Secció: Blog

Èxit de participació de l’homenatge a Joan Fuster del 25 d’abril al Teatre del Raval

abr. 26, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Èxit de participació de l’homenatge a Joan Fuster del 25 d’abril al Teatre del Raval     

Vora 250 persones omplen el Teatre del Raval en l’acte que recordava l’aplec a la Plaça de Bous de la ciutat, el 25 d’abril del 1982, tot just fa 30 anys. Castelló per la Llengua se suma, amb aquesta iniciativa, a la commemoració del 50è aniversari de la publicació de «Nosaltres, els valencians», obra cabdal per a la represa de la consciència nacional entre el Sénia i el Segura.

Intervenció de Vicent Usó

Des de les 19:30h, hora d’obertura de portes, els assistents s’anaven congregant al Teatre del Raval, en una diada de celebració i reivindicació, de retrobament i de record pels qui van protagonitzar l’aplec de fa 30 anys, el del “Tots a Castelló”, i d’aprenentatge i de relleu pels qui encara no havien nascut aquell 25 d’abril del 1982. Mentre els assistents anaven prenent seient, últimes indicacions als lectors dels textos i als músics entre bastidors.

I amb puntualitat, a les 20:00h s’obria l’acte amb la projecció d’imatges de l’aplec a la Plaça de Bous, al so de “Serà un dia que durarà anys” d’Ovidi Montllor, i amb un text de Fuster que ens recordava que “El 25 d’abril, a Castelló, entre banderes, crits i cançons ben específics, proclamàvem una vegada més la unitat de la llengua: de la llengua catalana. I era un clamor popular”. En aquest fragment de vídeo hi podíem sentir el record a la signatura de les Normes de Castelló -aquell dia es commemoraven precisament els 50 anys de les Normes.

Amb la magnífica conducció de Valentí Pinyot i al so del violoncel de Xusa Puerto -que interpretava, tot seguit del primer vídeo, un emotiu “Cant del ocells”- s’iniciava l’itinerari per la vida i el pensament del de Sueca a través dels seus texots, llegits per Lluïsa Pérez, Vicent Usó, Montserrat Ferrer, Toni Albalat, Fàtima Agut, Vicent Pitarch, i Avel·lí Flors com a representant de Castelló per la Llengua.

Tota la crònica al web de Castelló per la llengua

PDF   ·   Versió imprimible

Dissabte Literaris (ABC) amb Josep Piera, Carles Duarte i Pere Antoni Pons

abr. 25, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Dissabte Literaris (ABC) amb Josep Piera, Carles Duarte i Pere Antoni Pons     

Josep Piera (5 de maig), Carles Duarte (12 de maig) i Pere Antoni Pons (19 de maig) són els pròxims convidats dels Dissabtes Literaris a l’Agrupació Borrianenca de Cultura. Totes les conferències se celebren dissabte a les 17 hores, al local de l’agrupació (c. Encarnació, 45, entresòl, Borriana). Piera oferirà la conferència «Llegir els clàssics, avui: Ausiàs March»; Duarte, seguint amb els clàssics, parlarà de Jordi de Sant Jordi; i Pons presentarà els seu estudi «La novel·la, entre el mite i el periodisme». Aquests actes compten amb el suport de l’Ajuntament de Borriana, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Fundació Lluís Carulla i l’Institut d’Estudis Catalans.

Podeu descarregar el PDF amb la informació completa.

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, IV

abr. 23, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, IV     

IV

Oh bell cavall,

plou a ciutat on es cou la desgràcia

i la soledat dels homens rovella

l’esperança. “Escolte el piafar

de les constelacions als estables”

 

tal com diu Tranströmer, però no res

canviarà sense els mots i la dansa.

Per això cantarem i ballarem

per foragitar les grans injustícies.

 

Farem la cara roja als miserables

embaucadors  amb pedigrí polític.

Fan ganyotes i lladren descosits

però són cartons buits cremats de falla.

 

Diuen que no hi ha blat, tampoc avena.

Ens tasaran l’aire i la llibertat?

Vetaran els colors del pensament?

Perdrem la  veu a martellades d’aigua!

 

Ara volen acurtar-nos el viure,

ampliar la fam i el dol tan cruel.

Imposen punyals d’acer, la moneda

cilici i convenció  dels canalles.

 

Però cap abús ens desfarà els somnis:

Nens de cors purs somriuran la justícia,

i les milotxes  parlaran dels  vents.

La vida no és l’atzar d’ una tómbola

 

i la Terra exigeix mans de llum i roses

per trencar les cabotades d’arena,

l’aridesa dels jous que ens  esclavitzen:

Oh bell cavall que esclafes els ullals

de la tristesa!

PDF   ·   Versió imprimible

El Pont va posar veu i música als versos de Miquel Peris

abr. 22, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Lectures i recitals  //  Comentaris tancats a El Pont va posar veu i música als versos de Miquel Peris     

La petita sala de la Casa de la Cultura de Castelló s’omplí divendres passat per a acollir l’espectacle poètic i musical «L’horitzó lluu un badall», l’homenatge que els escriptors de El Pont Cooperativa de Lletres van voler retre al poeta castellonenc Miquel Peris i Segarra en el 25è aniversari del seu traspàs. Més d’un centenar de persones van gaudir dels versos del poeta que, en uns temps difícils, va mantenir viva la creació poètica en català a les comarques de Castelló. L’apertura de l’acte va anar a càrrec del cantautor Artur Álvarez, amb el seu fill Carles Álvarez al piano, que posaren veu i música al poema «A la torre de marfil». Després, la poeta i periodista Susanna Lliberós, que conduí tot l’espectacle, féu una semblança inicial de l’homenatjat i presentà els poetes encarregats de l’homenatge líric: Manel Pitarch, Vicent Jaume Almela, Lluís Meseguer, Romà Bernad i Toni Pitarch.

En una primera part, els cinc escriptors, exquisidament acompanyats pel pianista, van dir poemes de Peris, versos que anaven i tornaven de l’època més pairalista a la més intimista. El també professor Lluís Meseguer, amb l’amena oratòria que el caracteritza, intentà resumir aquesta evolució de l’obra de Peris, profundament arrelada a la cultura grecollatina, i reivindicà, sobretot, la mediterraneïtat com a bressol dels valors que encarnà el poeta de La Plana. Susanna Lliberós, també autora del guió de l’acte, va saber trenar amb traça les motivacions de cada poema recitat amb la biografia de l’homenatjat, amb pinzellades soltes que permeteren al públic recordar o, en el seu cas, idear el món creatiu i personal de Miquel Peris. Durant la segona part, els poetes recitaren poemes propis, escrits a propòsit de l’homenatge. El cantautor Artur Álvarez interpretà també el cèlebre «Cante per fora, plore per dins» i, ja de nit, tancà l’acte amb la peça «Fes soneta». Cal recordar que les tres peces musicals formen part del projecte «A recer de la mar», homenatge musical i poètic que serà presentat el proper divendres 4 de maig al Teatre Principal de Castelló. Les paraules de cloenda de Lliberós foren per recordar els assistents que, en els temps que corren, amb la generositat demostrada pels escriptors, pels músics i pel públic assistent, encara «l’horitzó lluu un badall»:

L’agost el 1983, Miquel Peris escrivia uns versos visionaris, atemporals, que ens semblen ara necessaris per a buscar la serenitat que cal per a defugir les negres primaveres que ens pinten l’FMI i companyia: «Com ja conec, amic, el món que t’ha tocat viure la vida, vull fer-te una comanda. Descansa, atura’t, pensa, gaudeix la silent ombra que t’ofereix l’ombrívola xiprera, i parla amb tu mateix. Potser colombraràs el cim on viu la calma».

A continuació podeu escoltar alguns fragments d’«A recer de la mar»:

Guió de l’homenatge (PDF) :: Programa de mà (PDF) :: Guió de Susanna Lliberós (PDF)

PDF   ·   Versió imprimible

Figura a contrallum

abr. 21, 2012   //   publicat per l’editor   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Figura a contrallum     

–Retrat a Miquel Peris–
Per Josep Igual
De «Retrats de butxaca»
Onada edicions, 2006

Li vam girar visita amb el pintor i dissenyador Ramon Segarra. Castelló era un tràfec de sabates endiumenjades i una sentor de pólvora festiva agrejava el nas. Vam trucar a la porta del poeta i ens va obrir de bata sedosa i amb gest cordial. Passàrem a un salonet un xic ranci, de mobles amb tapissats florejats, amb peces amb daurats revellits i quadres amb olis i dibuixos en carbonet, que diversos artistes li havien dedicat. L´estança barroquejava i ens transportava a un passat inconcret. En qualsevol moment, Marcel Proust podia obrir una porta o altra i afegir-se a la reunió (mirant de no tombar cap gerro). Tampoc una marquesa del Guermantes local haguès desafinat gaire a dins aquella dolçor trista.

Miquel Peris Segarra (Castelló 1917- id 1987), el poeta que anava de poeta, ens va convidar a seure mentre ell acabava de desdejunar un got de cafè amb llet i unes galetes, que era servit a sobre d´una taula camilla folrada amb un mantell d´inconfusibles trenats de colors morellans. L´acompanyava, a l´altra banda de la rodonor íntima, un altre ancià, que tremolava ostensiblement en aixecar la tassa de porcellana i ens ignorava per complet. Tots dos quedaven retallats en la claror enterbolida per una cortineta d´un blanc trencat. L´amic pintor i jo vam entendre que havíem arribat en un mal moment. Però el nostre intent d´abreujar la visita va ser tallat en sec pel poeta de Cartes a Gerard, que va tirar mà d´uns llibres i unes carpetes, i ens va improvisar una lectura de versos recents i inèdits. Els deia amb dicció solemne, voleiant una mica la mà dreta. Nosaltres, en realitat, amb el contrallum sever, només vèiem una ombra de barbeta arremangada. L´ull tancat del poeta –un accident?- ens quedava fora d´angle, només endevinàvem el seu perfil de patrici romà emmarcat per uns cabells tots cendra neta. L´acompanyant es bellugava lentament, passant les fulles d´un diari provincial després d´haver enretirat amb penes i treballs la porcellana de totes dues figures.

Acabat el recital privat, el poeta va evocar episodis d´altres temps i ens va donar una divisa suposo que personal:

– Amics, allò que compta és viure en poesia.

Quan vam entrellucar una sortida digna, ens vam acomiadar del poeta castellonenc per antonomàsia, segurament més celebrat com a personatge que llegit, com sol passar pels nostres encontorns, tan reticents a acudir a la lletra impresa del veïnat amb inquietuts líriques o narratives o de pensament. En efecte, el mascaró de proa, el personatge que s´havia fabricat era potent. Passejava lentament per les voravies de la ciutat. Amb el pensament perdut potser en revelacions que venien d´entre els núvols de cotó de la meridionalitat predominant a la capital de La Plana, atent a missatges d´antics déus grecs, o els mots per enfilar en el filferro d´un sonet, en records de records, ombres de somnis, telegrames de Kavafis. Molts l´aturaven li retien homenatge de popularitat de cor senzill, altres li demanaven opinió sobre afers de l´actualitat o sobre autors nous i vells. Quan va traspassar, el seu soterrar va ser una autèntica manifestació popular i la ciutat tants cops apàtica va sentir que li prenien un tros fonamental de la seua ànima.

No sé qui llegeix avui els versos hedonistes de Miquel Peris. Jo, de tard en tard, me´n recordo del seu recital privat, de perfecta teatralitat estudiada, i, òbviament, de la seua divisa marmòria: viure en poesia, tot i que en aquests dies tan deshumanitzadament bèsties, es complicat mantenir la flama del gresol encesa.

Inoblidable el poeta que anava de poeta i que va mantenir la dignitat de la nostra llengua literària en temps molts difícils.

PDF   ·   Versió imprimible

Sobre las falsa evanescència de la literatura digital, II.

abr. 19, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Sobre las falsa evanescència de la literatura digital, II.     

Descripció dels fenotipus

Entre la diversa fauna d’escriptors podem trobar-nos amb distins espècimens tot i que no són tots els qui destil•len literatura. Dels qui sí en fan, trobem escriptors que ho fan en paper i d’altres per mitjà digital.

1/ Els qui ho fan en paper n’hi ha que són  professionals i treballen per amor a l’art: en són pocs i molt privilegiats; d’altres cobren un sou pel seu treball. D’aquests darrers molt pocs poden viure d’aquesta noble vocació – ho direm així, millor que emprar el concepte “d’ofici”.  Aquest han arribat a viure del seu treball perquè ho fan bé, controlen els registres formals de l’escriptura i han estat tocats positivament pel factor atzar: afegim els contactes.

Un altre grup d’escriptors amb una mica menys de sort treballen com eremites solitaris, independents o en col•laboració, siga mijantçant suplements periodístics, revistes i/o editorials fan la seua feina en distints fronts: crítica, creació, generació d’estètiques, selecció de nous valors, promoció venal al mercat del paper imprès, projeccions de tiratge i vendes, teoria probabilística, marketing, amén “forever”. Alguns esdevenen “marca” de la casa i, en certs àmbits, fan classificacions amb gradació: escriptors de 1era, de 2ona, 3era, etc, etc, etc…

Molt il•lustrats ells i molt il•lustrativa aquesta manera darwinista d’entendre el món literari (que no s’ofenga ningú, però els he sentit parlar així en més d’una ocasió). Certs escriptors  adopten un rol i arriben a creure’s cavallers defensors de no sé quines creuades, Ha!

Existeixen, també, excepcions com és natural.

2/ D’altres desenvolupen la creació per gaudir d’aquesta, amb l’afegit de traure’s un sobresou: és fotuda aquesta crisi (i l’humor sempre ens salva i dignifica). Als temps que corren caldria practicar, amb més carn que os, un meninfotisme vital sobre aquests conceptes – prima de risc, borsa, crisi- que volen fer-nos creure reguladors i importants a les nostres vides.

3/ El següents escriptors treballen en paper i s’han pujat -aconsellats per certes empreses editorials que no volen perdre mos- als cavalls digitals. La carrera de la vida és molt llarga i no podem malmetre un pura sang així, tan novençà… (abstingueu-vos de valorar-me demagog o caureu en pecat mortal).

Cal ressenyar que és just guanyar-se la vida escrivint en qualsevol suport respectant la dignitat de la persona humana i del procés creador.

Per últim tenim el conjunt d’escriptors digitals. De fet, àmbdues classes ho fan amb els dits, però em referisc a qui ho fa en suport virtual.

1/Existeixen els qui empren aquest mitjà per la facilitat de comunicació i expansió de la seua obra, per la visibilitat sense intermediaris.
Però el web és quasi infinit… com per cercar agulles en pallar. Aquest és un inconvenient per fer present una obra: trobem gra i palla i les forques autèntiques escassegen. Afegim un problema consubstancial a l’ésser humà i la seua perenne vanitat: qui pot afirmar i amb quin criteri la capacitat per pontificar i condemnar creacions d’altri?
Entrem de ple, en allò que podria apuntar una nova disquisició assagística: “Forma, contingut i subjectivitat en la qualificació de l’obra literària”, una bona excusa per a l’hora del café o per fer tertúlia a qualsevol fira del llibre.

2/Alguns esperits són lliures: aporten la seua petita llum sense  escarafalls perquè entenen en carn pròpia que el viure és regal.

3/Altres compaginen els bits electrofosforescents, la luminiscència poètica dels leds i la llum d’ivori emmagatzemada al paper. La literatura digital no és un aliatge fútil, de cap de les maneres evanescent…
Potser algún malpensat estrafolari faça premsa interessada: malament rai!

No crec que calga anatematitzar-ne una per salvar-ne l’altra. La vertadera literatura malgrat que pot vendre’s, no hauria de ser una qüestió exclusiva de negoci  o d’oportunisme estacional.

Des de les cantonades més profundes de la meua ment i després d’haver badat aquests pensaments, afirme que escric no per cap pàtria, ni per cap bandera… Escric perquè m’estime les persones i la veu que em fa comprendre el món que m’envolta.

Aliè a les etiquetes fugisseres i convencionals, escric per amor.

PDF   ·   Versió imprimible

«Tibar l’arc. Una mirada a la poesia valenciana actual»

abr. 19, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  5 comentaris     

L’Octubre Centre de Cultura Contemporània acollirà el proper divendres 27 d’abril, a les 20 hores, la presentació de «Tibar l’arc. Una mirada a la poesia valenciana actual» (Tria Llibres, abril de 2012), que reuneix la veu de 27 poetes valencians nascuts entre 1970 i 1987. Cada poeta ha contribuït amb quatre poemes ja publicats i un d’inèdit. En paraules de Ferran Bataller, editor de Tria, el recull és una ocasió per comprovar els diferents camins que ha pres en els últims anys la poesia valenciana i fer-se una idea del que pot aportar en el futur més immediat.

Organitzat per l’editorial, l’acte a l’Octubre comptarà amb les intervencions d’Enric Sòria, que ha prologat el volum, i l’antòleg Alfons Navarret, acompanyats per Miquel Tuson, director editorial de Tria Llibres, i l’editor Ferran Bataller, que dedicaran també l’esdeveniment «a celebrar els dos anys d’existència de Tria i donar a conéixer els nous títols que formaran part del seu catàleg». En paraules de l’escriptor d’Oliva, «és evident que els poetes valencians viuen dins el món, en el sentit literari i en els altres, i són porosos a les incitacions i les perplexitats del seu temps tant com els seus col·legues de Barcelona, de Mallorca, de Berlín o de Singapur». I conclou:

Potser els poetes valencians actuals no haurien triat el temps que viuen, però sí que han triat les paraules que el diuen i que ara ens permeten assumir-lo en la seua difícil complexitat. Sense escapismes ni renúncies, amb una convençuda assumpció de les virtualitats de l’expressió poètica a l’hora de donar compte del nostre present i d’ampliar-lo –indagant-lo, qüestionant-lo, recreant-lo per mitjà de la paraula plena de sentit–. El llibre […] ens facilita una primera aproximació a 27 veus poètiques valuoses, diferents i en ple desenvolupament, cadascuna de les quals reclama la nostra atenció per dret propi. En aquests 27 camins oberts hi ha un índex de la vitalitat de la poesia valenciana d’ara i també 27 indicis d’esperança.

«Tibar l’arc» recull obra de quatre poetes de El Pont Cooperativa de Lletres: Susanna Lliberós, Josep Porcar, Iban Leon i Vicent Almela.

Més informació sobre el llibre i els autors a Tria Llibres. També podeu consultar l’esdeveniment al Facebook.

PDF   ·   Versió imprimible

«O ara, o mai», homenatge a Joan Fuster al Teatre del Raval el 25 d’abril

abr. 17, 2012   //   publicat per l’editor   //   Notícies  //  Comentaris tancats a «O ara, o mai», homenatge a Joan Fuster al Teatre del Raval el 25 d’abril     

Font: Castelló per la Llengua

En el 30è aniversari del gran aplec en commemoració de les «Normes del 32» a la Plaça de Bous de Castelló el 25 d’abril del 1982, Castelló per la Llengua homenatja l’escriptor suecà en els 50 anys de la publicació de Nosaltres, els valencians.

Castelló per la llengua ha preparat un espectacle en homenatge a Joan Fuster per al dimecres 25 d’abril del 2012 al Teatre del Raval de Castelló a les 20h. L’acte es fa en record del 30è aniversari de l’aplec que, el 25 d’abril del 1982, va reunir a la plaça de bous de Castelló desenes de milers de valencianes i valencians en commemoració del 50è aniversari de les Normes de Castelló.

Joan Fuster, un dels intel·lectuals valencians més importants del segle XX, profundament compromès amb la llengua i l’esdevenidor del nostre poble, hi va tenir un paper destacat, en aquest aplec. Enguany, a més, fa 50 anys de la publicació d’un dels seus llibres més coneguts, Nosaltres, els valencians, 90 anys del naixement i 20 de la mort. I és per això que l’acte vol lligar la memòria històrica de l’aplec a la Plaça de Bous amb el record del pensament de Joan Fuster i de la seua proposta nacional, i amb aquesta finalitat combinarà projeccions de l’aplec i del discurs que Fuster hi féu amb un repàs per la vida i les idees del de Sueca a través dels seus textos (llegits per escriptors de les comarques de Castelló) i l’actuació musical de Miquel Gil i Naia. Les entrades de l’acte es podran adquirir a la llibreria Babel de Castelló i a la seu d’Acció Cultural del País Valencià a la ciutat (C. Mare de Déu de la Balma, 1), a 5 euros o bé a 10 per les persones que vulguen col·laborar econòmicament amb el projecte.

Aquest homenatge és el primer dels actes que la plataforma Castelló per la llengua prepara per a la campanya de commemoració del 80è aniversari de les Normes de Castelló, i que culminaran amb una gran manifestació al desembre.

Adreça de l’esdeveniment al Facebook

 

PDF   ·   Versió imprimible

Egosurfing

abr. 15, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Egosurfing     

L’egosurfing és una pràctica tan comuna al web que possibilita una fotografia dels escriptors del XXI , fills de la Viquipèdia i d’altres mons no matèrics sostinguts pel fil d’un núvol (Cloud).

Vapors, bafs, equilibris fatus davant l’espill per tal d’aconseguir  l’aparent consol del jo:  traduït a 13 llengües, 27 publicacions d’obra personal, 12 d’escriptura conjunta, 149 articles en revistes especialitzades, membre de jurats, traductor d’altres llengües i obscenitats silenciades, venedor de rellotges hiperpoètics de 26 hores.

Arribat ací, el nostre escriptor es veu tan bell,  que les grafies de Narcís, fins i tot, desapareixen. Però rere el murmuri de la deu,  no hi sona cap música d’arpa.

– M’hauràs de perdonar, li digué senzilla mentre  l’altre no parava d’explicar-li  les seues idees, la vàlua  aconseguida dins del  panorama literari del segle XXI… M’hauràs de perdonar que em torne tan escatológica; però, al capdavall, ens acontentem amb la possibilitat de posseir autonomia per tan sols rentar-nos el cul. Aquest és el reducte de tota literatura.

Davant d’aquesta colossal afirmació la quitinosa panderola restà humilment esclafada.

Fragment de “Literatura valenciana del  XXI i hecatombe”.

PDF   ·   Versió imprimible

Un pont sobre el meridià

abr. 14, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog  //  Comentaris tancats a Un pont sobre el meridià     

«Un pont sobre el meridià», publicat per Onada Edicions, és un recull de narracions sobre la societat actual de les comarques del nord valencià, produït de la mà d’El Pont Cooperativa de Lletres i de la ploma de dotze escriptors i una escriptora d’aquesta terra.

Un meridià marca un lloc en el món, encara que siga una línia imaginària. De vegades, hi ha línies imaginàries que necessiten un pont per ser franquejades. En concret, necessiten un pont de lletres, com és aquest llibre. Hi trobareu tretze històries en què reconèixer-vos habitants d’aquest lloc en el món per on passa el meridià zero, el que és de referència; tretze històries que són una invitació a creuar el pont entre passat i futur, entre el que és local i el que és global, entre la realitat i la imaginació, entre el que coneixem i el que ens agradaria descobrir.

Autors
Els dotze autors i l’autora reunits en aquest llibre pertanyen a El Pont Cooperativa de Lletres i són tots escriptors de les comarques de Castelló, l’escenari en què se situen els tretze relats del llibre. Entre aquests escriptors, una bona part tenen una llarga trajectòria creativa, àmpliament reconeguda per premis i guardons obtinguts arreu de l’àrea catalanoparlant. Altres, de trajectòria potser més modesta o senzillament emergent, evidencien la consistència i el dinamisme amb què compta la producció literària en aquest escenari. Entre tots, conformen una bona mostra panoràmica de la narrativa actual del nord valencià.

Si voleu fer-ne un tast:

 

El Llibre serà presentat a:

  • Fira del Llibre de Borriana, dijous 19 d’abril, a l’auditori Juan Varea. Hi participaran Toni Pitarch, Joan Pla i Rosabel Gumbau.
  • Fira del Llibre de Betxí, dissabte 21 d’abril. Plaça Major.
  • Fira del Llibre de Vinaròs-Benicarló, diumenge 22 d’abril.
  • Fira del Llibre de Castelló de la Plana: del divendres 27 al diumenge 6 de maig, plaça de Santa Clara.
  • Fira del Llibre de València: del divendres 27 al diumenge 6 de maig.
  • Festa per la Llengua al Pinar del Grau de Castelló: 29 d’abril.
  • Fira del LLibre de Vila-real: 2 de juny.

N’han parlat:

Adreça al Facebook: http://www.facebook.com/UnPontSobreElMeridia

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

  • El nàufrag feliç

    Títol: Robinson CrusoeAutor: Daniel DefoeBernat Metge UniversalBarcelona, 2020Trad. d'Esther […]

  • Petites necessitats, 46

    Vinyes a AínIncorporar-me del llit, sol, sense molestar a cap persona. Baixar les escales i […]

  • SÉQUIA, BAJOQUES I ROCKANDROLL

    Als estius dels 70, els fills de llaurador encara teníem la possibilitat de córrer […]

  • Petites necessitats, 45

    Necessite tan sols uns compassos de música; que siga amable, que no analitze què dic […]

  • Cartes a Irina

     Ja podeu, si us ve de gust, baixar-vos Cartes a Irina picant sobre el nom blau de neu. Tan […]

  • Petites necessitats,44

    Lluminosa, com una aurora en la sang que encén, t'estime.Aquesta és l'única […]

  • Petites necessitats, 43

    Una oració per a tu és aquest núvol que jo observe mentre restes asseguda al […]

Tots els blogs dels autors