Etiqueta / Tag: poemes

Descobreix la poesia il·lustrada de «Les meues dones»

Des 19, 2018   //   publicat per l’editor   //   Biblioteca, Blog, Multimèdia, Notícies  //  Comentaris tancats a Descobreix la poesia il·lustrada de «Les meues dones»     

 

Pots descarregar ací el llibre de poesia il·lustrada LES MEUES DONES, de Maria Llidó i Josep Lluís Abad. En paraules de Susanna Lliberós al pròleg de l’obra: 

Aquestes dones són les seues muses, però no són divinitats que alegren amb càntics el poeta i no es dediquen a cap de les arts del cànon grec. Les seues muses són dones i el seu art és el de viure i conviure, el de ser, en essència, persones extraor-dinàries per al poeta, que amb la seua manera de fer i de sentir, fins i tot d’existir, han conformat la pell d’aquest i han condicionat els ulls amb què mira el món que l’envolta. Han creat la seua ciutat. […]

El poeta estableix una relació estreta i directa de les dones amb la naturalesa, fins a arribar a un punt de fusió, en què la dona es converteix en dona-pluja, dona d’aire, o dels núvols, aquesta, la mateixa que ja amava en Transparències (un dels primers llibres d’Abad): «parle solament de tu, del meu núvol festiu o lluna de les finestres blanques». Ara, amb Les meues dones, el poeta la reconeix com a «nucli sempre etern, jove flor de neu als meus somnis més profunds».

PDF   ·   Versió imprimible

Poemari per a ociosos

Jul 24, 2018   //   publicat per r. e.   //   Biblioteca, Blog, Recensions  //  Comentaris tancats a Poemari per a ociosos     

Per Manel Alonso, Diari Gran del Soberanisme, 24-VII-2018
poemari-per-a-ociosos

Autor: Manel Pitarch
Títol: Poemari per a ociosos
Bromera, Alzira, 2018

Manel Pitarch (Vila-real, 1966), en el seu darrer amb el qual que va obtindre el 2017 el Premi de Poesia Ibn Hazm-Ciutat de Xàtiva, Poemari per a ociosos (Bromera, 2018), ha volgut que l’ombra de Joan Fuster recorreguera de dalt a baix tot el volum. Vull dir el Joan Fuster poeta, però també l’assagista. Ho fa, en primer lloc, per a retre homenatge a un intel·lectual que admira i que considera una peça fonamental de la literatura valenciana; i en segon lloc, perquè té la pretensió de mantindre un diàleg obert amb ell sobre diversos aspectes vinculats a la literatura i la realitat.

Però no és sols Joan Fuster l’escriptor interpel·lat per Manel Pitarch, també ho són, en menor mesura, Maria Mercè Marçal, Ponç Pons, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Josep Piera, Vinyet Panyella i fins i tot Vladimir Nabokov.

Poemari per a ociosos se’ns presenta com un gran edifici al qual entrem per un petit pòrtic, on l’autor ens posa sobre la taula com les dèries del present afecten la creació poètica que aspira a transcendir en el temps; per a després obrir-se en quatre estances, Edifici de paper, Galeria de vestigis, Trinxera d’orquídies i El llegat d’Hesíode, i tancar-ho amb un epíleg, un poema que porta un títol si més no suggerent, Antídot, la qual cosa ens obliga a pensar: un antídot per a què?, segurament per a trencar les diverses cadenes i aspirar a la màxima llibertat creativa per damunt d’imposicions temporals.

La primera estança amb la qual ens trobem en travessar el pòrtic, Edifici de paper, està formada per vint poemes breus i és potser des del meu punt de vista la més compacta. Ací Manel Pitarch, des de la poesia, s’acosta a eixos artefactes literaris carregats amb la pólvora de les idees que eren les diverses entrades del Diccionari per a ociososde Joan Fuster. Uns poemes que s’emparenten amb la poesia oriental, el haiku i la tanka.

Galeria de vestigis, formada per dotze poemes, ens parla de com el record és una interpretació subjectiva i literària de la vida i com la literatura es nodrix dels records i com aquests prenen cos a través de la paraula.

Trinxera d’orquídies ens endinsa en l’amor i el desig, en el gran teatre de les emocions i els sentits.

En El llegat d’Hesíode trobem una poesia més nua, narrativa, a través de la qual Pitarch ens parla de la brevetat, de la fragilitat de la vida, de la forta impressió que deixa en nosaltres la nostra infantesa, però també la dels nostres fills a la qual assistim preocupats i plens de temors. En aquesta estança, més que en cap altra, Pitarch s’assaja jugant amb mites grecs com ara el d’Èdip.

Manel Pitarch, en aquest Poemari per a ociosos, ens oferix una poesia amb un lèxic ric i cuidat, amb el qual d’una manera minuciosa construïx imatges que venen a subratllar un discurs poètic profund, fill de l’eco de tantes i tantes lectures i d’una interpretació personal de la creació literària.

PDF   ·   Versió imprimible

El poeta barceloní Miquel-Lluís Muntané presenta «Qualitats de la fusta» a Castelló (Argot, 7-X-2016)

Set 25, 2016   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a El poeta barceloní Miquel-Lluís Muntané presenta «Qualitats de la fusta» a Castelló (Argot, 7-X-2016)     

tarja-qualitats-fusta

El poeta barceloní Miquel-Lluís Muntané presenta a Castelló la seua última obra poètica, Qualitats de la fusta (Parnass Ed., 2016). L’acte se celebrarà a la llibreria Argot el divendres 7 d’octubre, a les 19h, i comptarà amb el preàmbul del poeta castellonenc Josep Porcar.

En paraules d’Eduard Sanahuja, que ha prologat el llibre, «la fusta és, efectivament, una metàfora de la condició humana: algú és o no és de ‘bona fusta’. Amb una poesia discursiva, figurativa, però amb una càrrega simbòlica de profunditat, i un llenguatge alhora planer i extremament ric del punt de vista lèxic, Muntané n’examina les qualitats».

Miquel-Lluís Muntané (Barcelona, 1956) és poeta, narrador, assagista, editor, traductor, articulista, promotor cultural, sociòleg… Ha estat president de la Federació Catalana d’Associacions Unesco, ha presidit l’Associació de Crítics i Comentaristes Musicals en Llengua Catalana i ha estat membre del Consell de la Cultura de Barcelona. Pel seu activisme cívic, va ser guardonat l’any 2007 amb el Premi Climent Mur. Des de L’esperança del jonc (1980) fins al llibre present ha publicat deu volums de poesia. La seua obra, en paraules de la crítica, és de «sintaxi càlida, continguda sensualitat, de detalls subtils i de caire filosòfic», fonamentada en els grans temes de sempre: la memòria, l’amor, el temps, els instants perdurables.

A QUI PUGUI INTERESSAR

qualitats-de-la-fusta

Coberta del llibre

Aquest matí, a bona hora,
m’he mirat al mirall
sense complaença ni desfici.
M’he trobat amb l’espurna dels ulls
i un gest après al caire de la sang,
i m’he determinat
a vestir-me amb la roba de la compassió,
calçar-me les sabates de caminar els dies
i posar-me un capell fet de tremp
per fer front a l’oratge.
Així equipat, he baixat a la plaça
a revisar el sumari de feines que m’esperen.
No m’he sentit estrany:
la vida no passa mai de moda.

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner