Etiqueta / Tag: poesia

El poeta barceloní Miquel-Lluís Muntané presenta «Qualitats de la fusta» a Castelló (Argot, 7-X-2016)

Set 25, 2016   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a El poeta barceloní Miquel-Lluís Muntané presenta «Qualitats de la fusta» a Castelló (Argot, 7-X-2016)     

tarja-qualitats-fusta

El poeta barceloní Miquel-Lluís Muntané presenta a Castelló la seua última obra poètica, Qualitats de la fusta (Parnass Ed., 2016). L’acte se celebrarà a la llibreria Argot el divendres 7 d’octubre, a les 19h, i comptarà amb el preàmbul del poeta castellonenc Josep Porcar.

En paraules d’Eduard Sanahuja, que ha prologat el llibre, «la fusta és, efectivament, una metàfora de la condició humana: algú és o no és de ‘bona fusta’. Amb una poesia discursiva, figurativa, però amb una càrrega simbòlica de profunditat, i un llenguatge alhora planer i extremament ric del punt de vista lèxic, Muntané n’examina les qualitats».

Miquel-Lluís Muntané (Barcelona, 1956) és poeta, narrador, assagista, editor, traductor, articulista, promotor cultural, sociòleg… Ha estat president de la Federació Catalana d’Associacions Unesco, ha presidit l’Associació de Crítics i Comentaristes Musicals en Llengua Catalana i ha estat membre del Consell de la Cultura de Barcelona. Pel seu activisme cívic, va ser guardonat l’any 2007 amb el Premi Climent Mur. Des de L’esperança del jonc (1980) fins al llibre present ha publicat deu volums de poesia. La seua obra, en paraules de la crítica, és de «sintaxi càlida, continguda sensualitat, de detalls subtils i de caire filosòfic», fonamentada en els grans temes de sempre: la memòria, l’amor, el temps, els instants perdurables.

A QUI PUGUI INTERESSAR

qualitats-de-la-fusta

Coberta del llibre

Aquest matí, a bona hora,
m’he mirat al mirall
sense complaença ni desfici.
M’he trobat amb l’espurna dels ulls
i un gest après al caire de la sang,
i m’he determinat
a vestir-me amb la roba de la compassió,
calçar-me les sabates de caminar els dies
i posar-me un capell fet de tremp
per fer front a l’oratge.
Així equipat, he baixat a la plaça
a revisar el sumari de feines que m’esperen.
No m’he sentit estrany:
la vida no passa mai de moda.

PDF   ·   Versió imprimible

Josep Porcar presenta «Nectari» a València (Fan Set, 27-IX-2016)

Set 21, 2016   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a Josep Porcar presenta «Nectari» a València (Fan Set, 27-IX-2016)     

El poeta Josep Porcar presenta el seu nou llibre de poemes, Nectari, a la llibreria Fan Set (abans 3i4) de València aquest dimarts 27 de setembre a les 19h. L’obra ha estat publicada per Edicions del Buc. L’autor estarà acompanyat pel poeta Marc Granell, que en farà el preàmbul. En el mateix acte serà presentat l’altre volum de poesia del Buc, Els temps interromputs, de Ramon Ramon, acompanyat per la poeta Begonya Mezquita.

nectari-fanset-valencia

PDF   ·   Versió imprimible

Vicent Almela Artíguez guanya el premi de poesia Ciutat de Badalona

Jul 11, 2016   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies, Premis  //  Comentaris tancats a Vicent Almela Artíguez guanya el premi de poesia Ciutat de Badalona     

Obtè el guardó Betúlia de poesia «Carme Guasch» pel llibre «També el vertigen»

Vicent AlmelaEl poeta i membre d’El Pont Vicent Almela Artíguez ha obtingut el premi Betúlia Memorial Carme Guasch de poesia per l’obra «També el vertigen». Aquest premi consisteix en l’edició de l’obra, a càrrec de Viena Edicions, i un premi en metàl·lic de 1.000 euros. El poeta de la Vall d’Uixó va recollir el passat dimecres el guardó al Teatre Principal de Badalona durant la celebració de la Nit Literària, la cerimònia de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Badalona 2016. En el decurs d’aquesta Nit Literària es van donar a conèixer tots els noms dels guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Badalona convocats per l’Ajuntament de Badalona, per mitjà de l’Àmbit de Badalona Educadora, i en col·laboració amb la llibreria El Full i les entitats Festa Nacional dels Països Catalans i Amics del Teatre Zorrilla de Badalona.

Des d’El Pont enviem la nostra felicitació a l’estimat company Vicent Almela.

Guanyadors dels Premis Ciutat de Badalona 2016 en les diferents categories

Guanyadors dels Premis Ciutat de Badalona 2016 en les diferents categories

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 13

Abr 27, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 13     

La gent no llig, tan sols mira i en fer-ho petites-postals
no toca l’espina dorsal dels vents
on habite.
                   Tot s’esdevé molt ràpid,
sura el desconeixement, la incertesa,
que, als plecs del poema, a tu m’aclame.
No vull repetir-ho més; jo camine
tot just, per paisatges de sords i cecs,
i, al capdavall, quan la fatiga s’acosta
tan sols evoque la teua mirada.

T’he vist, he tastat la llum, l’he llegida.
Nogensmenys, cap dels naufragis futurs
m’acovardirà l’esperança en els mots:

Fugitiu, hi he dipositat la vida.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 12

Abr 20, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 12     

petites-postalsReconstitució de l’amor

                                                      A la dona dels núvols

Camine sota la pluja i no em mulle.
Mire el sol de forma indefinida
i no m’encegue.
Passege sobre el mar i no m’enfonse.
Perd la vista i és quan veig més clar.
Robe temps a tothom per regalar-te’l.
Reste hores i més hores solitàries
i és com més íntim sóc amb tu.
Em desmemorie i m’engronsa el tren
on et viu per primera vegada.
M’oblide de tot allò escrit per a tu
i em criden paraules novelles.
El vent s’aquieta i és quan m’enlaire.
Totes les obscuritats em cerclen
i véns com foc de sant Elm.
Tremole a la fi de la línia i un gris
de tempesta m’inicia una de nova.
S’ascla el cel i recorde la pell teua,
petit horitzó.
Cau la foscor absoluta
i un ball de lluernes m’envolta.
Dels dits floreix la disbauxa
i els batecs mussiten aromes de núvols.
Un, tres, cinc, set jorns de desert,
però les dunes canten melodies.
Estimar-te quan siga pols
i l’amor de l’univers s’haja perdut.

Arribat ací, encara fas preguntes?

No mai més hauries de comprendre cap poema.

Simplement fes-ho vida

 

PDF   ·   Versió imprimible

Nadales de la Plana: Concert-Memorial Pepe Falomir

Des 2, 2015   //   publicat per l’editor   //   Agenda  //  Comentaris tancats a Nadales de la Plana: Concert-Memorial Pepe Falomir     

Nadales de la PlanaPoemes: Vicent Jaume Almela – Música: Pepe Falomir
Adaptació i arranjaments: Ferran Badal
Organtiza: Coral Ad Libitum.

  • Dissabte 12 de desembre a les 20:30 hores. Teatre Municipal de Benicàssim.
  • Divendres 18 de desembre a les 20:30 hores. Teatre Principal de Castelló de la Plana.

(Entrades ja a la venda per internet o horari de taquilles)

Pastoret del Castell Vell, Nadala a Lledó, Betlem a Santa Maria, Pastoreta de la Plana, Anhel a Fadrell, De Columbretes a Orient…, i tantes altres. Títols suggeridors, que vesteixen el Nadal, amb aromes de la Plana. Un homenatge dels autors a la seua terra, amb la magnífica interpretació de les veus de la soprano Sandra Ferró i la coral Ad Libitum, acompanyats per l’orquestra Camerata Castelló, sota la direcció de Ferran Badal.

PDF   ·   Versió imprimible

POETES & CIA, un espectacle pictòric, musical i literari a la Vall d’Uixó (6-XI-2015)

Nov 4, 2015   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Lectures i recitals, Notícies  //  Comentaris tancats a POETES & CIA, un espectacle pictòric, musical i literari a la Vall d’Uixó (6-XI-2015)     

Nel·lo NavarroaavvA Nel·lo Navarro, una ànima inquieta, positiva i emprenedora, fa més d’un any se li va col·locar entre cella i cella la possibilitat de crear un esdeveniment on un col·lectiu d’artistes mostrara als seus veïns la creativitat que són capaços de dur a terme.

Després de múltiples gestions, de considerar espais de temps i de converses personals o telefòniques i d’altres maldecaps, la criatura quasi està amb nosaltres.

I és per això que us escrivim aquestes lletres i us anunciem l’hora del part perquè, si és del vostre interès i teniu voluntat i temps, ens acompanyeu.

Ens faria molta il·lusió.

L’espectacle s’anomena POETES & CIA i, com podeu veure a les fotos de l’entrada, es tracta d’una exposició on s’han combinat diverses arts: pintura, música i poesia.

Com que parlem del poble de la Vall d’Uixó, els artistes són també d’aquell poble o nascuts allà.abadbuenoAAVV Trobarem les veus del propi Nel·lo Navarro, Vicent Almela Artíguez i Josep Lluís Abad, membres i poetes d’El Pont Cooperativa de Lletres; però també de Joan Franco, Antonio Cabrera, Manuel Roig i Josep Tur.

Hi haurà una exposició que s’obrirà aquest proper divendres dia 6 de novembre al Palau dels Marquesos de Vivel de la Vall d’Uixó, a les 19:30 hores. Veurem les pintures i dibuixos que, a partir dels poemes, han generat pintors i pintores de la Vall.

L’espectacle poètic i musical serà presentat pel poeta i amic Alexandre Navarro, el dissabte 14 de novembre al Saló de la Caixa Rural de la Vall d’Uixó, a les 19:00: els músics que han col·laborat interpretaran les peces que han assajat i triat per a l’ocasió i cada poema particular. Allà també es realitzarà la lectura dels diferents poetes i, potser, en acabar, hi haurà un intercanvi d’opinions entre tots els assistents.

Vaja, una actvalmelaivitat interdisciplinària: música, pintura i poesia que ens pot mostrar una mica quines coses se couen en l’àmbit artístic al poble veí.

Cal dir que tota aquesta feinada que Nel·lo ha anat ordint en silenci ha estat patrocinada i recolzada per l’Ajuntament de la Vall, la Diputació de Castelló i la Caixa Rural, i ha estat guiada sota els auspicis de la Societat Cultural Amics de la Vall, una organització que duu ja un bon grapat d’anys promovent la Cultura amb majúscules perquè l’eixida de la Caverna i la possibilitat de veure el sol i gaudir del paisatge siga una realitat quotidiana.

Que la llum d’aquest treball silent i amagat arribe a les vostres llars.

Us hi esperem.

 

programabis

programa2bis

PDF   ·   Versió imprimible

Diàleg amb el pare

Set 20, 2015   //   publicat per Josep San Abdón   //   Biblioteca, Recensions  //  Comentaris tancats a Diàleg amb el pare     

rere-la-paraula-ainaConverses i lectures, 19 de setembre de 2015

Títol: Rere la paraula
Autor: Aina Garcia Carbó
Edita: Onada Edicions
Benicarló, 2015

L’any 2006, quan tenia 12 anys, Aina Garcia Carbó, l’autora d’aquest llibre, va sofrir un fet que va trasbalsar la seua vida, la mort del seu pare, el poeta Manel Garcia Grau. Ara, després de 9 anys d’aquell dolorós esdeveniment, publica aquest llibre que és un diàleg constant amb el pare.

El poemari es divideix en tres parts. La primera porta per títol Alba, representa la part en què el subjecte poètic va cercant la llum enmig de les tenebres a que ha estat sotmesa la seua vida després de la desaparició del pare. El primer poema es titula ben significativament A les fosques, i comença amb un vers que és una declaració de principis: “Escriure per necessitat” i continua més avant “Escriure per a mi. Sols per a mi./ Per a mi i per a tu,/ que ara estàs amb mi.” I expressa el desig de continuar la tasca del pare de compromís amb la seua societat: “L’herència d’un poble/ que mai no claudicarà davant els carronyers”.

Sovint els poetes tenen dificultats per a expressar en paraules els seus sentiments, es ben significatiu el gran San Juan de la Cruz quan per a expressar el sentiment amorós escriu allò de “un no sé qué que”. Aina Garcia Carbó comença el poema Calfred, amb aquest vers: “No sabria ben bé com dir-ho, saps?”, però a continuació escriu tot un seguit de comparacions on ens transmet el dolor per la pèrdua del pare, que el fan absolutament corprenedor. El mateix passa en el poema Allau de nit. Aquests dos poemes mostren una extraordinària maduresa poètica.

En L’esperança dels matins clars arreplega el missatge del seu pare que havia fet de la seua poesia un cant per la dignitat del ser humà i escriu: “Que cal malpensar d’allò impossible”. Acaba aquesta part amb un crit de rebel·lió i de desig de sobreposar-se a la situació, en el poema Peca podem llegir: “Desafia l’abisme./ Abraça tot el dolor que pugues,/i més,/i fes-lo plaer,/i gaudeix.”

La segona part porta per títol Migdia, és la més breu, consta únicament de tres poemes, i ja comença a albirar-se la llum després dels moments foscos. La poeta comença a seguir el seu propi camí: “Has de ser tu/ qui t’obligues a canviar de pensaments,/ com sempre./Tu i tu mateixa,/ i el bucle torna a fer-se.”

La tercera part, Crepuscle, com les anteriors, ve encapçalada per una cita del seu pare. En aquesta diu: “Sols aquell que reclama allò que ha estimat/ sap adonar-se que les cicatrius que no s’han gangrenat/ sols han estat un petit regal/d’aquells déus de què parlaven/ els vells mestres i els poetes de la vella escola.” Aina Garcia Carbó fa seu el consell poètic del pare. I els seus versos és tornen més optimistes, més lluminosos. Escriu algun poema més intimista, recordant llocs de la casa i es refugia en els moments feliços. Trobem un preciós poema com Vellut dolç, un emotiu cant d’amor als llibres. En un altre poema, Omnipresència, es fa referència a allò que és una constant en la poesia de Manel Garcia Grau, la importància de la paraula en la vida del ser humà. Acaba el llibre amb el poema Honoris Causa, que és un cant a la vida i una invitació a l’optimisme davant la celebració de l’aniversari de la germana que va creixent: “talla el pastís,/ amb els trossos corresponents/ – un per a cadascú de nosaltres -,/ i ens convida a acompanyar-la,/ a gaudir d’aquests anys amb ella,/ a celebrar la vida.”

Rere la paraula és un llibre, que malgrat que conté alguns poemes d’una profunda tristesa, és també una invitació a tornar a renàixer després dels cops grossos que dóna la vida. Aina Garcia Carbó ho fa arreplegant el testimoni del seu pare, seguint a través dels seus versos les seues ensenyances humanes i poètiques, – dos fets inseparables en la seua obra -. És un llibre que conté alguns poemes d’una gran qualitat, que transmeten unes emocions profundes i auguren una brillant carrera poètica.

PDF   ·   Versió imprimible

Concert «Nadales de la Plana», homenatge al músic i compositor Pepe Falomir

Des 9, 2014   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Blog  //  Comentaris tancats a Concert «Nadales de la Plana», homenatge al músic i compositor Pepe Falomir     

Nadales Novelles 2014, nadales de la planaAmb el suggeridor títol de “Dotze Nadales Novelles per a Castelló”, el poeta Vicent Jaume Almela Eixau i el músic i compositor Pepe Falomir Almela, van crear aquest treball que tracta d’afegir uns cants nous al repertori nadalenc de la nostra terra, unint el paisatge més reconegut i viscut de la ciutat i el seu terme municipal amb elements tradicionals d’aquesta festivitat.

Les nadales es van estrenar l’any 2009, al Centre Cultural la Marina del Grau de Castelló i també a Benicàssim, i en els 2010 i 2013 al Teatre Principal de Castelló, aquest darrer any en versió musical de Juanjo Carratalà.

Enguany, amb el nom de “Nadales de la Plana” tornen a interpretar-se, en la versió musical de Falomir, però s’hi afegeix l’adaptació per a coral i els arranjaments de Ferran Badal. Seran interpretades per la unió de dos corals, l’Orfeó de la Universitat Jaume I i la Coral Ad Libitum; més de setanta persones dirigides per Toni Planelles i Ferran Badal, amb acompanyament musical dels dèsset músics que conformen l’Orquestra Camerata Castelló i l’actuació com a solista de la soprano Sandra Ferró. El mateix poeta autor, Vicent Jaume Almela, serà l’encarregat d’encadenar la interpretació musical dels temes amb el recitat dels versos. En aquesta ocasió l’acte serà presentat per Vicent Ortíz i significarà un homenatge especial al compositor de les nadales, el recentment desaparegut José Falomir Almela.

Els concerts tindran lloc en les localitats següents:

NULES
Teatre Alcázar
dissabte 13 de desembre de 2014
20.00 hores.

ALMASSORA
Sala d’actes de la Casa de la Cultura
diumenge 14 de desembre de 2014
19.00 hores.

EL GRAU DE CASTELLÓ
Centre Cultural La Marina
divendres 19 de desembre de 2014
20.30 hores.

PDF   ·   Versió imprimible

Vicent Pau Serra. Una èpica del cor.

Oct 13, 2014   //   publicat per r. e.   //   Biblioteca  //  Comentaris tancats a Vicent Pau Serra. Una èpica del cor.     

Per Jaume Garcia Llorens
Publicat a: Levante de Castelló (19-IX- 2014)

Vicent Pau Serra i Fortuño

Vicent Pau Serra i Fortuño. Foto: V. J. Almela

Corrien els anys 80. Xarxa Teatre començava el seu enlairament com a companyia de referència nacional i internacional amb una sèrie d’espectacles, entre ells, El dolçainer de Tales. Hui en dia, tothom associa aquest títol a la factoria vila-realenca però pocs recorden que el text el va fixar Vicent Pau Serra i Fortuño (Almassora, 1944-Castelló, 2013).

Mestre de formació, la seua personalitat polifacètica és la responsable d’una copiosa obra que abasta diversos camps: de l’etnografia a la poesia passant pel goigs o el teatre. Membre de diversos ens festers (la Junta de Festes, l’Agrupació Folklòrica El Millars o la colla el Pixaví, entre altres) la seua obra etnogràfica descriptiva tracta temes com la dolçaina i el tabal, els jocs infantils valencians, els malnoms i les dites, però aconsegueix el cim amb El dolçainer de Tales (1987, Diputació de Castelló), editat conjuntament amb Diego Ràmia, responsable de la recuperació musical, llibre i posterior espectacle que es planteja com un homenatge i recuperació de les cançons d’aquests dolçainers amb la posada en escena d’un espectacle intentant reviure la música de Tales en el seu context originari.

Juan María Calles definí Vicent Pau com a “poeta de poemes, de versos davant una tradició problemàtica i rimes amb enginy”. És Serra un poeta més vivencial que de l’experiència, que plasma poèticament episodis o moments quotidians sense veure-hi ni donar-los cap transcendència (“He trobat, en mig dels papers / un tros d’estiu”), conscient com és de la rapidesa del pas del temps i de la discreció com a actitud vital davant el dia a dia.

Dos obres de Vicent Pau Serra

Dos obres de Vicent Pau Serra

Autor de poemaris inèdits (Jorns d’avalot; Per sempre veus; Somni marí, entre altres) i publicats (El temps de l’àpat -1992; Del temps i l’esperança- 2009; Arrels d’arena -2010 o l’Antologia poètica 1968-2010 que li publicà l’Ajuntament de Castelló el 2012), el vers de Vicent Pau normalment és breu, atent al ritme més que al concepte, amb un ampli ventall d’àmbits temàtics que comparteix amb uns altres autors del nostre domini lingüístic: la persistència del paisatge terral i marítim, el sentiment religiós i amorós, la inquietud accelerada arran del pas del temps, una persistent confiança en el poder de la paraula o la poesia i la vida com a mitjans d’autoconeixença i d’aprenentatge continu (“Ara comprenc que el viure és una escola / on som alumnes sempre”).

A més d’aquests paràmetres, cal tindre en compte la pervivència profusa de la poesia submisa a imperatiu o circumstàncies pragmàtiques. La jocfloralesca, la circumstancial, la costumista, la religiosa. Baste considerar que la poesia mariana de format populista ha estat conreada fins i tot per poetes com Garcia Grau o Josep Porcar: poesia de culte vinculat estretament a la terra, amb les constants semàntiques de la figura de Maria, la maternitat, la identificació amb la terra, o l’harmònica bondat, com podem comprovar en els nombrosos goigs o sonets a la mare de Déu del Lledó que va escriure i publicar.

Vicent Pau Serra

Vicent Pau Serra, en una parada d’El Pont Cooperativa de Lletres durant la Festa per la Llengua. Foto: Vicent Jaume Almela

L’obra de Vicent Pau forma un contínuum amb referents sèniors, com Artola, Peris o Alfred Giner Sorolla, expressió d’una voluntat ferma de romandre compromés amb la seua terra i la seua llengua: voluntat i compromís amb la societat del seu temps i la seua terra. És el poeta el transmissor dels models ancorats en la nostra tradició, la que ens defineix l’origen i què som. (“Diran que tinc el signe de l’herència, / que sóc ressò dels meus avantpassats. / No li tinc por a ser com fou un altre. / Tinc por a ser sols ombra, brou o pols.”). Uns models que s’han de perpetuar, no trencar. Uns models que ens identifiquen i que ens mostren l’amor de Vicent Pau per la seua terra, pel seu país, pel seu paisatge i la seua geografia, diferent, però, al beatus ille horacià: la seua terra és bella, però alhora l’estima i li dol, perquè ja ens avisa que si no continuem sent nosaltres, correm un greu perill (“No hi ha / major enemic del poble / que el poble / que deixa / en mans alienes / el seu treball / per assolir / el seu destí”).

Podem afirmar que tota la poesia de Vicent Pau Serra està impregnada d’amor, si entenem, és clar, l’amor com la capacitat de l’ésser humà de voler estar acostat, el més semblant possible, a la màxima essencialitat humana, en allò que s’entén com a sentiments i la seua manifestació. O si l’entenem, segons ens esmenta, profundament i suspicaçment, Joan Fuster a la primera entrada del seu Diccionari per a ociosos, com la manera que han tingut els escriptors per a formalitzar les passions, el foc interior, la bellesa externa i interna i els desigs més humans i carnals: l’amor als éssers estimats i més pròxims, adreçat sempre a un TU que es fa presència (“Ets la mesura/ del meu temps / amada”), l’amor com a sensualisme i com a sensibilitat vital (“Et dec una paraula”), i com a manera humana de poder escapar de la mort (“Entre el vent”).

Vicent Pau Serra i Fortuño, poeta

Vicent Pau en l’homenatge poètic i musical a Bernat Artola. Fot: Artur Álvarez

Una veu, la de Vicent Pau Serra, per a qui el poema és una veu compartida amb els altres (“Cançó de comiat”), un escut contra la mort, i que, d’una manera pareguda al tòpic clàssic de l’homo viator, recrea la vida de l’ésser humà com a viatge i un diàleg, amb una doble travessia existencial: de Castelló, amb escala a l’interior del poeta fins a arribar al paper publicat, posseït per la quimera del record i la memòria del seu Castelló, locus amoenus impregnat per la seua mirada poètica mitjançant una profunda i activa contemplació del paisanatge de la seua ciutat i del paisatge natural dels seus voltants.

El 2009, com ens indica Paquita Roca en el pròleg a Siluetes en blanc i negre, va ser “l’inici d’un període de boires”. A pesar de tot, Vicent Pau “conservava la facilitat per jugar amb les paraules, el sentit del ritme i el domini de la rima”. Amb Siluetes en blanc i negre, estem davant d’un centenar de dècimes, l’estrofa favorita de Vicent Pau, on comprovem el poder de rehabilitació i d’estimulació que pot contenir la poesia: el record, la memòria i l’esperança que s’abracen a unes siluetes que, com se’ns diu en la introducció a manera de paratext, són “Imatges tretes / del fons de la memòria / escrites perquè l’esdevenidor / recorde algunes persones / de la gent castellonenca / que estime de tot cor”.

 

[audio:http://dl.dropbox.com/u/5196913/elpont_arxius_descarregables_web/vicent_pau_serra_sempre_nauxer.mp3]

«Sempre nauxer», poema de Vicent Pau Serra i Fortuño

Mai no va tenir vaixell,
Però estimava la mar
I a ella va dedicar
Amb tot el cor carn i pell.

Cada poema que d’ell
Sortia tenia sal
I aquell sabor especial
Feia que el seu pensament
Fos un sentir permanent
Sota els seus peus un fanal.

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«123456»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner