat per Albert Garcia   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Paraules de Josep Tur en la presentació d’«Un pont sobre el meridià»     

El passat divendres, 25 de gener de 2013, organitzat per la societat cultural “Amics de la Vall”, es va presentar en el centre cultural Palau de Vivel de la localitat de la Vall d’Uixó, “Un pont sobre el meridià” Josep Tur va reflexionar sobre el significat de cadascun dels tretze relats que conformen

Paraules de presentació de l’obra. Josep Tur:

“Els tretze relats estan ordenats alfabèticament per autors. L’atzar ha propiciat que el primer relat siga La corbata de Vicent Almela Artíguez i el darrer, de Vicent Sanz Arnau, comence amb el protagonista davant d’un espill fent-se el nuc de la corbata.

Vicent Almela Artíguez en La corbata ens presenta un home gris, Amadeu, que acaba de ser esbroncat pel seu cap en perdre uns documents de vital importància. Ell mateix reconeix que “si eren tan importants, no entén per què carai li’ls han hagut de confiar a ell, si tothom sap i ell també  que ni de bon tros és l’empleat amb més llums ni el més eficient que hi ha a l’empresa”. Amadeu pensa que és arribada l’hora  de trencar amb el present, de treure’s la corbata i canviar de vida.

Però hi ha moltes més corbates. Sobre el pont que creua el meridià passen molts personatges amb corbata, anava a dir, de corbata. Senyors de corbata que s’han emborratxat per l’èxit i els diners, per les requalificacions i que, com en Acords de família de Rosabel Gumbau, intenten comprar alqueries centenàries plenes de records i vivències familiars i personals. Comercials del taulellet a comissió, ben plantats, com el que ens presenta Joan Andrés Sorribes a El negoci: orient-occident a cavall del meridià, que es desplaça a Aràbia Saudita, amb el misteri de la signatura d’un suculent contracte. Personatges encorbatats que inauguren aeroports tot anunciant que un A380 de la Japan Airlines serà el primer avió comercial de la història que aterrarà a la pista de l’aeroport i quan arriba el moment l’avió sobrevola la pista durant unes mil·lèsimes de segon i desapareix ràpidament del camp visual dels assistents, “deixant al cel un rastre d’incredulitat” i bloquejades i paralitzades totes les autoritats assistents “per una por tan misteriosa com contagiosa” (La inauguració de Joan-Bta Campos). Temps de negoci fàcil, del boom de la rajola que atreu onades migratòries i provoca que el vell Lluís, d’ El porc de Jordi Colonques, “que sempre havia reaccionat com un gos rabiós que defensa el seu tros d’os davant de cada onada migratòria”, ara, postrat en una cadira de rodes, veja com una colombiana es qui s’encarrega d’ell de dilluns a dissabte. Personatges amb corbata o sense, d’aquest temps que ens ha tocat viure, i que els reconeixem, segurament, perquè tots en coneixem: “la culpa és del banc, per haver-me donat diners a mi, un futur insolvent amb contracte temporal”, diu Paco, un dels protagonistes de Diversificació de riscos d’Albert Garcia i Pascual. Personatges com Batiste Badenes de Barraqueta tunejada de Vicent Sanz Arnau, que quan la bombolla peta corre a allunyar-se del precipici. “Guarda tot el que pot fora de l’abast del fisc, mira de cobrar el que li deuen i deixa de pagar el que ell deu. Pensa que si donara un mal pas hauria de declarar-se insolvent i tot se n’aniria en orris. La bola s’havia fet massa gran”. Així mateix a Un pi sobre el meridià de Joan Pla, tot l’esforç d’una vida aixecant i fent créixer el negoci familiar, s’esborra en un obrir i tancar d’ulls: “Ningú, o quasi, no va veure arribar la crisi. Però es va fer ben visible amb la baixada de les vendes de bosses de mà (el negoci familiar). Al cap d’un any es va haver de tancar la botiga de Barcelona. Al cap de tres mesos més, les dues del cap i casal. Els lloguers es feien insuportables. Mig any més tard la de la capital de província… Un ERO va deixar les tres quartes parts dels treballadors al carrer. Les indemnitzacions van acabar amb els estalvis de l’empresa i la van deixar sota mínims. Els crèdits fàcils van deixar pas a la manca de finançament”.

Vicent Sanz Arnau, que ha estat el coordinador del llibre, en una entrevista afirma que “la literatura té moltes propostes estètiques però si, quan és el moment, no exerceix la funció de denúncia,  és una literatura abocada a la irrellevància”.

