Etiqueta / Tag: Llambreig

El llibre de poemes «Llambreig», de Josep Porcar, obté el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians

Jun 4, 2014   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a El llibre de poemes «Llambreig», de Josep Porcar, obté el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians     

Aquest divendres a la nit Alacant acollirà els actes de lliurament del XXIV Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians

josep_porcar_llambreigEl jurat format per Núria Cadenes, Esperança Camps, Isidre Crespo, Rubén Luzón i Begonya Mezquita ha decidit guardonar «Llambreig» (Tria Llibres), de Josep Porcar, com a llibre de poemes més rellevant publicat durant l’any 2013. Aquests guardons s’atorguen a les millors obres en llengua catalana d’autors valencians, editades durant l’any precedent, en les modalitats de narrativa, poesia, assaig, teatre i, per primera vegada enguany, a les de literatura infantil i juvenil.

«Llambreig» és un llibre de 35 poemes escrits entre 2008 i 2011, on Porcar torna a l’arrel de la seua poesia primera i aprofundeix en codis morals, motivacions i conflictes inherents a la naturalesa humana. Sense renunciar a la mirada incisiva sobre la realitat immediata –com ara la crisi socioecòmica– de llibres anteriors, el castellonenc deixa entreveure ara un altre lirisme, una altra refracció del raig, més pausada i alhora vibrant. En paraules del poeta Manel Rodríguez-Castello, Porcar «dirigeix l’espill ací i allà i molt especialment cap al seu propi i íntim espai intern, i com a part indestriable de la realitat que il·lumina, aconsegueix transmetre la seua veritat poètica, l’autenticitat de la seua paraula». Així mateix, el novel·lista Xavier Aliaga es refereix a «Llambreig» com a «neguit ètic i estètic conduït formalment amb una gestió precisa dels ritmes poètics i un maneig del llenguatge ben poderós».

Josep Porcar (Castelló de la Plana, 1973) és periodista i treballa en el camp de la comunicació gràfica i editorial. Ha publicat diversos reculls de poesia, entre els quals destaca «La culpa» (Ed. 3i4, Premi Vicent Andrés Estellés 1998) i «Els estius» (Brosquil, 2008). També és destacable la seua experimentació amb la vídeo-poesia, amb produccions que poden ser visionades al seu blog «Salms» ( porcar.net). És membre fundador d’El Pont Cooperativa de Lletres.

Guardons
En la modalitat d’assaig, ha estat guardonat el dietari Un son profund. Dietari d’un curs de literatura universal (Viena), d’Enric Iborra, que el març passat va rebre el Premi Ciutat de Barcelona d’assaig. En la modalitat de literatura infantil, ha resultat premiat l’àlbum il·lustrat La Maria no té por (Andana), escrit per Francesc Gisbert a partir d’una cançó de Dani Miquel, i il·lustrat per Ricardo Maniscalchi. El premi de literatura juvenil ha estat per la novel·la de Xavier Aliaga El meu nom no és Irina (Andana), recentment guardonada amb el Premi Samaruc de l’Associació de Bibliotecaris Valencians. Joan Francesc Mira s’ha endut el premi de narrativa, pel llibre de memòries El tramvia groc (Proa). Finalment la modalitat de teatre ha guardonat l’obra Àfrica (Onada), de Joan Manuel Matoses, premiada també amb el Ciutat de Sagunt. Així mateix, la Junta de l’AELC al País Valencià ha decidit atorgat el Premi de difusió de la literatura catalana a l’associació El Tempir, d’Elx.

Aquests premis els convoca l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana des de 1991, i enguany compten amb el patrocini de la Universitat d’Alacant i de la Institució de les Lletres Catalanes. El sopar de lliurament tindrà lloc al restaurant Aldebarán del Reial Club de Regates d’Alacant, i serà presentat per Tomàs Mestre, director de l’Aula de Teatre de la Universitat d’Alacant. Durant el sopar es retrà un homenatge al poeta, arquitecte i professor il·licità Gaspar Jaén.

 

PDF   ·   Versió imprimible

Sobren raons (i manca tot)

Feb 24, 2014   //   publicat per r. e.   //   Biblioteca, Blog, Recensions  //  Comentaris tancats a Sobren raons (i manca tot)     

LlambreigManel Rodríguez-Castelló
Revista Saó, núm. 390, febrer de 2014

Títol: Llambreig
Autor: Josep Porcar
Edita: Tria de poesia núm. 9, Tria Llibres
Barcelona, 2013.

Torna, després d’Els estius, el poeta Josep Porcar (Castelló de la Plana, 1973) al món de l’edició. En l’entreacte s’han escolat cinc anys d’un no parar pels camins de l’escriptura de què dóna compte l’activitat que l’autor desplega al seu blog Salms (http://www.porcar.net) i al justament celebrat Blogs de lletres (http://www.blocsdelletres.com). Una ullada a aquests dos llocs del ciberespai, com a aperitiu o complement a l’atenta lectura dels poemes en el silenci insubstituïble del paper, posarà davant la mirada del lector una de les característiques essencials del treball del nostre autor: l’extrema passió i pulcritud amb què es pren el seu ofici. La mateixa precisió que Porcar esmerça en l’edició digital, amb un ric i variat correlat d’imatges (fotos i vídeos) i músiques, l’aplica a l’art de la paraula despullada del poema. Llambreig, que el diccionari defineix com l’emissió de llum per reflexió, podria sobtar d’entrada per la tibantor extrema que resulta del xoc entre l’exuberància i rigor formal (el llamp, la llum) dels poemes amb l’escenari que il·luminen, la part més fosca i sovint sistemàticament sostreta a la mirada comuna. Dic d’entrada conscient que un determinat tòpic assimila la poesia de denúncia social a la pobresa expressiva. Al capdavall, però, ¿quina gran poesia de qualssevol temps defuig el repte de dibuixar amb les eines que li són pròpies les contradiccions, misèries i desolacions socials, i en tant que socials necessàriament personals, repte que només pot acarar amb garanties d’èxit des del compromís radical amb la paraula? Dit això que sembla tan obvi, apressem-nos a destacar Llambreig, i en conjunt la poesia de Josep Porcar, com l’intent reeixit d’expressar la realitat amarga del nostre temps, ja caiguts els vels d’un benestar que abandona en la cuneta de la història, lluny d’allò que anomenen “mercat de treball”, “titulats i expulsats, els sempiterns jornalers ajornats” i extensos grups de treballadors. Una generació de potents poetes valencians, que inclou gent tan diversa i irreductible com Ramon Ramon, Elies Barberà o el mateix Porcar, s’ha decidit per fi a posar noms a la desfeta personal i col·lectiva des d’uns paràmetres poètics d’alta fidelitat ben allunyats dels constrenyiments que imposava un cert realisme social. Ací es troba el rovell de l’ou de la proposta de Porcar i l’elaboració de la metàfora de la poesia que s’expressa en el poema “Refracció” que fa de pòrtic del llibre: “Des d’un balcó, secretament, / un xiquet, amb un espill, fa la rateta / […] amb una llum que no hi reté, / que no l’encega ni l’atura”. L’espill del poeta són les paraules que transformen la llum de les coses i la projecten i la fan intel·ligible, comunicable, de manera que atenyen un nou sentit i ofereixen una nova visió de la realitat, complexa i tothora mudable. El poeta, en la seua funció de subjecte poètic, dirigeix l’espill ací i allà i molt especialment, no cal dir-ho, cap al seu propi i íntim espai intern, i com a part indestriable de la realitat que il·lumina, aconsegueix transmetre la seua veritat poètica, l’autenticitat de la seua paraula.

Josep PorcarLlambreig es troba dividit en tres parts: Longitud d’ona (12 poemes), Ranera (10 poemes) i Empelts del llamp (12 poemes). Es tracta d’un poemari perfectament travat des del punt de vista semàntic i formal, amb fils ben tensats que asseguren la solidesa del conjunt de la xarxa textual. Tot i el risc de les simplificacions a què un llibre tan ric i suggestiu com aquest es resisteix naturalment, s’ocupa la primera secció, com apunta el títol, a establir connexions entre les circumstàncies personals (certes pèrdues i desolacions) del poeta i les col·lectives, sovint concretades en personatges de carn i os, com en el magnífic “Cruiximents”, un diàleg amb l’amic mentre beuen “sota el pont de la via”. Contribueix a la coherència del conjunt, entre d’altres recursos ben administrats, la recurrència de substantius que denoten accions o moviments: llambreig, barboteig, sotragueig, cruiximent, parpellig, serpeig, enlluernament… La segona secció, Ranera, aprofundeix en la magnitud del desastre i en la denúncia explícita d’alguns dels responsables directes de la solsida i de les polítiques d’austeritat (per als altres) que condemnen a la misèria àmplies capes socials (“Retaule d’Apocalipsi amb corca”, “Ranera”, poema dedicat als revoltats de les places del 15M, “Rés de rescabalament”, “Serpeig”…). Empelts del llamp, la intenció de la qual queda ben definida amb uns versos de “Llampec” (“No el llamp, / ni el tro que l’assevera, / sinó qui el sent / i l’empelta”), té probablement el seu punt àlgid en “Un estrany balanceig”, poema sobre la decepció. De l’espill al llamp, el llibre de Porcar traça un itinerari poètic i vital molt suggestiu, ple de giragonses, reflexions i perspectives. El material poètic de Llambreig és d’una extraordinària qualitat, la de les coses fetes per durar contra els embats sinistres del temps. Imprescindible.

Més articles de Rodríguez-Castelló
PDF   ·   Versió imprimible

Josep Porcar presentà “Llambreig” a Barcelona

Gen 24, 2014   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Josep Porcar presentà “Llambreig” a Barcelona     
porcar_llambreig_barcelona_02Informa: Barcelona Poesia

El poeta i periodista Josep Porcar va presentar dimecres passat el seu nou poemari Llambreig a Barcelona. El valencià, animat pels seus col·legues barcelonins, va oferir un recital conformat per una selecció de poemes inclosos en el seu llibre. El recital, que va començar a les 20.30h i es va allargar fins gairebé les 22.00h, es va dur a terme al restaurant l’Horiginal situat a Ciutat Vella i que ja fa més de deu anys que dedica una tarda a la setmana, els dimecres, a la poesia en un format de cafè-poesia.

L’editorial Tria Llibres ha estat l’encarregada de publicar aquesta edició. Miquel Tuson, el seu director editorial, també va estar present a l’acte per promocionar el poemari així com per fer una intervenció on va voler reivindicar el paper de les petites editorials que, segons considerà, són imprescindibles per difondre la cultura i la llengua en els territoris de parla catalana.

La presentació va córrer a càrrec de l’escriptor i professor Jaume Subirana qui es va declarar des del principi admirador i amic de Josep Porcar. Subirana va fer, en primer lloc, una reflexió de la poesia per, a continuació, centrar-se breument en el poeta. Respecte Porcar va dir que els seus poemes tenen la capacitat de barrejar el que se sent i el que es veu. Tampoc no va oblidar la faceta de dissenyador gràfic del valencià a qui va definir com una “ànima digitalment inquieta.”

Amb Rés de rescabalament, el poema més dur segons el poeta, va encetar el recital “a mode de catarsi” i a partir d’aquí va fer un recorregut a través de les tres parts en què es divideix el poemari: Longituds d’ona, Ranera i Empelts del llamp. Entrecreuant poemes, reflexions i experiències personals el recital va aconseguir omplir el local amb tot de personalitats relacionades amb el món de la poesia catalana.

A continuació una entrevista realitzada pel grup de periodistes Poesia Barcelona:

porcar_llambreig_barcelona_01 porcar_llambreig_barcelona_03

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner