Secció: Blog

Iban L. Llop obté el premi Ciutat de València de poesia

Set 26, 2018   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Iban L. Llop obté el premi Ciutat de València de poesia     
Fonts: burriana.es / ara.cat

Iban L. Llop

L’obra Serps i paisatges del borrianenc Iban L. Llop ha sigut guardonada amb el Premi Maria Beneyto de poesia en valencià en els XXXVI Premis Literaris Ciutat de València. Aquest premi té una dotació econòmica de 6.000 € i permetrà que l’obra siga publicada per l’editorial Bromera, especialitzada en aquesta modalitat.

El títol de Serps i paisatges, en paraules de l’autor, «en part prové d’un altre llibre de Franco Fortini que es diu Paesaggio con serpente. Que, al seu torn, procedeix d’una imatge molt bonica de la Divina Comèdia, concretament del cant vuitè del Purgatori, on el Dant es topa amb una serp, però aleshores vénen uns àngels que l’agafen i se l’enduen. La serp té mala premsa, li ha tocat carregar amb el pes de ser la imatge del mal. Els meus poemes parteixen de la imatge del Dant però van cap a Llull, cap a la idea de les meravelles que el caminant troba pel camí. Ho faig amb tankas encadenades, tot i que no són rengas [una altra forma poètica japonesa que consisteix en successions de tankas ], sinó poemes narratius, utilitzant les tankas com si fossin fotogrames d’una pel·lícula. Parlen també del mal que ens fem de vegades sense adonar-nos-en. N’hi ha un dedicat a Anna Dodas, una poeta catalana que, juntament amb una amiga seva, van ser violades i assassinades a Montpellier, justament de camí cap a Sardenya, on volien visitar l’Alguer. Ella només tenia 24 anys, i és com si això s’hagués oblidat, ningú no en parla mai. Tot i que no la vaig conèixer [Anna Dodas va morir l’any 1986], la seva història m’impressiona, diria que m’obsessiona…».

Iban L. Llop (Borriana, 1975) resideix actualment a Sardenya (Itàlia), és doctorat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, ha exercit com a professor de llengua catalana en la Universitat de Salern i de llengua espanyola en dues universitats de Nàpols. Des de l’any 2007 és professor de llengua catalana en la Universitat de Sàsser. També ha exercit com a traductor de l’italià al català i col·labora amb l’Ateneu Alguerès organitzant cursos de llengua i literatura.

Pel que fa a la seua producció literària ha publicat, entre uns altres, els poemaris Fustes corcades (Premi Martí Dot 1997), Pell de salobre (Premi Salvador Espriu 1998 per a poetes joves), Blue Hotel (Premi de Poesia Miquel Àngel Riera 1999 de Mallorca), Llibre de Nàpols (Premi Ausiàs Marc 2002 de poesia de Gandia), Crònica de Calàbria (Premi Alfons el Magnànim 2009 de poesia), Batalles de Sardenya (Premi Ibn Jafadja – Ciutat d’Alzira 2010), i Sala d’espera (Premi Vila d’Almussafes – Marc Granell de poesia 2013).

També ha colaborat amb la productora cinematogràfica Institut del Cinema Català en la traducció de guions cinematogràfics i ha traduït de l’italià poemes de Giorgio Capron per a la revista Caràcters i l’obra dramàtica Passos lleugers de Dacia Maraini. Ha intervingut en l’obra cinematogràfica La Academia de las Musas (Espanya, 2015) de José Luis Guerin.

PDF   ·   Versió imprimible

Castelló republicà, arquitectura i urbanisme

Set 25, 2018   //   publicat per l’editor   //   Notícies  //  Comentaris tancats a Castelló republicà, arquitectura i urbanisme     

L’exposició s’inaugura dimecres 26 de setembre 19,30h al Museu d’Etnologia de Castelló

Castelló republicà vol recuperar part d’un patrimoni material històric de la ciutat de Castelló: els vestigis de l’arquitectura i de  l’urbanisme dels anys 30 a la nostra ciutat, en temps de la Segona  República. Malgrat el pas del temps, la Guerra Civil, l’eliminació de  qualsevol vestigi de la Segona República per part de la Dictadura Franquista i l’especulació urbanística, encara es conserven algunes empremtes d’aquella època. A la ciutat de Castelló els inicis del republicanisme van lligats a la personalitat política de Francesc Gonzàlez Chermà, primer alcalde republicà. Als inicis del segle XX, l’Ajuntament de Castelló com a districte electoral era majoritàriament republicà.

El republicanisme es convertirà en la força hegemònica de la ciutat en la mesura que propicia la unió de les reivindicacions de la  població urbana i de la classe treballadora amb el rebuig a la monarquia. La burgesia rebrà el suport popular amb l’objectiu de resoldre la situació política i econòmica.

PDF   ·   Versió imprimible

Arriba el Comboi Poètic a Vilanova d’Alcolea!

Ago 9, 2018   //   publicat per l’editor   //   Blog, Intervencions, Lectures i recitals, Notícies  //  Comentaris tancats a Arriba el Comboi Poètic a Vilanova d’Alcolea!     

El primer Comboi Poètic arriba a Vilanova d’Alcolea (la Plana Alta) amb un sentit homenatge al poeta Marc Granell, aquest divendres 10 d’agost a les 20 hores

comboipoeticVoltats d’ametllers, oliveres i vinyes, sota les petxines de la cúpula i les llunetes de l’ermita del Calvari, obra del pintor Oliet, els poetes Ivan Brull, Bibiana Collado, Susanna Lliberós, Josep Porcar, Carles Renau i Josep Lluís Roig acomboiaran, seran acomboiats i retran homenatge a l’estimadíssim poeta Marc Granell, qui tancarà l’acte amb una recitació dels seus poemes. Laura Rambla Crespo, incitadora i coordinadora de l’acte en col·laboració amb l’Ajuntament de Vilanova i altres entitats locals, ha destacat el gran valor cultural i cívic que representa la celebració d’esdeveniments literaris com aquest a les comarques del nord del País Valencià. A més de l’ajuntament, aquesta primera edició compta amb la col·laboració de la llibreria Noviembre, Porretes, Maestrat Viu, Saliken i El Pont Cooperativa de Lletres. A més, no hi faltarà també un comboi enològic gràcies als vins i el bon saber fer de Vicent Flors. Tenim #comboipoetic, i tu? Hi esteu convidats!

Podeu seguir l’acte a Twitter via #comboipoetic

 

Qui com tu, amor,
quina pell altra,
quin sol com el sol
que et viu a la mirada
i encén de cançons,
si em mires, l’ànima?

¿Qui com tu, amor,
quina arrel, quina ala?

Marc Granell

PDF   ·   Versió imprimible

Poemari per a ociosos

Jul 24, 2018   //   publicat per r. e.   //   Biblioteca, Blog, Recensions  //  Comentaris tancats a Poemari per a ociosos     

Per Manel Alonso, Diari Gran del Soberanisme, 24-VII-2018
poemari-per-a-ociosos

Autor: Manel Pitarch
Títol: Poemari per a ociosos
Bromera, Alzira, 2018

Manel Pitarch (Vila-real, 1966), en el seu darrer amb el qual que va obtindre el 2017 el Premi de Poesia Ibn Hazm-Ciutat de Xàtiva, Poemari per a ociosos (Bromera, 2018), ha volgut que l’ombra de Joan Fuster recorreguera de dalt a baix tot el volum. Vull dir el Joan Fuster poeta, però també l’assagista. Ho fa, en primer lloc, per a retre homenatge a un intel·lectual que admira i que considera una peça fonamental de la literatura valenciana; i en segon lloc, perquè té la pretensió de mantindre un diàleg obert amb ell sobre diversos aspectes vinculats a la literatura i la realitat.

Però no és sols Joan Fuster l’escriptor interpel·lat per Manel Pitarch, també ho són, en menor mesura, Maria Mercè Marçal, Ponç Pons, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Josep Piera, Vinyet Panyella i fins i tot Vladimir Nabokov.

Poemari per a ociosos se’ns presenta com un gran edifici al qual entrem per un petit pòrtic, on l’autor ens posa sobre la taula com les dèries del present afecten la creació poètica que aspira a transcendir en el temps; per a després obrir-se en quatre estances, Edifici de paper, Galeria de vestigis, Trinxera d’orquídies i El llegat d’Hesíode, i tancar-ho amb un epíleg, un poema que porta un títol si més no suggerent, Antídot, la qual cosa ens obliga a pensar: un antídot per a què?, segurament per a trencar les diverses cadenes i aspirar a la màxima llibertat creativa per damunt d’imposicions temporals.

La primera estança amb la qual ens trobem en travessar el pòrtic, Edifici de paper, està formada per vint poemes breus i és potser des del meu punt de vista la més compacta. Ací Manel Pitarch, des de la poesia, s’acosta a eixos artefactes literaris carregats amb la pólvora de les idees que eren les diverses entrades del Diccionari per a ociososde Joan Fuster. Uns poemes que s’emparenten amb la poesia oriental, el haiku i la tanka.

Galeria de vestigis, formada per dotze poemes, ens parla de com el record és una interpretació subjectiva i literària de la vida i com la literatura es nodrix dels records i com aquests prenen cos a través de la paraula.

Trinxera d’orquídies ens endinsa en l’amor i el desig, en el gran teatre de les emocions i els sentits.

En El llegat d’Hesíode trobem una poesia més nua, narrativa, a través de la qual Pitarch ens parla de la brevetat, de la fragilitat de la vida, de la forta impressió que deixa en nosaltres la nostra infantesa, però també la dels nostres fills a la qual assistim preocupats i plens de temors. En aquesta estança, més que en cap altra, Pitarch s’assaja jugant amb mites grecs com ara el d’Èdip.

Manel Pitarch, en aquest Poemari per a ociosos, ens oferix una poesia amb un lèxic ric i cuidat, amb el qual d’una manera minuciosa construïx imatges que venen a subratllar un discurs poètic profund, fill de l’eco de tantes i tantes lectures i d’una interpretació personal de la creació literària.

PDF   ·   Versió imprimible

Premis Literaris Ciutat de Benicarló 2018

Jul 17, 2018   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Premis Literaris Ciutat de Benicarló 2018     

L’Ajuntament de Benicarló ha publicat les bases de la tercera edició dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló, en les modalitats d’àlbum infantil il·lustrat, divulgació científica, narrativa memorialística i llibre gastronòmic. Després de l’èxit de les anteriors edicions, l’esdeveniment literari busca establir una continuïtat com a potencial econòmic, cultural i turístic de la ciutat.

premis-benicarlo-2018Els Premis Literaris Ciutat de Benicarló tornen amb força, mantenint una continuïtat respecte de l’anterior edició i amb el mateix objectiu de situar la ciutat com a capital i referent creatiu del territori. El regidor de Cultura, Josep Barberà, i el director científic d’Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, han presentat aquest matí les línies mestres de la tercera edició dels Premis, «en la qual la principal novetat és que allargarem el termini de presentació d’originals, per tal de facilitar que la gent treballe de manera més còmoda», ha reconegut el regidor.

Com en l’edició anterior, els Premis presenten quatre modalitats: àlbum infantil il·lustrat, divulgació científica, narrativa memorialística i llibre gastronòmic, i busquen una projecció nacional i internacional. Paral·lelament a aquestes aspiracions globals, els premis també tenen la vocació de convertir Benicarló en un aparador i mostrar-lo al públic. En aquest sentit, Barberà ha reconegut que «encara que l’any passat vam gaudir d’una gran gala, per a aquesta edició estem treballant en buscar una nova localització emblemàtica del municipi, perquè els premis són una manera d’ensenyar Benicarló a l’exterior».

El regidor també ha reiterat l’agraïment a les empreses i institucions que patrocinen els Premis (IFF, Ashland Chemical i Caixa Benicarló) i ha remarcat que «s’està treballant per tal de renovar la seua col·laboració per a anar fent créixer aquests premis».

El director científic d’Onada Edicions, l’editorial encarregada de la difusió, disseny i distribució de les obres premiades, ha subratllat que «la primera edició va ser la de l’inici, la segona, la de la consolidació i aquesta tercera podríem dir que és la de la continuïtat, i que marca la línia que vol seguir el projecte». Pradilla ha avançat també que «ja tenim pràcticament la graella de membres del jurat per a aquesta tercera edició, i són gent molt rellevant en el món del coneixement i mediàtic». En aquesta línia, Pradilla ha confirmat que Juan Hernaz, guanyador junt a Fátima Fernández de l’àlbum infantil il·lustrat del 2016 i 2017, formarà part del jurat. A més, Hernaz també ha sigut l’encarregat d’il·lustrar el cartell d’aquesta tercera edició dels premis.

Consulteu aquí les bases dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló

PDF   ·   Versió imprimible

«Els detectives i el banquet de la carxofa», d’Aina Garcia Carbó, aquest dissabte amb la compra del diari Levante

Jun 29, 2018   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a «Els detectives i el banquet de la carxofa», d’Aina Garcia Carbó, aquest dissabte amb la compra del diari Levante     

L’Ajuntament de Benicarló ha editat la novel·la breu de l’escriptora Aina Garcia Carbó, dins de la campanya «Llegir en valencià, la nostra cuina», de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. El llibre es pot obtenir amb la compra del diari Levante-EMV aquest dissabte dia 30 de juny, i amb el diari Información el 13 de juliol. A partir del mes de setembre, també es distribuiran exemplars entre els centres educatius de la població, així com entre el públic en general.

 

 

PDF   ·   Versió imprimible

Tornar a l’Institut, Vicent Almela Artíguez.

Mar 27, 2018   //   publicat per Josep L. Abad   //   Lectures i recitals, Notícies  //  Comentaris tancats a Tornar a l’Institut, Vicent Almela Artíguez.     

Responent algunes qüestions.

Ahir pel matí a l’I.E.S. Honori Garcia de la Vall d’Uixó hem tingut la sort i el plaer de rebre a qui fou alumne 20 anys arrere del centre i escoltar-lo com a poeta, Vicent Almela Artíguez.

Sota l’excusa de presentar el seu darrer poemari  També el vertigen, Premi de poesia Betúlia, Memorial Carme Guasch de Badalona 2016 i editat per Viena Edicions, els professors Olga Gargallo (departament de valencià), Fernando Garrido (departament de castellà) i un servidor han preparat tota una sèrie d’activitats durant un mes aproximadament.

La professora Olga ha fet una pàgina web vicentalmela.blogspot.com  que ha emprat per treballar a classe amb companyia dels alumnes amb un recorregut literari pel poble i tria de poemes que ha guiat la profundització en la seua obra. De fet, ha estat una sorpresa ben guardada i que, amb companyia de Vicent i les oportunes explicacions, hem pogut gaudir dels llocs que han estat motiu per generar l’espurna dels seus poemes.

Presentació al Saló d’Actes.

El professor Fernando Garrido s’ha encarregat de fer partícips tot l’alumnat que, d’una forma o d’altra, s’inicia en l’univers de l’escriptura i dels premis literaris on els nostres alumnes ja han fet  les primeres i bones collites.

Al voltant d’una trentena d’alumnes i 5 professors hem fet el trajecte al qual s’ha afegit la mare de l’escriptor.

Més tard a les 12:00 hem presentat el llibre al saló d’actes del nostre centre amb una assistència d’unes 65 persones, alumnes diversos de 3r, 4t d’ESO i 1r de batxillerat.

Llegint el poema Cercles

Un servidor ha presentat el nostre exalumne, amic, company i poeta membre del Pont Cooperativa de lletres, associació dels escriptors narradors i poetes de la Plana, amb l’objectiu de difondre l’activitat literària en llengua catalana al nostre territori.

Vicent Almela ens ha llegit uns quants poemes i ha fet unes anotacions que han donat peu a un torn de preguntes que s’ha animat tal com el matí finalitzava.

A la Placeta del Circ, on jugava de xiquet.

Una experiència engrescadora que ens apropa els nostres escriptors i la seua literatura. Profeta al seu poble, humil i proper, l’estimat Vicent Almela ha espargit petites llavors de nova esperança, il·lusió i vida: ha tornat a la seua casa amb els alumnes, companys i professors que l’hem vist créixer.

 
 
PDF   ·   Versió imprimible

Estimar una llengua… Moner i Usó, à punt!

Des 12, 2017   //   publicat per Josep L. Abad   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Estimar una llengua… Moner i Usó, à punt!     

Sembla cosa fàcil estimar la llengua pròpia, però no és verb simple de conjugar. Sembla que tampoc no és un assumpte purament racional. Sobretot ha d’haver-hi la suma de raons i emocions que presentaran l’espurna per engegar la foguera que ens escalfarà.

Una llengua no es parla per decret llei, tampoc perquè siga una moda de gent polida. Cal haver pastat un sentiment des de la infantesa, haver-la treballada i no exactament per obligació, o també per adquirir privilegis, puntuacions que seran mitjans per accedir a altres realitats com destinacions en el treball, assolir millores salarials o d’altres invents dels sistemes polítics particulars.

Estimar la llengua amb què els pares t’han fet creure en tu; estimar-la per construir i creure pacíficament la teua història i canviar-la si no ha estat narrada amb honestedat; estimar la teua llengua per anomenar la pedra, el sol o la mà que t’acompanya i t’acarona en l’alegria, també en la soledat.

vicent-uso-arxiuAixò és el que faran també els nostres companys del Pont Anna Moner i Vicent Usó a la ràdio À Punt que, en aquest dies, inicia un nou camí que no mai hauria d’haver estat apaivagat.

Anna estigué al programa “Al ras” amb Jèssica Crespo” i col·laborarà amb “La biblioteca d’Hipàtia”; Vicent ho farà al programa “Plaerdemavida” amb Maria Josep Poquet. Serà una lloable ocasió per poder fer visibles els nostres autors, companys i escriptors en la nostra llengua.

Per la paraula al cor de les persones; i del cor a la vida lliure, la companyonia i l’amistat.

Teniu el nostre suport, companys, car aquest aparent silenci invisible també parla, us falca i anima: una llengua per fer-nos autèntics, humans.

PDF   ·   Versió imprimible

Sense senyal, no sense veu! El Pont celebra els 85 anys de les Normes de Castelló

Des 5, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Compromís lingüístic, Intervencions  //  Comentaris tancats a Sense senyal, no sense veu! El Pont celebra els 85 anys de les Normes de Castelló     

Castelló per la Llengua ha presentat al Menador els actes commemoratius dels 85 anys de les «Normes de Castelló» que, com cada any des de 2011, organitza aquesta plataforma cívica que aplega més de vint partits, sindicats i associacions de Castelló de la Plana, en col·laboració amb l’Ajuntament de Castelló de la Plana. Un any més, hi serà també El Pont Cooperativa de Lletres.

85normescartellEnguany, els actes giraran entorn de la reivindicació d’un espai comunicatiu propi, amb l’obertura immediata de les emissions de la ràdio i la televisió À Punt i la recuperació del senyal de TV3 i Catalunya Ràdio, sota el lema «Sense senyal, no sense veu: volem ja À Punt i TV3!».
 
Els actes centrals de la commemoració tindran lloc dissabte 16 de desembre de 2017 a la plaça de les Aules. La diada començarà a les 11h amb la ja consolidada «fira d’entitats», que combina les paradetes informatives de més de 30 col·lectius amb activitats adreçades (sobretot) als infants: tallers de cultura popular amb la Muixeranga de la Plana i el ball de dimonis Botafocs, animació infantil amb l’Esplai Pentecosta i l’escoleta La Lluna, i contacontes a càrrec de Contaclown. Més endavant, a les 14h tindrà lloc un dinar popular seguit de l’actuació de la Rondalla Primer de Maig a les 16h.
 
Finalment, a les 18h arribarà el tram reivindicatiu de la jornada, amb una concentració a la mateixa plaça de les Aules, amb l’actuació de la Conlloga-Muixeranga de Castelló i la Muixeranga de Cullera. Posteriorment es farà camí cap a la Casa Matutano, seu de la signatura de les «Normes» un 21 de desembre de 1932, per a llegir el manifest de la convocatòria.
 
Prèviament, el dimecres 13 de desembre, a les 19:30h a la sala d’actes de la Casa dels Caragols, tindrà lloc una conferència d’Andreu Casero, professor de periodisme de la Universitat Jaume I, sobre «La llengua i l’espai de comunicació en l’era de Facebook i Twitter». L’acte el coorganitza Castelló per la Llengua i la delegació de Castelló de l’Institut d’Estudis Catalans i el presentarà i moderarà Violeta Tena, periodista d’El Temps i vicepresidenta de la Un
ió de Periodistes Valencians.
 
A més, algunes entitats integrants de Castelló per la Llengua han preparat actes commemoratius propis. Podeu trobar tota la informació en aquest enllaç.
 
Sense senyal però no sense veu: el 16 de desembre, tothom a la Plaça de les Aules!
 
PDF   ·   Versió imprimible

Amb 85 anys de les Normes de Castelló. «À Punt i TV3: les volem ja!»

Des 5, 2017   //   publicat per Vicent Pitarch   //   Blog, Dissensions  //  Comentaris tancats a Amb 85 anys de les Normes de Castelló. «À Punt i TV3: les volem ja!»     
Per Vicent Pitarch
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’IEC

Som en plena commemoració del 85è aniversari de les Normes de Castelló i hem d’acceptar que una part dissortadament extensa de la societat valenciana continua ignorant aquell document de transcendència històrica que va ser ratificat a Castelló de la Plana l’any 1932.

Vicent Pitarch

De veres que hem de considerar-lo un document i prou? D’entrada i, pel cap baix, convé que reconeguem que, a més d’un text venerable, les Normes de Castelló han esdevingut una proposta col·lectiva i una vindicació politicocultural transcendents; sens dubte, una proposta de modernitat i una vindicació de catalanitat. Ho expressava amb nitidesa i contundència Joan Fuster, l’any 1982, dins el majestuós acte commemoratiu tingut a la plaça de Bous, de la ciutat de la Plana: «Venim a Castelló, on el 1932 van acordar-se les Normes, per fer una afirmació enèrgica, ferma, convençuda, de la nostra fidelitat a la llengua que parlem i a la nostra voluntat de restaurar-la en la seua plena normalitat cívica a tots els nivells. Venim a Castelló, el 1982, a ratificar el sentit unitari, d’irreductible catalanitat, que inspirà les Normes».

Naturalment, Fuster no ignorava que les Normes de Castelló constituïen, d’entrada, una de les fites senyeres que va assolir el valencianisme de la República, per al qual la recuperació d’una llengua nacional sòlida era una condició pioritària i indefugible per vertebrar el país, per reintegrar-lo a la modernitat, respecte de la qual el mantenien allunyat l’analfabetisme ambiental i els dèficits gravíssims que el poble valencià patia en els processos interns de comunicació social.

L’objectiu, sens dubte, dels promotors de les Normes era certament ingressar dins la modernitat de l’espai comunicatiu, a l’escola (peça angular de la política republicana) i a la premsa, a l’àmbit aleshores emergent del cinema, a la indústria audiovisual que s’albirava i a la literatura. I, si no perdem de vista la condició republicana dels grans valedors de les Normes, fàcilment hi podem percebre –en l’ambient que envoltava l’aparició de la codificació lingüística valenciana– d’altres ingredients adherits a la modernitat republicana, tals com la regeneració moral i social, la presa de consciència nacional i la voluntat internacionalista, la solidaritat, la racionalitat i el caràcter públic de l’assistència social. A l’entorn de les Normes bullia una política ambiciosa i ben suggeridora.

Certament, les Normes de Castelló –articulades mitjançant els tres blocs formats per la declaració, les bases ortogràfiques i el vocabulari– constitueixen un formidable monument nacional, el que «temps a venir ha d’ésser l’obra més important del nostre renaixement», tal com s’afanyà a proclamar el mateix 1932 Enric Soler i Godes. Mereixen de ser recordats com a capdavanters d’aquella magna empresa nacional Adolf Pizcueta, Gaetà Huguet i Carles Salvador, al costat de Salvador Guinot, Lluís Revest, Àngel Sánchez Gozalbo i Ignasi Villalonga; també convindria no perdre de vista algun altre nom insigne, com ara Emili Gómez Nadal o Soler i Godes, dins la nòmina venerable dels seixanta-un valencians, més catorze entitats, que signaren les Normes de Castelló.

La seua obra insigne continua vigent, i amb l’objectiu de constituir-ne un testimoniatge viu i compromès, la seua ciutat va instituir la plataforma Castelló per la Llengua –integrada per una vintena llarga d’entitats civils, entre partits polítics, sindicats i associacions, més l’Ajuntament de Castelló– que cada any duu a terme un programa d’actes de reflexió i vindicació de les Normes de Castelló, enguany sota el lema “Sense senyal, no sense veu: Volem ja À Punt i TV3”, programa que culminarà el 16 de desembre, en commemoració de la data simbòlica de les Normes, el dia 21.

Definitivament, de la mateixa manera que el valencianisme de la República va comprendre que sense codificació lingüística no hi havia opció d’alçar a la modernitat el País Valencià, vuitanta-cinc anys més tard continuem convençuts que aquest mateix país no serà viable mentre no dispose de la pròpia xarxa, densa i compacta, dels mitjans de comunicació social –simbolitzats ací per À Punt i TV3– funcionant en la seua pròpia llengua, a ple rendiment.

Publicat a La Veu del País Valencià, 27-V-2017
PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«1234567...30»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner