Apunts sobre literatura i de creació literària
En l’intermedi de totes les tardors, els sondejos de la premsa en diumenge: els genets poderosos perden fulles, hi ha un verí de vent que les habita. Mires la pàl.lida mort estesa sobre els dies, la insuportable marea de la vida que tix penya¬-segats en el cervell, la cavalcada en va de tots els ancestres. […]
Cavall trencat, XVIII Llegeix més »
En l’intermedi de totes les passions Tu i jo vorejàvem el bosc de llet i mèl Esquinçats però autèntics Com un exèrcit sencer perdut entre la boira Míster Vanaglòria buscant-nos en va En l’intermedi de totes les passions En la giragonsa de la ment més lúcida No podríem deixar de pensar en la mort Tot
Cavall trencat, XVII. Llegeix més »
Digues cavall trencat, animal íntim a qui narre la Realitat: Tenen cor els vampirs que només socialitzen pèrdues? Tenen ulls els qui empren atzucacs financers per burlar la llum? Tenen ferro en la sang o també escrúpols i desafecció?. Ells dissolen l’ordre, els sentiments d’allò just, creadors de pseudopolítiques i filosofies descarnades. Postmoderns, pregonen veus
Cavall trencat, XVI Llegeix més »
Quin color és aquest tan verd que el sol del capvespre pinta sobre el ponent dels tarongers? Pense en la caterva mediocre d’éssers umbilicals. Passen la vida i miren els altres per sobre dels muscles. Com d’estúpids són! Sempre amb la broma fàcil el verb gangrenat, les buidors, la intenció d’encomanar fàstic, una opaca esperança.
A Maite y Jose Luís, con cariño. Sobre el llit i amb les cames creuades el pensament no mai descansa. A fora plou una polifonia en la pomera que ofrena flors. Sóc una abella a recer del temps i, quieta, espere el brunzir de les ales al sol. Aquesta és la sort del poeta,
Paraules d’intimitat Llegeix més »
És hivern ara, i la calitja amera el cos amb el seu embolcall humit. És nit tancada, i el sol viola i força amb cada raig majestuós. Sóc cada vegada més jove i el meu cos s’aprima i es lenifica. Tot funciona al revés, i el món torna sobre el seu eix. La llet retorna
Cavall trencat, XIV Llegeix més »
Als meus somnis el viatge no mai s’acaba. Com el pal tremolós de la bandera de Suances, no hi ha cap treva. Les ones d’una mar amb ressaca no produeixen tant d’ oix com aquests nous dissenys de pobresa dels homes grisos. Dormen els meus amors sobre una gespa aliena a la tempesta que s’acosta.
Aixecar-se d’hora, veure el sol mandrós respirar aquest ací. Anar a l’hort aranyes, cucs i pixavins… Matar les presses, comprendre el somriure del demà, eliminar les possibles males herbes, les idees si fereixen, l’enveja, la mediocritat. Combatre la pobresa de justícia, gaudir de la consciència que progressa, aquell núvol gris miracle -aliment dels mots- revolució
Bastint la felicitat Llegeix més »
Quan tanque els ulls i pense qualsevol cosa per a tu, aleshores, petits o grans, els desitjos és realitzen malgrat que no ho sàpigues. I comprenc la màgia de l’univers, que la meua fe és feta de paraules i llurs colors els tinc al rebost d’un bes… És aleshores que se m’omplen aquestes mans de
Petita declaració Llegeix més »
