Secció: Notícies

Josep González Clofent, a la llum dels mots

maig 26, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog, Notícies  //  1 comentari     

Avui tenim la possibilitat de compartir uns moments amb el poeta Josep González Clofent i amablement ens ha convidat a visitar el lloc on -amb el seu germà- encara té cura d’aquella tradició familiar d’estima per la terra i els animals que l’han acompanyat en la seua infantesa. Des de Perpinyà on viu, un parell o tres vegades a l’any torna al país perquè no pot evitar allunyar-se de les seues arrels, els aromes i la llum, segons paraules del nostre autor.
Hem aprofitat per fer-li una entrevista sobre literatura i allò que ell considera “temps vital”.

• P Quan et vas adonar que l’escriptura i la poesia era una forma de viure la vida?

R  De ben xiquet m’embadalia amb qualsevol cosa. Semblava en un món privat i el cap no parava de buscar sentit i significat a tot allò que s’esqueia als meus ulls. Un petit diari preadolescent fou l’inici del descobriment poderós de l’escriptura tot i les faltes d’ortografia. A poc a poc vaig adonar-me que l’escriptura concisa m’era més favorable que els recargolaments d’estil: de paraules, les justes. Això decantà el meu quefer cap a la poesia. Aquesta és la meua veritat simple i senzilla.

• P Que penses dels corrents poètics de l’actualitat al nostre país?

R L’antic debat entre el classicisme i l’avantguarda és una estratègia per al creador. Els escriptors s’estimen les classificacions; és una forma elemental de sentir-se part d’un tot que els agombola. Hi ha grups amb qui hom s’identifica per l’estètica, per la manera d’establir les estructures formals del poema, per la simpatia personal, per la innovació (en diuen “performance”, ha ha!) també per la generació. Allò que importa és si tu creus que pots dir alguna cosa: si aquest primer pensament és clar i positiu, la deu se’t revela: la resta és posar-se a la feina.

Un altre aspecte que preocupa els escriptors és la dèria sobre la vàlua d’allò que fas; no hauria d’ésser el que més ens importara i no ens hauria de preocupar tant el que manifesten altres. La poesia és un gènere minoritari, “d’ales blanques” i no subjecte a competició, per la qual cosa t’ha d’importar a tu en primer lloc: aqueixa esclavitud de “llibre per any per tal d’existir” és una gran estupidesa que gravita en algunes ments i cal desterrar-la.  A més a més, cal considerar si quan escrius arriba al cor dels altres, car això afegeix un “plus”.

Al nostre país l’estanquitat del fenomen literari és corrent: ens coneixem pels noms, però no sopem tots plegats, ni hem de compartir una weltbild idèntica. També la proximitat física i simpatia animal convida a la coneixença, a la generació d’activitats culturals. Així doncs, la riquesa és garantida, però cal vigilar el més gran de tots els perills, l’endogàmia. Hi ha un petit problema amb les associacions gremials, consubstancial al sistema: si no pagues quota ets invisible a l’estructura organitzativa, però com deia Bartleby, no té cap importància (somriure irònic).

• P Existeixen gurus literaris en el moment present?

R Tots tenim mestres que ens han acostat al prim camí de les lletres, però l’enlluernament per aquestes persones s’ha relativitzat. Els crítics han de dir la seua, però són falibles.

M’agradaria emprar un nou vocabulari: existeixen guies, individus que han realitzat carreres de fons, però, al capdavall, individus. No hem de menystenir-los, és clar, encara que seria falaç mantindre’ls en altars perennes: no sempre és manté el nivell òptim en l’escriptura; els deus tampoc no ho fan.
Anys arrere existia una idolatria molt més pronunciada que ara; encara perdura aquesta flama, però els corrents d’aire, les pluges i la solitud del sol promouen la laïcitat literària. Els qui vivim allunyats d’aquestes garlandes som propensos a detectar el personalisme d’aquests petits incendis.
De fet, vivim en una altra època i i el camí que et mena cap a la literatura és més una experiència íntima que no pas un frenètic deixar-se veure, d’aparador en aparador, de fira en fira. Una cosa és la literatura, una altra de ben distinta el negoci, el màrqueting i la venda que se’n fa tot i que aquesta darrera tasca és lícita perquè les lletres dormen en llits de paper d’ivori.

• P Què penses de la publicitació que es fa de la literatura a la premsa?

R Tots sabem que la premsa és dirigida segons la ideologia dels propietaris i això influeix en les dosis sobre qui i què caldrà parlar. Pel que fa als crítics hem de separar la tasca del comunicador, d’aquella que fa el promotor literari: aquest vol que es consumisquen certs autors i obres. La propaganda s’injecta en venes físiques i virtuals. Són pocs els esperits lliures, els funàmbuls literaris són rosada.

• P Per què escrius poesia?

R Jo escric perquè veig, entenc i visc, perquè no vull ésser indiferent als canvis del viure quotidià; però sobretot escric per manifestar un públic agraïment als qui m’envolten.
Sense els altres el món petit que em creix a les mans esdevindria estúpid i vehement.
La societat on vivim és molt generosa malgrat els pals que rep a les costelles: hem de recordar les magnes heroïcitats de les persones senzilles.
El poeta exerceix d’amplificador en aquest desert de silenci estèril que volen fer-nos creure: observació, tendresa i denùncia són els tres colors per pintar el meu paisatge.
Comprendre altres paisatges enriqueix i reafirma la meua veu. Perquè sembla que tots juguem en l’equip de la vida; al meu parer, no hi ha cap separació entre la construcció literària i la Realitat Vital. Poden haver-hi altres estètiques ni millors, ni pitjors, simplement diferents; però aquesta és la meua i aquesta em realitza.

• P Ets un escriptor eremita?

R Amb la dictadura o conte venut de les xarxes socials (tuenti, twitter, facebook), un nou invent per entretenir-nos o perdre’ns per les avingudes de la ment, existeix el web com un univers quasi il·limitat de recerca i coneixença. Al meu poblet, sota el flexo nocturn de les hores puc acostar-me als meus companys escriptors. Tan sols necessite els seus textos que són tot; i temps per descobrir, en la veu, les espurnes de la pedra foguera. El contacte físic és qüestió de gustos.

• P Què penses de les Fires del Llibre?

R He de dir-vos que he tingut alguna experiència, petita sí, però al capdavall me n’he adonat que això no va amb mi. És una activitat comercial que l’emboliquen amb cel•lofana de cultura.
Com lloc d’encontre amb altres escriptors i lectors, és potser l’única vàlua que li trobe: els assumptes pecuniaris no m’interessen gens ni mica. He observat l’esclavitud a què són sotmesos els companys a l’hora de promoure els llibres, d’ací cap allà, com lluents penells dels meteors… Encara que diuen “sarna amb gust, no pica, però mortifica”.
Ventejar lletres als aparadors com si es tractès de grams de cansalada o grapats de perns, Déu ens guarde!
Aquesta cel•lulosa batejada amb tinta, abans la donaria a l’Elvis- el meu burro-perquè es nodrira.

• P Què penses dels polítics i de l’actual situació a 24 de maig?

R Política? Això no és el que fan els progres postmoderns o, per atzar, els ben llepats White Collars? Hi ha una mena de torracollons que són ràpids per fer canvis estructurals per a tothom (en diuen polidament “retalls”) però no mai es cisellen els seus privilegis.
Vaja, ja t’entenc! Ostres sí, la política és una activitat fàtua carregada d’ocurrències calculades al mil·límetre. A l’hora de subministrar-les provoquen al torrent intel•lectual uns efectes predeterminats. Ara s’ha posat de moda repetir muntanyes de mentides per fer-nos creure que tenim una estructura social hipersòlida; mentre pose les garrofes i la palla als animals pense, sòlida per a qui? No res xic, tu veus castells en l’aire?

Això em duu a pensar en aquell xarnego verdós i abandonat que es troba pels voltants del cementiri que és a prop de casa. Recorde que un home de les rodalies increpava una veïna perquè li havia dut menjar; la violentà. Vaig haver d’intervenir:
– Tu, què fas? Què li dius a aquesta dona?
– I tu, qui t’ha convidat a aquest enterro?
– Jo sóc qui vull ser, no qui tu vols que siga. Calla cadàver, i vés-te’n a ta casa… Deixa en pau els qui viuen i soterra els teus morts i fantasmes.

Confie més en aquests xarnegos escaldats i recelosos que en certs espècimens polítics.

• P Sembla que es duu millor amb els animals que amb les persones?

R No exageres home, no és això; tot i que la fidelitat d’aquells és autèntica i no mai et faran una mala jugada. Els oficiants de polítics haurien d’anar-se’n a casa un cop acabada la seua tasca i començar de nou com fa tothom. Sembla que certs privilegis de la casta política hauríem d’enderrocar-los. Mentre no siga així, no tots serem iguals davant la llei. Mal assumpte quan els qui ens representen s’aprofiten de les circumstàncies en lloc de servir el poble.

• P Creu que l’ésser humà encara té futur?

R Definitivament sí, malgrat tot el que està queient en política, economia, o distribució injusta de la riquesa. No hem fet els barems bé, que som aprenents de persones; és per això que l’individualisme exacerbat, la vanitat grandiloqüent i una miopia intel•lectual i moral triomfen. No propose un servilisme, una falsa humilitat, no.
Ser ciutadà i adonar-se que creixem i millorem pels altres, això ja suposa un canvi d’actituds en la projecció dels nostres viures. Aquest primer pas és una petita victòria. Els escriptors tenim el deure de recordar la bellesa dels petits esforços que, maó a maó, construeixen l’habitatge, un habitatge que no és propietat de ningú, un espai per compartir allò que vivim i som.
La veritat més autèntica s’amaga en la senzillesa d’aquelles lluites quotidianes. La història no la fan els altres; la història sempre és “la nostra història”. Amigues i amics tots, construïm-la.

PDF   ·   Versió imprimible

L’homenatge «A recer de la mar» a Miquel Peris omplí de gom a gom el Teatre Principal de Castelló

maig 6, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a L’homenatge «A recer de la mar» a Miquel Peris omplí de gom a gom el Teatre Principal de Castelló     

D'esquerra a dreta, Miquel Ángel Prades, Joan B. Campos, Vicent Pau Serra, Vicent Jaume Almela, Romà Bernad, Josep Porcar, Artur Álvarez i Josep Antoni Pradells.

 

El quiet sommiar, el cèlebre ex-libris de Miquel Peris i Segarra, tornà a fer-se present el vespre de divendres passat al Teatre Principal de Castelló, ple a vessar durant el complet i acurat homenatge que el cantautor Artur Álvarez, amb la col·laboració d’un divers col·lectiu d’artistes castellonencs, van retre a un dels millors poetes de Castelló, en commemoració del 25è aniversari de la seua mort, sota el títol «A recer de la mar», que dóna també nom al CD editat amb el patrocini de l’Ajuntament de Castelló, amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En representació de la família Peris-Segarra, la germana del poeta, Adela Peris (que viatjà des de Madrid acompanyada pels seus fills) i el nebot, Xavier Peris, van poder presenciar i lloar l’acte commemoratiu.

Patrocinat per la Diputació Provincial i Castelló Cultural, l’acte va comptar amb una elegant i ben compassada presentació d’Isabel García Mañá. Álvarez va estar acompanyat per músics de gran qualitat: Sara García, en flauta travessera; Carlos Colom, a la percussió; David Mascaró , a la guitarra; i Ángel Belinchón, al baix. Cal destacar l’excel·lent col·laboració del músic i compositor de Nules, Juanjo Carratalá. Tots ells van ser dirigits amb mestria, des dels teclats, per Carlos Álvarez. L’homenatge líric va anar a càrrec dels poetes, Vicent Pau Serra, Vicent Jaume Almela, Josep Porcar, Joan Bta. Campos, Romà Bernad i Josep Antoni Pradells. Del pictòric i interpretatiu, s’encarregaren Lorenzo Ramírez i Miguel Ángel Prades, respectivament.

Lluís Meseguer recordà la vida i l'obra del poeta. Al fons, la barca que presidí l'escenari, aportada per l'associació La Barraca.

 

L’escenografia, guarnida d’estris mariners, va estar presidida per la silueta de dues embarcacions de vela aportades per l’Associació La Barraca del Grau de Castelló, que compartien escena amb taules i cadires setanteres que recrearen l’ambient d’un cafè literari, espai on descansava l’intèrpret del poeta entre monòleg i monòleg. A l’altra banda de l’escenari, davant d’un llenç allargassat, el pintor Lorenzo va recrear el seu homenatge pictòric, que en culminar l’acte va ser descobert al públic: del marí a l’atzur, blaus bressant un Peris timoner d’un vaixell que s’enlaira cap a un cel tacat de núvols i envoltat d’oronetes on l’espera la imatge lledonera. Un bust de l’homenatjat, a un cantó de l’escenari, va ser testimoni de l’espectacle, que s’inicià amb la projecció d’un poema visual que Antoni Albalat va idear per a l’ocasió.

Artur Álvarez, acompanyat pels músics en un moment de l'espectacle.

 

El poema de Peris «La vela i el vent» va obrir l’espectacle, amb la veu gravada de l’homenatjat. A continuació, l’actor Miguel Ángel Prades, magníficament caracteritzat de Miquel Peris (la jaqueta roja a quadres i el bastó van ser cedits per la família), va oferir, en una ben assolida interpretació, el primer monòleg d’un total de tres que s’anaren alternant durant la vetllada. Prades va aconseguir fer present a l’escenari la figura i la personalitat de Miquel. Tot seguit, el professor Lluis Meseguer, assessor també de la vessant més literària del projecte «A recer de la mar», va aportar la seua visió acadèmica del poeta i va situar la creació poètica de Peris en el seu context històric, literari, social i sociolingüístic sense estalviar-ne anècdotes. Seguidament, Lorenzo, va prendre posició en escena i començà a tacar el llenç. Després, per fi, la veu d’Artur Álvarez ressonà platea enllà, amb belles i emotives melodies que el seu grup de músics van interpretar amb gran sensibilitat i talent. D’un total de deu temes, que integren el CD que s’ha editat, se’n van interepretar vuit: «A la Torre d’Ivori», «Sóc el vaixell que son velam desplega», «Cante per fora plore per dins», «Vull retrobar allò que el seny rebutja», «Mai no voldré per llit pedra de marbre», «Estel que lluu ma nit», «Caragola» i «Fes soneta». Aquests temes musicals alternaren amb els poemes recitats pels poetes Vicent Pau Serra («Sempre nauxer»), Vicent Jaume Almela («Mariner»), Josep Porcar («Mar d’estiu»), Joan B. Campos («Vas i véns»), Josep Antoni Pradells («Sonet a Miquel Peris») i Romà Bernad («Homenatge»).

D'esquerra a dreta, la presentadora, Isabel Garcia Mañá, amb Miquel Àngel Prades, Artur Álvarez, Josep A. Pradells, Vicent J. Almela i Josep Porcar

 

La representació institucional va anar a càrrec de l’alcalde de Castelló, Alfonso Bataller, que va voler dir unes paraules, i del diputat provincial de Cultura, Vicent Sales. La germana de l’homenatjat, Adela Peris i el seu nebot, Javier Peris, van ser cridats a l’escenari i obsequiats pel col·lectiu amb una placa record de l’acte, que tots dos van agrair. És ressenyable l’assistència a l’acte d’una nodrida, heterogènia i poc freqüent representació del món cultural castellonenc, en totes les seues modalitats: pintura, escultura, música i, per descomptat, literatura. L’homenatge tancà amb un últim monòleg de l’actor Miquel Àngel Prades, que va recitar magistralment el popular poema «Marineret d’ulls blaus».

V. J. Almela entrega una placa commemorativa a Adela i Javier Peris, germana i nebot del poeta

 

Un reportatge de Susanna Lliberós

 

Podeu anar al blog del projecte per saber-ne més. També podeu visitar aquest reportatge fotogràfic.

 

Programa de l’espectacle

PDF   ·   Versió imprimible

Bases de la 19ena. edició dels Premis de la Mar de Poesia

maig 3, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Bases de la 19ena. edició dels Premis de la Mar de Poesia     

BASES EN PDF

  1. L’Excm. Ajuntament de Castelló, en col•laboració amb l’Associació Cultural La Barraca, convoca la 19ena edició dels Premis de la Mar, en record als poetes Manel Garcia Grau i Miquel Peris Segarra, i en homenatge a la mar Mediterrània, mare de vida, de cultura, d’humanisme i de solidaritat.
  2. Aquesta dinovena convocatòria serà de Poesia. Els Premis, que hauran de tractar el tema de la mar, seran els següents: Premi Grumet Manel Garcia Grau, per a joves. / Premi Miquel Peris Segarra.
  3. Al Premi Grumet Manel Garcia Grau, podran concórrer joves fins a l’edat de 16 anys. La dotació serà de 300,00 euros, inclosos els impostos que calga aplicar-hi. Els originals constaran d’un o més poemes, amb una extensió mínima de 50 versos o línies. S’accepta també la prosa poètica.
  4. Al Premi Miquel Peris Segarra, podrà concórrer qualsevol persona major de 16 anys. La dotació serà de 900,00 euros, inclosos els impostos que calga aplicar-hi, a més de la publicació de l’obra. Els originals constaran d’un o més poemes, amb una extensió mínima de 300 versos o línies. S’accepta també la prosa poètica.
  5. El termini de presentació tindrà com a data límitel dia 1 dejuny de 2012.
  6. Els originals es presentaran per quintuplicat i sense signar, indicant clarament el premi en el qual es concursa. A més a més, es farà constar el nom, l’adreca i el telefon de l’autor dins d’un sobre tancat.
  7. Els originals s’hauran de Iliurara: 19ena Edició Premis de la Mar. Premi Grumet Manel Garcia Grau o Premi Miquel Peris Segarra. Tinència d’Alcaldia del Grau. Passeig Bonavista núm 28. 12100 El Grau de Castelló
  8. Prèviament nomenat per l’Excm. Ajuntament de Castelló de la Plana, el Jurat comunicarà de manera oficial la seua decisió en un acte públic el diumenge 17 de juny de 2012 a les 19 hores en el Centre Cultural La Marina del Grau de Castelló, amb assistència de les persones guanyadores.
  9. Les obres no premiades estaran a disposició dels/de les autors/autores en la Tinència d’Alcaldia del Grau, fins al 31 de Juliol en hores d’oficina.
  10. S’entén d’aplicació a aquestos premis la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, en un règim especial, de conformitat amb el contingut a la Disposició Addicional 10ena d’aquest text legal.
  11. En el cas de reclamació o conflicte, seran competents els tribunals amb jurisdicció sobre la ciutat de Castelló de la Plana.
PDF   ·   Versió imprimible

Èxit de participació de l’homenatge a Joan Fuster del 25 d’abril al Teatre del Raval

abr. 26, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Èxit de participació de l’homenatge a Joan Fuster del 25 d’abril al Teatre del Raval     

Vora 250 persones omplen el Teatre del Raval en l’acte que recordava l’aplec a la Plaça de Bous de la ciutat, el 25 d’abril del 1982, tot just fa 30 anys. Castelló per la Llengua se suma, amb aquesta iniciativa, a la commemoració del 50è aniversari de la publicació de «Nosaltres, els valencians», obra cabdal per a la represa de la consciència nacional entre el Sénia i el Segura.

Intervenció de Vicent Usó

Des de les 19:30h, hora d’obertura de portes, els assistents s’anaven congregant al Teatre del Raval, en una diada de celebració i reivindicació, de retrobament i de record pels qui van protagonitzar l’aplec de fa 30 anys, el del “Tots a Castelló”, i d’aprenentatge i de relleu pels qui encara no havien nascut aquell 25 d’abril del 1982. Mentre els assistents anaven prenent seient, últimes indicacions als lectors dels textos i als músics entre bastidors.

I amb puntualitat, a les 20:00h s’obria l’acte amb la projecció d’imatges de l’aplec a la Plaça de Bous, al so de “Serà un dia que durarà anys” d’Ovidi Montllor, i amb un text de Fuster que ens recordava que “El 25 d’abril, a Castelló, entre banderes, crits i cançons ben específics, proclamàvem una vegada més la unitat de la llengua: de la llengua catalana. I era un clamor popular”. En aquest fragment de vídeo hi podíem sentir el record a la signatura de les Normes de Castelló -aquell dia es commemoraven precisament els 50 anys de les Normes.

Amb la magnífica conducció de Valentí Pinyot i al so del violoncel de Xusa Puerto -que interpretava, tot seguit del primer vídeo, un emotiu “Cant del ocells”- s’iniciava l’itinerari per la vida i el pensament del de Sueca a través dels seus texots, llegits per Lluïsa Pérez, Vicent Usó, Montserrat Ferrer, Toni Albalat, Fàtima Agut, Vicent Pitarch, i Avel·lí Flors com a representant de Castelló per la Llengua.

Tota la crònica al web de Castelló per la llengua

PDF   ·   Versió imprimible

Dissabte Literaris (ABC) amb Josep Piera, Carles Duarte i Pere Antoni Pons

abr. 25, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Dissabte Literaris (ABC) amb Josep Piera, Carles Duarte i Pere Antoni Pons     

Josep Piera (5 de maig), Carles Duarte (12 de maig) i Pere Antoni Pons (19 de maig) són els pròxims convidats dels Dissabtes Literaris a l’Agrupació Borrianenca de Cultura. Totes les conferències se celebren dissabte a les 17 hores, al local de l’agrupació (c. Encarnació, 45, entresòl, Borriana). Piera oferirà la conferència «Llegir els clàssics, avui: Ausiàs March»; Duarte, seguint amb els clàssics, parlarà de Jordi de Sant Jordi; i Pons presentarà els seu estudi «La novel·la, entre el mite i el periodisme». Aquests actes compten amb el suport de l’Ajuntament de Borriana, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Fundació Lluís Carulla i l’Institut d’Estudis Catalans.

Podeu descarregar el PDF amb la informació completa.

PDF   ·   Versió imprimible

«Tibar l’arc. Una mirada a la poesia valenciana actual»

abr. 19, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  5 comentaris     

L’Octubre Centre de Cultura Contemporània acollirà el proper divendres 27 d’abril, a les 20 hores, la presentació de «Tibar l’arc. Una mirada a la poesia valenciana actual» (Tria Llibres, abril de 2012), que reuneix la veu de 27 poetes valencians nascuts entre 1970 i 1987. Cada poeta ha contribuït amb quatre poemes ja publicats i un d’inèdit. En paraules de Ferran Bataller, editor de Tria, el recull és una ocasió per comprovar els diferents camins que ha pres en els últims anys la poesia valenciana i fer-se una idea del que pot aportar en el futur més immediat.

Organitzat per l’editorial, l’acte a l’Octubre comptarà amb les intervencions d’Enric Sòria, que ha prologat el volum, i l’antòleg Alfons Navarret, acompanyats per Miquel Tuson, director editorial de Tria Llibres, i l’editor Ferran Bataller, que dedicaran també l’esdeveniment «a celebrar els dos anys d’existència de Tria i donar a conéixer els nous títols que formaran part del seu catàleg». En paraules de l’escriptor d’Oliva, «és evident que els poetes valencians viuen dins el món, en el sentit literari i en els altres, i són porosos a les incitacions i les perplexitats del seu temps tant com els seus col·legues de Barcelona, de Mallorca, de Berlín o de Singapur». I conclou:

Potser els poetes valencians actuals no haurien triat el temps que viuen, però sí que han triat les paraules que el diuen i que ara ens permeten assumir-lo en la seua difícil complexitat. Sense escapismes ni renúncies, amb una convençuda assumpció de les virtualitats de l’expressió poètica a l’hora de donar compte del nostre present i d’ampliar-lo –indagant-lo, qüestionant-lo, recreant-lo per mitjà de la paraula plena de sentit–. El llibre […] ens facilita una primera aproximació a 27 veus poètiques valuoses, diferents i en ple desenvolupament, cadascuna de les quals reclama la nostra atenció per dret propi. En aquests 27 camins oberts hi ha un índex de la vitalitat de la poesia valenciana d’ara i també 27 indicis d’esperança.

«Tibar l’arc» recull obra de quatre poetes de El Pont Cooperativa de Lletres: Susanna Lliberós, Josep Porcar, Iban Leon i Vicent Almela.

Més informació sobre el llibre i els autors a Tria Llibres. També podeu consultar l’esdeveniment al Facebook.

PDF   ·   Versió imprimible

«O ara, o mai», homenatge a Joan Fuster al Teatre del Raval el 25 d’abril

abr. 17, 2012   //   publicat per l’editor   //   Notícies  //  Comentaris tancats a «O ara, o mai», homenatge a Joan Fuster al Teatre del Raval el 25 d’abril     

Font: Castelló per la Llengua

En el 30è aniversari del gran aplec en commemoració de les «Normes del 32» a la Plaça de Bous de Castelló el 25 d’abril del 1982, Castelló per la Llengua homenatja l’escriptor suecà en els 50 anys de la publicació de Nosaltres, els valencians.

Castelló per la llengua ha preparat un espectacle en homenatge a Joan Fuster per al dimecres 25 d’abril del 2012 al Teatre del Raval de Castelló a les 20h. L’acte es fa en record del 30è aniversari de l’aplec que, el 25 d’abril del 1982, va reunir a la plaça de bous de Castelló desenes de milers de valencianes i valencians en commemoració del 50è aniversari de les Normes de Castelló.

Joan Fuster, un dels intel·lectuals valencians més importants del segle XX, profundament compromès amb la llengua i l’esdevenidor del nostre poble, hi va tenir un paper destacat, en aquest aplec. Enguany, a més, fa 50 anys de la publicació d’un dels seus llibres més coneguts, Nosaltres, els valencians, 90 anys del naixement i 20 de la mort. I és per això que l’acte vol lligar la memòria històrica de l’aplec a la Plaça de Bous amb el record del pensament de Joan Fuster i de la seua proposta nacional, i amb aquesta finalitat combinarà projeccions de l’aplec i del discurs que Fuster hi féu amb un repàs per la vida i les idees del de Sueca a través dels seus textos (llegits per escriptors de les comarques de Castelló) i l’actuació musical de Miquel Gil i Naia. Les entrades de l’acte es podran adquirir a la llibreria Babel de Castelló i a la seu d’Acció Cultural del País Valencià a la ciutat (C. Mare de Déu de la Balma, 1), a 5 euros o bé a 10 per les persones que vulguen col·laborar econòmicament amb el projecte.

Aquest homenatge és el primer dels actes que la plataforma Castelló per la llengua prepara per a la campanya de commemoració del 80è aniversari de les Normes de Castelló, i que culminaran amb una gran manifestació al desembre.

Adreça de l’esdeveniment al Facebook

 

PDF   ·   Versió imprimible

Els escriptors de El Pont retran homenatge al poeta Miquel Peris

abr. 11, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Els escriptors de El Pont retran homenatge al poeta Miquel Peris     

Els escriptors de El Pont Cooperativa de Lletres retran homenatge al poeta castellonenc Miquel Peris i Segarra en el 25è aniversari del seu traspàs amb un espectacle poètic i musical que se celebrarà el divendres 20 d’abril, a les 19.30h, al Centre Municipal de Cultura de Castelló de la Plana (carrer d’Antonio Maura, 4 Castelló). «L’horitzó lluu un badall», vers d’un poema de Peris del 20 d’abril de 1976, duu per títol aquest homenatge que serà conduït per la poeta i periodista Susanna Lliberós i en el qual intervindran Joan B. Campos, Vicent Jaume Almela, Toni Pitarch, Manel Pitarch i Romà Bernad. Estructurat en dos parts, els escriptors oferiran una recitació de versos Peris i també propis a mode d’homenatge, acompanyats al piano pel músic Carlos Álvarez. Son pare, el cantautor Artur Álvarez, interpretarà tres cançons que pertanyen al seu nou àlbum, «A recer de la mar», produït també en commemoració d’aquest 25è aniversari de Peris, i que serà presentat íntegrament dues setmanes després al Teatre Principal de Castelló. El professor i escriptor Lluís Meseguer farà una semblança del poeta.

Miquel Peris Segarra (Castelló de la Plana, 1917 – Castelló de la Plana, 31 de desembre de 1987) va ser un dels poetes valencians més prolífics de la segona meitat del segle XX. Va començar a escriure a l’edat de quaranta-cinc anys, tot i que abans havia desenvolupar activitats com a animador cultural, com a membre de les missions pedagògiques que durant la Guerra Civil van portar el teatre i altres expressions culturals a les comarques septentrionals del País Valencià. Es declarava admirador de Salvador Guinot i Bernat Artola i va destacar a nivell local des de l’inici de la seua carrera literària, inclinant-se per un estil de caràcter pairalista i sense abandonar el cànon estètic que Joan Fuster qualificaria de «paisatgisme sentimental». No obstant això, en la dècada de 1970 va encetar una línia més intimista amb la producció dels poemaris que han estat considerats com el més reeixit de la seua trajectòria.

PDF   ·   Versió imprimible

Festa per la Llengua 2012

abr. 3, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Festa per la Llengua 2012     

Col·lectius per La Llengua i la Cultura de Castelló i Escola Valenciana- Federació d’Associacions per la Llengua ha enllestit el programa de la Festa per la Llengua d’enguany, que se celebrarà al Pinar del Grau de Castelló el proper 29 d’abril, diumenge. Segons fonts de l’organització, la festa d’enguany ha adquirit «un caràcter tan festiu com sempre, però també més reivindicatiu que en edicions passades a causa de la situació actual, quan creiem que cal mostrar més unitat que mai per refermar l’ensenyament en valencià com un dels pilars fonamentals de l’educació de qualitat, integradora i multilingüe, la defensa de la dignitat de l’ofici d’ensenyant, la implicació de les famílies en la construcció de l’escola que volem, i la demanda dels recursos necessaris per dur endavant totes aquestes tasques». Com l’any passat, El Pont Cooperativa de Lletres participarà en la festa i aportarà recursos humans i materials a fi de desenvolupar diverses activitats que ben aviat anuncià en aquest web.

Pots descarregar ací el programa.

PDF   ·   Versió imprimible

Convocat el premi Marc Granell – Vila d’Almussafes 2012

febr. 17, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Convocat el premi Marc Granell – Vila d’Almussafes 2012     

S’acaben de fer públiques les bases del premi Marc Granell-Vila d’Almussafes. Encara que la convocatòria té dues modalitats lingüístiques (castellà i català), enguany s’hi pot destacar com a novetat que els poemaris guanyadors es publicaran per separat, en format plaqueta, i s’incorporarà el títol guanyador en català a la col·lecció “Razef” d’Edicions 96. Per si no les coneixeu encara, i voleu veure’n el format, o d’altres títols públicats, podeu visitar els últims números de la col·lecció. El termini de presentació es clourà el 26 de març. La dotació és de 1.200 euros. I l’extensió, fins a 200 versos.

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«1...678910111213»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors