Arxius de: Juny, 2016

Petites postals per a Grupeco, 22

Jun 29, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 22     

petites-postals

                                                                           A Joan Badenes

Divendres i passen els núvols. Callat, mire per la balconada aquest ensopir-se del capvespre sagnant: plouen els ametllers pètals d’hivern. Ella s’enrosca al matalàs viatger; l’acarone amb el tou dels dits: confiada, Jana dorm.

Dissabte, al coixí dels somnis, l’alarma em desperta. Com dos llavis entreoberts, del finestral al vidre entelat,  un cor  plora dues inicials. Fa mitja lluna que el vaig traçar. Amics i família fins que la llum se’n va: Feliç aniversari Joan! Simplement estic, transparent. Bec dels entaulats aquesta senzilla felicitat. Gràcies per compartir. Tonar a casa i em rep el sofà; s’acluquen els ulls.

Diumenge, a casa, de matinada uns entren i altres ixen. El pols de la llum vol véncer aquest despertar. Hi ha una postal, la 12, que em balla en la ment; una melodia l’acompanya. El temps no passa; és en aquest cor que passeja. Viure i morir és la nostra existència. Indissoluble en el contrallum,  sempre sorgeixes tu.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 21

Jun 22, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 21     

petites-postalsA Miguelot

He convocat galàxies,
la serenor del cel,
el lligam dels acords
per observar què parles.
No res em cal si véns,
com tampoc si te’n vas.
Has estat generós,
tan breu com transparent.
Als teus ulls he pregat
un mot i com un llamp
de llum m’ha estat dat.
No has tingut problemes,
has estat natural;
Hem rodolat pels camps
de la paraula viva.
Hem escoltat els altres
llurs clams, els crits, el verb.
Són els companys i amics
que ens nodreixen de vida.
La colla de Grupeco
espill d’un paradís…
I com sempre em somrius
note una força oculta
emergint del teu cor.
En el silenci et viu
alhora que et transforma
un bell foc:

                     gratitud.

PDF   ·   Versió imprimible

Manel Garcia Grau rep homenatge d’El Pont a la Fira del Llibre de Vila-real

Jun 20, 2016   //   publicat per l’editor   //   Acte honorífic, Àlbums, Blog, Fires del llibre, Intervencions, Lectures i recitals, Multimèdia  //  Comentaris tancats a Manel Garcia Grau rep homenatge d’El Pont a la Fira del Llibre de Vila-real     

El diumenge 29 de maig, a les 12:00 h, la plaça del Llaurador de Vila-real, en el marc de la Fira del Llibre, conjuntament amb l’acte de lliurament dels premis Maig de narrativa breu -certament organitzat per l’Associació Cultural El Guitarró amb el patrocini i la col·laboració de la Regidoria de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Vila-real- El Pont Cooperativa de Lletres va oferir un homenatge a Manel Garcia Grau, en el desé aniversari del seu traspàs, amb lectures dels seus poemes així intervingueren: Joan Pla, Susanna Lliberós, Vicent Pallarés, Josep Usó, Antoni Viscarro, Manel Pitarch, Reis Lliberós i Vicent Jaume Almela. L’acte va estar presentat per Vicent Usó.

Taula de signatures: Joan Pla «Ciutat de corrupcions»; Vicent Usó «Les veus i la boira»; Susanna Lliberós, «Llibre dels espills», Manel Pitarch, «Primavera entre runes»; Vicent Pallarés, «Masculí plural»; Josep Usó Mañanós, «L’any de l’herba sana»; Vicent Jaume Almela «Aromes de la Plana», «Perduda entre canyes» i «La sirena de les illes Columbretes» amb il·lustracions Mari Carmen Aldás.

PDF   ·   Versió imprimible

El Pont homenatja Manel Garcia Grau a la Fira del Llibre de Castelló

Jun 20, 2016   //   publicat per l’editor   //   Acte honorífic, Àlbums, Blog, Fires del llibre, Intervencions, Lectures i recitals  //  Comentaris tancats a El Pont homenatja Manel Garcia Grau a la Fira del Llibre de Castelló     

Sisena edició de «Literatura en veu alta»: homenatge a Manel Garcia Grau. Signatures i presentacions a la XXII Fira del Llibre de Castelló.

VI Literatura en Veu Alta. El dilluns 2 de maig de 2016, en la carpa principal de la Fira del Llibre a la plaça de Santa Clara de Castelló, autors i autores d’El Pont van retre homenatge poètic al poeta i soci d’Honor d’El Pont Manel Garcia Grau, en el desé aniverasari del seu traspás, amb en les veus dels seus escriptors i escriptores: Susanna Lliberós, Vicent Pallarés, Josep Usó Mañanós, Manel Pitarch, Josep Porcar, Vicent Usó Mezquita, Joan Andrés Sorribes, Vicent Jaume Almela i Artur Àlvarez (interpretació musical), Fran Jiménez i Xavi Olivares. L’acte va estar presentat pel professor i escriptor Lluís Meseguer, amic del poeta i coneixedor de la seua obra.

Taula de signatures: Amalia Roig Blasco, «Xarxa prima»; Vicent Usó «Les veus i la boira»; Susanna Lliberós, «Llibre dels espills», Manel Pitarch, «Primavera entre runes»; Vicent Pallarés, «Masculí plural»; Joan Andrés Sorribes, «Pedres marcades»; Josep Usó Mañanós, «L’any de l’herba sana»; Carles Bellver, «Un cel nou i una terra nova»; Vicent Jaume Almela – Mª Carmen Aldás (il·lustradora) «Aromes de la Plana», «Perduda entre canyes» i «La sirena de les illes Columbretes».

PDF   ·   Versió imprimible

«Gabinet de curiositats», d’Anna Moner, rep el premi de la Crítica al millor assaig del 2015

Jun 18, 2016   //   publicat per l’editor   //   Blog, Entorn, Notícies  //  Comentaris tancats a «Gabinet de curiositats», d’Anna Moner, rep el premi de la Crítica al millor assaig del 2015     

Pruna Llibres edita el recull de textos que l’escriptora havia publicat al diari digital La Veu del País Valencià

Anna Moner amb Bel Olid, presidenta de l’AELC

Anna Moner amb Bel Olid, presidenta de l’AELC

El premi al millor assaig publicat en 2015 ha estat per Anna Moner i el seu «Gabinet de curiositats» (Pruna Llibres), un recull d’articles publicats en el diari digital La Veu del País Valencià entre octubre de 2013 i novembre de 2015, «una immersió en l’assaig de les curiositats, de la història de l’art, la ciència o els grans descobriments». En paraules de Francesc Calafat, «Gabinet de curiositats (Pruna) és la prolongació de la sensibilitat i dels interessos de la novel·lista i pintora Anna Moner. Són articles, escrits amb gran plasticitat, que miren d’auscultar en el fons de personatges insatisfets, rebels, complexos o marginats (els experiments elèctrics d’Andrew Crosse i la seua influència en Mary W. Shelley, Caravaggio, Chopin, Artimisia Gentilischi, Georges Méliès, els autòmats, Houdini…), que, moguts per desfici vital, estètic o d’ofici, ennaveguen el seu ofici o art per vies poc o gens concorregudes, per anar més enllà de les convencions i dels límits».

Anna Moner amb Martí Domínguez

Anna Moner amb Martí Domínguez, guardonat en novel·la

La novel·la de Martí Domínguez, «La sega» (Proa), que ja va rebre el Premi de la Crítica Catalana i el Premi de la Crítica de Serra d’Or, ha resultat la guanyadora en la categoria de narrativa. El jurat ha destacat que és «una novel·la rodona sobre la postguerra i els masovers del Maestrat».

Antoni Ferrer ha rebut el premi al millor poemari de l’any per «Variacions Goldberg» (Denes); en paraules del jurat, «un llibre que destil·la tota l’experiència poètica i de vida d’una de les nostres grans figures literàries».

Rodolf Sirera s’ha emportat el premi a la millor obra teatral amb «Trio» (Bromera); «una comèdia fresca, enginyosa, construïda amb la saviesa dramatúrgica d’un dels grans mestres del teatre en català».

En la categoria infantil, ha estat guardonada l’antologia de poemes de Marc Granell, «La vida que creix» (Andana), a cura de Josep Vicent Garcia Raffi i amb il·lustracions de Paulapé (Paula Pérez de Lanuza); «una aposta innovadora per la poesia infantil».

En la categoria juvenil, el jurat ha premiat la novel·la de Lliris Picó, «Moisés, estigues quiet» (Bullent); «una obra que sorprèn i que ens commou». Aquesta ja va rebre el Premi Enric Valor del 2014.

La junta de l’AELC al País Valencià ha atorgat el Premi de Difusió a Ca Revolta, per la seua tasca en la difusió i promoció de la literatura catalana i la cultura a la ciutat de València.

Guardonats amb el premi de la Crítica de l’AELC 2016

Guardonats amb el premi de la Crítica de l’AELC 2016

 

Anna Moner i Susanna Lliberós, presentadora de l)acte

Anna Moner i Susanna Lliberós, presentadora de l)acte

El jurat ha estat format per Marisol González, Francesc Gisbert i Miquel de Renzi, en les categories de poesia, literatura infantil i literatura juvenil, i per Xavier Aliaga, Enric Iborra i Mariola Nos en les d’assaig, narrativa i teatre. La periodista i poeta Susanna Lliberós d’El Pont va presentar el lliurament dels Premis, que va tenir lloc aquest divendres 17 de juny a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.

Els premiats van rebre un diploma honorífic i una escultura commemorativa de Jordi Albinyana.

 

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 20

Jun 15, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Diversos  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 20     

petites-postalsDóna’m tot l’orgull que et queda; dóna-me’l, sé que fa mal, car jo també el tinc i fereix.

Dóna’m aqueix orgull que s’entortolliga al cor teu i fa que sagne.

El guardaré en una caixeta de flors i les roses prendran el seus pigments. Seran pètals blaus d’una frescor inusitada. És en la natura on tota feredat és calibrada en la justa mesura.

Desfem l’orgull, esmicolem-lo.

No cal marejar-nos per tan poca estupidesa.

Vull veure als teus ulls els colors de la vida que, magnífica, ens espera.

PDF   ·   Versió imprimible

Artur Àlvarez canta a Manel Garcia Grau, “ESPILL”.

Jun 11, 2016   //   publicat per Editor El Pont   //   Diversos, Intervencions  //  Comentaris tancats a Artur Àlvarez canta a Manel Garcia Grau, “ESPILL”.     

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 19

Jun 8, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 19     

petites-postalsViure consisteix en acceptar definitivament la injustícia i el fracàs com aspectes quotidians.

Sí, avui deixeu-me manifestar aquest glaciar infinit on, com pedres vessant avall, esvare.

No patiu, no m’heu de convéncer del contrari, no ho intenteu.

Això esdevindria un miratge, aqueixa forma usual dels petits enganys que ens injectem per esperançar-nos.

Ara mateix, em demanes què tinc clar?

T’ho diré: sobre un roc anònim la meua ment bascula mentre observe els vaivens de Jana i com s’esporga. Tan sols ella m’acompanya i no vol que res li justifique; és aquest l’íntim i únic calor en què accepte la vida, presència efímera en un  paisatge on tot naufraga.

Ni cap seguretat, ni cap por ens inquieta: ella, moviment de qui em desprenc i dintre meu muda.

Existir en l’amor.

La resta, ja saps, literatura.

PDF   ·   Versió imprimible

VI Trobada Literària El Pont a la Vall d’Uixó

Jun 7, 2016   //   publicat per l’editor   //   Acte honorífic, Blog, Compromís lingüístic, Intervencions, Lectures i recitals, Trobada literària  //  Comentaris tancats a VI Trobada Literària El Pont a la Vall d’Uixó     

Cartell VI Trobada Literària El PontLA VALL D’UIXÓ acull el proper dissabte 11 de juny de 2016 la VI Trobada Literària d’escriptors i escriptores de les comarques castellonenques. Una jornada intensa en la qual es rendirà un sentit homenatge a la figura del poeta Manel Garcia Grau. Els actes els organitza l’associació El Pont Cooperativa de Lletres, amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó.

Programació

  • 9:15 – Arribada dels associats a la Vall d’Uixó.
  • 10:00 – Assemblea d’El Pont, en l’espai habilitat per l’Ajuntament: Biblioteca Pública Municipal, plaça del Mercat, 2.
  • 14:00 – Dinar a un restaurant del paratge de les Coves de Sant Josep.
  • 16:30 – Grutes de Sant Josep. Recital poètic d’El Pont en l’interior de les grutes, homenatge a Manel Garcia Grau.
  • 17:30 – Cloenda.

Programa en PDF | Cartell en PDF

programa2016_exterior  programa2016_interior

PDF   ·   Versió imprimible

Dues boires

Jun 7, 2016   //   publicat per r. e.   //   Biblioteca, Recensions  //  Comentaris tancats a Dues boires     
«Les veus i la boira», de Vicent Usó

«Les veus i la boira», de V. Usó

Per Lluís Llort
Publicat a: El Punt Avui (15-V- 2016)

Títol: «Les veus i la boira»
Autor: Vicent Usó
Premi Alfons el Magnànim
Editorial: Bromera, Alzira, 2015

Avui toca una obra cuinada a foc lent durant anys i una altra que manté la vigència dues dècades i mitja després de ser publicada. I totes dues unides per la boira, en una la climatològica i la que provoquen els replecs de la memòria, i en l’altra… l’etílica i cocaïnica.

Vicent Usó és un orfebre literari. Esmerça tantes hores com calgui a construir l’univers que li convé en cada novel·la. Es documenta, escriu amb calma, reescriu sense descans. A canvi demana una lectura reposada, que parem atenció als molts detalls que enriqueixen la narració i l’estil.

A Les veus i la boira, la catorzena novel·la que publica, ofereix una polifonia en què diversos personatges, a través d’una mena de monòlegs, ens narren uns fets conservant el registre i vocabulari de la seva parla, amb accents valencians i balears. Arqueologia lingüística impecable. Tot i que l’obra té moltes més virtuts (ha trigat més de deu anys a arribar a la versió final), aquest treball idiomàtic és l’aportació més personal.

Una altra és descobrir, als que no n’hagin sentit a parlar, les illes Columbretes. Si fem una línia recta entre Castelló de la Plana i Palma de Mallorca, a un quart de camí (a uns 60 quilòmetres de Castelló) hi ha un grup d’illots d’origen volcànic, l’escenari principal de la novel·la, on només hi ha un far i on van fondejar al llarg dels segles tota mena de mariners amb tota mena de negocis.

A través de la recerca del periodista Mateu Sequeral, que comença a finals de la dècada del 1990, en què reprèn la del seu pare, i sempre narrat per una dotzena de personatges, Usó ens ofereix una història amb amors, traïcions, mentides, mort i silenci, tot envoltat de la boira de la condició humana. Ens mostra postals de la Guerra Civil i la postguerra, del boom turístic a Mallorca. Setanta anys d’història a través d’aquestes veus tan diferenciades recollides en entrevistes, cartes, retalls de diari… Com a Rashomon, la suma de mirades conforma, a més de la història sabuda, la del misteri d’unes morts i, en especial, de les Columbretes, un personatge més, que ens explica molt sense parlar.

Vicent Usó (Vila-real, 1963) ja havia viatjat al passat, i més remot, a La mirada de Nicodemus, ja havia narrat combinant veus a La mà de ningú i ja havia guanyat premis (dos cops finalista del Sant Jordi, amb Les ales enceses i El músic del bulevard Rossini) com l’Andròmina amb Crònica de la devastació, una magnífica i preciosista novel·la sobre la guerra i els seus efectes. Ja ho havia fet, deia, sí, però sempre se supera, sempre millora.

Vicent UsóTambé amb boira de fons dins la trama (la mental provocada per la ingesta d’alcohol i altres substàncies), La Magrana ha reeditat la novel·la del 1989 Canya o mitjana, sense cap motiu aparent més enllà d’un rescat merescut perquè, sense ser una gran obra en sentit absolut (com el 99% en els darrers mil anys), atresora unes virtuts que posades en el mercat actual encara creixen més. Els autors són Ramon Solé (Barcelona, 1953), guitarrista i propietari (amb Pere Pina) des del 1977 del bar Almirall, conegut per la seva bella estètica modernista i escenari de bona part de la novel·la, i el periodista Carles Serrat (Barcelona, 1961). El 1992 van publicar la segona i, si no m’equivoco, última novel·la a quatre mans, El fill de la Lola.

Canya o mitjana narra les peripècies del jove tortosí Ricard que, sense ofici ni benefici, accepta l’oferta d’un antic amic per dur un bar a Barcelona. Allà ja hi treballa el Cholo, un cambrer també jove que iniciarà Ricard en el consum de cocaïna. Fins més enllà de mitja novel·la la trama és el dia a dia de Ricard al bar, consumint alcohol i cocaïna i lligant amb dues dones molt atractives. A partir d’aquí la trama s’accelera amb l’entrada de traficants d’heroïna, un policia a punt de jubilar-se, un clan gitano, un grup de templers, algun assassinat i la plàcida vida de la Montserrat, la tortuga que el Ricard ha comprat a les Rambles.

Les virtuts passen per l’ambientació, que és dels vuitanta en petits detalls, sense abusar, com podria passar si fos escrita ara, en què referents, marques i modes de l’època sovintejarien per demostrar la tasca de documentació. És políticament incorrecta en diversos sentits: masclista, homòfoba, racista, fa apologia del consum de drogues… i això, de tant en tant, és un glop d’aire fresc. Com que està narrada en primera persona i present, manté un ritme molt alt. Els diàlegs funcionen perfectament i els personatges es fan entranyables. Fins i tot la correcció i el registre d’un català de fa 27 anys surt ben parat. El fil de la trama és prim i la resolució de tot plegat força precipitada, però importa poc perquè Canya o mitjana permet passar una estona molt divertida, sense complexos ni additius afegits, natural i espontània.

Dues obres es podria dir que oposades, recomanables totes dues, per entrar sense por en dues menes de boires.

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:12»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner