Secció: Blog

Tornar a l’Institut, Vicent Almela Artíguez.

març 27, 2018   //   publicat per Josep L. Abad   //   Autors, Lectures i recitals, Notícies  //  Comentaris tancats a Tornar a l’Institut, Vicent Almela Artíguez.     

Responent algunes qüestions.

Ahir pel matí a l’I.E.S. Honori Garcia de la Vall d’Uixó hem tingut la sort i el plaer de rebre a qui fou alumne 20 anys arrere del centre i escoltar-lo com a poeta, Vicent Almela Artíguez.

Sota l’excusa de presentar el seu darrer poemari  També el vertigen, Premi de poesia Betúlia, Memorial Carme Guasch de Badalona 2016 i editat per Viena Edicions, els professors Olga Gargallo (departament de valencià), Fernando Garrido (departament de castellà) i un servidor han preparat tota una sèrie d’activitats durant un mes aproximadament.

La professora Olga ha fet una pàgina web vicentalmela.blogspot.com  que ha emprat per treballar a classe amb companyia dels alumnes amb un recorregut literari pel poble i tria de poemes que ha guiat la profundització en la seua obra. De fet, ha estat una sorpresa ben guardada i que, amb companyia de Vicent i les oportunes explicacions, hem pogut gaudir dels llocs que han estat motiu per generar l’espurna dels seus poemes.

Presentació al Saló d’Actes.

El professor Fernando Garrido s’ha encarregat de fer partícips tot l’alumnat que, d’una forma o d’altra, s’inicia en l’univers de l’escriptura i dels premis literaris on els nostres alumnes ja han fet  les primeres i bones collites.

Al voltant d’una trentena d’alumnes i 5 professors hem fet el trajecte al qual s’ha afegit la mare de l’escriptor.

Més tard a les 12:00 hem presentat el llibre al saló d’actes del nostre centre amb una assistència d’unes 65 persones, alumnes diversos de 3r, 4t d’ESO i 1r de batxillerat.

Llegint el poema Cercles

Un servidor ha presentat el nostre exalumne, amic, company i poeta membre del Pont Cooperativa de lletres, associació dels escriptors narradors i poetes de la Plana, amb l’objectiu de difondre l’activitat literària en llengua catalana al nostre territori.

Vicent Almela ens ha llegit uns quants poemes i ha fet unes anotacions que han donat peu a un torn de preguntes que s’ha animat tal com el matí finalitzava.

A la Placeta del Circ, on jugava de xiquet.

Una experiència engrescadora que ens apropa els nostres escriptors i la seua literatura. Profeta al seu poble, humil i proper, l’estimat Vicent Almela ha espargit petites llavors de nova esperança, il·lusió i vida: ha tornat a la seua casa amb els alumnes, companys i professors que l’hem vist créixer.

PDF   ·   Versió imprimible

Estimar una llengua… Moner i Usó, à punt!

des. 12, 2017   //   publicat per Josep L. Abad   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Estimar una llengua… Moner i Usó, à punt!     

Sembla cosa fàcil estimar la llengua pròpia, però no és verb simple de conjugar. Sembla que tampoc no és un assumpte purament racional. Sobretot ha d’haver-hi la suma de raons i emocions que presentaran l’espurna per engegar la foguera que ens escalfarà.

Una llengua no es parla per decret llei, tampoc perquè siga una moda de gent polida. Cal haver pastat un sentiment des de la infantesa, haver-la treballada i no exactament per obligació, o també per adquirir privilegis, puntuacions que seran mitjans per accedir a altres realitats com destinacions en el treball, assolir millores salarials o d’altres invents dels sistemes polítics particulars.

Estimar la llengua amb què els pares t’han fet creure en tu; estimar-la per construir i creure pacíficament la teua història i canviar-la si no ha estat narrada amb honestedat; estimar la teua llengua per anomenar la pedra, el sol o la mà que t’acompanya i t’acarona en l’alegria, també en la soledat.

vicent-uso-arxiuAixò és el que faran també els nostres companys del Pont Anna Moner i Vicent Usó a la ràdio À Punt que, en aquest dies, inicia un nou camí que no mai hauria d’haver estat apaivagat.

Anna estigué al programa “Al ras” amb Jèssica Crespo” i col·laborarà amb “La biblioteca d’Hipàtia”; Vicent ho farà al programa “Plaerdemavida” amb Maria Josep Poquet. Serà una lloable ocasió per poder fer visibles els nostres autors, companys i escriptors en la nostra llengua.

Per la paraula al cor de les persones; i del cor a la vida lliure, la companyonia i l’amistat.

Teniu el nostre suport, companys, car aquest aparent silenci invisible també parla, us falca i anima: una llengua per fer-nos autèntics, humans.

PDF   ·   Versió imprimible

Sense senyal, no sense veu! El Pont celebra els 85 anys de les Normes de Castelló

des. 5, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Compromís lingüístic, Intervencions  //  Comentaris tancats a Sense senyal, no sense veu! El Pont celebra els 85 anys de les Normes de Castelló     

Castelló per la Llengua ha presentat al Menador els actes commemoratius dels 85 anys de les «Normes de Castelló» que, com cada any des de 2011, organitza aquesta plataforma cívica que aplega més de vint partits, sindicats i associacions de Castelló de la Plana, en col·laboració amb l’Ajuntament de Castelló de la Plana. Un any més, hi serà també El Pont Cooperativa de Lletres.

85normescartellEnguany, els actes giraran entorn de la reivindicació d’un espai comunicatiu propi, amb l’obertura immediata de les emissions de la ràdio i la televisió À Punt i la recuperació del senyal de TV3 i Catalunya Ràdio, sota el lema «Sense senyal, no sense veu: volem ja À Punt i TV3!».
 
Els actes centrals de la commemoració tindran lloc dissabte 16 de desembre de 2017 a la plaça de les Aules. La diada començarà a les 11h amb la ja consolidada «fira d’entitats», que combina les paradetes informatives de més de 30 col·lectius amb activitats adreçades (sobretot) als infants: tallers de cultura popular amb la Muixeranga de la Plana i el ball de dimonis Botafocs, animació infantil amb l’Esplai Pentecosta i l’escoleta La Lluna, i contacontes a càrrec de Contaclown. Més endavant, a les 14h tindrà lloc un dinar popular seguit de l’actuació de la Rondalla Primer de Maig a les 16h.
 
Finalment, a les 18h arribarà el tram reivindicatiu de la jornada, amb una concentració a la mateixa plaça de les Aules, amb l’actuació de la Conlloga-Muixeranga de Castelló i la Muixeranga de Cullera. Posteriorment es farà camí cap a la Casa Matutano, seu de la signatura de les «Normes» un 21 de desembre de 1932, per a llegir el manifest de la convocatòria.
 
Prèviament, el dimecres 13 de desembre, a les 19:30h a la sala d’actes de la Casa dels Caragols, tindrà lloc una conferència d’Andreu Casero, professor de periodisme de la Universitat Jaume I, sobre «La llengua i l’espai de comunicació en l’era de Facebook i Twitter». L’acte el coorganitza Castelló per la Llengua i la delegació de Castelló de l’Institut d’Estudis Catalans i el presentarà i moderarà Violeta Tena, periodista d’El Temps i vicepresidenta de la Un
ió de Periodistes Valencians.
 
A més, algunes entitats integrants de Castelló per la Llengua han preparat actes commemoratius propis. Podeu trobar tota la informació en aquest enllaç.
 
Sense senyal però no sense veu: el 16 de desembre, tothom a la Plaça de les Aules!
 
PDF   ·   Versió imprimible

Amb 85 anys de les Normes de Castelló. «À Punt i TV3: les volem ja!»

des. 5, 2017   //   publicat per Vicent Pitarch   //   Blog, Dissensions  //  Comentaris tancats a Amb 85 anys de les Normes de Castelló. «À Punt i TV3: les volem ja!»     
Per Vicent Pitarch
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’IEC

Som en plena commemoració del 85è aniversari de les Normes de Castelló i hem d’acceptar que una part dissortadament extensa de la societat valenciana continua ignorant aquell document de transcendència històrica que va ser ratificat a Castelló de la Plana l’any 1932.

Vicent Pitarch

De veres que hem de considerar-lo un document i prou? D’entrada i, pel cap baix, convé que reconeguem que, a més d’un text venerable, les Normes de Castelló han esdevingut una proposta col·lectiva i una vindicació politicocultural transcendents; sens dubte, una proposta de modernitat i una vindicació de catalanitat. Ho expressava amb nitidesa i contundència Joan Fuster, l’any 1982, dins el majestuós acte commemoratiu tingut a la plaça de Bous, de la ciutat de la Plana: «Venim a Castelló, on el 1932 van acordar-se les Normes, per fer una afirmació enèrgica, ferma, convençuda, de la nostra fidelitat a la llengua que parlem i a la nostra voluntat de restaurar-la en la seua plena normalitat cívica a tots els nivells. Venim a Castelló, el 1982, a ratificar el sentit unitari, d’irreductible catalanitat, que inspirà les Normes».

Naturalment, Fuster no ignorava que les Normes de Castelló constituïen, d’entrada, una de les fites senyeres que va assolir el valencianisme de la República, per al qual la recuperació d’una llengua nacional sòlida era una condició pioritària i indefugible per vertebrar el país, per reintegrar-lo a la modernitat, respecte de la qual el mantenien allunyat l’analfabetisme ambiental i els dèficits gravíssims que el poble valencià patia en els processos interns de comunicació social.

L’objectiu, sens dubte, dels promotors de les Normes era certament ingressar dins la modernitat de l’espai comunicatiu, a l’escola (peça angular de la política republicana) i a la premsa, a l’àmbit aleshores emergent del cinema, a la indústria audiovisual que s’albirava i a la literatura. I, si no perdem de vista la condició republicana dels grans valedors de les Normes, fàcilment hi podem percebre –en l’ambient que envoltava l’aparició de la codificació lingüística valenciana– d’altres ingredients adherits a la modernitat republicana, tals com la regeneració moral i social, la presa de consciència nacional i la voluntat internacionalista, la solidaritat, la racionalitat i el caràcter públic de l’assistència social. A l’entorn de les Normes bullia una política ambiciosa i ben suggeridora.

Certament, les Normes de Castelló –articulades mitjançant els tres blocs formats per la declaració, les bases ortogràfiques i el vocabulari– constitueixen un formidable monument nacional, el que «temps a venir ha d’ésser l’obra més important del nostre renaixement», tal com s’afanyà a proclamar el mateix 1932 Enric Soler i Godes. Mereixen de ser recordats com a capdavanters d’aquella magna empresa nacional Adolf Pizcueta, Gaetà Huguet i Carles Salvador, al costat de Salvador Guinot, Lluís Revest, Àngel Sánchez Gozalbo i Ignasi Villalonga; també convindria no perdre de vista algun altre nom insigne, com ara Emili Gómez Nadal o Soler i Godes, dins la nòmina venerable dels seixanta-un valencians, més catorze entitats, que signaren les Normes de Castelló.

La seua obra insigne continua vigent, i amb l’objectiu de constituir-ne un testimoniatge viu i compromès, la seua ciutat va instituir la plataforma Castelló per la Llengua –integrada per una vintena llarga d’entitats civils, entre partits polítics, sindicats i associacions, més l’Ajuntament de Castelló– que cada any duu a terme un programa d’actes de reflexió i vindicació de les Normes de Castelló, enguany sota el lema “Sense senyal, no sense veu: Volem ja À Punt i TV3”, programa que culminarà el 16 de desembre, en commemoració de la data simbòlica de les Normes, el dia 21.

Definitivament, de la mateixa manera que el valencianisme de la República va comprendre que sense codificació lingüística no hi havia opció d’alçar a la modernitat el País Valencià, vuitanta-cinc anys més tard continuem convençuts que aquest mateix país no serà viable mentre no dispose de la pròpia xarxa, densa i compacta, dels mitjans de comunicació social –simbolitzats ací per À Punt i TV3– funcionant en la seua pròpia llengua, a ple rendiment.

Publicat a La Veu del País Valencià, 27-V-2017
PDF   ·   Versió imprimible

Condol per la mort de Carles Santos

des. 5, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Condol per la mort de Carles Santos     

El reconegut compositor vinarossenc Carles Santos (Vinaròs, 1940) ha mort aquest dilluns a la seua localitat natal als 77 anys després d’una llarga malaltia. Institucions com la Generalitat Valenciana així com entitats, associacions i col·lectius de tot el país, lamenten la mort de l’artista, que el 2006 va veure com el consistori vinarossenc posava el seu nom a un carrer del municipi. Des d’EL PONT Cooperativa de Lletres ens unim a aquest condol col·lectiu que fem arribar a tots els familiars i amics de Carles Santos, i expressem el nostre reconeixement a la trajectòria i la sensibilitat d’un músic únic i irrepetible. 

santos-carles

Carles Santos al piano

Amb una declaració institucional, l’Ajuntament de Vinaròs ha mostrat el seu més profund dolor per la mort de Carles Santos Ventura (Vinaròs, 1940), músic, compositor, fotògraf, cineasta, escriptor, escultor, artista total i genial, vinarossenc universal. No podem ací repassar una trajectòria única i plena de fites, reconeguda a tot el món. Però podem citar alguns dels guardons que va merèixer durant la seua dilatada trajectòria aquest Fill Predilecte de la Ciutat de Vinaròs: el Premi Nacional de Música (en la modalitat de composició) del Ministeri de Cultura, els Premis Nacionals de Composició i Teatre de Catalunya, el premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional, la Creu de Sant Jordi, Miquelet d’Honor de la Societat Coral El Micalet de València, premi Carles Salvador a la trajectòria individual de Maestrat Viu, i fins a 12 Premis Max a les arts escèniques. 

«Tinc una fama de transgressor exagerada. Diuen allò d’el Santos ha tirat un piano al mar. I no sempre és així», explicava Santos a principis del 2014, quan preparava la Cantúria cantada al Palau de la Música que aplegava peces de diferents obres seves com Autoretrat (1981), Tramuntana tremens (1989), La pantera imperial (1997) i La meua filla sóc jo (2005). Era una nova versió de la Cantúria que havia estrenat al Mercat de les Flors durant el festival Grec del 2012, i a la qual afegia dues al·lusions a dos responsoris de Setmana Santa de Tomás Luis de Victoria.

Entre d’altres grans ciutats, va actuar a Berlín, París o Nova York, i va ser el compositor de la música d’esdeveniments de gran magnitud, com la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. «L’inici de tot va ser el piano», afirmava en una entrevista de l’any 2014, subratllant la seua incursió al món musical a través d’un instrument que va acabar transcendint gràcies a una creativitat fora mida.

carles-santos

Carles Santos amb Mariola Nos i Josep Porcar, a la llibreria Espai Mariola Nos (9 de maig de 2015)

«Humor, transcendència, intensitat, emoció… Sempre un pas més enllà. Grandiós», deia el pianista Carles Viarnès, que en poques paraules sintetitzava la figura de Carles Santos, un esperit lliure que ha influït en músics molt més joves que ell i que busquen el que ell va trobar: el compromís artístic amb el món que els ha tocat viure. «Entre un plat de llenties i una sonata de Beethoven ara estàs forçat a triar les llenties perquè s’ha de menjar, quan l’ideal seria que poguéssim menjar i també escoltar la sonata», reflexionava quan la crisi econòmica estava fent estralls en la cultura.

L’any 1967 va composar i interpretar el Concert irregular (1967) de Joan Brossa, que es va estrenar a Sant Pau de Vença, Barcelona i Nova York per commemorar el 75è aniversari del naixement de Joan Miró. Tant Brossa com Miró van ser autors clau per entendre la seua formació i una manera de fer procedent de l’avantguarda, amb grans troballes escèniques i una profunda investigació musical, que ha arribat amb vivesa fins als darrers dies.

A proposta de l’escriptor i periodista Xavier Aliaga, que el recorda al seu compte de Twitter, aquest preciós espectacle de Carles Santos a Morella amb els joves de «Sona l’ESO»: 

PDF   ·   Versió imprimible

Vicent Usó celebra els 25 anys de trajectòria literària amb la reedició de la seua primera gran obra

nov. 27, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Vicent Usó celebra els 25 anys de trajectòria literària amb la reedició de la seua primera gran obra     
Font: La Plana al Dia

Vicent Usó celebra els 25 anys de dedicació a la literatura amb la reedició de la seua primera gran novel·la. La mirada de Michelangelo, que acaba de publicar Bromera, va suposar la seua consagració com a novel·lista i un èxit de crítica i de públic. L’obra se centra en els darrers anys de vida del mestre renaixentista Michelangelo Buonarroti i s’ambienta en una ciutat de Roma on les intrigues i les lluites pel poder estan ben presents.

mirada-usoAmb aquesta obra, Vicent Usó va quedar finalista de l’edició de 1994 dels premis Octubre. L’any següent, va guanyar el premi Ciutat d’Elx de narrativa. L’edició va realitzar-la Tres i Quatre amb el títol de La mirada de Nicodemus i l’obra va situar-se en els primers llocs de la llista de vendes durant algunes setmanes. Per a l’actual edició, no sols ha variat lleugerament el títol, sinó que Usó ha reescrit alguns passatges sense alterar-ne el contingut.

La narració arranca amb l’assassinat de l’home de confiança de Michelangelo. I pivota entorn d’uns documents secrets que poden posar en perill els treballs que, a Trento, es fan per tancar definitivament el concili. Però, enmig d’aquestes maniobres, la novel·la deixa entreveure una reflexió sobre el poder i els seus mecanismes, així com la dependència que en té l’art, però també posa de manifest l’admiració per l’obra del mestre florentí que sent l’autor, Vicent Usó i suposa un homenatge a una època, el Renaixement, que se situa entre els moments culminants de l’art europeu.

vicent-uso-arxiuVicent Usó havia començat a publicar en 1992, després de guanyar, amb La cançó de la terra estimada, el premi Ciutat de Vila-real. Però l’edició municipal a penes es va distribuir. En canvi, amb la novel·la que ara es reedita, la seua prosa va començar a circular per tot el territori lingüístic i a ser molt valorada tant pels lectors com pels especialistes.

Des d’aleshores, l’escriptor de Vila-real no ha deixat de treballar. En aquests 25 anys, ha publicat 16 novel·les i ha guanyat molts premis, entre els quals destaquen l’Octubre, l’Alfons el Magnànim o l’Ulisses. A més, ha quedat dues vegades finalista del prestigiós premi Sant Jordi. A banda de novel·les, ha publicat una obra d’assaig, L’arquitectura de la ficció, que pretén donar les indicacions bàsiques per tal d’ensenyar a escriure els aprenents de narrador. També ha exercit de periodista cultural, de crític, de guionista d’audiovisuals i de traductor. Actualment, imparteix un taller d’escriptura narrativa a través de la Universitat a Distància.

PDF   ·   Versió imprimible

El nostre model

nov. 27, 2017   //   publicat per r. e.   //   Dissensions  //  Comentaris tancats a El nostre model     

Per Enric Cendra
ValènciaExtra, 27-11-2017

Ja fa mesos que el debat polític al nostre país es troba contaminat per diferents actors i agents que busquen la confrontació, no al modus més estrictament parlamentari i propi de les democràcies del nostre entorn, sinó alimentant el conegut fanatisme front a tot allò que tinga a vore amb la llengua i la cultura pròpies del poble valencià. Es tracta d’una ofensiva premeditada, estudiada, orientada a desestabilitzar tota acció de govern que cerca dignificar la identitat del nostre país, després d’anys de desfeta de la dreta reaccionària que tots coneixem.

Contra l’ensenyament. El búnquer, fent gala de la seua bona ‘educació’, ha optat per atacar els mestres i professors, assenyalant-los públicament, utilitzant els seus braços armats mediàtics per desprestigiar la seua feina. Això, simplement, respon als interessos d’una gent sense escrúpols que està disposada a intentar-ho tot per boicotejar l’acció de govern. Si més no, sembla reprovable recórrer a no sé quins (arguments?), propis d’una disputa d’anar per casa i d’un nivell molt allunyat d’una democràcia sana i moderna, que desprestigia el cos docent en comptes d’homenatjar-lo cada dia.

El conflicte lingüístic. Esta és la joia de la corona, ‘la preferida por los valencianos’ que deia un conegut anunci d’arròs. Ara la disputa ja no és estrictament valenciana, sinó que arriba fins i tot al Congrés espanyol. Mapetes amunt i avall, el debat se reduïx a diferenciar les llengües com si fóren xampús: tot el món porta un filòleg a dins. Amb molta bandereta i molt poca vergonya, com de costum, encara lluiten per reviscolar baralles passades que no porten enlloc.

I ara, els diners. Amb el finançament els està costant una miqueta més eixir de l’impàs. Quedar-se sols mentre tot un poble resta al carrer defensant-se col·lectivament, és dur. Potser feien bous el dissabte i no van poder vindre? No ho sé, clarament som de models totalment oposats.

PDF   ·   Versió imprimible

La Setmana Literària de Gandia incorpora el premi Roís de Corella

nov. 15, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a La Setmana Literària de Gandia incorpora el premi Roís de Corella     

setmana-gandiaLa Setmana Literària de Gandia es una de las cites culturals més importants de l’any a Gandia, que enguany ha estat nomenada Capital Cultural Valenciana. Del 17 al 24 de novembre, es desenvoluparà un ampli i variat programa d’activitats al voltant d’aquest esdeveniment en diferents espais de la ciutat. La present edició comptarà amb algunes novetats com, per exemple, l’estrena d’un nou guardó dedicat a un altre clàssic, Joan Roís de Corella, que suposarà el reconeixement a una trajectòria literària, premi que s’afegeix a l’Ausiàs March de poesia i al Joanot Martorell de narrativa.

Divendres 17  
17.00 h – Passeig de les Germanies
Literatura al carrer. Inauguració d’aquesta fira del llibre, on podrem adquirir exemplars d’actualitat o d’altres que ens parlen de la història de la ciutat, així com els Premis literaris de Gandia editats des de fa més de cinc dècades.
La fira romandrà oberta del 17 al 25 de novembre.
Organitza: Departament de Polítiques Econòmiques i Innovació de l’Ajuntament de Gandia

19.30 h – Museu Faller
Homenatge al Tirant lo Blanc. Lectura infantil col·lectiva de diferents fragments del Tirant, a càrrec de les falleres majors, reines i presidents infantils, Cort d’honor i convidats especials.
Organitza: Federació de Falles de Gandia

20.00 h – Centre Museístic Antic Hospital Sant Marc
Alfons Roig: l’exili i la Generació del 27. Inauguració de l’exposició, amb concert de Llorenç Barber, compositor i percussionista, i Montserrat Palacios, veu.
Aquesta exposició romandrà oberta fins el 23 de desembre.

Dissabte 18
18.30 h – Palau Ducal
VI Nit de contes al Palau. Selecció de relats de Raquel Casas Agustí i de Santiago Díaz i Cano, llegits per l’autora i l’autor. Amb la participació d’alumnes de l’IES Tirant lo Blanc de Gandia, que llegiran microrelats premiats en la darrera edició del concurs Tirantianes, amb la coordinació de la professora Mercé Morell. I representació de l’espectacle Il·luminant l’ombra, a càrrec de Marina Mulet. Presenta i coordina l’acte: Rafa Gomar
Organitza: Saforíssims SL i Rafa Gomar

Diumenge 19 
19.30 h – Teatre Serrano
XXI Homenatge a la ParaulaDiguem no! Diguem prou! (Amb la Paraula: per la democràcia, la tolerància, la diversitat i la pau)
Entrada: 5€ (s’hi inclou l’obsequi del llibre editat per a l’ocasió). Venda d’entrades: Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, o el mateix dia a la taquilla del teatre.
Organitza: CEIC Alfons el Vell

Dimarts 21
19.30 h – Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
A propòsit de Piera. Homenatge a l’escriptor saforenc Josep Piera. Amb la participació de Manuel Forcano, poeta i professor, i Ferran Garcia Oliver, escriptor i historiador. Introdueix l’acte Ignasi Mora, escriptor.

Dimecres 22 
19.30 h – Biblioteca Central, sala d’actes
Maria-Mercè Marçal. Una vida. Presentació del llibre biogràfic a càrrec de l’autora, Lluïsa Julià. Introdueix l’acte Teresa Pascual, poeta.
Organitza: Àrea d’Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives de l’Ajuntament de Gandia

Dijous 23 
19.30 h – Biblioteca Central, sala d’actes
Dictats, d’Ausiàs March. Presentació de la nova edició bilingüe, a càrrec de Robert Archer, estudiós i traductor de l’obra de March, i Vicent Martines, director de l’ISIC-IVITRA, Universitat d’Alacant.
Presentació de l’Aula de Traducció del CEC de la Universitat de California a Sta. Bàrbara.
A partir de les 20.30 h – Centre Històric-Raval i Prado

Destapa’t amb la literatura. En la Ruta del Destapa’t, podrem degustar tapes inspirades en els nostres clàssics.
Locals que hi participen: Blanc i Negre, Casa Sanchis (La Tulipa), El Colmadito, El Raconet de Pere, Esquina Sur, Gran Torino, La Llimera, La Moreria del Raval, La Pureta, Mercado Provenzal, Mercat Bar, Plaza, Primera Estació i Visconti.

Divendres 24 
20.00 h – Casa de Cultura Marqués de González de Quirós.
Acte de lliurament dels PREMIS LITERARIS CIUTAT DE GANDIA 2017
LV Premi Ausiàs March de PoesiaXXXIX Premi Joanot Martorell de Narrativa i I Premi Joan Roís de Corella a la trajectòria literària. Amb la representació de La Pell Possible, espectacle de lectura dramatitzada, a càrrec del Colectivo Mortero.

PDF   ·   Versió imprimible

Castelló acull les Jornades sobre el II Congrés Internacional d’Escriptors en Defensa de la Cultura (1937)

nov. 15, 2017   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Castelló acull les Jornades sobre el II Congrés Internacional d’Escriptors en Defensa de la Cultura (1937)     

Quatre jornades de debat sobre aquell congrés del 4 de juliol de 1937 celebrat a València, aleshores capital de la República espanyola, que va comptar amb 200 delegats provinents de 30 països i amb la presència d’intel·lectuals com Bertolt Brecht, Nicolás Guillén, André Malraux, Ilya Ehrenburg, Pablo Neruda, Octavio Paz o Tristan Tzara, entre altres. 

En el 80è aniversari d’aquell congrés, Castelló serà ara la seu de les Jornades sobre el II Congrés Internacional d’Escriptors en Defensa de la Cultura (1937), Cultura i memoria històrica, vinculades als actes impulsats per la Generalitat Valenciana a València, Alacant i Castelló de la Plana, com a proposta d’història de la cultura, la literatura i les arts i com a espai de reflexió sobre els valors de la pau i el progrés de la societat contemporània. Estan organitzades per la Universitat Jaume I en col·laboració amb l’Ajuntament de Castelló, i se celebraran al Teatre del Raval, el Menador Espai Cultural i la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I. 

La defensa de la cultura significava intel·lectualment la defensa de l’humanisme que lluitava contra el feixisme per la reconquesta de la dignitat humana i de la llibertat dels pobles, que implicava també aleshores la defensa de cultura de les nacions sense estat. Un assumpte que, avui dia, no deixa de ser de primer ordre a tots els nivells.

Podeu descarregar ací el trítpic que informa de les matèries d’exposició i debat.

PDF   ·   Versió imprimible

Pasqual Mas publica un estudi sobre la poètica de Max Aub

nov. 13, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Pasqual Mas publica un estudi sobre la poètica de Max Aub     

Pasqual Mas acaba de publicar l’obra d’investigació El universo poético de Max Aub. Claves de la poética aubiana. El llibre recull diverses investigacions al voltant del món poètic de l’escriptor Max Aub (París, 1903-Mèxic, 1972). Els articles, ponències i comunicacions dels quals s’ha partit per a la redacció de El universo poético de Max Aub formen part d’algunes intervencions en diversos congressos i revistes literàries especialitzades que en el seu moment van servir de complement a la realització del Catálogo del corpus poético inédito de Max Aub i de l’edició crítica de les obres de Max Aub Antologéa Traducida, Lamentos del Sinaí i Obra Poética Completa I

Max Aub fou poeta, novel·lista i dramaturg. Va nàixer a París el 1903 i es nacionalitzà espanyol als vint anys. Fill de pare alemany i mare francesa, va residir a Espanya des dels onze anys, quan els seus pares, que fugien de la guerra, es van instal·lar a València. Des de molt jove va mostrar gran interès en la vida cultural i política d’Espanya, i es relacionà amb importants personatges de l’avantguarda. Afiliat al partit socialista des de 1929, va participar activament en campanyes polítiques, va publicar alguns escrits en diversos mitjans periodístics i va servir com a agregat cultural d’Espanya a París el 1937.

La seua obra poètica es va iniciar el 1923 amb la publicació de Momentos, seguida de Los poemas cotidianos. El 1939, arran de la guerra civil, es va exiliar a França i va passar per diverses presons i camps de concentració. Va ser deportat a Djelfa el 1942. A final d’any va aconseguir fugir a Mèxic, país en el qual va viure tota la vida. El Diario de Djelfa, publicat anys més tard, és el producte de la seua estada a Algèria. En la dècada del 50 va viatjar pels Estats Units i alguns països d’Europa, i només en 1969 se li va permetre tornar a Espanya, on va aconseguir recuperar part de la seua biblioteca personal que es trobava a la Universitat de València. Al seu retorn a Mèxic va continuar amb l’activitat literària, i és quan va produir la part més valuosa de la seua obra.

La Antologia traducida 1963-1972 reuneix una important part de la seua poesia, continuada amb Versions i subversions el 1971 i finalitzada amb el seu llibre pòstum Imposible Sinaí el 1982, en què reuneix, al voltant del conflicte àrab-israelià de 1967, un conjunt de poemes que denuncia les causes i els horrors d’aquesta guerra. Després d’un curt viatge a Espanya, va morir a Mèxic el 2 de juliol de a 1972.

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:1234567...28»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner