El Pont Cooperativa de Lletres homenatja Albert Garcia Pascual aquest dijous
El Pont Cooperativa de Lletres homenatja Albert Garcia Pascual aquest dijous Llegeix més »
Després de Trajectes de desencís (Premi Jacint Verdaguer, 2003) i de Primavera entre les runes (Premi Marc Granell, 2015), el nou Poemari per a ociosos constitueix un pas molt important dins la trajectòria poètica del professor i poeta de Vila-real Manel Pitarch Font. Parlarà de poesia al taller d’escriptura de la Universitat Jaume I el dimarts
Simplement dir-vos, apreciats lectors, que totes aquelles postals que he anat escrivint durant cinquanta dues setmanes correlatives, les he arreplegades en aquest petit volum en què podreu interactuar a la web. Fruit d’un compromís personal amb aquest col·lectiu Grupeco, una cooperativa d’autoconsum de productes ecològics i formada per llauradors de la terra, Grupeco abasteix 50
Un nou llibret: Petites postals per a Grupeco Llegeix més »
Darrera línia en femení Assegut a l’ombra que uns tarongers regalen a la séquia eixuta, pense en la deu refrescant que raja i no s’atura. Tens el temps, treball i ocupacions diverses que ens separen. Però això són aparences. Aquests mots són fils que apunten el teu nom, el suspenen com aqueixa olor de flor
Petites postals per a Grupeco, 43 Llegeix més »
Canvis En cada vol, l’ocell inventa l’aire. Josep J. Conill Em preguntava pels canvis. Era sempre jo el mateix que havia sigut i seré? Si això creia, negaria aqueixa flàmula amb què em reconeixia. Sóc vent, el profeta de les flors, aquell qui s’atura als ulls -habitacles del desig- però també t’empeny. Parle i calle,
Petites postals per a Grupeco, 39 Llegeix més »
Cremant llenya Vaig pel tros irregular, d’ací cap enllà, sortejant tot tipus d’inclemències emotives que fa la vida. Hi ha cops que restaria quiet i no em mouria, com l’esquelet ho fa a la terra, com aquell bocí de cor glaçat en l’àlbum del sentiments que vàrem viure, llenya seca que atià el foc. Altres
Petites postals per a Grupeco, 34 Llegeix més »
Mire el cel del nord quiet, dempeus, a la vora de Jana que rossega una branca eixuta, morta, d’allò que fou, en altre temps, esponerós taronger. Bandades d’avions i oronetes fan camí cap al sud dels seus desitjos, solquen cels tot cercant aqueixa tenor daurada de l’astre africà. No necessiten ponts, ni autopistes, ni andròmines
Què era el Pont i en què s’ha convertit? Llegeix més »