Simplement dir-vos, apreciats lectors, que totes aquelles postals que he anat escrivint durant cinquanta dues setmanes correlatives, les he arreplegades en aquest petit volum en què podreu interactuar a la web. Fruit d’un compromís personal amb aquest col·lectiu Grupeco, una cooperativa d’autoconsum de productes ecològics i formada per llauradors de la terra, Grupeco abasteix 50 […]
Un nou llibret: Petites postals per a Grupeco Llegeix més »
Darrera línia en femení Assegut a l’ombra que uns tarongers regalen a la séquia eixuta, pense en la deu refrescant que raja i no s’atura. Tens el temps, treball i ocupacions diverses que ens separen. Però això són aparences. Aquests mots són fils que apunten el teu nom, el suspenen com aqueixa olor de flor
Petites postals per a Grupeco, 43 Llegeix més »
Canvis En cada vol, l’ocell inventa l’aire. Josep J. Conill Em preguntava pels canvis. Era sempre jo el mateix que havia sigut i seré? Si això creia, negaria aqueixa flàmula amb què em reconeixia. Sóc vent, el profeta de les flors, aquell qui s’atura als ulls -habitacles del desig- però també t’empeny. Parle i calle,
Petites postals per a Grupeco, 39 Llegeix més »
Cremant llenya Vaig pel tros irregular, d’ací cap enllà, sortejant tot tipus d’inclemències emotives que fa la vida. Hi ha cops que restaria quiet i no em mouria, com l’esquelet ho fa a la terra, com aquell bocí de cor glaçat en l’àlbum del sentiments que vàrem viure, llenya seca que atià el foc. Altres
Petites postals per a Grupeco, 34 Llegeix més »
Mire el cel del nord quiet, dempeus, a la vora de Jana que rossega una branca eixuta, morta, d’allò que fou, en altre temps, esponerós taronger. Bandades d’avions i oronetes fan camí cap al sud dels seus desitjos, solquen cels tot cercant aqueixa tenor daurada de l’astre africà. No necessiten ponts, ni autopistes, ni andròmines
Què era el Pont i en què s’ha convertit? Llegeix més »
A Bea Cano La sendera sempre és la mateixa. Amunt i avall, amunt i avall, sentir els peus sobre la terra, aqueixa escalfor que tremola en la carn, pensar, també somiar, preservar la fe, no abandonar l’esperança, la vida, al capdavall. Amunt i avall, avall i amunt, silenciosa s’acosta la nit en la finca
Petites postals per a Grupeco, 26 Llegeix més »
A Fina A. Camina sola i perduda pel poble. Desconeix parets, carrers, aparadors i voreres. Camina sola mentres la veig des del meu cor estant, palplantada i amb els ulls absents, aqueixa cova de vés a saber quins tresors no mai perduts. I jo els sé. Anys arrere em plorava asseguda als banc del
Petites postals per a Grupeco, 24 Llegeix més »
Dóna’m tot l’orgull que et queda; dóna-me’l, sé que fa mal, car jo també el tinc i fereix. Dóna’m aqueix orgull que s’entortolliga al cor teu i fa que sagne. El guardaré en una caixeta de flors i les roses prendran el seus pigments. Seran pètals blaus d’una frescor inusitada. És en la natura on
Petites postals per a Grupeco, 20 Llegeix més »
A la dona dels núvols. Arrenglerats, els tarongerets creixen de llum i carn sense cap permís de ningú. Mentre Jana i jo passegem entre els fraus, cada dia supera els problemes que els humans plantegen. Fas pena si, amb aquesta edat, encara et duus assumptes tèrbols al llit! Com hauràs de patir, fins a quina
Petites postals per a Grupeco, 14 Llegeix més »
