Secció: Biblioteca

Els estius

Set 20, 2007   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Els estius     

Per D. Sam Abrams
El Mundo, edició Catalunya, 2 de maig de 2008

Josep Porcar
«Els estius»
Ed. 2.0 (digital – Internet) / Brosquil, València, 2007

«Els estius és un sòlid i completíssim poemari de més d’una quarentena de composicions que estan repartides, amb ordre, en quatre seccions ben definides. El títol i el punt de partida del llibre procedeixen d’uns versos de Salvador Espriu que fan «Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius. Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir. I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendres». El llibre intenta copsar i fixar els moments de la percepció de la bellesa de la vida i de la felicitat humana, salvant-los de la devastació segura i implacable del pas del temps. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Nulla dies sine linea

Mai 11, 2007   //   publicat per Josep San Abdón   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Nulla dies sine linea     

La Veu de Benicarló, 11/05/2007

Joan Garí
«Senyals de fum»
Ed. 3i4, Col. Unitat, València, 2006

Dir que entre els escriptors valencians no són freqüents els dietaris, ben aviat esdevindrà un tòpic, si fins fa ben poc només comptàvem  amb l’exemple del mestre Joan Fuster, en els darrers anys hem assistit a l’aparició d’un veritable allau d’allò que ha vingut anomenant-se literatura del jo, Raimon, Josep Iborra, Josep Piera, Vicent Alonso, Toni Mollà, Enric Sòria, Josep Igual estarien entre els exemples més reeixits.

Amb Senyals de fum, Joan Garí (Borriana, 1965) fa la segona incursió en aquest gènere, que en el seu llibre anterior, Les hores fecundes,  qualificava de “proteic”, “multiforme” i de “calaix de sastre”. Aquestes qualitats del gènere permet que qualsevol cosa puga convertir-se en literatura i per aquest motiu l’autor es proposa elaborar “un dietari sistemàtic de l’any 2002”, vol fer efectiva aquella dita clàssica de “nulla dies sine linea”, ja que pensa que “en cada un dels dies d’un any – en cada un dels dies d’una vida – hi pot haver com a mínim, bategant, una idea literària”. Però sobretot escriure un dietari és “una lluita contra l’horror vacui en què l’únic aliat és precisament –per dir-ho d’una manera pavesiana– el propi exercici de l’ofici de viure”. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Retrats literaris

Abr 14, 2006   //   publicat per Josep San Abdón   //   Blog, El Pont recomana  //  Comentaris tancats a Retrats literaris     

La Veu de Benicarló, nº 530 , 14/04/2006

Josep Igual
«Retrats de butxaca»
Onada, Benicarló, 2006

El darrer llibre de Josep Igual està constituït per trenta nou retrats literaris, que abracen personatges de tot el nostre territori i d’àmbits ben diversos, des de Ferran Torrent a Isabel-Clara Simó, passant per Josep Cuní, Lluís Martínez Sistach, Agustí Altisent, Lluís Foix o Baltasar Porcel, i d’altres més casolans com Agustí Cerdà,  Fernando Peiró Coronado, Josep Canelles, Miguel García Lisón, “Pitxi” Alonso, Joan Brusca o Manel Garcia Grau.

El tret comú a tots aquests personatges és haver tingut una relació amb l’autor, de vegades una trobada ocasional en un congrés o en un acte literari, de vegades una relació d’amistat de molts anys. Els retrats són molt breus, cap supera les tres pàgines, però amb breus pinzellades composa molt bé el dibuix del personatge des del seu particular punt de vista, en posaren un parell d’exemples, d’Agustí Cerdà, al que molt encertadament presenta com “El bancari humanista”, diu que és: “alt i ros com un Kennedy que sapigués esbrossar una olivera”; al poeta valencià Pere Bessó el descriu com “un home baix, rodó com un druida, amb cara oriental, com la de Cabrera Infante però de miopia més jove.Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Una història tèrbola i sinistra amb una ambientació acurada

Set 23, 2005   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Una història tèrbola i sinistra amb una ambientació acurada     

Per Xavier Mínguez
Levante-EMV, 2002

Jordi Colonques
«Sang i Fetge»
Premi de Narrativa Vila de Puçol 2001
Brosquil, València, 2002

L’aparició d’un llibre com SANG i FETGE en el panorama de l’edició valenciana no pot fer menys que alegrar-nos. Al marge de la qualitat literària del volum, que en té suficient com per motivar la lectura, la seua temàtica. l’ambientació, i fins i tot en alguns casos, el llenguatge, són poc comuns a la nostra literatura recent. Així doncs, en el marc d’una literatura que busca clàssics, novel·les de gran alçada intel·lectual amb trames embolicades i una documentació exhaustiva, una novel·la curta (o més prompte relat llarg) com el de Jordi Colonques mereix el recorregut qualificatiu d’alenada d’aire fresc. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«1...1415161718192021

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner