Tot allò que se m’escapa A Isabel Molés. Estimada Isabel, t’escric aquesta postal enmig de l’hort on cavil·le totes aquestes lletres. A poc a poc assumisc com l’oblit em visita i accepte que per més voluntat posada i empeny no canviaré el món. Amb el transcórrer dels dies he comprès que no existeix cap voluntarisme, […]
Petites postals per a Grupeco, 37 Llegeix més »
Nit i dia De matinada, he sentit el caure d’una gota d’aigua sobre una caixa de cartró al celobert. Era de nit i no se m’havia dormit el braç com ho ha fet, darrerament, en dies passats. El somni ha sigut un que sempre és repeteix aleatori: “tinc examen de sociologia i no he tingut
Petites postals per a Grupeco, 36 Llegeix més »
Mona de Pascua La meua Pasqua s’ha reduït entre altres coses a menjar un paquet de pipes a la plaça d’Aín davant d’uns cotxes que no em parlen. Que estiga plena de persones o buida, malauradament és el mateix per a mi. He de reconéixer que la solitud i jo ens avenim prou bé. Gràcies
Petites postals per a Grupeco, 35 Llegeix més »
Cremant llenya Vaig pel tros irregular, d’ací cap enllà, sortejant tot tipus d’inclemències emotives que fa la vida. Hi ha cops que restaria quiet i no em mouria, com l’esquelet ho fa a la terra, com aquell bocí de cor glaçat en l’àlbum del sentiments que vàrem viure, llenya seca que atià el foc. Altres
Petites postals per a Grupeco, 34 Llegeix més »
Mire el cel del nord quiet, dempeus, a la vora de Jana que rossega una branca eixuta, morta, d’allò que fou, en altre temps, esponerós taronger. Bandades d’avions i oronetes fan camí cap al sud dels seus desitjos, solquen cels tot cercant aqueixa tenor daurada de l’astre africà. No necessiten ponts, ni autopistes, ni andròmines
Què era el Pont i en què s’ha convertit? Llegeix més »
L’hora Havíem discutit, a bastament, sobre el tema, del resultat del canvi i el que això suposava. Em deies que si l’avançaven o l’endarrerien i la lògica de la llum que s’estirava en els moments. Jo volia un moment teu; però, com dir-t’ho sense paraules? No t’entenia i apamava la meua pobra intel·ligència. Amb deler
Petites postals per a Grupeco, 33 Llegeix més »
Miracle No m’ho explique, de veres. No hi ha cap explicació. Simplement mire cap enrere en el temps i veig com el mots s’arremolinen en aquestes postals. Intentes recordar-les, la 4, la 12, la 23 i em pose les mans al cap. És com un cicle, com l’aroma de les flors del taronger que torna
Petites postals per a Grupeco, 32 Llegeix més »
Petit detall A Guillem i Ana, fills meus. Avui he restat sol de bon matí a casa. Mecànicament el cervell, tot just després de desdejunar-me, ha pujat a endreçar les cambres dels somnis i ha restat paralitzat en obrir les persianes. No, no entrava cap raig de llum solar, car el cel vestia de plata
Petites postals per a Grupeco, 31 Llegeix més »
Avaluació. Vinga va, qui vol avaluar-me? M’ he passat durant 35 anys avaluant persones, acadèmicament és clar. Però avui voldria que m’avaluàreu. No tingueu pànic, ni por. Feu-ho, no us en priveu. Parleu amb honestedat. Completeu-me el trencaclosques, la meua realitat. No oferiré cap resistència, ni agafaré les vostres paraules com un assumpte personal.
Petites postals per a Grupeco, 30 Llegeix més »
De com la literatura transforma la nostra vida. Ple i arrebossat per la llum, me n’adone com d’ignorant sóc, quantes mancances tinc, com d’immadura ha estat i es presenta la meua empatia envers tothom. Respire amb profunditat i tanque els ulls; escolte com un mormolar dels ocells, el cant amable de l’aigua, la granota que
Petites postals per a Grupeco, 29 Llegeix més »