En pràcticament tots els relats es percep la denúncia, la crítica a uns comportaments massa estesos, massa comuns. Comportaments que moltes voltes han volgut justificar-se per estar al servei de conceptes tan manipulats com el progrés, el benestar, la modernitat.

Al voltant del meridià trobarem, trobareu, escenes, passatges i situacions d’una modernitat mal entesa, d’una modernitat  només embastada a mida d’alguns pocs; una modernitat que, com diu Pasqual Mas a Compte en creuar, “fins i tot maquillava (caldria dir tunejava) els cotxes com meuques, amb una absoluta manca de criteri estètic. Una modernitat on les botigues ara són boutiques; les tavernes,  pubs; les sucreries, croissanteries i les fleques, salons de te”.

Una modernitat que cau com una llosa sobre algunes persones (massa, desgraciadament) i els afecta físicament i psicològica. Una dona de quaranta i tants, de F. Mezquita Broch, casada i amb dos fills, que sent que “tot declina com un capvespre, que tot és igual a res, a la reiteració estúpida de costums durant anys, sense preguntes. Una dona que mai no va despertar a la realitat dels altres, que es va encapsular sense saber-ho en el propi convenciment que el riu en què se sentia transportada es dirigia a ports coneguts segons plans decisius i vitals”.

Una modernitat amb personatges, aquestos sense corbata, d’aspecte quasi marginal, que han de buscar-se la vida, en edificis de patis de llums bruts, també amb l’engany i la picaresca, amb el delicte. A L’apartament d’Antoni Pitarch Font, Paco Ruptela i Joana la Boja “tenien muntat al 6é B un bon negoci que, ben mirat, no era massa de bojos des del punt de vista crematístic… o sí”.

Un temps, aquest nostre present, que res té a veure amb el que escolta Tinet del seu avi en Enyorança de Vicent Pallarés, “Déu faça que no tornen mai més, aquells temps, Tinet, val més que no, però van ser els meus, els únics que vaig conèixer, i em desperten l’enyorança, comprens?

De la mateixa manera que val més que no tornen mai més aquells temps que recorda Olegari Cardona, mig endormiscat davant del televisor, quan inicia un viatge en el temps que el transporta  a un llunyà dilluns d’agost de 1938 quan era soldat de primera de la 203 Brigada Mixta republicana. Olegari Cardona és El rei del pont, relat de Nel·lo Navarro, una història de futbol en guerra. Olegari és també un home, com tants, als quals ”la guerra els havia malbaratat els millors anys de la joventut i podia acabar fent-los perdre fins i tot la vida. Homes als quals, malgrat tot, encara s’hi podia distingir de tant en tant un resquill esperançador de llum”.

Acabe reportant les paraules del crític literari Josep San Abdon: “estem davant d’un conjunt d’històries que proporcionen una visió contemporània, crítica, plural i estèticament posada al dia. Per primera vegada en la història d’aquestes comarques hi ha un gruix considerable de persones que es llancen al conreu de la narrativa”.

 

 

PDF   ·   Versió imprimible

Història i poesia de Miquel Peris Segarra

Feb 4, 2013   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Història i poesia de Miquel Peris Segarra     
meseguer2

Josep A. Pradells presentà la conferència

Conferència de Lluís Meseguer celebrada a l’Ateneu de Castelló, 25 de gener del 2013

Amb el títol Història i poesia de Miquel Peris Segarra, Lluís Meseguer impartí una conferència convocada per l’Ateneu de Castelló, amb nombrosa assistència, i presentada pel Sr. Josep Antoni Pradells. Va repassar altres convocatòries del 2012 celebrades a Castelló de la Plana, en memòria del poeta: singularment, l’acte de presentació del CD A recer de la mar, l’exposició Troballes d’una vida, i els actes de l’IES Miquel Peris, del Grau de Castelló. I va situar la vitalitat i la memòria de la literatura com una de les garanties de sostenibilitat i de participació en l’”aldea global” de qualsevol cultura del món.

L’estudi de Miquel Peris, l’enfocà com una representació de la cultura del segle XX, i a escala de la seua societat, com una mostra molt rellevant i atractiva del paper social de la poesia, tant la popular o de paisatge mediterrani, des d’Aiguamoll i senill; com la de reflexió metafísica, com la de Tenebres, i la d’Eros, culminada en Cartes i sonets. Tals contribucions no serien comprensibles sense la seua participació social en les institucions –com el Centre Excursionista o la Fundació Huguet- i en els esdeveniments –com la Serenata de Lledó, l’Homenatge a Tombatossals o el Betlem de la Pigà- que han definit el Castelló contemporani, en companyia de la música, la pintura i l’escultura, i la pedagogia vinculada a l’herència de generacions de mestres i intel·lectuals que, com Bernat Artola, van posar-hi la cultura en el mapa de la societat i de la modernitat.

meseguer2w1

PDF   ·   Versió imprimible

Trobada de Janina Hescheles amb els alumnes de l’IES «Vicent Castell Domènech» de Castelló de la Plana

Feb 4, 2013   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Trobada de Janina Hescheles amb els alumnes de l’IES «Vicent Castell Domènech» de Castelló de la Plana     

SmFuaW5h_232509_6660_1Per primera (i segurament única) vegada, un testimoni directe de l’Holocaust va ser compartir la seua experiència amb un grup de joves castellonencs

El passat divendres 1 de febrer del 2013, a les 13 hores, va tenir lloc una trobada entre els alumnes de l’esmentat Institut i Janina Hescheles, autora del llibre Amb els ulls d’una nena de dotze anys, editat a Barcelona per Riurau editors, en traducció de Guillem Calaforra. Es tractava, convé remarcar-ho, de la primera traducció occidental, en decennis, d’unes memòries que superen de molt el famós dietari d’Anna Frank.

Janina Hescheles, natural de Lwów (abans Polònia, ara Ucraïna), supervivent del camp de treballs forçats “Janowski” de Lwów i activista pels drets humans a Palestina, va acabar els estudis de batxillerat i va emigrar a Israel. És doctora en química, ha exercit com a investigadora en institucions com el Technion (Institut de Tecnologia d’Israel) i la Universitat de Haifa, i ha publicat nombrosos articles en revistes internacionals. És autora d’una novel·la premiada a Israel (basada en les seues pròpies memòries sobre l’Holocaust) i d’un assaig sobre la resistència antinazi entre la joventut acadèmica alemanya. Viu a Haifa i ha ajudat decisivament a la realització de la traduccio catalana de l’obra.

La presentació de l’acte va córrer a càrrec de Josep J. Conill, professor del centre, i va comptar amb la participació com a traductora de Marta Cedro, llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Cracòvia i Màster en Traducció i Interpretació per la Càtedra Unesco d’aquella ciutat. Ha fet traduccions consecutives i simultànies per a diverses empreses, i es dedica professionalment a la traducció de llibres. Les seues llengües de treball són el català, el castellà, el polonès, l’anglès i el francès.

Altres ressenyes de l’obra les podeu trobar a continuació:
Vilaweb | Traces | El País | El Punt Avui

PDF   ·   Versió imprimible

Aparició del primer volum de l’«Obra valenciana completa» de Maximià Alloza

Feb 4, 2013   //   publicat per r. e.   //   Blog, Recensions  //  Comentaris tancats a Aparició del primer volum de l’«Obra valenciana completa» de Maximià Alloza     

Per Josep Palomero

Maximià Alloza és un autor essencial en la història de les lletres castellonenque. Edició i estudi introductori a cura de Josep J. Conill
alloza_conill_coberta

Autor: Maximilià Alloza
Editor: Josep J. Conill
Editorial: Ajuntament de Castelló, 2012
Pàgines 397

Maximilià Alloza escrigué el poemari en valencià en què fou més perceptible la influència parnassiana de Rubén Dario, «Ioesa». El tema són les aventures amoroses de dos personatges, en especial la seducció de què és objecte el pastor Lucili, símbol de la puresa natural, per la cortesana Ioesa, símbol de la ciutat i la vida urbana. Al final, Lucili, abandonat per Ioesa, es penedeix d’aquell amor i torna a la seua vida bucòlica. «Ioesa» fou mal rebut pels lectors contemporanis, per tal com l’autor tractà en alguns passatges una ambientació eròtica i pagana de la societat del moment. Tan fou així, que Alloza no tornà a publicar mai res més.

Tot i tractar-te de l’obra principal del metge i poeta castellonenc, aquesta composició encara no s’ha publicat en aquest primer volum de l’obra completa en valencià que acuradament ha preparat Josep J. Conill, autor d’un pròleg extraordinàriament documentat que conté poemes esparsos publicats en la premsa periòdica castellonenca i altres textos menors. L’Ajuntament de Castelló ha recuperat la producció d’una peça important de la nostra història literària.

::

Ressenya de la contracoberta

Josep J. Conill (Castelló de la Plana, 1961) ensenya valencià a un institut i ha estat professor associat de l’UJI. Es dedica a la sociologia del llenguatge la crítica cultural i literària, matèries sobre les quals escriu articles i ha impartit seminaris. El 2004 va editar amb Angelo Cristóvào el llibre Do Latim às Linguas Nacionais de Lluís V Aracil (Santiago de Compostel Associaçàío de Amizade GalizaPortugal). Amb Raquel Casesnoves, Eva Codó i Joan Pujolar, ha participat en l’elaboració del manual Sociolingüística (Barcelona: UOC, 2012) i és autor de Del conflicte lingüístic a l’autogestió (Barcelona: IEC, 2007) i Entre Calimero i Superman: Una política lingüística per al català (Barcelona: El Tangram, 2012). La seua obra literària comprèn el volum d’aforismes Submarins de butxaca (Lleida: Pagès, 2007) i els llibres de poesia Despossessió (Lleida: Pagès, 2002) i La nit en blanc (València: Denes, 2011). Les diverses facetes de la seua producció han estat guardonades en reiterades ocasions. Manté el lloc web <http://wwwjoscpconill.cat/>.

El castellonenc Maximià Alloza Vidal (Castelló de la Plana, 1885-1945) és un dels principals i alhora més dcsconeguts) impulsors de la modernització de les lletres valencianes, esdevinguda a començaments dcl segle XX. Connectat des dels seus temps d’estudiant universitari amb els cercles modcrnistes valencians, cl retorn a la seua ciutat d’origen, on va exercir la professió de metge, va provocar que la seua obra veiés la llum de manera dispersa en revistes d’abast local com Arte y letras i la Revista de Castellón. El 1914 publicava el seu únic llibre, Ioesa, un ambiciós poema narratiu de temàtica bucòlica i amb un fort contingut eròtic i decadentista, la recepció hostil del qual per bona part de la critica va determinar el seu abandó de la literatura, dedicació que va substituir per la pintura. El 1932 va ser un dels signants de les Normes de Castelló.

Aquest primer volum de l’obra completa en valencià d’Alloza arreplega la part mai no editada en format de llibre de la seua producció, constituïda per un parell de reculls poètics (Composicions i Rimes i sonets), el projecte d’un innovador drama inconclús (Ensaig de comèdia) i el text d’una interessant conferència al voltant dcl treball i l’oci (Lo vital i lo superflu). Tot plegat apareix precedit d’un minuciós estudi, a càrrec de Josep J. Conill, sobre la vida i la significació de l’autor. En un segon volum, que veurà la llum pròximament, es preveu la reedició de Ioesa, la seua obra culminant, acarada amb la lliçó del manuscrit original, que en ocasions rectifica o fins i tot millora el text publicat en el scu dia. La conclusió del projecte permetrà no sols donar a conèixer l’obra d’un autor castellonenc injustament oblidat, sinó disposar per primera vegada de manera coherent de l’aportació d’un dels escriptors cabdals del Modernisme valencià.

PDF   ·   Versió imprimible

El Pont presenta a la Vall l’obra «Un pont sobre el meridià»

Feb 3, 2013   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a El Pont presenta a la Vall l’obra «Un pont sobre el meridià»     

Un pont sobre el meridiàEl passat divendres, 25 de gener, organitzat per la Societat Cultural Amics de La Vall, es va presentar, en el centre cultural Palau de Vivel de la localitat de la Vall d’Uixó, la primera obra col·lectiva d’autors del Pont Cooperativa de Lletres, «Un pont sobre el meridià». L’acte, que va comptar amb gran assistència de públic, es va iniciar amb unes paraules de benvinguda a càrrec de la presidenta de l’entitat organitzadora, Rosario Benavent i, a continuació, va ser el president de El Pont Cooperativa de Lletres, el poeta castellonenc Vicent Jaume Almela, qui va presentar als assistents els començaments, transcórrer i objectius de l’associació d’escriptors de les comarques castellonenques.

Posteriorment, van ser presentats la resta de components de la taula: Josep Tur, com a presentador i en representació dels autors de l’obra, i els escriptors Nel·lo Navarro i Vicent Almela Artiguez, i l’escriptora Rosabel Gumbau. En primer lloc, i en una detallada i brillant exposició, va ser Josep Tur qui va reflexionar sobre el significat de cadascun dels tretze relats que conformen «Un pont sobre el meridià». Més tard, va tenir lloc una lectura de diferents passatges de l’obra per part dels autors presents, que en finalitzar van signar exemplars al públic assistent. Sens dubte, una molt bona acollida a la Vall que, per a aquesta associació, que intenta ser itinerant per les diverses localitats de les nostres comarques, suposa una bona dosi de moral literària.

Ressó:
E. P. Mediterráneo | Levante de Castelló

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner