Etiqueta / Tag: Josep González Clofent

Cavall trencat, XVIII

Oct 13, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XVIII     

En l’intermedi de totes les tardors,
els sondejos de la premsa en diumenge:
els genets poderosos perden fulles,
hi ha un verí de vent que les habita.
Mires la pàl.lida mort estesa sobre els dies,
la insuportable marea de la vida
que tix penya¬-segats en el cervell,
la cavalcada en va de tots els ancestres.
Tot és igual, com un hipòdrom insomne
sense herba, sense públic, sense cavalls;
anacrònic i estrany com una peülla solta,
trist i absurd com certs discursos de neu.
La mort avança sense competidors,
seca com un riu de crisantems a la teua vora
i respires el putrefacte alé de les magranes,
les apostes corruptes dels capitans.
Ja no creus en el sistema pobre,
en la lenta davallada de les conviccions.
Galopes a pleret contra els nous horitzons
i t’imagines ales en la crinera eixuta.
S’han cansat els soldats com l’hematòcrit
que fou aigua, desolada creix la malatia.

En la recòndita cova del cataclisme
els teus ulls s’omplin de palmeres i roses.

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, XVII.

Oct 9, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XVII.     

En l’intermedi de totes les passions
Tu i jo vorejàvem el bosc de llet i mèl
Esquinçats però autèntics
Com un exèrcit sencer perdut entre la boira
Míster Vanaglòria buscant-nos en va
En l’intermedi de totes les passions

En la giragonsa de la ment més lúcida
No podríem deixar de pensar en la mort
Tot just allà on la vida reviscola
No hi ha res com deixar oberta la porta de la cuina
Mentre acaba la festa de l’aniversari
En la giragonsa de la ment més lúcida

En l’hipòdrom on la passió s’exercita
Corren els cavalls de les nostres emocions
Aposta pels blancs, aposta pels negres
No importa el preu, ni importa el guany
Els cavalls presocràtics que fumen Ducados
En l’hipòdrom on la passió s’exercita.

En la rebotiga on es cou la mala fama
M’han vist a altes hores de la nit
Una hora orada indigna d’un poeta
Duia la fusta a la mà i esperons molt afilats
Els cavalls em temen i m’adoren
En la rebotiga on es courà la mala fama.

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, XVI

Set 26, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XVI     

Digues cavall trencat,
animal íntim a qui narre la Realitat:

Tenen cor els vampirs
que només socialitzen pèrdues?

Tenen ulls
els qui empren atzucacs financers
per burlar la llum?

Tenen ferro en la sang
o també escrúpols i desafecció?.

Ells dissolen l’ordre,
els sentiments d’allò just,
creadors de pseudopolítiques
i filosofies descarnades.

Postmoderns,
pregonen veus inhòspites
per justificar-se,
per honorar -diuen- el poble.

Amb garlandes de glaç
enarboren la bandera del perjuri,
onegen paraules amb difamació
emmidonats d’aspror i vehemència.

Vine al meu costat, cavall,
no escoltes aqueixes veus.
Et vessaré aigua de flors de taronger
per la crinera.
Et picaré olivarda per les ferides,
emplastres d’àrnica i banys termals,
oblit de contusions.

I lentament faràs el pas,
després, als vents, el trot.
T’aixecaràs en pau sobre les potes,
i el teu galop trepitjarà suborns,
oblits, infàmies,
qualsevol contrarietat.

Sota el sol més buit
-a cor obert-
o en la tempesta encavalcada
no mai t’aturaràs…

Perquè tu vius en l’horitzó
on l’innocent quequeja.

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, XV

Ago 14, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XV     

                                                                                        Vénen cavalls de llum precipitada
                                                                                                        Vicent Andres Estellés
 
 
Heu fet malbé la nostra esperanca,
el bocí de tendresa de tots els paradisos,
la pupil.la blava del nostre somni.
 
Heu traït el nom de les absències,
els llavis impoluts de la nit,
la sirena d’aigua que cercava un lloc.

Heu ferit a punyalades seques
les nostres cintures sense pietat,
la cara oculta de les llunes.
 
Heu improvisat discursos en les places,
voltors d’acer en els horitzons,
flors invisibles en els nostres corrals.
 
Heu abocat les cendres dels amors
al clavegueram de la vostra bogeria,
monstres de fil d’aram amb urpes de llop.
 
Per això ara, amb la ràbia d’agost,
vos declare assassins de somriures,
insurrectes esclata-sangs de verí,
i vos proclame un odi unívoc,
maleïdes criatures de la desfeta.
 
(No descanseu mai en pau,
que la contamineu de confusió).

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, XIV

Jul 13, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XIV     

És hivern ara, i la calitja amera el cos amb el seu embolcall humit.

És nit tancada, i el sol viola i força amb cada raig majestuós.

Sóc cada vegada més jove i el meu cos s’aprima i es lenifica.

Tot funciona al revés, i el món torna sobre el seu eix.

La llet retorna a les vaques i els salmons segueixen el curs del riu.

Els hòmens ja no busquen la infelicitat.

El festival d’odis sobre la terra es va mudant en gestos amorosos.

Els vells estan contents i els joves sospiten.

Les estrelles ja no brillen perquè no s’han extingit.

Les ciutats es destrueixen i els cotxes tornen al garatge.

Eixim tots de casa per a regressar del treball.

Pague amb aliments les monedes que em donen.

Cada cèl·lula del meu organisme evita les malalties.

L’economia decreix i el petroli es reabsorbit a la seua bossa.

El flequer em saluda amb un adéu i jo li dic hola quan me’n vaig.

Tot funciona al revés, i el món torna sobre el seu eix.

La llet retorna a les vaques i els salmons segueixen el curs del riu.

Els hòmens ja no busquen la infelicitat.

PDF   ·   Versió imprimible

Petita declaració

Jun 24, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Petita declaració     

Quan tanque els ulls i pense qualsevol cosa per a tu, aleshores, petits o grans, els desitjos és realitzen malgrat que no ho sàpigues.

I comprenc  la màgia de l’univers, que la meua fe és feta de paraules i llurs colors els tinc al rebost d’un bes…

És aleshores que se m’omplen aquestes mans de margarides, que planes anònima en l’alba obscura dels ocells…

Quan tanque els ulls em ve la llum i s’esdevé la claredat, la permuta de la distància estúpida de la carn.

Incrèdula d’amor, els cignes t’ofrenen la bellesa i el ventijol -melodia del capvespre, se t’acosta amb secrets.

I tu no creus, i no veus els petits signes i no mires les finestres d’aquests mots.

Mentrimentres, m’enroque en ‘un tren d’atzars i temps passats, en un petit diari que em mena cap a “una altra dona meua de paper”.

Perquè no res d’allò que diga o faça restarà inútil.

Tot cerca el complement: amb els anys cremaràs amb la mirada.

(Cambrils-Mascarell, 1984).

Fragment de “La llum dels mots: construcció literària i Realitat vital”

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, XIII

Jun 21, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XIII     

Beveu el líquid pur i transparent,
que se us escórrega l’arena de les mans
les misèries polsoses,
les tristes declamacions.
Beveu aquestes il•lusions
de cel•lofana:
sostenen la petitesa de l’univers,
els canvis fútils i adients,
també l’afany pels nous colors,
que una altra història és factible.

Invisibles, dissoleu
tota mena de grillons, la pena.
El sol milita per a tothom,
palesa la mort, però possibilita vida.

Encara ens resta la llibertat de dir,
menysprear l’èxit, l’adulació,
no provocar vòmits als innocents
foragitar la mort i la mentida,
esdevenir aire.

Per la paraula, aquesta casa
és vostra: acomodeu-vos,
pengeu els atifells,
digueu els vostres entrebancs
amb força i zel;
disposeu d’aquest rebost
i nodriu-vos dels somnis.

Engrillonat a la paret,
oh bell cavall desfarem
la teua solitud a queixalades.
És pels mots
que en la crinera et balla
la rosa dels vents.

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, XII

Jun 14, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XII     

Escriure poemes a pler,

navegar el llac de la memòria,

combatre la solitud universal,

trencar a trossos l’espill que espera,

disparar contra el facebook  i les xarxes,

ordenar el neguit dels histriònics,

prendre consciència del temps,

caminar a contracorrent del telediari,

llegir a Fuster quan no s’estila,

fer l’estúpida declaració de la renda,

identificar botxins de mitja bufetada,

aprendre la desolació comunitària,

votar els delinqüents en les urnes,

visitar l’eurozona i cagar-se en els morts,

decidir l’impossible sense esperança,

parir els fills que no heretaran,

dinamitar el rovell del sistema,

reconéixer assassins en un estadi,

oblidar amors a cop de còlics,

despreciar els bancs i els seus bufons,

acumular pedres I toxines,

rebentar el fetge de la lluna,

sobreviure, a pesar de tot.

 

Escriure poemes, navegar el llac,

vestir la utopia de blanc.

Això  és el somni que perdura

ara que els cavalls són d’aigua.

PDF   ·   Versió imprimible

Dels lleus abismes

Jun 4, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Dels lleus abismes     

Fa temps que el grafit no dibuixa piruetes  perquè treballe en una taula invisible, plena d’esbossos d’aire, memòria i vida.

Batalla el cor per tan sols pensar com t’hauré de dir aquest nou perfil d’amor.

Sembla que vas a la teua, aliena al diccionari del viure; però no existeix res més fals que aquesta afirmació, car parles amb fets.

Presideixes l’ordre exacte del desig, la naturalitat i aqueix somriure interior més enllà dels mots amb què t’intente la fotografia.

Petit, m’agafe a la barana del món, on se’m fan lleus els abismes. També sentir-me pell i llum en la fondària  del silenci.

M’estimes.

 

Fragment de “La llum dels mots: construcció literària i Realitat vital”

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, XI

Mai 29, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XI     

En el llac de la memòria.
Enfonsar-se, sotsobrar-hi són habituds que ens restauren
Necessitem ofegar-nos per a salvar-nos
L’aigua és el nostre element més sagrat
El pa és pa, el vi és vi
I només l’aigua és vida, suprema i superba vida.

En el llac de la memòria es pot bussejar a pler
Però cal ser conscients que tot retorna
També nosaltres hem d’aprendre la ruta
Com un peix volador la traçaria enllà dels núvols
Entremesclant elements, desafiant les fronteres
Vivint per damunt de les possibilitats de la piscifactoria.

M’agradaria poder dir-vos que no és necessari respirar
Però cada alé és preciós
I cal recordar-se d’inspirar consciència endins
Fins al fons de l’arena més pura
Allà on recerquem el secret de la vida
I només ens espera un espill.

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«12345»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner