Etiqueta / Tag: poesia

Presentació a Aín de Poemes i cançons

Jul 25, 2014   //   publicat per González Clofent   //   El Pont recomana, Intervencions, Lectures i recitals  //  Comentaris tancats a Presentació a Aín de Poemes i cançons     

Estimats coneguts i amics, sense aldarulls estrafolaris resteu convidats a prendre la fresca amb l’actuació del cantautor Josep Lluís Notari i del poeta Josep Lluís Abad.

Música i paraules per incendiar i arruixar cors. Tot alhora.

image

PDF   ·   Versió imprimible

Es convoquen els 21 Premis de la Mar de poesia

Mar 15, 2014   //   publicat per l’editor   //   Blog  //  Comentaris tancats a Es convoquen els 21 Premis de la Mar de poesia     

premis-de-la-mar-2014El regidor de Cultura en l’Ajuntament de Castelló, Vicent Sales, ha presentat las bases dels 21 Premis de la Mar de Poesia que organitza l’associació cultural La Barraca en col· laboració amb l’Ajuntament de Castelló. El regidor va recordar que «aquests premis es convoquen en record dels nostres poetes Manel Garcia Grau i Miquel Peris i Segarra, amb la mar Mediterrània com a motivació». El regidor destacà que «els premis tenen el doble objectiu de promoure i reconèixer la creativitat poètica amb dos premis : el premi Grumet Manel Garcia Grau per a joves (fins a 16 anys), amb poemes o reculls amb una extensió mínima de 50 versos, dotat amb 300 euros; i el premi Miquel Peris i Segarra , per poetes majors de 16 anys, amb reculls amb una extensió superior a 300 versos, dotat amb 900 euros i publicació de l’obra». Joan Torrent i Alfonso Trelles, de l’associació cultural La Barraca, felicitaren els autors guardonats en la darrera edició, Sonia Almela, premi Grumet Manel Garcia Grau amb l’obra Anhels de mar, i Nel·lo Navarro, soci d’El Pont, premi Miquel Peris i Segarra amb l’obra L’exil·li de les Libèl·lules.

El termini per al lliurament d’originals és el 15 de març.
Podeu descarregar les bases ací mateix (PDF).

PDF   ·   Versió imprimible

Dia de la Poesia Catalana a Internet: 17 de març

Mar 15, 2014   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Dia de la Poesia Catalana a Internet: 17 de març     

03_Banner_290x233Per al 17 de març, des de lletrA, el portal de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), s’ha fet una crida a emplenar la xarxa de versos catalans: celebrem el Dia de la Poesia Catalana a Internet, una iniciativa (impulsada per la UOC des del 2011) que vol fer visible a la xarxa la qualitat i la vitalitat de la poesia en català, i mostrar com n’és de valorada i estimada pels seus lectors.

Podeu participar via:

  • Twitter: durant tot el dia 17 de març, piulant versos i enllaços sobre poesia catalana amb l’etiqueta #jollegeixo.
  • Facebook i a Google+: compartint els vostres versos preferits a l’esdeveniment Dia de la poesia catalana a internet i convidant els vostres amics a afegir-s’hi.
  • Blogosfera: escrivint una entrada sobre poesia catalana al vostre blog. Si ens n’informeu a lletra@uoc.edu o través de les xarxes socials, l’enllaçarem des de la pàgina de l’esdeveniment.
  • Instagram: fent una fotografia del vostre poema preferit o de la portada del poemari que recomaneu. No us n’oblideu d’afegir-hi l’etiqueta #jollegeixo que ens permetrà visualitzar les vostres imatges des d’aquí.

Tota la informació a lletrA

PDF   ·   Versió imprimible

Entre versos i pinzells

Feb 27, 2014   //   publicat per l’editor   //   Audiovisuals, Blog, Multimèdia  //  Comentaris tancats a Entre versos i pinzells     

El cantautor Artur Álvarez va presentar el CD «Entre versos i pinzells contemporanis» on canta a poetes d’El Pont Cooperativa de Lletres, amb el complement pictòric d’un nombrós grup de pintors i pintores de les comarques del nord del País Valencià. L’acte es va celebrar el dimarts 28 de gener de 2014 al recinte de presentacions i exposicions de la Fundació Dávalos-Fletcher de Castelló.

PDF   ·   Versió imprimible

Sobren raons (i manca tot)

Feb 24, 2014   //   publicat per r. e.   //   Biblioteca, Blog, Recensions  //  Comentaris tancats a Sobren raons (i manca tot)     

LlambreigManel Rodríguez-Castelló
Revista Saó, núm. 390, febrer de 2014

Títol: Llambreig
Autor: Josep Porcar
Edita: Tria de poesia núm. 9, Tria Llibres
Barcelona, 2013.

Torna, després d’Els estius, el poeta Josep Porcar (Castelló de la Plana, 1973) al món de l’edició. En l’entreacte s’han escolat cinc anys d’un no parar pels camins de l’escriptura de què dóna compte l’activitat que l’autor desplega al seu blog Salms (http://www.porcar.net) i al justament celebrat Blogs de lletres (http://www.blocsdelletres.com). Una ullada a aquests dos llocs del ciberespai, com a aperitiu o complement a l’atenta lectura dels poemes en el silenci insubstituïble del paper, posarà davant la mirada del lector una de les característiques essencials del treball del nostre autor: l’extrema passió i pulcritud amb què es pren el seu ofici. La mateixa precisió que Porcar esmerça en l’edició digital, amb un ric i variat correlat d’imatges (fotos i vídeos) i músiques, l’aplica a l’art de la paraula despullada del poema. Llambreig, que el diccionari defineix com l’emissió de llum per reflexió, podria sobtar d’entrada per la tibantor extrema que resulta del xoc entre l’exuberància i rigor formal (el llamp, la llum) dels poemes amb l’escenari que il·luminen, la part més fosca i sovint sistemàticament sostreta a la mirada comuna. Dic d’entrada conscient que un determinat tòpic assimila la poesia de denúncia social a la pobresa expressiva. Al capdavall, però, ¿quina gran poesia de qualssevol temps defuig el repte de dibuixar amb les eines que li són pròpies les contradiccions, misèries i desolacions socials, i en tant que socials necessàriament personals, repte que només pot acarar amb garanties d’èxit des del compromís radical amb la paraula? Dit això que sembla tan obvi, apressem-nos a destacar Llambreig, i en conjunt la poesia de Josep Porcar, com l’intent reeixit d’expressar la realitat amarga del nostre temps, ja caiguts els vels d’un benestar que abandona en la cuneta de la història, lluny d’allò que anomenen “mercat de treball”, “titulats i expulsats, els sempiterns jornalers ajornats” i extensos grups de treballadors. Una generació de potents poetes valencians, que inclou gent tan diversa i irreductible com Ramon Ramon, Elies Barberà o el mateix Porcar, s’ha decidit per fi a posar noms a la desfeta personal i col·lectiva des d’uns paràmetres poètics d’alta fidelitat ben allunyats dels constrenyiments que imposava un cert realisme social. Ací es troba el rovell de l’ou de la proposta de Porcar i l’elaboració de la metàfora de la poesia que s’expressa en el poema “Refracció” que fa de pòrtic del llibre: “Des d’un balcó, secretament, / un xiquet, amb un espill, fa la rateta / […] amb una llum que no hi reté, / que no l’encega ni l’atura”. L’espill del poeta són les paraules que transformen la llum de les coses i la projecten i la fan intel·ligible, comunicable, de manera que atenyen un nou sentit i ofereixen una nova visió de la realitat, complexa i tothora mudable. El poeta, en la seua funció de subjecte poètic, dirigeix l’espill ací i allà i molt especialment, no cal dir-ho, cap al seu propi i íntim espai intern, i com a part indestriable de la realitat que il·lumina, aconsegueix transmetre la seua veritat poètica, l’autenticitat de la seua paraula.

Josep PorcarLlambreig es troba dividit en tres parts: Longitud d’ona (12 poemes), Ranera (10 poemes) i Empelts del llamp (12 poemes). Es tracta d’un poemari perfectament travat des del punt de vista semàntic i formal, amb fils ben tensats que asseguren la solidesa del conjunt de la xarxa textual. Tot i el risc de les simplificacions a què un llibre tan ric i suggestiu com aquest es resisteix naturalment, s’ocupa la primera secció, com apunta el títol, a establir connexions entre les circumstàncies personals (certes pèrdues i desolacions) del poeta i les col·lectives, sovint concretades en personatges de carn i os, com en el magnífic “Cruiximents”, un diàleg amb l’amic mentre beuen “sota el pont de la via”. Contribueix a la coherència del conjunt, entre d’altres recursos ben administrats, la recurrència de substantius que denoten accions o moviments: llambreig, barboteig, sotragueig, cruiximent, parpellig, serpeig, enlluernament… La segona secció, Ranera, aprofundeix en la magnitud del desastre i en la denúncia explícita d’alguns dels responsables directes de la solsida i de les polítiques d’austeritat (per als altres) que condemnen a la misèria àmplies capes socials (“Retaule d’Apocalipsi amb corca”, “Ranera”, poema dedicat als revoltats de les places del 15M, “Rés de rescabalament”, “Serpeig”…). Empelts del llamp, la intenció de la qual queda ben definida amb uns versos de “Llampec” (“No el llamp, / ni el tro que l’assevera, / sinó qui el sent / i l’empelta”), té probablement el seu punt àlgid en “Un estrany balanceig”, poema sobre la decepció. De l’espill al llamp, el llibre de Porcar traça un itinerari poètic i vital molt suggestiu, ple de giragonses, reflexions i perspectives. El material poètic de Llambreig és d’una extraordinària qualitat, la de les coses fetes per durar contra els embats sinistres del temps. Imprescindible.

Més articles de Rodríguez-Castelló
PDF   ·   Versió imprimible

«Llambreig», de Josep Porcar (Barcelona, 22-I-2014)

Gen 15, 2014   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a «Llambreig», de Josep Porcar (Barcelona, 22-I-2014)     

El poeta Josep Porcar presentarà el seu nou llibre de poemes, «Llambreig», a la sala de l’Horiginal de Barcelona el pròxim dimecres 22 de gener, a les 20.30 hores. Hi intervindrà l’escriptor Jaume Subirana, que donarà a conèixer les motivacions de l’obra, i els editors de TRIA Llibres Diego Ruiz i Miquel Tusón. Podeu consultar els detalls de l’acte al Facebook o Google+ i, també, podeu trobar tota la informació al web de l’autor.

llambreig_horiginal

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat XXVIII

Abr 4, 2013   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat XXVIII     

Sense paraules.
Hem exhaurit les paraules
per descriure aquesta atrocitat,
el despit infame en què han caigut
certs animals grisos,
humans de ferralla rovellada
i ànimes de granit.

Han cremat la dignitat,
la llum l’han soterrada,
mentre ploren innocents
en platges desertes,
il•lusions corglaçades
i llànties buides d’oli
quan l’aurora és pura
i fosca nit.

Què direm als nounats,
gaudiran de la música i el lleure
o, potser, s’etiquetarà
la tendresa a preu tancat?
És força estrany sacsejar
l’esperança del vocabulari,
pidolar justícia, un nou cant
si ningú no escolta.
És estrany alçar vols,
somoure l’adormida carn
barrada sota els ferros
d’incòlumes pors.

Aquestes peülles
modularan nous ritmes,
alçaran, a contravent,
mots i fets de foc,
l’esperança renovada.
I vindran somnis
-redempció de joia i tristesa-
i foscament renillaràs de llum,
i galoparàs tot avergonyint
misèries i miserables.
Amb pèls de la crinera
embastaràs nous prodigis,
la Vida. Serà fàcil evitar
els abismes de l’odi,
reemprendràs la galopada.

Oh bell cavall
que en trotar fas poemes
i desafies la convenció
i les fronteres…
No als éssers gassius,
no als adlàters que ens glacen
no al conformisme
que ens abilla de pobresa.

Oh bell cavall
vesteix-nos d’utopia,
de paraules d’aigua,
que en els músculs de la sang
la rosa dels teus vents balle.
En l’hora més obscura
no has venut la teua ment,
marmessor d’antics somnis.

Oh bell cavall
habites un cor de llum
per allò rebut dels altres,
perquè ets missatger
on dia i nit panteixes,
perquè has fet créixer flors
d’aquesta lluna negra.

I amb aquest poema he tancat tot el poemari que clou amb el primer que vaig publicar,però que és el darrer del llibre.
Donar les gràcies als amics del Pont i a tots els qui heu volgut fer una ullada per compartir aquestes reflexions extintes, però sempre renovades…

PDF   ·   Versió imprimible

Diàleg entre dos poetes.

Mar 14, 2013   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Diàleg entre dos poetes.     

A Joan Baptista Campos

Hi ha illes com un miratge blau,
certes fogueres a Manikarnika,
el viatge llarg de la llum i l’ombra
dels cossos anònims de la misèria.

Hi ha el pelegrí poeta que albira
fars de silenci blanc i vaixells tendres
en la latitud nua de l’oratge
navegant les Ítaques d’un vailet.

Hi ha la mirada de Pawan sol
en l’hora púrpura de multituds
i un grapat de besos en la bossa
del caminant que escriu sobre la sang
en l’asfalt de totes les illes d’aigua.

juny, 2001

Marisol González Felip

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, XXVII

Feb 23, 2013   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XXVII     

En l’aurora corren llebres ufanes,

velocitats de llum que mengen herba.

En els flashos de les notícies buides

les crineres han ocupat el parquet dels despatxos

i vidres de plastilina oculten la pluja

a l’hora que floreixen silencis en els parcs artificials.

No tenim escrúpols massa mal vists;

som classe sense casta que galopa

amb ulleres de sol de plàstic per als mosquits.

Els Iphones es venen als top manta dels activistes,

I els estadis s’omplin de poesia militant.

La gespa s’ofega amb la tinta virtual

de la set que desbudella les idees.

Els discursos van a pescar al riu sec,

els paratges s’adquireixen als supermercats.

Hem vist hipocondríacs, servidors de si mateixos,

representants del poble que no s’afaiten,

sindicalistes amb quinze pagues i un rolex,

fantasmes de la utopía que ha sepultat l’aurora;

politics sans I estalvis amb més d’un euro per recepta,

paraules que palatalitzen a fosques, en mal moment,

presoners deserts de béns i desnonats,

l’egua que estime amb la llibertat assassinada.

(I jo, un cavall convalescent de dimonis).

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, XXVI

Feb 10, 2013   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XXVI     

Amollen els llebrers al capvespre
travessen lleugers els nostres cors
tenen potes daurades i flairen
les brases del sol.

Cal seure molt a prop del congost
i veure passar la canilla
àmplia de gallardets polsosos
com un rés absurd.

Tots els gossos són bons creients
llisquen àgilment cap al seu destí
honren el seu amo i honren també
l’esclavatge feliç.

Dóna menjar als cans, dona ferotge,
impulsa els nostres somnis melosos
contra el vent i contra el crim
de la vida astuta.

Gos no menja gos si no és en el relat
del poble que puja victoriós al més alt cim
i des d’allí ataülla el misteri
de les races extintes.

Canten alegres els gossos del sol
escapats de l’infern un sol instant
dibuixant la cal·ligrafia inconsútil
del nostre desconhort.

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«123456»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner