Aixecar-se d’hora, veure el sol mandrós respirar aquest ací. Anar a l’hort aranyes, cucs i pixavins… Matar les presses, comprendre el somriure del demà, eliminar les possibles males herbes, les idees si fereixen, l’enveja, la mediocritat. Combatre la pobresa de justícia, gaudir de la consciència que progressa, aquell núvol gris miracle -aliment dels mots- revolució […]
Bastint la felicitat Llegeix més »
Quan tanque els ulls i pense qualsevol cosa per a tu, aleshores, petits o grans, els desitjos és realitzen malgrat que no ho sàpigues. I comprenc la màgia de l’univers, que la meua fe és feta de paraules i llurs colors els tinc al rebost d’un bes… És aleshores que se m’omplen aquestes mans de
Petita declaració Llegeix més »
Beveu el líquid pur i transparent, que se us escórrega l’arena de les mans les misèries polsoses, les tristes declamacions. Beveu aquestes il•lusions de cel•lofana: sostenen la petitesa de l’univers, els canvis fútils i adients, també l’afany pels nous colors, que una altra història és factible. Invisibles, dissoleu tota mena de grillons, la pena. El
Cavall trencat, XIII Llegeix més »
Escriure poemes a pler, navegar el llac de la memòria, combatre la solitud universal, trencar a trossos l’espill que espera, disparar contra el facebook i les xarxes, ordenar el neguit dels histriònics, prendre consciència del temps, caminar a contracorrent del telediari, llegir a Fuster quan no s’estila, fer l’estúpida declaració de la renda, identificar botxins
Cavall trencat, XII Llegeix més »
El Periódico Mediterráneo, 5 de juny de 2012 (p. 59) Un any més, Manel, continuem la conversa ininterrompuda, com sempre t’ha agradat, al voltant d’una taula, una munió de llibres acabats d’editar i una colla d’amics àvids d’opinió i rauxa tertuliana. He escoltat el que comentaves i cal dir que tens tota la raó del
Poesia compromesa vigent. Manel Garcia Grau, sis anys després. Llegeix més »
Fa temps que el grafit no dibuixa piruetes perquè treballe en una taula invisible, plena d’esbossos d’aire, memòria i vida. Batalla el cor per tan sols pensar com t’hauré de dir aquest nou perfil d’amor. Sembla que vas a la teua, aliena al diccionari del viure; però no existeix res més fals que aquesta afirmació,
Dels lleus abismes Llegeix més »
