Secció: Apunts literaris

Petites postals per a Grupeco, 7

Mar 16, 2016   //   Més escrits de:   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 7     

Rutines trencadespetites-postals

Estimada persona.

I sí, dic estimada, perquè tot i que no hem compartit tota una vida i totes les penes i somriures, has de creure’t que t’estime, que t’ho dic de debò, amb el cor.

Aquesta força, la de l’amor, és un sentiment que tot i desconeixent el perquè duu a emocions meravelloses.
Jo tinc la paraula que brolla de la punta dels meus dits, com aquelles voltes blanques i quasi eternes dels ballarins turcs. Jo tinc la paraula i tu, potser, l’esperes com la llum del matí. Som animalets de rutines. Però has de viure acceptant que les persones, les coses i els fets no mai som eterns, ni perdurem.

Estimada companya i company, jo t’estime amb cadascuna de les lletres, símbols i paraules que dibuixe a ferro roent; també en la muntanya de silencis entre els dijous o diumenges…

Però et pregunte què faràs quan ja no escriga?

Tu continuaràs amb els teus costums, perquè allò extraordinari ets tu: haver-te deixat mullar per aquestes petites emocions que tu expandiràs als altres.

Tu somriuràs al veí, li diràs un “bon dia amorós” al caixer del supermercat; trucaràs per telèfon i escoltaràs la veu vella, massa bella dels teus pares; posaràs tot l’amor de l’univers quan per tres-centes vuitanta-vuitena vegada fenyeràs la farina per al teu fill i et demanarà una humil pizza o simplement somriuràs a la teua esposa i companya el dia de l’aniversari.

En totes les coses que t’he escrit i les que faràs, estamparàs el segell de la teua vida. Per això mateix els Altres se n’adonaran i aquest miracle s’atorgarà a tothom.

No oblides que la força de l’amor batega en tu des de l’inici del primer alè.

I vull donar-te les gràcies per la llum teua que, extraordinària com ho ets tu, m’agombola i encoratja.

Digues, com puc oblidar-me d’aquest amor tan poderós i humà?

Tu tens la clau d’aquest palau dels vents on visc; no mai hi ha hagut estances privades, ni reixes, ni laberints.

És un palau que vaig trobar obert, i sé com creix, des de sempre, en la teua mirada.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 6

Mar 9, 2016   //   Més escrits de:   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 6     

petites-postalsUn somni que no mai s’acaba.

Camine pels carrers i tot són aparadors amb l’oferta total. Veig el deambular d‘ànimes anònimes arrossegant tristeses i solituds. Les seues cadenes fan soroll de secretes inquietuds; de tant en tant, alguna persona mig somriu, quasi com atorgant-te un bocí, un petit retall de l’amagada felicitat.

On són les paraules segrestades?

Regale les meues amb els ulls, però ningú no mira, i si ho fan, quasi no veuen.

Pels carrers hi ha tota una vida soterrada per les presses, per l’èxit, pels diners…

Un ocell canta mentre s’acomiada el capvespre. Li escric música amb paraules.

Vola cap a tu.
Si et plau, no li tanques la porta
de l’ànima; si l’escoltes,
comprendràs que cos i ànima
són l’única realitat.

Pels carrers, lentament camina Nadal. No hi ha ningú més: ets tu.
Procura oferir-te a cada moment del teu viure; no contes les hores, els dies, les setmanes.

Nadal sempre habita en tu, en els batecs regalats a cada moment, per sempre més, any rere any.

Bon Nadal.

Príncep de les milotxes.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 5

Mar 2, 2016   //   Més escrits de:   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 5     

Somnispetites-postals

No dorm. Sí, una gran veritat, perquè em passe les hores somiant.
Somie de dia, somie al capvespre i somie de nit, sempre despert. El temps és per mi una simple excusa per plantar llavors de paraules i veure créixer els somnis.

Una pedra, una flor, un gest o potser el somriure pausat del teu silenci són una excusa irremeiable per adobar els somnis.

Aleshores agafe el miracle d’una paraula i delicadament la deixe caure als ulls teus de terra verge. La faig creure en tu, li mormole grapats d’il·lusió i la regue amb una pluja fina de dilluns a dissabte.

Al nostre jardí sempre hi ha flors per collir; les estacions són generoses perquè existeixen per tu.

Com la lluna que fa el seu viatge tant si t’hi fixes com si no, jo visc en una perenne primavera i plante mots perquè puguen acostar-se al sol de la teua mirada.

Regala’m la llum, la calor, la bellesa…
Vius als meus somnis desperts! Sempre.

Devot t’adore!

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 4

Feb 24, 2016   //   Més escrits de:   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 4     

petites-postals

Escoltant peroracions estèrils

de polítics que creuen poder salvar

la humanitat,

                         ahir vaig recordar-te.

I per tu, se m’obriren horitzons

de núvols, actituds per demostrar-te

i anar molt més enllà d’aquest amor

tan íntim, particular.

                                    Oh bella dona dels núvols,

motiu i esperó per projectar-me!

Regira’m la sang, perquè no perdré

l’esperança.

                       Mentre una ànima bategue

i el món s’enrune, escamparé l’amor,

acció total que mai no es vanta.

Amb ell, els altres impulsen els límits

i no mai resten.

                                Oh belles ments

que silencioses ens milloreu

la realitat mare que ens acull!

Vosaltres, els meus núvols, petits fragments

viatgers d’una il·lusió total

que no mai podria encotillar-se…

La pobra fe que en mi titil·la

per vosaltres creix, s’arrela i s’afermança.

Més informació

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 3

Feb 17, 2016   //   Més escrits de:   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 3     

petites-postalsGràcies.

Sí, avui volem donar-vos les gràcies per ser-hi al costat nostre, quasi invisibles…

Però heu de saber que veiem aqueixa llum iridiscent i irradiada perquè tenim ulls de papallona i captem el temps invertit, el saber fer callat, la vostra bondat que, intermitent, parpelleja.

La vostra presència és dintre nostre quan repasseu notes, factures i feu comprovacions.

La vostra presència en tots nosaltres batega quan piqueu les tecles i actualitzeu les bases de dades, les fulles de càlcul; també la trobem a les cistelles i peseu l’esperança  tot materialitzant la pàgina web.

La vostra presència espargeix aromes delicades en obrir la porta per acollir les mercaderies, gràcies pel fred blanc i pur que ens oferiu per conservar la nostra fe i l’amor.

Us agraïm el vostre temps.

Gràcies, per les primaveres, pel temps de les flors i les fruites, gràcies pel color de les carabasses i dels ous, per les vostres mans que repleguen la llum dels freds dies d’hivern, gràcies per l’amor del treball, per la mirada ecològica i neta de totes les estacions.

I encara moltes gràcies pels vostres somriures, la disponibilitat i l’acollida; per les paraules dels dijous, per les nostres assemblees, per l’escalfor dels cors que ens preparen i acosten les cistelles. No mai emmalaltiran.

Silenciosament us donem les gràcies per adobar i fer-nos creure en la nostra petita humanitat.

Més informació.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 2

Feb 10, 2016   //   Més escrits de:   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 2     

petites-postals
És a l’obertura de la caverna

on recorde aquell vent, sí. El recorde, suau.

Recorde la llum desemperesint-se sobre la terra humida.

La fermesa de les roques i tu, esponerosa.

El sotabosc degotejant i humit,

com les celles teues en mirar-me.

I aquell silenci en què nasqué la pau.

Ara, quan tothom parla de guerres i l’odi la nodreix,

tu véns a mi i m’omples novament d’aquella pau,

per tal de compartir-la.

En respirar-la, s’allunya l’estranyesa.

És al teu bosc on aquesta petita vida meua

somriu i batega.

També has de saber que és teua,

heu de saber que és vostra.

Agafeu-la, feu-la créixer.

 

Més informació

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 1

Feb 3, 2016   //   Més escrits de:   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 1     

petites-postalsLa casa dorm.

Un silenci es passeja per tots els seus racons i no té cap pressa.
Davant l’espill veig un fràgil paisatge, la lluita per endolcir cada segon del temps d’aquesta vida que raja per tot arreu, la bellesa que va de les coses humils i domèstiques als ulls que saben mirar i en vosaltres s’estira.
Poseu humanitat en tot allò que feu.
Us ho dic jo que mire i forade el fred d’hivernacles perquè s’enfugen papallones i parotets, que grate aqueixa petita lluentor del quotidià on s’acotxa l’esperança.
Vosaltres, àngels que vull conéixer.

 

Aclariment: els amics de Grupeco són una Cooperativa -com el Pont de les lletres- sense ànim de lucre,  autogestionada i de consum de productes ecològics sense intermediaris que dóna treball a llauradors de la comarca i promou el comerç just i respecta el nostre medi ambient.

Més informació en aquest enllaç.

I també ací.

PDF   ·   Versió imprimible

Quatre poemes de Carles Salvador en el Dia de la Poesia Catalana a Internet

Mar 17, 2014   //   Més escrits de:   //   Apunts literaris, Biblioteca  //  Comentaris tancats a Quatre poemes de Carles Salvador en el Dia de la Poesia Catalana a Internet     

EVASIÓ

escola_enderrocsBrollador de xerrameques
agrors d’aire enrarit.
A les negres finestres de les pissarres
les fileres dels nombres: 3, 5, 6, 8…
Definicions abstruses
als recons de les orelles;
entre dents, paraules sàvies
nèciament gramofòniques.
Però als ulls, un llenç de blau;
però al nas, brins de romer;
però als dits, delerosos de dibuixos,
les llances dels llapis vermells.

El mestre rumia ¡¡coses!!
—Si enderroquèssim l’escola…
¡quin bell centre d’interès!

CLAU

clau_espillL’espill és ple de la casa
i res hi ha que no devore
amb sa boca plana estesa.

Dins son ventre inexistent
tota coses esdevé romba.

Res no hi ha pregon. Tot pla
i irreal i deforme.

És l’espill un ull burgés
car només té un punt de mira.

L’espill té la casa morta.

CANÇÓ DE LA LLUERNA

lluernaFaig amb goig el meu camí
i un deler sols me governa;
conservar aquest llumí
de la meva vida interna
per el qual tots m’han de di
           lluerna.

Sóc petit com un bocí
despenjat d’estrella eterna;
transporte damunt de mi
la claror de ma llanterna
i —oh quin goig— me sento di
           lluerna.

Mai no sé si el meu destí
menarà’l pluja i galerna,
si seré com pelegrí
que no trobe cap taverna…
Mes que hi fa? Que em puguen di
           lluerna!

Si m’enlairo amunt d’un bri
per fruir la vida externa
mai no manca un ser mesquí
que’m fa burla sempiterna.
No en faig cas, si em poden di
           lluerna.

Perxò faig el meu camí
i un deler sols me governa:
conservar aquest llumí
de la meva vida interna
perquè tots me puguen di
           lluerna!

queixaladesRELLOTGE

Onomatopeiques tic-tac, tic-tac,
queixalades del temps
quan mastega.

CARLES SALVADOR

Dia de la Poesia Catalana a Internet | #jollegeixo

PDF   ·   Versió imprimible

«HAIKUS», la nova publicació virtual d’Artur Álvarez.

Mar 5, 2014   //   Més escrits de:   //   Apunts literaris, Biblioteca, Blog  //  Comentaris tancats a «HAIKUS», la nova publicació virtual d’Artur Álvarez.     

haikuswebPer norma, la temàtica de l’haiku tradicional gira al voltant de la contemplació de la natura. Tot i això, aquesta mostra que ens presente l’Artur té la particularitat d’utilitzar també altres corriols.

Sense perdre l’essència d’aquesta forma de poesia, ha intentat adaptar la particular manifestació poètica a la impressió de determinades imatges que han provocat sensacions diverses.

La sorpresa, la brevetat de la composició lírica, així com el contingut, són alguna cosa més que l’espiritualitat amb què es concebeix la contemplació. Aspecte propi dels orígens d’aquesta forma de poesia tradicional japonesa.

És la vida mateixa, la pluralitat de les interpretacions, la font que ha sadollat en l’autor la set de permanent reflexió.

La imaginació, la supervivència, els anhels, les absències, … tants i tants motius que ens fan sentir vius en la mesura que som conscients.

Tot allò que ens fa fugir de la indiferència, ha tingut cabuda en la brevetat d’aquests versos.

El resultat, vuitanta composicions que procuren incitar a la reflexió lliure sense més pretensió que afavorir la llunyania més absoluta davant  posicionaments negats per les fètides aigües que bressolen la neutralitat existencial.

Es pot accedir a la publicació en el següent enllaç:

http://issuu.com/arturalvarez/docs/haikus

PDF   ·   Versió imprimible

«Cavall trencat», el nou poemari de Josep González Clofent

Oct 22, 2013   //   Més escrits de:   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a «Cavall trencat», el nou poemari de Josep González Clofent     

Torna, en primícia mundial, l’escriptor més secret de la nostra literatura, aquest estrany eremita líric que s’estima més conviure amb els seus animals a la muntanya que fer vida social. Com ell mateix diu, “les persones ja m’ho han ensenyat tot, ara estic mirant d’aprendre alguna cosa del prodigiós idioma del meu ase”.

01cavall

FES CLIC SOBRE LA IMATGE PER DESCARREGAR EL PDF AMB EL LLIBRE COMPLET

Un poeta així, ja ho podeu comprendre, no pot deixar ningú indiferent. Tant si l’odieu com si l’estimeu bojament, però, això no li farà canviar la rutina diària. Per no acudir, ni tan sols acudiria a un acte on es presentara un llibre seu. Ell s’estima el silenci com el piròman estima el foc i la voràgine.

Per això els seus versos són un estrany regal que hem de valorar en la seua justa mesura.

Ja ens ho va dir a les pàgines del Pont de les lletres, web dels escriptors de les comarques de Castelló, allà cap el 30 de març de l’any 2012. Presentat el poemari  uns dies abans, concretament divendres 16 de març a les 19:00 al Centre Polivalent “Alba nova” de Moncofa, ens comentà que seria l´única vegada que ho faria. I ara ens restava esperar pacientment la seua promesa d’emprar la “via digital” per tal de compartir-la amb tots nosaltres. I aquest moment és arribat.

Cavall trencat, un poemari eixit del foc de la caverna on encara resta una petita esperança. González Clofent s’estima els seus amics animals i humans, enalteix les seues arrels aèries quasi sempre amagades pels viatges vitals dels exilis interiors.

02cavallt

Com l’any bixest, González Clofent dibuixa en 29 poemes, un rere l’altre, la lenta mort agònica d’anònims innocents que la crisi guillotina. Apunta (amb la metàfora del cavall) la vexació aclaparadora a què es sotmesa la bellesa material i humana quan esdevé inútil al sistema, no rendible. Fin i tot,  afirma que la crítica més punyent pot estar prenyada de bellesa.

El modus vivendi consumista amb què els ciutadans, dia rere dia, són batejats mitjançant la religió televisiva que momifica la sensibilitat, ha assolit quotes proporcionals a la imbecil•litat de la casta política del moment: privilegiats amb iphone a la butxaca, oportunistes ventrílocs, uns Judes de coll blanc, viatgers híbrids d’A.V.E. i línies aèries, preocupats més pel pinso mensual que pel fet de plantar cara als diners tirans que ens governen.

Josep González fa una radiografia d’una societat falsament reeixida, tan sols d’aparences polides, d’estructures líquides neutres que s’evaporen -cacofòniques elles- en el no-res.

Ell ens ha dit que les paraules són eines místiques que cal compartir. Un primer pas que ens pot menar al compromís de construir una humanitat autèntica, més humana.

Esperem us vinga de grat.

03cavall

PDF   ·   Versió imprimible