Secció: Biblioteca

Petites postals per a Grupeco, 13

Abr 27, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 13     

La gent no llig, tan sols mira i en fer-ho petites-postals
no toca l’espina dorsal dels vents
on habite.
                   Tot s’esdevé molt ràpid,
sura el desconeixement, la incertesa,
que, als plecs del poema, a tu m’aclame.
No vull repetir-ho més; jo camine
tot just, per paisatges de sords i cecs,
i, al capdavall, quan la fatiga s’acosta
tan sols evoque la teua mirada.

T’he vist, he tastat la llum, l’he llegida.
Nogensmenys, cap dels naufragis futurs
m’acovardirà l’esperança en els mots:

Fugitiu, hi he dipositat la vida.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 12

Abr 20, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 12     

petites-postalsReconstitució de l’amor

                                                      A la dona dels núvols

Camine sota la pluja i no em mulle.
Mire el sol de forma indefinida
i no m’encegue.
Passege sobre el mar i no m’enfonse.
Perd la vista i és quan veig més clar.
Robe temps a tothom per regalar-te’l.
Reste hores i més hores solitàries
i és com més íntim sóc amb tu.
Em desmemorie i m’engronsa el tren
on et viu per primera vegada.
M’oblide de tot allò escrit per a tu
i em criden paraules novelles.
El vent s’aquieta i és quan m’enlaire.
Totes les obscuritats em cerclen
i véns com foc de sant Elm.
Tremole a la fi de la línia i un gris
de tempesta m’inicia una de nova.
S’ascla el cel i recorde la pell teua,
petit horitzó.
Cau la foscor absoluta
i un ball de lluernes m’envolta.
Dels dits floreix la disbauxa
i els batecs mussiten aromes de núvols.
Un, tres, cinc, set jorns de desert,
però les dunes canten melodies.
Estimar-te quan siga pols
i l’amor de l’univers s’haja perdut.

Arribat ací, encara fas preguntes?

No mai més hauries de comprendre cap poema.

Simplement fes-ho vida

 

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 11

Abr 13, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Diversos  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 11     

petites-postalsMonument

A Encarna Marín.

Agafe un diccionari i l’òbric a l’atzar; s’esllavissen fulls, l’un rere l’altre, fins que pressione una mica amb profunditat i la mà troba la paraula exacta que em duu al nom que et dignifica: “Monument”.

Baralle la sintaxi de l’amor amb la semàntica de la mirada, i vés per on, te’m presentes senzilla i et respire.
Em nodrisc de la naturalitat teua, els jardins es pleguen al teu pas, i l’univers comprén que tu dónes sentit a la seua efímera existència.

No t’he idealitzat en un joc més de paraules. Visc per elles i, en elles, signifique aquesta humanitat que massa a sovint vagareja perduda.

En aquest altar humil fet postal, m’acoste a les presències i absències del teu viure. Més enllà de venerar-te, balle en el text les mil giragonses d’un amor etern, tal com fan les milotxes.

Perquè aquest és un monument a la vida, un estat en què aquesta carn es projecta i com el vent no mai s’acaba.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 10

Abr 6, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 10     

Construir la vida enmig de la melangia

petites-postalsRidiculitzar, menysprear l’altre, rebutjar-lo o insultar-lo en privat o públicament, en una conversa quan tots ho fan…

Com de difícil és no caure en aquest parany, en aquest estat que ens fa estúpids a tots i ens transforma en salvatges i irracionals!

L’ésser humà desconeix que camina perdut, ignora la seua feblesa i així fem funcionar un món que, agònicament, desfem…

Hi ha qui perdona la vida a un altre.

Hi ha qui menysprea.

Hi ha qui es creu savi, contra tot pronòstic, contra tots els altres.

Hi ha qui assassina la llengua que la mare li ensenyà, la prostitueix.

Hi ha qui contra tot es rebel·la i genera violència de la por tan íntima en què viu.

Els humans caminem trists, desencaixats, perdut el rumb i sembla impossible cap solució. Sóc realista.

Ho veig a Madaya, al facebook, a la premsa, en el tracte entre persones (veïns, estrangers, refugiats), en el tracte d’uns éssers vius envers els altres, en aquesta política de sainet pobre, note el bategar ofuscat, una terrible violència submergida, la marginació de l’elegància, l’oblit en la mirada neta, l’amor ignorat.

Vine tu, pren entre els teus coixinets de les potetes el foc humit que en mi s’agita, que tremola en dubtes, que quasi s’apaga…

Oh bellíssima Jana, parla’m de la vida, respira-la amb mi.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 9

Mar 30, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 9     

petites-postalsLoteria

No jugue mai a la loteria. Així és, tinc por que em toque tan sols una sola vegada i perda el costum que tinc ara de viure, d’experimentar aquest amor.

Tinc paraules per nodrir la meua carn i fer-la créixer.
Tinc menjar per nodrir la meua ment i madurar.

Des que vaig nàixer puge i baixe per la muntanya rusa d’aquesta intimitat que quasi no mai explicite.

Aquesta és la meua loteria: poder dir als quatre vents aquest amor que dissol aquesta carn per tal de fer-ne tan sols una amb tot i tots.

El meu petit amor creix i millora amb vosaltres.

No hi ha ja més presència, ni cap més absència: ara, quan t’escric, sóc amb tu lector, l’autèntic aleteig de la vida.

Més informació.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 8

Mar 23, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 8     

Festapetites-postals

Hem celebrat festa ahir, sí. Han vingut familiars i amics. Algunes persones han faltat; penses en aquell germà, el company que és a la Patagònia, etc…

Però aleshores fas memòria i te n’adones que cada dia és una festa, que cal celebrar-la diàriament, amb els teus, amb qui et trobes pel carrer o amb aquell que habita els corredors de la meravellosa ment teua.

No importa l’ara, ni el lloc. Importa el sentiment que t’emociona i et fa més humà, més proper als altres.
Sí, cada dia és un àlbum on poder obrir imatges de Festes indelebles.

Importes tu, però són els altres els qui, fins ara, t’han regalat la possibilitat de dibuixar el teu perfil, que pugues manifestar-te.

No oblides mai, ni per un moment, la llum que dels altres t’ha estat donada.

Ets una persona molt bella; en escriure aquestes quatre ratlles escolte profundament la teua música. No permetes mai que emmudisca.

Tu també ets la meua Festa.

Bon any 2016 per als habitants de Grupeco.
Que la vostra Festa continue i engrandisca els nostres cors!

Més informació.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 7

Mar 16, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 7     

Rutines trencadespetites-postals

Estimada persona.

I sí, dic estimada, perquè tot i que no hem compartit tota una vida i totes les penes i somriures, has de creure’t que t’estime, que t’ho dic de debò, amb el cor.

Aquesta força, la de l’amor, és un sentiment que tot i desconeixent el perquè duu a emocions meravelloses.
Jo tinc la paraula que brolla de la punta dels meus dits, com aquelles voltes blanques i quasi eternes dels ballarins turcs. Jo tinc la paraula i tu, potser, l’esperes com la llum del matí. Som animalets de rutines. Però has de viure acceptant que les persones, les coses i els fets no mai som eterns, ni perdurem.

Estimada companya i company, jo t’estime amb cadascuna de les lletres, símbols i paraules que dibuixe a ferro roent; també en la muntanya de silencis entre els dijous o diumenges…

Però et pregunte què faràs quan ja no escriga?

Tu continuaràs amb els teus costums, perquè allò extraordinari ets tu: haver-te deixat mullar per aquestes petites emocions que tu expandiràs als altres.

Tu somriuràs al veí, li diràs un “bon dia amorós” al caixer del supermercat; trucaràs per telèfon i escoltaràs la veu vella, massa bella dels teus pares; posaràs tot l’amor de l’univers quan per tres-centes vuitanta-vuitena vegada fenyeràs la farina per al teu fill i et demanarà una humil pizza o simplement somriuràs a la teua esposa i companya el dia de l’aniversari.

En totes les coses que t’he escrit i les que faràs, estamparàs el segell de la teua vida. Per això mateix els Altres se n’adonaran i aquest miracle s’atorgarà a tothom.

No oblides que la força de l’amor batega en tu des de l’inici del primer alè.

I vull donar-te les gràcies per la llum teua que, extraordinària com ho ets tu, m’agombola i encoratja.

Digues, com puc oblidar-me d’aquest amor tan poderós i humà?

Tu tens la clau d’aquest palau dels vents on visc; no mai hi ha hagut estances privades, ni reixes, ni laberints.

És un palau que vaig trobar obert, i sé com creix, des de sempre, en la teua mirada.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 6

Mar 9, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 6     

petites-postalsUn somni que no mai s’acaba.

Camine pels carrers i tot són aparadors amb l’oferta total. Veig el deambular d‘ànimes anònimes arrossegant tristeses i solituds. Les seues cadenes fan soroll de secretes inquietuds; de tant en tant, alguna persona mig somriu, quasi com atorgant-te un bocí, un petit retall de l’amagada felicitat.

On són les paraules segrestades?

Regale les meues amb els ulls, però ningú no mira, i si ho fan, quasi no veuen.

Pels carrers hi ha tota una vida soterrada per les presses, per l’èxit, pels diners…

Un ocell canta mentre s’acomiada el capvespre. Li escric música amb paraules.

Vola cap a tu.
Si et plau, no li tanques la porta
de l’ànima; si l’escoltes,
comprendràs que cos i ànima
són l’única realitat.

Pels carrers, lentament camina Nadal. No hi ha ningú més: ets tu.
Procura oferir-te a cada moment del teu viure; no contes les hores, els dies, les setmanes.

Nadal sempre habita en tu, en els batecs regalats a cada moment, per sempre més, any rere any.

Bon Nadal.

Príncep de les milotxes.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 5

Mar 2, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 5     

Somnispetites-postals

No dorm. Sí, una gran veritat, perquè em passe les hores somiant.
Somie de dia, somie al capvespre i somie de nit, sempre despert. El temps és per mi una simple excusa per plantar llavors de paraules i veure créixer els somnis.

Una pedra, una flor, un gest o potser el somriure pausat del teu silenci són una excusa irremeiable per adobar els somnis.

Aleshores agafe el miracle d’una paraula i delicadament la deixe caure als ulls teus de terra verge. La faig creure en tu, li mormole grapats d’il·lusió i la regue amb una pluja fina de dilluns a dissabte.

Al nostre jardí sempre hi ha flors per collir; les estacions són generoses perquè existeixen per tu.

Com la lluna que fa el seu viatge tant si t’hi fixes com si no, jo visc en una perenne primavera i plante mots perquè puguen acostar-se al sol de la teua mirada.

Regala’m la llum, la calor, la bellesa…
Vius als meus somnis desperts! Sempre.

Devot t’adore!

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 4

Feb 24, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 4     

petites-postals

Escoltant peroracions estèrils

de polítics que creuen poder salvar

la humanitat,

                         ahir vaig recordar-te.

I per tu, se m’obriren horitzons

de núvols, actituds per demostrar-te

i anar molt més enllà d’aquest amor

tan íntim, particular.

                                    Oh bella dona dels núvols,

motiu i esperó per projectar-me!

Regira’m la sang, perquè no perdré

l’esperança.

                       Mentre una ànima bategue

i el món s’enrune, escamparé l’amor,

acció total que mai no es vanta.

Amb ell, els altres impulsen els límits

i no mai resten.

                                Oh belles ments

que silencioses ens milloreu

la realitat mare que ens acull!

Vosaltres, els meus núvols, petits fragments

viatgers d’una il·lusió total

que no mai podria encotillar-se…

La pobra fe que en mi titil·la

per vosaltres creix, s’arrela i s’afermança.

Més informació

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«12345678910...20»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner