Secció: Blog

Arriba el Comboi Poètic a Vilanova d’Alcolea!

ag. 9, 2018   //   publicat per l’editor   //   Blog, Intervencions, Lectures i recitals, Notícies  //  Sense comentaris     

El primer Comboi Poètic arriba a Vilanova d’Alcolea (la Plana Alta) amb un sentit homenatge al poeta Marc Granell, aquest divendres 10 d’agost a les 20 hores

comboipoeticVoltats d’ametllers, oliveres i vinyes, sota les petxines de la cúpula i les llunetes de l’ermita del Calvari, obra del pintor Oliet, els poetes Ivan Brull, Bibiana Collado, Susanna Lliberós, Josep Porcar, Carles Renau i Josep Lluís Roig acomboiaran, seran acomboiats i retran homenatge a l’estimadíssim poeta Marc Granell, qui tancarà l’acte amb una recitació dels seus poemes. Laura Rambla Crespo, incitadora i coordinadora de l’acte en col·laboració amb l’Ajuntament de Vilanova i altres entitats locals, ha destacat el gran valor cultural i cívic que representa la celebració d’esdeveniments literaris com aquest a les comarques del nord del País Valencià. A més de l’ajuntament, aquesta primera edició compta amb la col·laboració de la llibreria Noviembre, Porretes, Maestrat Viu, Saliken i El Pont Cooperativa de Lletres. A més, no hi faltarà també un comboi enològic gràcies als vins i el bon saber fer de Vicent Flors. Tenim #comboipoetic, i tu? Hi esteu convidats!

Podeu seguir l’acte a Twitter via #comboipoetic

 

Qui com tu, amor,
quina pell altra,
quin sol com el sol
que et viu a la mirada
i encén de cançons,
si em mires, l’ànima?

¿Qui com tu, amor,
quina arrel, quina ala?

Marc Granell

PDF   ·   Versió imprimible

Poemari per a ociosos

jul. 24, 2018   //   publicat per r. e.   //   Biblioteca, Blog, Recensions  //  Sense comentaris     

Per Manel Alonso, Diari Gran del Soberanisme, 24-VII-2018
poemari-per-a-ociosos

Autor: Manel Pitarch
Títol: Poemari per a ociosos
Bromera, Alzira, 2018

Manel Pitarch (Vila-real, 1966), en el seu darrer amb el qual que va obtindre el 2017 el Premi de Poesia Ibn Hazm-Ciutat de Xàtiva, Poemari per a ociosos (Bromera, 2018), ha volgut que l’ombra de Joan Fuster recorreguera de dalt a baix tot el volum. Vull dir el Joan Fuster poeta, però també l’assagista. Ho fa, en primer lloc, per a retre homenatge a un intel·lectual que admira i que considera una peça fonamental de la literatura valenciana; i en segon lloc, perquè té la pretensió de mantindre un diàleg obert amb ell sobre diversos aspectes vinculats a la literatura i la realitat.

Però no és sols Joan Fuster l’escriptor interpel·lat per Manel Pitarch, també ho són, en menor mesura, Maria Mercè Marçal, Ponç Pons, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Josep Piera, Vinyet Panyella i fins i tot Vladimir Nabokov.

Poemari per a ociosos se’ns presenta com un gran edifici al qual entrem per un petit pòrtic, on l’autor ens posa sobre la taula com les dèries del present afecten la creació poètica que aspira a transcendir en el temps; per a després obrir-se en quatre estances, Edifici de paper, Galeria de vestigis, Trinxera d’orquídies i El llegat d’Hesíode, i tancar-ho amb un epíleg, un poema que porta un títol si més no suggerent, Antídot, la qual cosa ens obliga a pensar: un antídot per a què?, segurament per a trencar les diverses cadenes i aspirar a la màxima llibertat creativa per damunt d’imposicions temporals.

La primera estança amb la qual ens trobem en travessar el pòrtic, Edifici de paper, està formada per vint poemes breus i és potser des del meu punt de vista la més compacta. Ací Manel Pitarch, des de la poesia, s’acosta a eixos artefactes literaris carregats amb la pólvora de les idees que eren les diverses entrades del Diccionari per a ociososde Joan Fuster. Uns poemes que s’emparenten amb la poesia oriental, el haiku i la tanka.

Galeria de vestigis, formada per dotze poemes, ens parla de com el record és una interpretació subjectiva i literària de la vida i com la literatura es nodrix dels records i com aquests prenen cos a través de la paraula.

Trinxera d’orquídies ens endinsa en l’amor i el desig, en el gran teatre de les emocions i els sentits.

En El llegat d’Hesíode trobem una poesia més nua, narrativa, a través de la qual Pitarch ens parla de la brevetat, de la fragilitat de la vida, de la forta impressió que deixa en nosaltres la nostra infantesa, però també la dels nostres fills a la qual assistim preocupats i plens de temors. En aquesta estança, més que en cap altra, Pitarch s’assaja jugant amb mites grecs com ara el d’Èdip.

Manel Pitarch, en aquest Poemari per a ociosos, ens oferix una poesia amb un lèxic ric i cuidat, amb el qual d’una manera minuciosa construïx imatges que venen a subratllar un discurs poètic profund, fill de l’eco de tantes i tantes lectures i d’una interpretació personal de la creació literària.

PDF   ·   Versió imprimible

Premis Literaris Ciutat de Benicarló 2018

jul. 17, 2018   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Premis Literaris Ciutat de Benicarló 2018     

L’Ajuntament de Benicarló ha publicat les bases de la tercera edició dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló, en les modalitats d’àlbum infantil il·lustrat, divulgació científica, narrativa memorialística i llibre gastronòmic. Després de l’èxit de les anteriors edicions, l’esdeveniment literari busca establir una continuïtat com a potencial econòmic, cultural i turístic de la ciutat.

premis-benicarlo-2018Els Premis Literaris Ciutat de Benicarló tornen amb força, mantenint una continuïtat respecte de l’anterior edició i amb el mateix objectiu de situar la ciutat com a capital i referent creatiu del territori. El regidor de Cultura, Josep Barberà, i el director científic d’Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, han presentat aquest matí les línies mestres de la tercera edició dels Premis, «en la qual la principal novetat és que allargarem el termini de presentació d’originals, per tal de facilitar que la gent treballe de manera més còmoda», ha reconegut el regidor.

Com en l’edició anterior, els Premis presenten quatre modalitats: àlbum infantil il·lustrat, divulgació científica, narrativa memorialística i llibre gastronòmic, i busquen una projecció nacional i internacional. Paral·lelament a aquestes aspiracions globals, els premis també tenen la vocació de convertir Benicarló en un aparador i mostrar-lo al públic. En aquest sentit, Barberà ha reconegut que «encara que l’any passat vam gaudir d’una gran gala, per a aquesta edició estem treballant en buscar una nova localització emblemàtica del municipi, perquè els premis són una manera d’ensenyar Benicarló a l’exterior».

El regidor també ha reiterat l’agraïment a les empreses i institucions que patrocinen els Premis (IFF, Ashland Chemical i Caixa Benicarló) i ha remarcat que «s’està treballant per tal de renovar la seua col·laboració per a anar fent créixer aquests premis».

El director científic d’Onada Edicions, l’editorial encarregada de la difusió, disseny i distribució de les obres premiades, ha subratllat que «la primera edició va ser la de l’inici, la segona, la de la consolidació i aquesta tercera podríem dir que és la de la continuïtat, i que marca la línia que vol seguir el projecte». Pradilla ha avançat també que «ja tenim pràcticament la graella de membres del jurat per a aquesta tercera edició, i són gent molt rellevant en el món del coneixement i mediàtic». En aquesta línia, Pradilla ha confirmat que Juan Hernaz, guanyador junt a Fátima Fernández de l’àlbum infantil il·lustrat del 2016 i 2017, formarà part del jurat. A més, Hernaz també ha sigut l’encarregat d’il·lustrar el cartell d’aquesta tercera edició dels premis.

Consulteu aquí les bases dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló

PDF   ·   Versió imprimible

«Els detectives i el banquet de la carxofa», d’Aina Garcia Carbó, aquest dissabte amb la compra del diari Levante

juny 29, 2018   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a «Els detectives i el banquet de la carxofa», d’Aina Garcia Carbó, aquest dissabte amb la compra del diari Levante     

L’Ajuntament de Benicarló ha editat la novel·la breu de l’escriptora Aina Garcia Carbó, dins de la campanya «Llegir en valencià, la nostra cuina», de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. El llibre es pot obtenir amb la compra del diari Levante-EMV aquest dissabte dia 30 de juny, i amb el diari Información el 13 de juliol. A partir del mes de setembre, també es distribuiran exemplars entre els centres educatius de la població, així com entre el públic en general.

 

 

PDF   ·   Versió imprimible

Tornar a l’Institut, Vicent Almela Artíguez.

març 27, 2018   //   publicat per Josep L. Abad   //   Autors, Lectures i recitals, Notícies  //  Comentaris tancats a Tornar a l’Institut, Vicent Almela Artíguez.     

Responent algunes qüestions.

Ahir pel matí a l’I.E.S. Honori Garcia de la Vall d’Uixó hem tingut la sort i el plaer de rebre a qui fou alumne 20 anys arrere del centre i escoltar-lo com a poeta, Vicent Almela Artíguez.

Sota l’excusa de presentar el seu darrer poemari  També el vertigen, Premi de poesia Betúlia, Memorial Carme Guasch de Badalona 2016 i editat per Viena Edicions, els professors Olga Gargallo (departament de valencià), Fernando Garrido (departament de castellà) i un servidor han preparat tota una sèrie d’activitats durant un mes aproximadament.

La professora Olga ha fet una pàgina web vicentalmela.blogspot.com  que ha emprat per treballar a classe amb companyia dels alumnes amb un recorregut literari pel poble i tria de poemes que ha guiat la profundització en la seua obra. De fet, ha estat una sorpresa ben guardada i que, amb companyia de Vicent i les oportunes explicacions, hem pogut gaudir dels llocs que han estat motiu per generar l’espurna dels seus poemes.

Presentació al Saló d’Actes.

El professor Fernando Garrido s’ha encarregat de fer partícips tot l’alumnat que, d’una forma o d’altra, s’inicia en l’univers de l’escriptura i dels premis literaris on els nostres alumnes ja han fet  les primeres i bones collites.

Al voltant d’una trentena d’alumnes i 5 professors hem fet el trajecte al qual s’ha afegit la mare de l’escriptor.

Més tard a les 12:00 hem presentat el llibre al saló d’actes del nostre centre amb una assistència d’unes 65 persones, alumnes diversos de 3r, 4t d’ESO i 1r de batxillerat.

Llegint el poema Cercles

Un servidor ha presentat el nostre exalumne, amic, company i poeta membre del Pont Cooperativa de lletres, associació dels escriptors narradors i poetes de la Plana, amb l’objectiu de difondre l’activitat literària en llengua catalana al nostre territori.

Vicent Almela ens ha llegit uns quants poemes i ha fet unes anotacions que han donat peu a un torn de preguntes que s’ha animat tal com el matí finalitzava.

A la Placeta del Circ, on jugava de xiquet.

Una experiència engrescadora que ens apropa els nostres escriptors i la seua literatura. Profeta al seu poble, humil i proper, l’estimat Vicent Almela ha espargit petites llavors de nova esperança, il·lusió i vida: ha tornat a la seua casa amb els alumnes, companys i professors que l’hem vist créixer.

PDF   ·   Versió imprimible

Estimar una llengua… Moner i Usó, à punt!

des. 12, 2017   //   publicat per Josep L. Abad   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Estimar una llengua… Moner i Usó, à punt!     

Sembla cosa fàcil estimar la llengua pròpia, però no és verb simple de conjugar. Sembla que tampoc no és un assumpte purament racional. Sobretot ha d’haver-hi la suma de raons i emocions que presentaran l’espurna per engegar la foguera que ens escalfarà.

Una llengua no es parla per decret llei, tampoc perquè siga una moda de gent polida. Cal haver pastat un sentiment des de la infantesa, haver-la treballada i no exactament per obligació, o també per adquirir privilegis, puntuacions que seran mitjans per accedir a altres realitats com destinacions en el treball, assolir millores salarials o d’altres invents dels sistemes polítics particulars.

Estimar la llengua amb què els pares t’han fet creure en tu; estimar-la per construir i creure pacíficament la teua història i canviar-la si no ha estat narrada amb honestedat; estimar la teua llengua per anomenar la pedra, el sol o la mà que t’acompanya i t’acarona en l’alegria, també en la soledat.

vicent-uso-arxiuAixò és el que faran també els nostres companys del Pont Anna Moner i Vicent Usó a la ràdio À Punt que, en aquest dies, inicia un nou camí que no mai hauria d’haver estat apaivagat.

Anna estigué al programa “Al ras” amb Jèssica Crespo” i col·laborarà amb “La biblioteca d’Hipàtia”; Vicent ho farà al programa “Plaerdemavida” amb Maria Josep Poquet. Serà una lloable ocasió per poder fer visibles els nostres autors, companys i escriptors en la nostra llengua.

Per la paraula al cor de les persones; i del cor a la vida lliure, la companyonia i l’amistat.

Teniu el nostre suport, companys, car aquest aparent silenci invisible també parla, us falca i anima: una llengua per fer-nos autèntics, humans.

PDF   ·   Versió imprimible

Sense senyal, no sense veu! El Pont celebra els 85 anys de les Normes de Castelló

des. 5, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Compromís lingüístic, Intervencions  //  Comentaris tancats a Sense senyal, no sense veu! El Pont celebra els 85 anys de les Normes de Castelló     

Castelló per la Llengua ha presentat al Menador els actes commemoratius dels 85 anys de les «Normes de Castelló» que, com cada any des de 2011, organitza aquesta plataforma cívica que aplega més de vint partits, sindicats i associacions de Castelló de la Plana, en col·laboració amb l’Ajuntament de Castelló de la Plana. Un any més, hi serà també El Pont Cooperativa de Lletres.

85normescartellEnguany, els actes giraran entorn de la reivindicació d’un espai comunicatiu propi, amb l’obertura immediata de les emissions de la ràdio i la televisió À Punt i la recuperació del senyal de TV3 i Catalunya Ràdio, sota el lema «Sense senyal, no sense veu: volem ja À Punt i TV3!».
 
Els actes centrals de la commemoració tindran lloc dissabte 16 de desembre de 2017 a la plaça de les Aules. La diada començarà a les 11h amb la ja consolidada «fira d’entitats», que combina les paradetes informatives de més de 30 col·lectius amb activitats adreçades (sobretot) als infants: tallers de cultura popular amb la Muixeranga de la Plana i el ball de dimonis Botafocs, animació infantil amb l’Esplai Pentecosta i l’escoleta La Lluna, i contacontes a càrrec de Contaclown. Més endavant, a les 14h tindrà lloc un dinar popular seguit de l’actuació de la Rondalla Primer de Maig a les 16h.
 
Finalment, a les 18h arribarà el tram reivindicatiu de la jornada, amb una concentració a la mateixa plaça de les Aules, amb l’actuació de la Conlloga-Muixeranga de Castelló i la Muixeranga de Cullera. Posteriorment es farà camí cap a la Casa Matutano, seu de la signatura de les «Normes» un 21 de desembre de 1932, per a llegir el manifest de la convocatòria.
 
Prèviament, el dimecres 13 de desembre, a les 19:30h a la sala d’actes de la Casa dels Caragols, tindrà lloc una conferència d’Andreu Casero, professor de periodisme de la Universitat Jaume I, sobre «La llengua i l’espai de comunicació en l’era de Facebook i Twitter». L’acte el coorganitza Castelló per la Llengua i la delegació de Castelló de l’Institut d’Estudis Catalans i el presentarà i moderarà Violeta Tena, periodista d’El Temps i vicepresidenta de la Un
ió de Periodistes Valencians.
 
A més, algunes entitats integrants de Castelló per la Llengua han preparat actes commemoratius propis. Podeu trobar tota la informació en aquest enllaç.
 
Sense senyal però no sense veu: el 16 de desembre, tothom a la Plaça de les Aules!
 
PDF   ·   Versió imprimible

Amb 85 anys de les Normes de Castelló. «À Punt i TV3: les volem ja!»

des. 5, 2017   //   publicat per Vicent Pitarch   //   Blog, Dissensions  //  Comentaris tancats a Amb 85 anys de les Normes de Castelló. «À Punt i TV3: les volem ja!»     
Per Vicent Pitarch
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’IEC

Som en plena commemoració del 85è aniversari de les Normes de Castelló i hem d’acceptar que una part dissortadament extensa de la societat valenciana continua ignorant aquell document de transcendència històrica que va ser ratificat a Castelló de la Plana l’any 1932.

Vicent Pitarch

De veres que hem de considerar-lo un document i prou? D’entrada i, pel cap baix, convé que reconeguem que, a més d’un text venerable, les Normes de Castelló han esdevingut una proposta col·lectiva i una vindicació politicocultural transcendents; sens dubte, una proposta de modernitat i una vindicació de catalanitat. Ho expressava amb nitidesa i contundència Joan Fuster, l’any 1982, dins el majestuós acte commemoratiu tingut a la plaça de Bous, de la ciutat de la Plana: «Venim a Castelló, on el 1932 van acordar-se les Normes, per fer una afirmació enèrgica, ferma, convençuda, de la nostra fidelitat a la llengua que parlem i a la nostra voluntat de restaurar-la en la seua plena normalitat cívica a tots els nivells. Venim a Castelló, el 1982, a ratificar el sentit unitari, d’irreductible catalanitat, que inspirà les Normes».

Naturalment, Fuster no ignorava que les Normes de Castelló constituïen, d’entrada, una de les fites senyeres que va assolir el valencianisme de la República, per al qual la recuperació d’una llengua nacional sòlida era una condició pioritària i indefugible per vertebrar el país, per reintegrar-lo a la modernitat, respecte de la qual el mantenien allunyat l’analfabetisme ambiental i els dèficits gravíssims que el poble valencià patia en els processos interns de comunicació social.

L’objectiu, sens dubte, dels promotors de les Normes era certament ingressar dins la modernitat de l’espai comunicatiu, a l’escola (peça angular de la política republicana) i a la premsa, a l’àmbit aleshores emergent del cinema, a la indústria audiovisual que s’albirava i a la literatura. I, si no perdem de vista la condició republicana dels grans valedors de les Normes, fàcilment hi podem percebre –en l’ambient que envoltava l’aparició de la codificació lingüística valenciana– d’altres ingredients adherits a la modernitat republicana, tals com la regeneració moral i social, la presa de consciència nacional i la voluntat internacionalista, la solidaritat, la racionalitat i el caràcter públic de l’assistència social. A l’entorn de les Normes bullia una política ambiciosa i ben suggeridora.

Certament, les Normes de Castelló –articulades mitjançant els tres blocs formats per la declaració, les bases ortogràfiques i el vocabulari– constitueixen un formidable monument nacional, el que «temps a venir ha d’ésser l’obra més important del nostre renaixement», tal com s’afanyà a proclamar el mateix 1932 Enric Soler i Godes. Mereixen de ser recordats com a capdavanters d’aquella magna empresa nacional Adolf Pizcueta, Gaetà Huguet i Carles Salvador, al costat de Salvador Guinot, Lluís Revest, Àngel Sánchez Gozalbo i Ignasi Villalonga; també convindria no perdre de vista algun altre nom insigne, com ara Emili Gómez Nadal o Soler i Godes, dins la nòmina venerable dels seixanta-un valencians, més catorze entitats, que signaren les Normes de Castelló.

La seua obra insigne continua vigent, i amb l’objectiu de constituir-ne un testimoniatge viu i compromès, la seua ciutat va instituir la plataforma Castelló per la Llengua –integrada per una vintena llarga d’entitats civils, entre partits polítics, sindicats i associacions, més l’Ajuntament de Castelló– que cada any duu a terme un programa d’actes de reflexió i vindicació de les Normes de Castelló, enguany sota el lema “Sense senyal, no sense veu: Volem ja À Punt i TV3”, programa que culminarà el 16 de desembre, en commemoració de la data simbòlica de les Normes, el dia 21.

Definitivament, de la mateixa manera que el valencianisme de la República va comprendre que sense codificació lingüística no hi havia opció d’alçar a la modernitat el País Valencià, vuitanta-cinc anys més tard continuem convençuts que aquest mateix país no serà viable mentre no dispose de la pròpia xarxa, densa i compacta, dels mitjans de comunicació social –simbolitzats ací per À Punt i TV3– funcionant en la seua pròpia llengua, a ple rendiment.

Publicat a La Veu del País Valencià, 27-V-2017
PDF   ·   Versió imprimible

Condol per la mort de Carles Santos

des. 5, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Condol per la mort de Carles Santos     

El reconegut compositor vinarossenc Carles Santos (Vinaròs, 1940) ha mort aquest dilluns a la seua localitat natal als 77 anys després d’una llarga malaltia. Institucions com la Generalitat Valenciana així com entitats, associacions i col·lectius de tot el país, lamenten la mort de l’artista, que el 2006 va veure com el consistori vinarossenc posava el seu nom a un carrer del municipi. Des d’EL PONT Cooperativa de Lletres ens unim a aquest condol col·lectiu que fem arribar a tots els familiars i amics de Carles Santos, i expressem el nostre reconeixement a la trajectòria i la sensibilitat d’un músic únic i irrepetible. 

santos-carles

Carles Santos al piano

Amb una declaració institucional, l’Ajuntament de Vinaròs ha mostrat el seu més profund dolor per la mort de Carles Santos Ventura (Vinaròs, 1940), músic, compositor, fotògraf, cineasta, escriptor, escultor, artista total i genial, vinarossenc universal. No podem ací repassar una trajectòria única i plena de fites, reconeguda a tot el món. Però podem citar alguns dels guardons que va merèixer durant la seua dilatada trajectòria aquest Fill Predilecte de la Ciutat de Vinaròs: el Premi Nacional de Música (en la modalitat de composició) del Ministeri de Cultura, els Premis Nacionals de Composició i Teatre de Catalunya, el premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional, la Creu de Sant Jordi, Miquelet d’Honor de la Societat Coral El Micalet de València, premi Carles Salvador a la trajectòria individual de Maestrat Viu, i fins a 12 Premis Max a les arts escèniques. 

«Tinc una fama de transgressor exagerada. Diuen allò d’el Santos ha tirat un piano al mar. I no sempre és així», explicava Santos a principis del 2014, quan preparava la Cantúria cantada al Palau de la Música que aplegava peces de diferents obres seves com Autoretrat (1981), Tramuntana tremens (1989), La pantera imperial (1997) i La meua filla sóc jo (2005). Era una nova versió de la Cantúria que havia estrenat al Mercat de les Flors durant el festival Grec del 2012, i a la qual afegia dues al·lusions a dos responsoris de Setmana Santa de Tomás Luis de Victoria.

Entre d’altres grans ciutats, va actuar a Berlín, París o Nova York, i va ser el compositor de la música d’esdeveniments de gran magnitud, com la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. «L’inici de tot va ser el piano», afirmava en una entrevista de l’any 2014, subratllant la seua incursió al món musical a través d’un instrument que va acabar transcendint gràcies a una creativitat fora mida.

carles-santos

Carles Santos amb Mariola Nos i Josep Porcar, a la llibreria Espai Mariola Nos (9 de maig de 2015)

«Humor, transcendència, intensitat, emoció… Sempre un pas més enllà. Grandiós», deia el pianista Carles Viarnès, que en poques paraules sintetitzava la figura de Carles Santos, un esperit lliure que ha influït en músics molt més joves que ell i que busquen el que ell va trobar: el compromís artístic amb el món que els ha tocat viure. «Entre un plat de llenties i una sonata de Beethoven ara estàs forçat a triar les llenties perquè s’ha de menjar, quan l’ideal seria que poguéssim menjar i també escoltar la sonata», reflexionava quan la crisi econòmica estava fent estralls en la cultura.

L’any 1967 va composar i interpretar el Concert irregular (1967) de Joan Brossa, que es va estrenar a Sant Pau de Vença, Barcelona i Nova York per commemorar el 75è aniversari del naixement de Joan Miró. Tant Brossa com Miró van ser autors clau per entendre la seua formació i una manera de fer procedent de l’avantguarda, amb grans troballes escèniques i una profunda investigació musical, que ha arribat amb vivesa fins als darrers dies.

A proposta de l’escriptor i periodista Xavier Aliaga, que el recorda al seu compte de Twitter, aquest preciós espectacle de Carles Santos a Morella amb els joves de «Sona l’ESO»: 

PDF   ·   Versió imprimible

Vicent Usó celebra els 25 anys de trajectòria literària amb la reedició de la seua primera gran obra

nov. 27, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Vicent Usó celebra els 25 anys de trajectòria literària amb la reedició de la seua primera gran obra     
Font: La Plana al Dia

Vicent Usó celebra els 25 anys de dedicació a la literatura amb la reedició de la seua primera gran novel·la. La mirada de Michelangelo, que acaba de publicar Bromera, va suposar la seua consagració com a novel·lista i un èxit de crítica i de públic. L’obra se centra en els darrers anys de vida del mestre renaixentista Michelangelo Buonarroti i s’ambienta en una ciutat de Roma on les intrigues i les lluites pel poder estan ben presents.

mirada-usoAmb aquesta obra, Vicent Usó va quedar finalista de l’edició de 1994 dels premis Octubre. L’any següent, va guanyar el premi Ciutat d’Elx de narrativa. L’edició va realitzar-la Tres i Quatre amb el títol de La mirada de Nicodemus i l’obra va situar-se en els primers llocs de la llista de vendes durant algunes setmanes. Per a l’actual edició, no sols ha variat lleugerament el títol, sinó que Usó ha reescrit alguns passatges sense alterar-ne el contingut.

La narració arranca amb l’assassinat de l’home de confiança de Michelangelo. I pivota entorn d’uns documents secrets que poden posar en perill els treballs que, a Trento, es fan per tancar definitivament el concili. Però, enmig d’aquestes maniobres, la novel·la deixa entreveure una reflexió sobre el poder i els seus mecanismes, així com la dependència que en té l’art, però també posa de manifest l’admiració per l’obra del mestre florentí que sent l’autor, Vicent Usó i suposa un homenatge a una època, el Renaixement, que se situa entre els moments culminants de l’art europeu.

vicent-uso-arxiuVicent Usó havia començat a publicar en 1992, després de guanyar, amb La cançó de la terra estimada, el premi Ciutat de Vila-real. Però l’edició municipal a penes es va distribuir. En canvi, amb la novel·la que ara es reedita, la seua prosa va començar a circular per tot el territori lingüístic i a ser molt valorada tant pels lectors com pels especialistes.

Des d’aleshores, l’escriptor de Vila-real no ha deixat de treballar. En aquests 25 anys, ha publicat 16 novel·les i ha guanyat molts premis, entre els quals destaquen l’Octubre, l’Alfons el Magnànim o l’Ulisses. A més, ha quedat dues vegades finalista del prestigiós premi Sant Jordi. A banda de novel·les, ha publicat una obra d’assaig, L’arquitectura de la ficció, que pretén donar les indicacions bàsiques per tal d’ensenyar a escriure els aprenents de narrador. També ha exercit de periodista cultural, de crític, de guionista d’audiovisuals i de traductor. Actualment, imparteix un taller d’escriptura narrativa a través de la Universitat a Distància.

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:1234567...28»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner