Vaig escriure dies arrere, Drets d’autor, Cultura, Informació i… justament no vaig dir ni una, a posta, de la darrera paraula Llibertat. Aquesta és una paraula espill, polivalent, enigmàtica per més que l’emprem, amiga Olga. Tinc la Llibertat com l’únic dret meu personal, intransferible; i és per això que dic sempre el que vull, no …
Ofici de lector, 17/04/11 Ignasi Mora «Viure amb la senyora Parkinson» Editorial Moll, Palma de Mallorca, 2011 Feia temps que no sabia res d’Ignasi Mora i llavors l’editorial Moll em va fer arribar aquest opuscle que avui comentaré. Viure amb la senyora Parkinson s’ocupa, com es pot endevinar fàcilment, de la malaltia que fa ranquejar …
El piventó, pimentó, primentó, pebre, pebrera o pebrot és una hortalissa cara a l’imaginari de Vicent Andrés Estellés. El poema «res no m’agrada tant» n’és la mostra més superlativa, d’aquest gust. Certament, el piventó no és, a dia d’avui, cap fruita exòtica que faça pensar en poders afrodisíacs ni coses per l’estil. El piventó és …
Tota una miscel·lània gariniana molt agradable. Garí és un home clafert de literatura. “Es viatja també a una literatura com es viatja a una nació. Però de la literatura pots ser-ne hoste perpetu” (pàg 42). En comptes de descriure només la Nova York que veu, l’autor es recorda de la Nova York dels altres: Josep …
Triticària, 11/06/2011 «Ni d’Eva ni d’Adam» Amélie Nothomb Empúries, 2009 Llegeixo Ni d’Eva ni d’Adamd’Amélie Nothomb, que és un llibre de Salomé que corre per casa. És relativament curt i potser ja fa temps que el volia llegir sense saber-ho. Hi ha llibres que sense proposar-t’ho els acabes llegint i altres que ja no recordes …
Per Vicent Pitarch i Almela
Institut d’Estudis Catalans / Universitat Jaume I
Estudis Romànics, XXXI, 2009, p. 577-580
El novembre de 2007 i dins els actes commemoratius del 75è aniversari de les Normes de Castelló, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) inaugurava a Castelló de la Plana l’exposició «Els escriptors castellonencs del primer terç del segle XX i les Normes del 32». L’exposició comptava amb un catàleg voluminós, editat amb el luxe, la profusió de documents il·lustratius i el rigor dels estudis aplegats, que caracteritzen la sèrie bibliogràfica de catàlegs que publica l’AVL. Dos anys més tard, el professor i acadèmic Lluís Meseguer (el qual havia estat l’impulsor principal, el comissari de l’exposició i l’editor del catàleg, juntament amb Josep Palomero) treu a la llum el llibre Antologia d’escriptors castellonencs, una obra –així mateix publicada amb el segell de l’AVL– que bé pot ser considerada com la projecció i el complement de les recerques i de les iniciatives propedèutiques que va auspiciar aquesta institució acadèmica com a homenatge a les Normes de Castelló.
L’Antologia d’escriptors castellonencs que ara atreu la nostra atenció és un volum de 653 pàgines, estructurat en dues parts bàsiques, la Introducció i l’Antologia. Abans d’analitzar-les individualment, podem avançar que en conjunt l’obra constitueix una aportació rellevant al coneixement de la literatura catalana produïda al País Valencià –per ser estrictes, a la zona valenciana septentrional– durant la primera meitat del segle XX. Certament, aquesta aportació rellevant ho és a un doble nivell: d’una banda, constitueix una síntesi interpretativa, lúcida i suggeridora, amb alguns elements innovadors, del segment literari constituït per la latitud nord del país; i, d’una altra, ens ofereix una selecció antològica d’autors i textos força original i ambiciosa.
Com a lector i seguidor de la producció literària valenciana en tots els gèneres, he constatat que la validesa d’un escriptor no depèn del gènere que conrea, ni del lector a qui adreça les obres que fa, sinó de la qualitat intrínseca dels seus escrits i, no obstant això, als escriptors que escriuen per a …
